I. Rubén Pacheco Mozas, «La consueta de 1709. Utilidad y transmisión de ésta y otras consuetas de la Festa».

II. Joan Castaño Garcia, «Conflictes i sermons en la Festa del segle XVIII».

III. Sixto Marco Lozano, «La tramoya aérea del Misterio de Elche antes de 1760».

IV. Hiroko Kariya, «San Pedro y su espada en el Misteri d'Elx».

V. José M. Asencio Verdú, «Una aproximación al prólogo de Eugenio D'Ors a la edición facsímil de la consueta de 1709».

VI. Hèctor Càmara i Sempere, «"La Festa era Elx en festa" (representar, celebrar o vendre el Misteri d'Elx)».

VII. Jessica Furnell, «El Misteri d'Elx. Patrimonio Oral e Inmaterial de la Humanidad como "espacio social": percibido, concebido y vivido».

VIII. Hye Kyung Jeong, «Els canvis en la Festa d'Elx en el seu context social».

IX. José A. Pérez Juan, «La Cátedra Misteri d'Elx de la Universidad Miguel Hernández de Elche».

X. Vicente Cremades García, «La cuestión de género en la ley del Misteri d'Elx».

XI. José V. Castaño Berenguer, «La Festa como reclamo: en busca de un modelo propio».

XII. Fernando Ramón Pascual, «El Misteri d'Elx. ¿Tradición o reclamo turístico?».

XIII. Gaspar Maciá Vicente, «El Misteri: en busca de un modelo turístico».

XIV. Luis P. Martínez Sanmartín, «La incorporació de la Festa d'Elx a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat».

XV. Miguel Ors Montenegro, «La Festa d'Elx: cronología».

Joan Castaño i Garcia

La Festa d'Elx, la Festa de tots. Del passat al futur d'un patrimoni de la Humanitat valencià

Conselleria de Cultura i Esport - Biblioteca Valenciana, València, 2008, 182 p.

Des de les pàgines d'aquest llibre, s'intenta oferir algunes claus sobre el significat més profund de la Festa o Misteri d'Elx, sobre com ha aconseguit mantenir-se viva al llarg de més de cinc-cents anys malgrat els entrebancs històrics, socials o econòmics; sobre com camina en el present dins d'un equl·libri inestable entre una visió tradicional, íntima i comunitària i una altra que demana la seua revisió i explotació turística; i sobre com es planteja el futur per a una creació que per ser immaterial és especialment fràgil. Claus per a intentar entendre, encara que siga de lluny, l'evolució, el sentit i la importància d'un fenomen tan complex i, al mateix temps, tan apassionant com és la Festa d'Elx. Aquesta obra rebé el Premi d'Assaig de la Generalitat Valenciana l'any 2007.

Càtedra del Misteri d'Elx - Tirant lo Blanc, València, 2008, 160 p.

El que es coneix com a rescripte del papa Urbà VIII sobre la Festa o Misteri d'Elx es tracta d'una sèrie de documents notarials pertanyents a un procés judicial en què es va dirimir el conflicte entre el municipi d'Elx i les autoritats eclesiàstiques del bisbat d'Oriola, contràries que es continuara amb la representació a l'interior de la església de Santa Maria d'Elx. L'estudi s'estructura en dos grans parts: en primer lloc, s'inclou una completa anàlisi històrica de Joan Castaño, fruit de la investigació duta a terme a l'Arxiu Secret del Vaticà; en segon, es presenta la transcripció i traducció al castellà i al català del document, en què s'ha buscat el sentit jurídic de la terminologia utilitzada per l'autor.

Aquest volum arreplega una sèrie de comunicacions sobre el teatre medieval hispànic que es van presentar en l’XI Colloquium de la Société Internationale pour l’étude du Théâtre Médiéval (Elx, del 9 a l 14 d’agost de 2004). En aquestes s’examina el ric i complex panorama del teatre medieval peninsular a partir de diversos angles: des de la teatralitat folklòrica i l’espectacularitat cerimonial als textos dramàtics escrits en el frontera entre l’edat mitjana i el renaixement, des del teatre de tema religiós al de tema profà. Entre els estudis trobem alguns referits a la Festa o Misteri d’Elx: Hèctor Càmara, «"Àngel plaent e yluminós", un do en blanc en el Misteri d’Elx»; Joan Castaño, «Un document clau en la història de la Festa o Misteri d’Elx: el privilegi del papa Urbà VIII (1632)»; José Manuel González, «Caracteritzación y teatralidad en el Misteri y en el ciclo de York». A mes, és publica en una annex de textos una explicació del cerimonial de la Festa a càrrec de Joan Castaño, amb el títol de «Un "Quadern de Direcció" de la Festa d’Elx dels últims anys del segle XX».

L'obra es pot consultar en http://parnaseo.uv.es/Editorial/Parnaseo9/INDEX.htm.

Llibre institucional del Patronat del Misteri d'Elx profusament il·lustrat amb fotografies actuals i d'arxiu. Consta de dues parts: «Introducció a la Festa d'Elx», en què es posen de manifest les principals característiques de la representació: fonts, consuetes, textos, música, autors, origen, capella de músics i cantors, organització, història, reconeixements rebuts, etc.; i «Cicle anual de la Festa d'Elx», que descriu els diferents actes que constitueixen la celebració: nomenament dels Electes, muntatge dels escenaris, prova de veus i de l’Àngel, Nit de l'Albà, assajos generals, la Vespra, la Roà, la processó, la Festa, les Salves de la Mare de Déu, la Salve del 31 d'agost, els cicles tardorencs i la Vinguda de la Mare de Déu. Es complementa amb una bibliografia bàsica. Inclou una descripció del drama assumpcionista i els versos dels seus cants.