Escrits sobre la Festa de Gaspar Jaén i Urban - La Festa



	A les palmeres d'Elx, que les estan matant

	I. CANT A VICENT AL PORTAL DEL MISTERI
	Et prendré tots els versos vestits de festa, amic, Vicent, els nocturns d'Elx que en carn mortal t'estimes, guitarres del Misteri que s'enramen per l'aire. Estendré flors pel poble: rams de nard, rams de blanc. Alfàbigues d'agost pels carrers del record; carrerons arruixats, encara amb sòl de terra. Ornaments de paper de colors que tremolen en la nit calorosa. Horts de la Maredéu. Mates davant la porta de les cases. Al barri de la Barrera, lliris. Carrers de les Illetes. Palmes verdes damunt les façanes d'algeps. Prenc de les teues mans teles, pintures, flautes; llums d'estiu, nits d'agost en un calze de plata; amables jocs de síl.labes grats a l'oït, paraules.

	II. HORTS DE PALMERES
	El cantereller baix de la porxada. Cànters, botiges, noms de l'aigua. Aigua d'aljub, del riu. Canterets, botijons; un tapetet de randa sota el plat que arreplega l'aigua que s'ha vessada. Els portons i les séquies; el reg d'aigua salada; el prim cabal, dels marges la segaïssa aparta; tamarits del pantà, set de baladres porta, un preludi de palmes cap al cel, colps de llança. Terongers, llimoners, jardins de roses àrabs; cestelletes de dàtils, plats de figues de pala; la palera darrere del corral de la casa. Han niuat teuladins al terrat de la cambra! En l'aire de calor, clevills, ombres de palma, blancs de ramassos mascles, suor de les mans, càlida.

	III. AGOST
	Les cigales d'agost. Les avespes. Figueres. Armelers. Mangraners. El silenci malalt d'aquests horts de palmeres calents, llepats per l'aire. Pou trencat de cigales. L'aigua fresca a gallet. Falzies del crepuscle amb el niu sota el ràfec. Piuladissa d'ocells que es confon amb colors, amb la rosa rompuda del sol; llunes d'estany fan de plata les serres, tot el jorn de teronja, s'inventen grills que canten i omplin nits de soroll en la freda rosada del corral. Estels negres. Cigales del migdia ara, en hores de sesta; el quemenjar de tot el dia al cabasset. La tapà. L'escarmonda. Feixets de palma seca. Dinars de feina a l'ombra de l'olivera gran.

	IV. L'ALBÀ
	La nit té per senyal una cremada al pit. Les places són de foc; el cel d'agost, de fum. La coetada explota amb tro que es multiplica. La nit està ratllada de mil colors, d'espurnes. Esclaten cent palmeres. Foc obert. Foc de tro. Els joves de la vila van a la Corredora -la camisa cordada, els camals dels pantalons ben nyugats amb vencills- a tirar carretilles. Tot Elx està cremant-se en un ritus pagà. Joc del foc, bous antics. El riu d'arena en flames. Drecera de coets; caixa de trons oberta. Pel poble, olor de pòlvora, ferida de salnitre. Carbons, canyes, mascara; papers, cartons cremats. En se que ve el trenc d'alba, la pell dels carrers bull.

	V. LA PALMERA DE LA MAREDEDÉU
	I a les dotze, silenci. Tots els llums que s'apaguen. Tot el poble està a fosques. Els coets que se callen. Alerta! Mireu tots el campanar de flama. Com pugen mil llampecs fets foc a la vegada! Com s'ha fet blanc el cel! Riu blanc, torrent de plata, esfèrica palmera d'estany, so de paraula. Com puja! Com es trenca! Com es desfà i s'escampa! Assumpció de boles de foc, la bola blanca. Cendres, brases, abracen el final de l'Albada. Síndria oberta; havaneres, ai! que són de l'Havana. Nugolet, meló d'aigua; els ulls plens d'aigua, d'aigua els llavis, de meló. Que encarnat que ens ha eixit, xe, tira la siment! Les xorreres pels braços... Ai, terrats d'Elx, desperts fins a la matinada!

