PREGÓ DE LES FESTES D'AGOST D'ELX*

          Il·licitans, fills dels antics i nobles camp i poble d'Elx. Il·licitans de tots els barris, de totes les partides.

          Il·licitans nascuts a la vila d'Elx, al raval de Sant Joan, al Pla de Sant Josep, als Horts i Molins.

          Il·licitans de les Illetes, dels barris de l'Asil, de les Patades, de les Portes Encarnades, il·licitans del barri de la Barrera, on florien els lliris, il·licitans dels grans barris del pont Nou i de Carrús, de Sant Antoni i de la Llonja, del Cementeri i de Patilla, del Toscar, de la Sagrada Família, dels Palmerars.

          Il·licitans de la Baia, de la Foia, d'Asprella, d'Algorós, del Derramador, de Puçol i de Daimés, terres per on l'aigua del Vinalopó s'aboca. Il·licitans de la Marina, de Matola i l'Algoda, dels Bassars, de Vallverde.

          Il·licitans d'Atzavares, de Perleta, de Maitino, de Jubalcoi, de Salades, d'Altabix, de Santa Anna, de les Vallongues, del Ferriol, de la Penya de les Aguiles. Il·licitans de l'Altet i de Torrellano, on diu la cançó que com en cap altre lloc és dolç el voler.

          Il·licitans dels pobles veïns, de Santa Pola, de l'illa de Tabarca, d'Asp, de Guardamar, d'Alacant, de Crevillent, d'Oriola. Il·licitans de les ciutats germanes de Tolosa del Llenguadoc, de Sant Bartolomé i de Jaca.

          Il·licitans escampats per totes les terres del món, il·licitans a Barcelona i a València, a Madrid i a Amèrica.

          Il·licitans a les terres d'Oceania, de l'Àfrica i d'Europa, il·licitans d'Alger, de Suïssa i d'Alemanya, on és més agra la suor del que treballa lluny de sa casa.

          Il·licitans vinguts des de les antigues terres de la Catalunya, l'Aragó, les Valències i les Mallorques, el nostre bressol, el nostre fonament, el nostre antic llinatge.

          Il·licitans vinguts des de les terres germanes de Múrcia, terres, com la nostra, d'inundacions i de palmeres.

          Il·licitans vinguts des de les terres d'Andalusia, on daura el sol els camps de forment i d'oliveres, els treballs d'una mar dura i d'una dura muntanya. Il·licitans vinguts des de les terres d'Extremadura i de la Manxa, intensament vives i encarnades com la sang i com el vi negre.

          Il·licitans que fa anys que vos vau fer il·licitans i que aquí heu donat la llum als vostres fills i filles, ja homes i dones que il·licitans són i se senten.

          Il·licitans que durant tot l'any treballeu en grups, gestores i comissions per a fer la festa amb el vostre esforç tenaç.

          Il·licitans tots, amics, companys, germans, il·licitans de cor, il·licitans de fet, il·licitans de bé:

          Hui, com aquell guardacostes d'Elx, Francesc Cantó, que se va trobar una Maredéu dintre d'una arca, a la vora de la mar, i, ple d'alegria, vingué corrent al poble a donar la nova; hui, com ell, des de la mateixa torre del Consell d'Elx vinc a donar-vos una bona nova. Però la nova que porte no és cap nova i eixe és el seu major mèrit.

          Vinc a recordar-vos que ja ha passat un altre any i que han arribat una altra volta les nostres festes d'agost, la Festa d'Elx, que ve enmig de l'any i de l'estiu com un meló d'aigua d'eixos que, en partir-los, s'obrin i cluixen i ixen tan encarnats i sucrosos que és un gust mirar-los i menjar-se’ls, amb xorreres per les mans i pels braços.

          Vinc a pregonar les festes d'Elx amb una gran alegria, perque ¿quina alegria més gran pot tenir  un fill d'Elx que la de ser l'encarregat de convidar els seus paisans a la festa gran del seu poble? el poble d'Elx que hem estimat amb intensa passió, el poble d'Elx, on ens hem guanyat la vida o la mort, la casa o la tomba, el triomf o la derrota tots els que aquí hem fet la llar i la casa, tots els que, junts, pels mateixos carrers i camins d'Elx, ennegrits per un mateix sol, banyats per la mateixa pluja, hem patit dies i treballs, terratrèmols, sequeres, tempestes, riuades. A tot hem sobreviscut i, junts, hem gojat naixements i alegries; junts, amb el nostre treball, hem engrandit el camp i la ciutat d'Elx, el nostre paisatge, la nostra casa, allò que del món entregue és més nostre.

          Vinc a recordar-vos que, enguany, com tots els anys des de fa set segles, hem de fer la festa, si Déu vol.

