August Borrell (trad.) i Armand Puig (intr.)

Apòcrifs del Nou Testament, Proa, Barcelona, 1990, p. 327-347.

Traducció de de l'Evangeli apòcrif de temàtica assumpcionista del pseudo Melitó de Sardes o Transitus B del s. VI.

Aurelio de Santos Otero (ed. i trad.)

Los Evangelios Apócrifos, Biblioteca de Autores Cristianos, Madrid, 2001, p. 305-351.

Traducció de tres Evangelis apòcrifs de temàtica assumpcionista: el de de sant Joan Evangelista (el Teòleg), s. VI; el de Joan, arquebisbe de Tessalònica, s. VII; i el de pseudo Josep d'Arimatea, del s. IX-X.

Jacobus de Voragine

Edició a càrrec de Charlotte S. Maneikis Kniazzeh i Edward J. Neugaard, amb la col·laboració de Joan Coromines, Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1977, vol. III, p. 190-203.

Juan Manuel

Obras completas, edición a cargo de José Manuel Belcua, Gredos, Madrid, 1982, p. 507-514.

Breu obra que defensa la veritat de l'Assumpció de la Mare de Déu, en contra d'altres opinions que neguen aquesta creença.

Isabel de Villena

Ramon Miquel i Planas (ed.), Llibre anomenat Vita Christi compost per sor Isabel de Villena abadessa de la Trinitat de València ara novament publicat segons l'edició de l’any 1497, vol. III, Barcelona, 1916, p. 301-363.

Sant Vicent Ferrer

Pedro M. Cátedra, Sermón, sociedad y literatura en la Edad Media. San Vicente Ferrer en Castilla (1411-1412), Consejería de Cultura y Turismo de Castilla y León, Salamanca, 1994, p. 425-435.

Sermó sobre l'Assumpció de la Mare de Déu en castellà pedicat el 15 d'agost de 1411 probablement a la vila d'Illescas.

Sant Vicent Ferrer

Sermons (edició a càrrec de Gret Schib), vol. III, Barcino, Barcelona, 1975.

Edició de tres sermons de sant Vicent Ferrer de temática asuncionista: «De Assumpcione Beate Marie», «In vigilia Assumpcionis Virginis Marie» i «In die Assumpcionis Beate Marie».

Pep Vila

Festa d’Elx, 48 (1996), p. 97-114.

Estudi sobre la festivitat de l'Assumpció de la Verge a Girona. Destaca antecedents del segle XI, una processó del XVI, la presència d'una Confraria de Santa María i, especialment, el llit de la Mare de Déu, retaule monumental en forma de jaç on apareix exposada la imatge de la Verge dormida, que va construir l'escultor Bonifaz en el segle XVIII.

Maria Teresa Vicens

Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, València, 1986.

Estudi documentat de l'origen i evolució de la iconografia de la dormició, assumpció i coronació de la Mare de Déu. S'incorporen reproduccions d'obres d'art de temàtica assumpcionista compreses entre els segles X i XVIII.

Josep Romeu i Figueras

Joan Castaño i Gabriel Sansano (eds.), Història i crítica de la Festa d'Elx, Departament de Filologia Catalana, Universitat d'Alacant, Alacant, 1998, p. 59-95 (reproducció de la versió definitiva apareguda en Teatre català antic, vol. II, a cura de F. Massip i P. Vila, Curial, Barcelona, 1994-1995, p. 121-175).