	VI. L'ARQUITECTURA
	Proporció divina. Geometria eterna. Sacra secció àuria. Pauta serena. Cànon. Regla. Mesura límpida. Sistema mètric. Número. Idea de l'espai. Llei de l'arquitectura. Arcs. Esferes. Columnes. Oval de llum. Elipse. Mig punt. Circumferència. Ordres. Pilastres dòriques. Pedres d'or, pedres blanques, pedrera de la llum: capella del Santíssim, comunió dels sants. Bous, lleons, àngels i àguiles sota el cel de la cúpula. La rosassa del sol, els àngels de la lluna. Picaports fets de monstres a les portes de l'orgue. Torre, prisma que s'alça. Ramells de carabasses, frontó, daurat triangle; tot núvols i àngels, àngels del ponent: la façana centrada per l'Assumpta.

	VII. L'ESPAI DE LA FESTA
	Tendal ratllat de blau, blanc de Santa Maria, palaus dels Cosidó, els Cornellà, l'Hereva, carrer Major, ermita de Sant Sebastià, muralles, l'Hospital de Caritat: la vila. I aquest espai tan gran que envoltarà recèliques. Hi ha nards per les cornises; l'orgue és dels gladiols. Un cadafal de fusta sota el cel blau de lona que tanca la gran cúpula. El Purgatori d'Animes. Aquesta nau, país estrany, on els apòstols, en arribar, sorpresos, es troben i s'abracen. Cabanyueles d'agost. Brisa tènue del mar. Angelets amb perruques, coixins de carmesí. Vellut. Flors d'escarlata. Roses de drap al cap. Espai de llum d'agost, el tendal vol volar-se'n.

	VIII. MONGES I VENTALLS
	1 Van monges de l'asil pels corredors ballant amb campanes d'argent que porten a les mans. Se'n volen les mongetes amb draps de negre i blanc. Pel corredor de l'orgue hi ha auques i ventalls. Les novícies parlen, miren, doblen el cap; es toquen i somriuen; senyalen el forat de les portes del cel. Quant de rosari blanc! 2 Es l'església tota un remor de ventalls que se pleguen, despleguen, quin vent més bo que fan! Fan l'església en flames mossiguellos volant. Aire calent de festa mogut per mil ventalls. Ixen les tres Maries, finides vespres ja, de la veïna ermita del Sant Sebastià. Sonen ministrils; sis àngels de coixí van.

	IX. EL PLANY DE MARIA
	Una dona que plora oblits i desventures, temps passat, temps de llàgrimes, va anant a genollons fins el verger més sant, l'arbre d'honor més digne, el virtuós sepulcre. Palmes, blat, oliveres. A rastrons va Maria per l'andador central. Volum de l'amargura. Càstig sense pecat. Quanta tendresa té la dona que així plora! Pel fill tornar a veure, d'amor es mor Maria. Ai trista, desigual vida, desigual món! Món cruel! Món cruel encara que no ho semble puix l'aire blau del vespre cobreix Jerusalem. El temple il·luminat. Les llànties d'oli enceses. Gust de llimones agres. Aspre, el cant del xiquet. Cedre, sàndal, perfums, roses de Jericó.

	X. QUARTETS DE LA MANGRANA
	Repiquen les campanes, tots els ministrils sonen. I s'han obert les portes del cel i l'orgue esclata. Coets, l'artilleria que es dispara, trompetes. I ara ix la mangrana, un núvol que davalla. Pareu tots els ventalls, de mocadors blancs, dança. Que s'obri la mangrana que porta salvament i ja es veu dins un àngel que du en la mà una palma. Reina de cel i terra a Maria proclama. Quina pluja més fina de pell d'or deixen caure els huit galls de teronja tots oberts. Dins d'ells baixa l'alada deïtat. La veu ompli l'espai de forces invisibles, de benaventurança. Palma de la victòria, de la fecunditat porta, palma de l'ànima, dins d'aquesta mangrana de sang del Déu del vi. Fruita de tardors d'or. Univers d'unitat. Ramells de sang. Flama. Silenci! que ja toca aquest núvol la terra. El desnuga la cort i Maria l'abraça. Lluminós, plaent, l'àngel ja li dóna la palma. I ajuntar els apostols, la Maria demana. L'àngel de nou se'n puja al núvol que ja munten. Sonen ministrils; l'orgue s'encen, es trenca, esclata. Ja li obrin les portes del cel a la mangrana. Ja es tanca. Ja se'n va, fins l'any que ve s'amaga.

