Elx és una ciutat situada al migdia del País Valencià, a la comarca del Baix Vinalopó. És una ciutat que ha crescut entre les palmeres i la rambla del riu Vinalopó, moltes vegades intentant salvar aquests dos obstacles naturals. Elx, en l'Antic Règim, va lluitar per ser una ciutat lliure, amb una oposició constant al senyor feudal imposat per Isabel la Catòlica, i en el Nou s'ha caracteritzat per un creixement industrial desmesurat, que ha anat conformant la ciutat que avui coneixem. Elx, com moltes altres ciutats de la costa, ha patit un greu procés de destrucció: hem abandonat bona part dels horts de palmeres que admiraven els viatgers romàntics del XIX, hem deixat perdre les nostres restes arqueològiques, hem derrocat edificis civils i religiosos per una malentesa idea de progrés, hem oblidat noms, llengua, paisatges mentre ens miràvem el melic en les nostres glòries perdudes. Tanmateix, encara perduren certs elements heretats a través del temps, que sobreviuen miraculosament, malgrat tot, com a fidel record del que som, alguns horts de palmeres, alguns edificis, algunes paraules, alguns papers i, sobretot, la nostra Festa.

La Festa o Misteri d'Elx és un drama assumpcionista de finals del segle XV, cantat en llengua catalana, que té lloc dins, i en alguns moments al voltant, de l'església de Santa Maria d'Elx, els dies 14 i 15 d'agost de cada any. El 14 es representa la primera jornada (la «Vespra»), en la qual s'escenifica la mort de Maria acompanyada dels apòstols i l'ascens al cel de la seua ànima; i el 15 la segona (la «Festa»), amb l'assumpció i la coronació de la Mare de Déu.  

Un conjunt d'actes festius, tant religiosos com civils, giren al voltant d'aquesta antiga representació medieval, festa gran del poble d'Elx, i conformen les anomenades Festes d'Agost. Entre aquestes festes destaquen la Nit de l'Albà, ofrena de focs d'artifici que els il·licitans llancen en honor de l'Assumpta el dia 13; la Roà, processó individual i espontània que vetlla la Mare de Déu morta la nit del 14; la processó-soterrament del matí del 15 i les Salves, que corresponen a l'octava de l'Assumpció, entre el 16 i el 22. També hi ha un altre tipus d'actes que tenen la finalitat de preparar-nos i aproximar-nos a la Festa. D'aquesta manera, el dia 6 d'agost se celebra la Prova de Veus al saló de Sessions de l'Ajuntament d'Elx, on els xiquets que participaran en la representació canten els seus papers davant el consistori, fet que recorda l'època en què el Consell municipal organitzava i tenia cura de la Festa; i el 10, a l'església de Santa Maria, se celebra la Prova de l’`àngel, amb la finalitat de comprovar si els xiquets que han de davallar amb els aparells aeris tenen por a l'altura.

I, així, des de fa més de cinc-cents anys, el poble d'Elx representa la mort i glorificació de la Mare de Déu. Sens dubte, estem al davant d'un fet únic al món per tractar-se d'un drama religiós medieval que s'ha representat de forma ininterrompuda fins avui dia. La Festa, en paraules de Francesc Massip, «ens permet encara prendre contacte amb els orígens del nostre teatre (nascut a l'entorn de la missa i els oficis litúrgics adjacents) i amb l'època d'or de la nostra cultura». Per aquest motiu, l'any 2001 la Unesco va declarar el Misteri d'Elx Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.
 

 
Bibliografia complementària

Hèctor Càmara i Sempere, «La Festa o MIsteri d'Elx: d'una celebració popular a un espectacle turístic», Revista Valenciana d'Etnologia, 2 (2007), p. 147-160.

Francesc Massip i Bonet, «L'escenificació de l'assumpció a Europa», Festa d'Elx, 42 (1990), p. 149-157.

Francesc Massip i Bonet, «Els models del Misteri d'Elx i el Misteri com a model», en Rafael Alemany, Josep Lluís Martos i Josep M. Manzanaro (eds.), Actes del X Congrés Internacional de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Alacant, 2005, p. 137-167.

Josep Romeu i Figueras, «El teatre assumpcionista de tècnica medieval als Països Catalans», en Joan Castaño i Gabriel Sansano (eds.), Història i crítica de la Festa d'Elx, Departament de Filologia Catalana, Universitat d'Alacant, Alacant, 1998, p. 59-95.