Al voltant de la representació del Misteri d'Elx hi ha un seguit d'actes que l'emmarquen i que conjuntament conformen el que es coneix com a festes d'agost. En aquest sentit, el drama assumpcionista esdevé la part central del cicle festiu més important de la població. Més enllà d'una representació d'arrels medievals, estem al davant de la festa major dels il·licitans, fet que ha permés que es conserve fins als nostres dies. Tot seguit, descriurem breument els actes festius més importants.
 

La Nit de l'albà (13 d'agost)

Cap a les 23'15 h. del dia 13 d'agost, com a ofrena a la Mare de Déu de l'Assumpció, comença un espectacle pirotècnic que es caracteritza per la participació massiva dels il·licitans, que des dels terrats dels edificis llancen gran quantitat de coets i de focs d'artifici. A més a més, des dels edificis i espais públics, institucions, empreses i particulars boten palmeres (grups de coets de diversos colors que esclaten en forma de ventall); i, mitja hora abans de mitjanit, s'afegeix el llançament de la coetà (coneguda també com a «coet ofrena»), milers de dotzenes de coets que esclaten alhora. La Nit de l'albà, com s'ha denominat aquest acte tradicionalment, ompli de llum i soroll tota la ciutat. Finalment, a les dotze de la nit s'apaguen tots els llums de la ciutat i es bota, des del campanar de l'església de Santa Maria, la «palmera de la Mare de Déu», una gran palmera blanca que il·lumina tot Elx. En acabar, la gent menja melons d'aigua per a refrescar la gola, seca de la pólvora.

No coneixem amb certesa quan i com va començar aquesta celebració. Segons Muñoz Fillol, els il·licitans, com a conseqüència de l'observació de les festes amb pólvora dels musulmans, haurien arribat a fer una versió cristiana. Una de les primeres notícies que en parla la trobem el 1625 en el Llibre de la Festa de Nostra Señora de la Sumptió ditta vulgarment la Festa de la Vila d'Elig, de Gaspar Soler i Chacon. En aquest text l'autor parla d'un esdeveniment semblant al que en l'actualitat se celebra però que es feia no sols el dia 13 d'agost, sinó també el 14. Els Electes eren, a més a més, els encarregats de reconéixer les torres i les muralles des d'on es llançaven els focs. Joan Castaño indica que el nom d'albà probablement estiga relacionat amb la celebració amb música que s'acostumava a fer abans d'eixir el sol en les diades més importants, encara que popularment s'ha volgut veure en aquesta denominació la voluntat dels il·licitans de fer la nit dia.

La Roà (nit del 14 d'agost)

Acabada la «Vespra» amb la mort de Maria i l'ascens de la seua ànima al cel, durant tota la nit se celebra una vetla al cos adormit de la Mare de Déu denominada popularment la roà (rodada). Consisteix en una mena de processó individual i espontània, amb ciri, pels carrers que al dia següent recorrerà la imatge de l'Assumpta en processó. D'aquesta manera, el poble d'Elx, despert durant tota la matinada, venera i protegeix la seua patrona, gitada damunt de la llitera que hi ha al cadafal, dins de l'església de Santa Maria, que aquesta nit roman oberta de bat a bat. A partir de les quatre de la matinada se celebra una missa cada hora.

No coneixem l'origen d'aquesta tradició, però segurament deu estar arrelada a la Festa des dels seus inicis. Potser calga buscar els seus orígens, com diu Joan Castaño, en les promeses que els il·licitans feien a la seua patrona en moments de necessitat. Aquest tipus de processons està documentat ja al segle VII-VIII, quan a Roma tenia lloc, la matinada del dia 15 d'agost, una gran processó que anava des de Sant Joan de Laterà fins a Santa Maria la Major.
 

La processó-soterrament (matí del 15 d'agost)

A les deu del matí del 15 d'agost, finalitzada la Roà, té lloc la processó-soterrament de la Mare de Déu. D'una banda, es tracta d'una processó perquè la imatge de l'Assumpta, patrona d'Elx, ix al carrer acompanyada dels seus fidels i, d'altra, un soterrament perquè el cos mort de Maria és transportat pels apòstols i els jueus de la representació, que trauen al carrer l'escena del trasllat de la Mare de Déu fins al seu sepulcre. Com bé indica Luis Quirante, Elx es transforma en Jerusalem i l'església de Santa Maria passa de ser la casa de Maria («Vespra») a ser la vall de Josafat («Festa»). Es recorren els carrers més importants de l'antiga vila d'Elx. La processó comença amb el guió blanc de la Mare de Déu, transportat pel Portaestendard i pels Electes i , a continuació la creu alçada, els apòstols i jueus en dues fileres, i sant Joan enmig amb la palma daurada, la llitera on jau la imatge de l'Assumpta al muscle de quatre jueus, el pal·li, sant Pere amb les Maries i els àngels. La processó es tanca amb les cambreres de la patrona, els membres del Patronat del Misteri d'Elx i els de la Corporació municipal i la Banda de música «Ciutat d'Elx». Al llarg de tot el recorregut els cantors que interpreten els diversos personatges entonen el salm In exitu Israel d'Ægipto.

De la mateixa manera que succeeix amb la Roà, els orígens d'aquesta processó deuen ser els orígens de la mateixa representació. Fins i tot, en algunes poblacions on s'escenificaven drames assumpcionistes, l'origen d'aquests es trobava en la processó escenificada que es realitzava el dia 15 d'agost. Sense anar més lluny, el drama litúrgic assumpcionista de Santa Maria de l'Estany (s. XIV) començava amb un processó pel claustre de l'església. En el Llibre de la Festa de Nostra Señora de la Sumptió... (1625) Gaspar Soler i Chacon ens informa que el 1620 el bisbe d'Oriola, després de presenciar la processó, manà que els personatges de la representació isqueren a partir d'aquell moment amb les seues indumentàries acompanyant la Mare de Déu.
 