	XI. SANT JOAN
	A la boca enganxada l'herba fresca dels marges, el recordes fort, bell. Ai, i quant l'estimares! Dolç, amant pit de l'home que tan jove mataren. Sang de llança al seu pit, féu al teu roses nàixer. Soledats escrivies, posseït sense traves d'un rosari de sang que t'omplia les cames. Només per tu, a l'illa, tots els blaus s'ajuntaren, blaus del mar dels teus ulls, apòstol de les àguiles. Ara, admirat prodigi, a l'andador et trobes. I ara et dóna la palma preciosa la mare, presagi de la mort. Joan, ompli tot l'aire de plors que als teus germans vindre ben prest els facen. Fes de la teua veu poncelles negres, llàgrimes. I, donzell amarg, plora la mort que t'acompanya.

	XII. EL TERNARI
	Senyor del tro i la glòria, de la calor i l'aire! Santa innocència als ulls de l'encontre entre serres. L'antiga veu joiosa. Poder de l'alt imperi és que enmig de l'església tres apòstols es troben. Al seu país es troben, la seua llengua parlen. Al costat dels barrancs hi ha soses i atzavares, els mateixos cels, marges, herbes, fonts que deixaren. Aquestes cases d'hort. Tantes coses, Déu, tantes! A l'ombra de les pedres, el color del Ternari. Portals de Sant Joan, Gran, de Sant Agatàngel. Té baladres florits la boca del Misteri. Quin gran prodigi és aquesta llengua viva, clara, net evangeli. Fa moure el plor aquest parlar dels pares, Elx en les veus del Ternari.

	XIII. SANT JAUME
	I ans, en se que passava la Maredéu del Carme, la gent del poble amb carros se n'anava a la mar. Mar llisa, platja llarga davant del saladar. El sequió, petxines, el Calvari allà dalt i allà lluny, allà lluny, l'Illa, com un infant. Les salines, el moll, barraques ran de mar per juliol a Santa Pola, cases del port. I quina aigua més blava encara, fa vint anys! El dia de Sant Jaume, l'una fa terongetes, l'altra, costra; caldero, l'altra fa de dinar. Descobria la mar, colors en el Calvari, jugava amb mon cosí. Les barraques de lona de l'any cinquanta-set...! Es va morir el iaio, van dir que d'una embòlia al cap, sol en la casa.

	XIV. PLATJA DEL TAMARIT
	Es gita la Maria, es desmaia i es queda morta, en les mans un ciri blanc encés que s'apaga; els apòstols es drecen; secretament i breu, del llit a la Maria aparten; hi col.loquen la imatge de la Verge Assumpta, tan morena, vestida amb hàbits blancs; la cara morta, negra de tant de sol de mar que li va caure a l'arca ans de trobar de nit la costa. Pionet d'Elx. Platja del Tamarit, platja de l'alegria; gola de l'albufera; lloc de les Assutzenes. Carrissars i marjals per l'estàtua d'Isis. La llegenda de l'arca, auri Soc per a Elx, que Cantó va llegir a l'alba. Esperonà el cavall per donar al Consell d'Elx la nova. Es feu pregó pel poble i els ravals. A la platja ilicitans anem! I amb carretes de bous, per Portes Encarnades se'n van tots a portar-la.

	XV. LA MORT DE MARIA
	Entre pètals de lliris, entre horts de palmeres; entre copes de vi, entre les gerres d'oli; entre ones, pinades, entre sal i gavines; entre teles tan blaves, espardenyes tan blanques, s'ha mort la Maredéu. I les atxes s'apaguen, tanta pena com ténen. Els apòstols li canten cobles tristes, es planyen. La Marededéu morta! Jacobe i Salomé, maries mudes, ploren. La Recèlica d'ara no és una arca de glòria, puix l'animeta es porta, mes el cos de Maria ha de ser soterrat amb la mort arribada. Josafat de la pena! Vall de dol, plany i pena! La llaven, l'amortallen, ai! la vetllen, li ploren. Que la mare s'ha mort! Ai, que s'ha mort la mare!

