|
GOIGS
DE LA VERGE DE L'ASSUMPCIÓ
Els Goigs de la Mare de Déu de l'Assumpció d'Elx es canten en les
cerimònies de l'Octava, també conegudes com a Salves de la Mare de
Déu, que tenen lloc entre el 16 i el 22 d'agost. Acabada la
representació de la segona jornada de la Festa, els tramoistes
desmunten tant el cadafal com l'andador per deixar lliure de nou l'espai
de l'església de Santa Maria. Alhora, munten al presbiteri un altre
taulat més petit on es col·loca el Llit de la Mare de Déu (regal del
Duc d'Aveyro en el 1747), a sobre del qual es gita la imatge de
l'Assumpta per simular el seu Trànsit. Totes les vesprades que dura
l'Octava se celebra una missa i el cant de la Salve i dels Goigs.
Els Goigs són un text de seixanta-vuit versos heptasíl·labs en vuit
estrofes de vuit versos cadascuna amb tornada i una cobla introductòria
al començament que narren diverses escenes relacionades amb el Trànsit
i l'Assumpció de la Mare de Déu, amb coincidències importants amb el
text de la representació: desig de morir de Maria, visita de l'àngel,
arribada dels apòstols (amb menció explícita al Ternari), dormició,
judiada, soterrament, assumpció-coronació i una darrera estrofa de
cloenda. L'esquema mètric de les estrofes és el conegut com a
«dansa», amb una rima creuada en els primers quatre versos i en els
quatre següents.
Les primeres notícies que tenim del cant dels Goigs són del segle
XVII, encara que el text se'ns ha conservat en un imprès molt més
tardà. En paraules de Joan Castaño:
El
text d'aquests goigs il·licitans es conserva gràcies a una còpia
impresa, prou tardana. Tot i que no conté cap referència sobre
l'any de la seua impressió, podem datar-la de començaments del
segle XIX, ja que el seu peu d'impremta ens informa que va ser
realitzada a València: «En la Imprenta de José Estevan, enfrente
del horno de los Salicofres». Com bé apunta Serrano i Morales, la
impremta valenciana de Josep Estevan i Cervera, es va traslladar a
la replaceta de l'Ambaixador Vich, enfront de l'esmentat forn dels
salicofres l'any 1809. Un exemplar d'aquest full imprés, en foli,
es conserva a l'Arxiu Municipal d'Elx, dins de la col·lecció de
papers de l'erudit historiador Pere Ibarra i Ruiz (Elx, 1958-1934) i
un altre, al museu de la Basílica de Santa Maria de la ciutat,
utilitzat fins fa alguns anys en el cant de les esmentades Salves
d'agost i, per tant, amb un marc de fusta. Així mateix, el full
conté el text dels goigs distribuït en tres columnes, les oracions
finals de l'ofici litúrgic i està presidit, segons el model
habitual d'impressió, per un gravat de la imatge de la Mare de Déu
d'Elx. Aquest gravat està flanquejat per dos pitxers amb flors i
ornamentat amb una orla o sanefa que l'emmarca. (Castaño: 2002,
316-317).
|
´´

| l BIBLIOGRAFIA
BÀSICA
CASTAÑO
GARCIA, Joan: «Los gozos asuncionistas ilicitanos y su
relación con la Festa d'Elx», Revista del Instituto
de Estudios Alicantinos, 28 (setembre-desembre,
1979), p. 115-117.
CASTAÑO
GARCIA, Joan: «Literatura popular al voltant de la
Festa o Misteri d'Elx», en Aproximacions a la Festa
d'Elx, Institut de Cultura «Juan Gil-Albert», Sant
Vicent, 2002, p. 313-335, reedició del text ùblicat en
A sol post, 4 (1998), p. 39-55.
|
|
|