Les Salves (Octava de la Mare de Déu de l'Assumpció, del 16 al 22 d'agost)

Finalitzada la representació del 15 d'agost, quan la gent ja ha abandonat l'església, es desmunten els escenaris terrestres i es munta un cadafalet davant del baldaquí, a l'altar major. A sobre es disposa un llit on col·loquen la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció, que porta la mascareta amb els ulls closos. Aquest llit, d'eben i guarniments de bronze i argent, el va deixar en herència el 1747 Gabriel Ponce de León, duc d'Aveyro i Baños i marqués d'Elx, a la imatge de l'Assumpta. El llit de la Mare de Déu, com es denomina a Elx, roman durant tota l'Octava, que se celebra del 16 al 22 d'agost, i durant aquests dies els il·licitans veneren la Mare de Déu dormida. Tots les vesprades, després de la missa de les vuit, es canta la Salve i a continuació membres de la capella i l'escolania del Misteri d'Elx canten els Goigs. El text d'aquests, amb nou estrofes i seixanta-vuit versos, són una mena de resum argumental de la Festa, la música dels quals ja era interpretada en el segle XVIII. Acabada la cerimònia, els fidels pugen fins al llit i besen els peus de la imatge de la Mare de Déu.

                    Verge Reina Imperial,
                    sobre els àngels exaltada,
                    puix de nós sou advocada
                    delliurau-nos de tot mal.

Aquesta representació de la dormició s'emmarca dins d'un costum molt estés a la Corona d'Aragó des del segle XVI per solemnitzar la festivitat de l'Assumpció. D'aquesta manera, es construïen túmuls funeraris en forma de llit on es col·locava la imatge de l'Assumpta. Així es feia, per exemple, a la catedral de Mallorca o a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona, i encara es conserva a la catedral de Girona.

Altres actes

Elecció dels Electes i del Portaestendard (21 de juny). Des de l'any 1609, quan el Consell municipal d'Elx va decidir fer-se càrrec de l'organització de la Festa després que la Confraria de Nostra Senyora no poguera fer front a les despeses de la representació, cada 21 de juny s'elegeixen les dues persones que exerciran els càrrecs d'Electes i Portaestandard. Encara que avui en dia es tracta de nomenaments honorífics, antigament els Electes eren els encarregats pel Consell d'organitzar la Festa amb els diners arreplegats per la Clavaria de Nostra Senyora. També tenien la comesa de fer entrar els cantors a Santa Maria i, encara en l'actualitat, vestits de gala i amb bordons a les mans, ocupen un lloc preferent al final de l'andador i donen entrada de forma simbòlica a sant Joan i a sant Tomàs. El Portaestendard és l'encarregat de dur el guió de la Mare de Déu en la processó del dia 15. Antigament aquest càrrec requeia en l'administrador de l'impost de l'«arrova de l'oli»; desapareguda a partir de 1740, els nomenaments alternaven entre nobles i persones amb estudis superiors.

Muntatge dels escenaris (al voltant del 25 de juliol). Tradicionalment, la festivitat de Sant Jaume, que era el moment quan els il·licitans agafaven les vacances, és la data a partir de la qual es munten els escenaris de la representació, primer el cel i després les tribunes, el cadafal i l'andador. Quan s'acaba de muntar la tramoia del cel, es pengen unes pesades lloses de pedra de les maromes que subjectaran els aparells aeris perquè les cordes s'estiren després d'estar tot l'any enrotllades al terrat de l'església.

Prova de veus (6 d'agost). Aquest acte, que se celebra al Saló de Plens de l'Ajuntament d'Elx, té la funció testimonial de jutjar les veus infantils que participaran en la representació. La Prova de veus recorda l'època en què el Consell municipal organitzava la representació, a partir de 1609, i escollia els cantors que la representarien. Antigament tenia lloc a la sagristia de Santa Maria i rebia el nom de Prova de la Maria.

Prova de l'àngel (10 d'agost). A la vesprada del dia de sant Llorenç, l'església de Santa Maria acull l'acte amb el qual, d'una banda, es comprova el bon funcionament de la tramoia del cel i dels aparells aeris i, d'altra, es vigila que els xiquets que han de davallar no pateixen vertigen. L'acte es caracteritza per la gran quantitat de nens que hi ha entre el públic, que fins als anys 50, portaven de berenar conyetes (codonys) que acabaven llançant-se els uns als altres.

Reunió pública anual del Patronat del Misteri d'Elx (13 d'agost). Amb la creació del Patronat del Misteri d'Elx el 1948, s'establí la celebració d'una reunió pública anual, oberta a tots els ciutadans interessats, que té lloc al Saló de Plens de l'Ajuntament d'Elx.

Salve i palmera de fi de mes (31 d'agost). La nit de l'últim dia del mes se celebra el cant d'una Salve a l'església de Santa Maria i, en acabar, des del campanar es llança una palmera. Aquest acte té el seu origen el 1924, quan des de la Junta Restauradora de la Festa es va decidir emprar els diners sobrers en el llançament d'una palmera de focs d'artifici.
 

Bibliografia complementària

Hèctor Càmara i Sempere, «Aproximació al vocabulari de la Festa d'Elx», La Rella, 14 (2001), p. 75-98.

Joan Castaño Garcia, El llit de la Mare de Déu d'Elx, Ajuntament d'Elx, col. «Temes d'Elx», Elx, 1991.