	XVI. ELEGIA DE LA VIDA DE LA MAREDEDÉU
	En silenci s'ha mort una dona del poble. Deixa perols de fang, pots d'arròs, de cigrons; aquella pesadeta de safrà en bri damunt la taula de la cuina que se li va quedar sens posar en l'arròs i bacallar d'avui; el botijó ple d'aigua; la pila de llavar; sabons, conserves, cànters; fogaril on rostia pebreres, cebes, nyores; el pastador, el forn al costat de la casa; la somera en la quadra. Li hauria agradat ser filla de llauradors. Somiava de nit dones amb mocadors al cap en els bancals, -nyores, cotó, encarnelles- devantal i amples faldes. Calor de la vesprada. Suoroses aixelles. Suor al front. Pols. Pols. La dona vella, trista, que vivia ella sola pel camí dels Molins; casa de les afores, parets emblanquinades, la teula de canal. En el corral tenia verderols, cagarneres, gafarrons, paixarells, xaus, merles, ogarils. I els pardals de teulada volaven pel carrer, li menjaven molletes de pa en la mà, en la falda. Els flarets feien nyiu en els canterets vells. Forns de llobet. Els reis feien cauets de fang. Tenia els cabells negres i com la mel els ulls; sempre anava amb la pena de la mort de son fill, li'l mataren en guerra. Va pels ravals la pena. Capital de la pena, aquest raval del poble, dol de destral, palmera. Tot el món sol, de dol.

	XVII. INVENTARI DE LA ROÀ
	Pitxers d'aiguallimó. Gotets de licor d'herbes. Onces de xocolate. Mates de raboigat. Galló blanc de l'armela. Mel. Rollets d'aiguardent. Orxata amb fogasseta. Maredeuetes blanques. Olor de gesminers. Panal d'abelles. Cera. Calor, ferro, tro, pólvora. L'aire no corre gens. Suor apegalosa. La nit crema la pell. La gent fa la roà. Marededéu de plata. L'església estarà tota la nit oberta, plena de clavellines. Flor i flama, la dona per generacions tan benaventurada. Esquinç del Paradís. Majestat de marfil. Passen dones amb ciris, tota la nit rodant. Els carrers a tibó. Nocturn, nocturn incògnit!

	XVIII. LA PROCESSÓ
	De bon dematí porten la imatge en provessó pels carrers de la vila. Primer de tot, la creu, cresol del jeroglífic. Cort de maries i àngels. Sant Pere amb l'encenser. Sant Joan amb la palma. Voleia el penó blanc de l'Assumpta. Darrere, duen la Maredéu al muscle, sota el pal.li; en andes, amorosos, els apòstols la porten. El drap que el baiard tapa és blau, brodat finíssim d'estels amb fils d'argent. Tambors de marxa fúnebre. Cremeu els ciris verds per a la Verge negra! Porteu-li en provessó l'ou del món. Maredéu negra, mineral, terra. La llengua dels ocells. Encís. Filosofia dels metalls. Laberint de Salomó. Licor. Got. Font misteriosa.

	XIX. ELS JUEUS
	Gent estranya se n'entra en la casa i aguaita, mentre els apòstols canten la tornada d'Egipte. Van per l'andador fent visatges, cerimònies, com qui va descobrint una cosa impensada. Ungles llargues, pèls bruts. Són com els engreixeros que, amagats en bancals de cànyem, de darrere de soses, per la nit eixien als camins i furtaven xiquets i els sacaven la sang. En comprendre que passa avisen al rabí. Gran rabí; gran, gegant, clam enorme de trenta jueus; clam, cor gegant; orgue ple de barrocs. Irrompen amb estrèpit de manada de bous per un carreró estret; van amb suor i fúria de llobets atacats. Cantoria grandiosa!

	XX. LA JOÏÀ
	Santa Maria plena de cantors; veus de gent que miren la gran brega; tot l'espai ple de veu. I la gran novetat que deshonor procura. Corrent els jueus vénen. Sant Joan bat la palma contra aquell de davant. Tota la gent s'agita, i ans de guerra els tiraven codonys des dels balcons. Els apòstols no poden amb tant de jueu; entren a portar-se a cremar aquella dona morta. El gran rabí encegat pel coltell de Sant Pere. Les mans gafes, quietes, vora els peus de la Verge. La pregària a Déu Adonai. I el perdó. I Sant Pere els bateja amb la palma de l'àngel. I el motet, com colomes, fa lloors i fa gràcies a la Mare de Déu, humil, gitada, morta.

