album

Presentació

Rafael Navarro Mallebrera

En més d'una ocasió he afirmat que l'Andreu Castillejos és un dels artistes figuratius més interessants i de major entitat del panorama espanyol.

El fet que utilitze com a mitjà d'expressió indistíntament la pintura, la fotografia o ambdues a la vegada, és anecdòtic. No ho és tant el fet que haja vinculat una gran part de la seua reflexió fotogràfica a un determinat tema, La Festa, quan en Espanya el pensament estètic a prop de la fotografia és encara, malgrat els voluntariosos treballs teòrics duts a terme, quimèric.

Tinguen present que fins a la segona meitat dels seixanta no comença a publicar-se una comptadíssima producció de literatura fotogràfica, en la seua major part estudis de tipus històric, a la qual succeiria en la dècada següent la traducció d'obres fonamentals del pensament estètic fotogràfic, el que fa que encara avui el fenomen de la fotografia artística es trobe orfe d'una literatura teòrica pròpia, la qual cosa comporta una dificultat prou gran per al seu estudi.

Per una altra banda, la Festa d'Elx, amb tots els estudis, premis, honors i distincions de les darreres dècades, se'ns apareix quasi com un gènere artístic, carent al mateix temps d'un estudi plàstic, però sobre el que qualsevol visió es dóna per sobreentés que no pot ser una altra cosa que un simple testimoni, relegant-se qualsevol actuació en aquest camp a la mera reflexió historicista.

Pense que aquesta exposició fa patent el contrari, parodiant Baroja, Andreu Castillejos ens ensenya que «la fotografia que intenta ser un reflex de la vida ha de tenir les solucions de la vida». Aquesta no és la Festa d'Elx. Ho han endevinat, Andreu tracta, a través d'una anècdota, la Festa d'Elx, d'incórrer en la coneguda projecció de l'autor en les seues creacions, alló de «Madame Bovary c'est moi».

Possiblement, el primer i més complicat graó de l'exposició radique en ser capaços d'assumir que trobar en aquestes fotografies el que percibim cada agost als carrers d'Elx, o a Santa Maria, és un exercici tan difícil com ho és identificar aquella insatisfeta dama de províncies amb el bigotut missàntrop de Rouen.

S'ha dit que idees i opinions constitueixen el present de l'experiència artística. Matisem. La fotografia de Castillejos consisteix en l'actuació d'aquestes idees i opinions, el que equival a dir —en un pla estètic independent de l'argument— les fotografies de La Festa d'Elx d'Andreu Castillejos no són tan fotografies de la Festa com Festa elles mateixes, com una altra Festa, amb aqueixa objectualitat distinta que assumeix l'art contemporani.

La personalitat creadora de l'Andreu Castillejos s'imposa constantment per sobre del model, transgredint conscientment la legalitat per mostrar-nos el seu pensament estètic.