La primera jornada o «Vespra» (14 d'agost)

La primera jornada de la Festa d'Elx comença a les sis de la vesprada del 14 d'agost amb un seguici que trasllada els cantors que intervindran en la representació des de l'ermita de Sant Sebastià, on tradicionalment s'han vestit, fins a l'església de Santa Maria. Aquest seguici està format per la Banda de Música «Ciutat d'Elx», que interpreta el pasdoble El Abanico del músic il·licità Alfredo Javaloyes, els Electes i el Portaestendard amb l'arxiprest de Santa Maria, els cantors, els membres del Patronat del Misteri d'Elx i les autoritats civils.

Ja dins de l'església, després que els Electes, el Portaestendard i l'arxiprest s'hagen assegut als seus seients, la Maria, acompanyada de Maria Salomé, Maria Jacobe i d'un seguici de sis àngels (papers representats tots ells per xiquets), comença expressant, a l'inici de l'andador i després de demanar l'ajut de les seues germanes, la tristesa per no ser amb el seu Fill:

                     Ai, trista vida corporal!
                     Oh, món cruel, tan desigual!
                     Trista de mi! Jo que faré?
                     Lo meu car Fill, quan lo veuré?

En l'ascens de Maria cap al cadafal, que representa la seua casa, per l'andador s'atura davant de tres estacions, penjades cadascuna d'un pilar de la nau, que figuren l'hort de Getsemaní, el mont Calvari i el Sant Sepulcre. En arribar al cadafal, Maria s'agenolla sobre un llit cobert de vels de seda, col·locat a la banda esquerra (o de l'Evangeli), i el seguici se situa dret al seu voltant. Maria desitja ferventment la mort per a poder reunir-se amb el seu Fill:

                     Gran desig m'ha vengut al cor
                     del meu car Fill ple d'amor,
                     tan gran que no ho podria dir
                     on, per remei, desig morir.

Acabada la cobla s'obrin les portes del cel, que es troben simulades al llenç pintat amb núvols i àngels que cobreix el tambor de la cúpula, amb els sons de l'orgue, les campanes i els coets, i comença a davallar la mangrana. Aquest aparell aeri de forma el·lipsoïdal, pintat de vermell i adornat amb aplicaments daurats, s'obri en vuit gallons després de traspassar les portes del cel i ens mostra a l'interior, tot recobert d'oripell, un àngel (representat per un altre xiquet) amb un palma daurada. Aquest emissari celestial anuncia a Maria que Déu ha escoltat el seu desig i que li lliura una palma perquè la porten davant del seu soterrament. En arribar al cadafal l'àngel li dóna la palma i Maria li demana un favor: desitja que els apòstols s'ajusten al voltant seu per soterrar el seu cos. L'àngel li comunica, mentre ascendeix al cel, que Déu vol que així es faça. Mentrestant, el seguici marià se seu als seients que hi ha al costat dret del cadafal.

El primer deixeble en aparéixer és sant Joan, que entra per l'andador sorprés (de la mateixa manera que faran la resta dels apòstols) per trobar-se miraculosament a Jerusalem. A mig camí descobreix que Maria es troba al cadafal i s'hi dirigeix. L'abraça i la saluda. Maria, al seu torn, li lliura la palma perquè la porte quan la vagen a soterrar. Sant Joan s'adona que s'acosta la mort de Maria i s'afligeix dolorosament:
 
                     Ai, trista vida corporal!
                     Oh, món cruel, tan desigual!
                     Oh, trist de mi! Jo on iré?
                     Oh, llas, mesquí! Jo que faré?
 
                     Oh, Verge, Reina imperial!
                     Mare del Rei celestial!
                     Com nos deixau ab gran dolor,
                     sens ningun cap ne regidor?

                     Oh, Apòstols e germans meus!
                     Veniu, plorem ab tristes veus,
                     car hui perdem tot nostre bé,
                     lo clar govern de nostra fe.

                     Sens Vós, Senyora, què farem?
                     E ab qui ens aconsolarem?
                     D'ulls e de cor devem plorar
                     mentres viurem e sospirar.
 
A continuació entra sant Pere (paper interpretat per un sacerdot) per l'andador, s'adona de la presència de Maria i de sant Joan al cadafal i s'apropa fins a ells, els abraça i els saluda. Al mateix temps, entren a l'església sis apòstols per parelles i darrere d'ells altres tres (l'anomenat Ternari), un per la porta Major, altre per la de sant Agatàngel i el darrer per la de la Resurrecció. Entre aquests es troba sant Jaume, vestit de pelegrí. Tots tres es troben a bell mig de l'andador, s'abracen i es pregunten per què Déu els ha portat fins a Jerusalem.
 
                     Oh, poder de l'alt imperi,
                     Senyor de tots los creats!
                     Cert és aquest gran misteri
                     ser ací tots ajustats.

