Elx és una ciutat situada al migdia del País Valencià, a la comarca del Baix Vinalopó. És una ciutat que ha crescut entre les palmeres i la rambla del riu Vinalopó, moltes vegades intentant salvar aquests obstacles naturals. Elx, a l'Antic Règim, va lliutar per ser una ciutat lliure, oposant-se constantment al senyor feudal castellà que havia estat imposat per Isabel la Catòlica, i al Nou s'ha caracteritzat per un creixement industrial desmesurat, que ha anat conformant la ciutat que avui coneixem. Elx l'hem anat destruint quan hem tingut ocasió: hem perdut bona part dels horts de palmeres que admiraven els viatgers romàntics del XIX, hem destruït o venut les nostres restes arqueològiques, hem derrocat edificis civils i religiosos per una malentesa idea de progrés,  hem oblidat noms, llengua, espais mentre ens miràvem el melic en les nostres glòries perdudes (en açò no som diferents a tants altres pobles).

Tanmateix encara perduren certs elements heretats a través dels temps, que sobreviuen miraculosament, malgrat tot, com a fidel record del que som, alguns horts, alguns edificis, algunes paraules, alguns papers i, sobretot, la nostra Festa.

La Festa o Misteri d'Elx és un drama assumpcionista d'origen tardomedieval, cantat en llengua catalana, que es realitza dins i, en alguns moments, al voltant de l'església de Santa Maria d'Elx, els dies 14 i 15 d'agost de cada any. El 14 es representa la «Vespra», en què s'escenifica la mort de Maria acompanyada dels apòstols i l'ascens al cel de la seua ànima, i el 15, la «Festa», amb l'assumpció i la coronació de la Marededéu.
 

Un conjunt d'actes festius, tant religiosos com  civils, giren al voltant d'aquesta representació,  festa gran del poble d'Elx, i conformen les  anomenades Festes d'Agost. Entre aquestes  festes destaquen la Nit de l'Albà, ofrena de focs  d'artifici que els il·licitans ofereixen a  l'Assumpta el dia 13, la Roà, processó individual  i espontània que vetlla la Marededéu morta la nit  del 14, i la processó-soterrament del matí del  15. També hi ha un altre tipus d'actes que tenen  la finalitat de preparar-nos i aproximar-nos a la  Festa. D'aquesta manera, el dia 6 d'agost se  celebra la Prova de Veus en el saló de Sessions  de l'Ajuntament d'Elx, on els xiquets que  participaran en la Festa canten els seus papers  davant el consistori municipal, cosa que  recorda l'època en què el Consell municipal  organitzava i tenia cura de la Festa, i el 10, a l'església de Santa Maria, se celebra la Prova de  l’Àngel, amb la finalitat de comprovar si els xiquets que han de davallar amb els aparells aeris  tenen por a l'altura.

 
I, així, des del segle XV, el poble d'Elx lloa la Marededéu Assumpta en una celebració que ens identifica i actualitza com a comunitat, encara que, en els darrers temps, una visió turisticocultural està deslligant i allunyant els il·licitans de la seua festa. I açò es deu, en gran mesura, a la consciència que estem davant d'una representació única en el món per tractar-se d'un drama religiós medieval que s'ha representat de forma continuada fins avui dia. La Festa, en paraules de Francesc Massip, «ens permet encara prendre contacte amb els orígens del nostre teatre (nascut a l'entorn de la missa i els oficis litúrgics adjacents) i amb l'època d'or de la nostra cultura». Tot açò ha fet que cresquera un gran interés forà (de curiosos i d'estudiosos) que, algunes vegades, ha perjudicat la visió que els il·licitans teníem de la nostra festa.

TEXTOS COMPLEMENTARIS

MASSIP I BONET, Francesc: «La Festa d'Elx: un patrimoni excepcional i fràgil», a El Misteri d'Elx, Patrimoni de la  Humanitat (taula redona), Elx, 08-06-2001.

ROMEU I FIGUERAS, Josep: «El teatre assumpcionista de tècnica medieval als Països Catalans», a Teatre català antic (a cura de F. Massip i P. Vila), vol. II, Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 1994-1995, p. 121-175.

ROMEU I FIGUERAS, Josep: «Teatre medieval als Països Catalans», Albert ROSSICH (coord.), El teatre català dels orígens al segle XVIII, Edition Reichenberger, Kassel, 2001, p. 3-15.