          I junts hem de tornar a eixir al carrer vestits de mil diferents maneres i colors. Cadascú pot triar en la festa la seua disfressa i convertir-se en un antic poblador d'Elx, en iber, grec, fenici, cartaginés, romà, bàrbar, morisc, castellà o aragonés. Fins i tot català. I junts hem de tornar a botar pel cel i les replaces d'Elx castells de foc, trons i palmeres d'artifici que facen, de la nit, dia. Hem de tornar a fer música i cançons amb el nostre millor bon humor.

          Perquè de nou enguany una dona del poble cantarà pels carrers d'Elx el seu profund desig de tornar a vore el fill que li mataren. I enguany, de nou, els d'Elx escoltarem el cant de la mare i, des del cel de la cúpula de l'església, baixarem la Rescèlica, per a pujar la humil Mare de Déu a trobar el seu fill. I de nou els d'Elx, per a admiració i prodigi de propis i estranys, coronarem l'Assumpta entre el cel i la terra, com un miracle repetit tots els estius, com un cant al part dels animals, a la collita, al pa i al treball, al cicle etern de la vida.

          Vos convide a que tornem a fer la gran festa del poble que hem vist créixer, que hem vist fer-se gran, la festa d'aquesta terra que abraça els nostres morts. Vos convide a que tornem a fer l'antiga Festa d'Elx, la festa més formosa entre totes les festes antigues d'Europa, perquè la nostra és una festa de pau i convivència, una festa que no li fa mal a ningú, una festa que canta.

          Enguany celebrem que fa ja set-cents cinquanta anys que el rei Jaume Ier i els seus cavallers del nord fundaren el regne de València, un país amb govern propi, una generalitat que governava els valencians, des de Vinaròs fins a Elx i Oriola. Set segles i mig fa que els valencians nasquérem com a poble entre els pobles d'Espanya i d'Europa, i que, amb la conquista de viles i ciutats, i la dedicatòria de les mesquites a la Mare de Déu, Madona Sancta Maria, començà a florir la nostra Festa d'Elx.

          Representem-la enguany de nou, tots junts, perquè la Festa d'Elx és de tots els il·licitans i de tots els valencians, de tots i de ningú, car també és la festa d'Europa, la festa dels habitants de Praga i de Berlín, de París i d'Atenes, de Londres i de Bolonya, de Lisboa i d'Estocolm, perquè Elx quan canta té en la seua veu les cançons de tots els pobles d'Europa. Elx quan canta té en la seua veu l'alegria dels homes i les dones de bé. A tot això vos convide. A cantar i a ballar per uns carrers que són nostres, de tots els d'Elx; a fer més bonica que mai la nit de l'Albà, a fer-li companyia la nit de la Roà a la Mare de Déu morta entre ciris i nards, entre còssils d'alfàbiga i ramells de gesmí; l'Assumpta, de cos present en la grandiosa església de Santa Maria d'Elx, tota de pedra daurada.

          Vos convide a arreglar les cases i a pintar les façanes, a adornar els carrers, com sempre hem fet els d'Elx, amb els ornaments de paper de la nostra infantesa. Vos convide a posar banderoles vistoses, cobertors brodats als balcons, llençols blancs, que son l'estendard de l'Assumpta i de l'Elx medieval, tires de paper de barberelles, de mil colors, que tremolen per l'aire i que adornen tant.

          Vos convide a posar, com sempre, una mata d'alfàbiga a la porta de la casa, o encara que siga al balcó o al terrat, com un ritual que ens manté encara contents, il·lusionats i joves, i que ens refresca la calor bascosa de l'estiu.

          I quan ja ho tingam tot arreglat, vos convide a aprofitar la nit, com sempre, i a que ens sentem en una cadira a la porta de la casa, a disfrutar un  ratet de la fresca i a parlar amb el veïnat en aquells carrers antics i moderns del nostre poble, allà on els cotxes encara ens deixen un lloguet per a les persones.

          Perquè, en el fons, per damunt de totes les coses, vos convide a tornar a intentar ser feliços, encara que siga només per uns dies, sota un cel d'agost, calent i que no deixa respirar, però que és el nostre cel, en una terra dura i agra, però que és la nostra terra, en un paisatge bell i pobre, d'espart i palmeres, d'asfalt i de fàbriques, que és el nostre paisatge, en una llum que és la nostra llum, l'Elx nostre, l'Elx dels nostres pares, l'Elx dels nostres fills.

          Il·licitans, a tot això vos convide, a la festa.

          Visca la Maredéu de l'Assumpció! Visca la Maredéu d'Elx! Visca Elx! Visca Elx! Visca Elx!

_________________________

*     Llegit a la plaça de Baix d'Elx pel pregoner de les festes, en Gaspar Jaén i Urban, el dia cinc d'agost de l'any MCMLXXXVIII. Publicat a Festa d'Elx, núm. 41, Elx, 1989.