                     De les parts d'ací estranyes
                     som venguts molt prestament
                     passant viles i muntanyes
                     en menys temps de un moment.

Finalitzat el cant del Ternari, els tres apòstols pugen fins al cadafal i saluden Maria, sant Pere i sant Joan, tal com han fet el sis apòstols que els han precedit. Ajustats al voltant de Maria tots els apòstols, excepte sant Tomàs –que no apareixerà fins al final de la representació–, entonen una Salve. Tot seguit, sant Pere, com a portaveu dels seus companys, invoca Déu i pregunta el motiu d'aquesta congregació. Maria li respon, amb un ciri a la mà, que el Senyor els ha portat d'indrets llunyans perquè soterren el seu cos a la vall de Josafat. Amb la darrera nota del cant, Maria cau morta damunt del llit i els apòstols s'apresten a socórrer-la. Els tramoistes que hi ha a sota del cadafal, mitjançant un giny mecànic, substitueixen el nen que fa de Maria per la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció, que porta una mascareta amb els ulls closos.

Els apòstols, agenollats al voltant del cos de Maria i amb ciris a les mans, canten esperançats en la propera resurrecció de la Mare de Déu. Acabat el cant, s'obrin les portes del cel, entre l'estrèpit de l'orgue i dels coets, i comença a davallar l'araceli o rescèlica, estructura metàl·lica ornada d'oripell amb quatre peanyes laterals, on hi ha agenollats dos àngels adults (a la part de dalt) i dos àngels xiquets (a la part de baix), i una central amb l'Àngel Major dempeus (paper interpretat també per un sacerdot). Els àngels anuncien que la Mare de Déu pujarà al cel mentre toquen diversos instruments de corda:

                     Esposa e Mare de Déu
                     a nós, àngels, seguireu.
                     Seureu en cadira reial
                     en lo regne celestial.

Quan l'araceli arriba al cadafal un dels àngels del seguici recull l'animeta de la Mare de Déu, una xicoteta nina que representa l'ànima de Maria col·locada sobre el seu cos, i la lliura a l'Àngel Major. L'araceli, arreplegada l'animeta, comença el seu ascens cap al cel i, una vegada ocults els personatges celestials darrere del llenç, es dóna per finalitzada la «Vespra». Sant Joan, abans d'abandonar el cadafal, deixa sobre el cos de la Mare de Déu la palma daurada.

La segona jornada o «Festa» (15 d'agost)

Com en el dia anterior, a les sis de la vesprada del 15 d'agost un seguici acompanya els cantors des de l'ermita de Sant Sebastià fins a l'església de Santa Maria. Els apòstols ascendeixen fins al cadafal, després que els Electes, el Portaestendard i l'arxiprest hagen besat els peus de la Mare de Déu, emplaçada sobre una llitera a la banda dreta (o de l'Epístola) del taulat, que en aquesta jornada representa la vall de Josafat, i s'hagen assegut. D'entre els apòstols, col·locats al voltant del cos de Maria, s'aparten tres, que proposen a la resta convidar les Maries al soterrament de la Mare de Déu. Amb aquesta finalitat, descendeixen quatre fins a l'inici de l'andador, on es troba el seguici marià des del començament de la representació, i els preguen que els acompanyen a sebollir la Mare de Déu. El seguici, agraït, accepta i es dirigeix cap al cadafal, besen la imatge i se seuen als seients disposats a la banda esquerra.

Sant Pere recull la palma col·locada sobre la Mare de Déu i se l'ofereix a sant Joan, perquè així ho ha volgut Maria. Sant Joan, al seu torn, accepta de grat l'oferiment. A continuació, tots els apòstols, agenollats, entonen un cant laudatori en el qual demanen que la Mare de Déu no se oblide d'ells al cel:

                     Flor de virginal bellesa,
                     temple d'humilitat,
                     on la Santa Trinitat
                     fon enclosa e contesa.
                     Pregam-vos, cos molt sagrat,
                     que de nostra parentat
                     vos acord tota vegada
                     quan sereu als cels pujada.

S'alcen i es preparen per soterrar el cos de la Mare de Déu cantant el salm 114 (In exitu Israel d'Ægipto). Al mateix temps, apareix per l'andador un grup de jueus atret pel cant dels apòstols. Dos d'ells s'apropen fins al cadafal, on descobreixen que els apòstols estan preparant el soterrament de la mare d'aquell que van condemnar a morir en la creu. Corren estranyats fins al grup i ho expliquen amb gests, els jueus, neguitosos, s'esveren fins que el gran rabí alça la veu i interromp el cant dels apòstols:

                     Aquesta gran novetat
                     nos procura deshonor;
                     anem tots a pas cuitat,
                     no comportem tal error.

