La Caixa de
les
Tres Claus

 

DOCUMENTS HISTÒRICS

 

GOIGS DE LA VERGE DE L'ASSUMPCIÓ

 

     Els Goigs de la Mare de Déu de l'Assumpció d'Elx es canten en les cerimònies de l'Octava, també conegudes com a Salves de la Mare de Déu, que tenen lloc entre el 16 i el 22 d'agost. Acabada la representació de la segona jornada de la Festa, els tramoistes desmunten tant el cadafal com l'andador per deixar lliure de nou l'espai de l'església de Santa Maria. Alhora, munten al presbiteri un altre taulat més petit on es col·loca el Llit de la Mare de Déu (regal del Duc d'Aveyro en el 1747), a sobre del qual es gita la imatge de l'Assumpta per simular el seu Trànsit. Totes les vesprades que dura l'Octava se celebra una missa i el cant de la Salve i dels Goigs.

     Els Goigs són un text de seixanta-vuit versos heptasíl·labs en vuit estrofes de vuit versos cadascuna amb tornada i una cobla introductòria al començament que narren diverses escenes relacionades amb el Trànsit i l'Assumpció de la Mare de Déu, amb coincidències importants amb el text de la representació: desig de morir de Maria, visita de l'àngel, arribada dels apòstols (amb menció explícita al Ternari), dormició, judiada, soterrament, assumpció-coronació i una darrera estrofa de cloenda. L'esquema mètric de les estrofes és el conegut com a «dansa», amb una rima creuada en els primers quatre versos i en els quatre següents.

     Les primeres notícies que tenim del cant dels Goigs són del segle XVII, encara que el text se'ns ha conservat en un imprès molt més tardà. En paraules de Joan Castaño:

 El text d'aquests goigs il·licitans es conserva gràcies a una còpia impresa, prou tardana. Tot i que no conté cap referència sobre l'any de la seua impressió, podem datar-la de començaments del segle XIX, ja que el seu peu d'impremta ens informa que va ser realitzada a València: «En la Imprenta de José Estevan, enfrente del horno de los Salicofres». Com bé apunta Serrano i Morales, la impremta valenciana de Josep Estevan i Cervera, es va traslladar a la replaceta de l'Ambaixador Vich, enfront de l'esmentat forn dels salicofres l'any 1809. Un exemplar d'aquest full imprés, en foli, es conserva a l'Arxiu Municipal d'Elx, dins de la col·lecció de papers de l'erudit historiador Pere Ibarra i Ruiz (Elx, 1958-1934) i un altre, al museu de la Basílica de Santa Maria de la ciutat, utilitzat fins fa alguns anys en el cant de les esmentades Salves d'agost i, per tant, amb un marc de fusta. Així mateix, el full conté el text dels goigs distribuït en tres columnes, les oracions finals de l'ofici litúrgic i està presidit, segons el model habitual d'impressió, per un gravat de la imatge de la Mare de Déu d'Elx. Aquest gravat està flanquejat per dos pitxers amb flors i ornamentat amb una orla o sanefa que l'emmarca. (Castaño: 2002, 316-317).

´´

l

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

CASTAÑO GARCIA, Joan: «Los gozos asuncionistas ilicitanos y su relación con la Festa d'Elx», Revista del Instituto de Estudios Alicantinos, 28 (setembre-desembre, 1979), p. 115-117.

CASTAÑO GARCIA, Joan: «Literatura popular al voltant de la Festa o Misteri d'Elx», en Aproximacions a la Festa d'Elx, Institut de Cultura «Juan Gil-Albert», Sant Vicent, 2002, p. 313-335, reedició del text ùblicat en A sol post, 4 (1998), p. 39-55.