	XXI. L'ENTERRAMENT
	Ara van a enterrar-la. Ara porten els ciris, ara, en les mans enceses, ara. Alrededor, ara, del cadafal li fan, ara, el soterrar, ara. Ara, ara li ploren, ara, a la dona morta. I ans que entre en sepultura, cos sant glorificat, contemplen la figura, l'adoren de bon grat. Fa una tristesa de mulladetes de pa amb oli i sal, llenquetes de bacallar salat. Els apòstols ja són al costat del clot últim. Sant Pere encensa el cos mort i el perfum s'escampa. Quina olor fa més bona tota Santa Maria! Ara la porten, ara. Els apòstols la posen, plorant, dins el sepulcre. Ara el sepulcre es tanca. Ara la Maredéu, ai!, en la fossa fonda.

	XXII. LA RESCÈLICA
	Glòria sobrehumana de guitarres i d'arpa que al cos mort baixa l'ànima. Cort d'àngels l'acompanya. Les estrofes més belles, penó d'or, cant més pur. Tota la llum del món és llum de la Recèlica. Gest, miracle diví, arquitectura d'aire que davalla buscant una dona enterrada. Segueix cantant baix terra, Araceli de Glòria! Enversadors en festa, àngels de la Recèlica. La maroma més blava, el millor filat cànyem, l'or més or acompanya la celestial màquina que ha baixat a l'infern, que l'ompli d'or i d'arpa, que ara la trau, superba, els ulls oberts, de brasa, tan neta, ai, tan clara, que allà dalt se la puja, que ara al cel se l'emporta, Verge ressuscitada!

	XXIII. LA TRINITAT
	Tot seguit, l'orgue. Obri's lo cel. La Trinitat està eixint a esperar-la a la porta. Quin goig! Porten imperial corona a les mans. Baixen per un aire de clams. De Déus, trinitat blanca. Tres, idea del cel, número de principi. Goig del tres, tres persones, tres dies de mort, síntesi espiritual. Fórmula de cada un dels mons creats abans del temps. Triangle de coloms. Vol blanc de teles fines. Brins de seda, setins. Fils de cotó i de lli. Capolls de roses blanques. «Vos siau ben arribada a reinar eternalment on tantost, de continent, per Nos sereu coronada» «Veniu, Mare excel.lent, puix que virtut us abona ab esta imperial corona reinareu eternalment»

	XXIV. GOIGS DE LA CORONACIÓ
	Entre el cel i la terra està sent coronada. En el centre de l'èter, coronada de goig. Ja l'església crida, corona ja li posen. Coronada per Déu, coronada de glòria. Visca la Maredéu!!, criden uns. Visca!! d'altres. Ja s'obrin tots els cels i oripell deixen caure, tots els àngels desnyuguen coixineretes blanques. Estels fets pols, pols d'or, trossets de metall plouen. Tot és or, tot és or. Els actors banyats d'or, espardenyers, paletes, al cel els braços alcen, pescadors, llauradors, braços oberts dels homes. Los àngels se la pugen, com lo sol du lo rostre. Canten cobles de gràcia i quan l'entren al cel, de tantes palminetes, el món sembla afonar-se. Centre de gravetat, equilibri, miracle. Dones velles, de negre, trauen el mocador blanc, planxat, el despleguen i se torquen les llàgrimes.

	XXV. LES SALVES
	Psalms de la vila d'Elx. Set salves, novenari del Misteri. Set goigs de la Marededéu de l'Assumpció morta, de cos present, gitada al llit de palosanto i plata, regal del Duc. Quin falçat de gesmí als peus d'aquesta dona, de lluna amb corns de plata, la vetlla per la nit? Rosa blanca, magnòlia, armela, blanca dàlia, deslliureu-nos dels mals, Vos, de nos advocada. Al capçal, xiprers, torres, mates d'alfàbiga, ramells de diamela, estrelles de cinc pètals. Estrelles de la mar. Estel de matinada. No mateu oronetes, són de la Maredéu. Maredéu de la sépia. Camps de palomes blanques. Bancals plens de saliva de la Marededéu.

	XXVI. DEDICATÒRIA
	Hem fet versos set dies, festa d'agost, amb fúria, com si ens anàs la vida, borratxos del gesmí blanc que ara encara olore damunt la taula blanca de l'hort de Motxo. Són tots aquests. Som la Festa.