                     No és nostra voluntat
                     que esta dona soterreu,
                     ans de tota pietat
                     vos manam que ens la deixeu.

                     E si açò no fareu,
                     nosaltres cert vos direm
                     que us manam en quant podem,
                     per Adonai que ens la deixeu.

Els apòstols, sorpresos, es disposen a defendre el cos de la Mare de Déu impedint que els jueus el roben. Sant Pere i sant Joan ixen a l'andador i lluiten amb les mans, però, un jueu aconsegueix eludir-los i arribar fins a la llitera on, miraculosament, resta paralitzat, amb les mans gafes. Els jueus, que se n'adonen, cauen de genolls. Tres apòstols, veient el penediment dels jueus, els diuen que el perdó només és possible si creuen que Maria és la mare del Fill de Déu. Tots els jueus proclamen la seua fe en la Mare de Déu i demanen el baptisme, que sant Pere els concedeix dipositant la palma sobre els seus caps.

Tots junts es disposen ara per a la processó del soterrament, apòstols, jueus i Maries, entonant de bell nou el salm In exitu Israel d'Ægipto. Agafen la llitera, el pal·li, la creu i l'encenser i donen una volta al cadafal, simulant que es traslladen al sepulcre on descansarà el cos de la Mare de Déu. Quan deixen de nou la llitera al seu lloc, s'agenollen al voltant i adoren el cos sense vida de Maria:
 
                     Ans d'entrar en sepultura
                     aquest cos glorificat
                     de la Verge santa i pura,
                     adorem-lo de bon grat.

                     Contemplant la tal figura,
                     ab contricció i dolor,
                     de la Verge santa i pura
                     en servei del Creador.

                     Respectant la tal figura,
                     ser de tanta majestat,
                     de la Verge santa i pura,
                     adorem-lo de bon grat.

S'alcen, agafen el cos de la Mare de Déu, el col·loquen davant del sepulcre (un gran buit obert al mig del cadafal, envoltat d'una balustrada) i sant Pere l'encensa. Mentre tots canten el salm esmentat adés, introdueixen la imatge dins del fossat. En aquest precís instant, s'obrin les portes del cel, amb els sons acostumats, i comença a davallar l'araceli amb l'animeta de la Mare de Déu.

                     Llevantau's, Reina excel·lent,
                     Mare de Déu omnipotent.
                     Veniu, sereu coronada
                     en la celestial morada.

L'aparell aeri s'introdueix completament al sepulcre, on els tramoistes substitueixen l'Àngel Major per la imatge de la Mare de Déu, ja sense mascareta. L'araceli ascendeix cap al cel acompanyant la Mare de Déu, en cos i ànima («amb lo rostre com el sol», diu la consueta). Però, a mig camí, es deté i apareix per l'andador el darrer apòstol, sant Tomàs. Tot estranyat i sorprés s'adona que els seus companys es troben al voltant d'un sepulcre, avança i descobreix l'assumpció de Maria.

Acabat de pronunciar el darrer vers, l'apòstol incrèdul cau de genolls penedit pel retard. En aquest moment, s'obrin de nou les portes del cel i apareix la Coronació, giny amb dues peanyes laterals i un seient central que acull la Trinitat (el Pare Etern, representat per un sacerdot, i dos xiquets). El seu cant dóna la benvinguda a la Mare de Déu:
 
                     Vós siau ben arribada
                     a reinar eternament,
                     on tantost, de continent,
                     per Nós sereu coronada.

El Pare Etern, coincidint amb la darrera nota del cant, deixa caure una corona daurada que els àngels de l'araceli ajusten als polsos de la Mare de Déu, mentre sona un tutti de l'orgue, es llança gran quantitat d'oripell des del cel i la gent esclata en aplaudiments i en visques a l'Assumpta. Els apòstols i jueus, assabentats de l'assumpció i la coronació, alcen les mans, i sant Tomàs i sant Pere s'abracen plens de joia. L'araceli continua el seu ascens cap al cel i tots els cantors congregats al cadafal l'acompanyen cantant el Glòria. Finalment, les portes del cel s'obrin i l'araceli s'amaga amb la Mare de Déu. La gent, emocionada, ix de l'església dient: Fins l'any que ve, i tot siga per la Mare de Déu.

 
Bibliografia complementària

Hèctor Càmara i Sempere, «Aproximació al vocabulari de la Festa d'Elx», La Rella, 14, Elx, 2001, p. 75-98.

Pere Ibarra i Ruiz, «Lección XXXI. La Fiesta de Agosto», en Historia de Elche, Alacant, 1895, p. 250-268.

Pere Ibarra i Ruiz, El Tránsito y la Asunción de la Virgen, Tip. Agulló, Elx, [1933].

Francesc Massip i Bonet (intr. i ed.), Consueta de 1709. Estudi crític del text, Conselleria de Cultura, València, 1986.