|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
CRIDA PRO-LLIT DE LA MAREDEDÉU*
|
|
Bona
vesprada, senyores i senyors:
Ara
que la calor d'aquests dies de juny, ja a finals de la primavera, cau
sobre la ciutat i el camp d'Elx, com un anunci de l'estiu que s'apropa,
el nostre poble comença a sentir que alguna cosa dins d'ell torna a
moure'l a preparar la seua Festa, l'antiquíssima representació de
l'Assumpció de la Marededéu. La Festa d'Elx que, com tantes voltes hem
dit, ens fa sentir-nos un poble entre els pobles d'Europa.
Així,
si dilluns passat el cel de la Festa baixava a la terra per a ser
reparat i vam poder veure com la pols i les restes d'oripell celestial
es mesclaven amb la pols del paviment de pedra de la plaça de Santa
Maria i com els xiquets que hi jugaven al baló corrien per damunt dels
núvols pintats, avui ens congreguem per tal de conjuntar esforços i
veure si podem entre tots sufragar la restauració del Llit de la
Marededéu d'Elx.
És
sabut el valor emocional que té per a nosaltres els d'Elx aquesta
extraordinària peça artística de l'orfebreria portuguesa de meitat
del set-cents, el llit de palo-santo i plata que el Duc d'Aveyro regalà
a la Maredéu d'Elx. Amb tot, ara després l'amic Joan Castaño ens il·lustrarà
amb alguns dels seus avatars històrics, avatars que explica més
extensament en el fullet que aquí presentem i amb el qual, per voluntat
de l'Alcalde, s'enceta una col·lecció de petites publicacions
municipals anomenada «Temes d'Elx».
El
cas és que el temps no passa debades per a res ni per a ningú i
l'estat del llit és d'allò més lamentable, amb peces de plata i de
fusta doblegades, rompudes, substituïdes malament o malament col·locades.
La tenacitat de Maties Boix, Maciano, ben conegut de tots
nosaltres, i la sensibilitat de l'Alcalde Manuel Rodríguez, ha fet que
a hores d'ara, el cadafalet de fusta sobre el qual es monta el llit es
trobe completament restaurat, així com també algunes parts del baldaquí.
Queda, tanmateix, la tasca més costosa: la reparació de les peces d'èban
i de plata: les quatre columnes
que sostenen el baldaquí, els ramells de flors i fruites que els
rematen i la bella capçalera adornada amb xiprers i mangranes. La
tossuderia de Maciano el portà a València i potser ajudat per
la Marededéu que tots els d'Elx portem dintre, arribà, per consell del
professor Garín pare, a la joieria Pajarón, del carrer de la Pau, on
el joier artesà Francesc Pajarón, amb més de quaranta anys d'experiència
professional, treballa en aquests moments en un dels varals del llit de
la Maredéu. Peça que esperem que estiga acabada per al pròxim mes
d'agost.
La
tasca es lenta i complexa. Tant Maciano com Pajarón són
persones d'edat. S'ha d'estar damunt del treball i, en fi de comptes, són
coses d'eixes que no se fan per diners, però que sense diners no se
poden fer. El pressupost exacte no ens l'han pogut calcular i no el
podrem saber fins que s'haja acabat la peça en la que se treballa
actualment. Però sabem, això si, que anirà pels quatre o cinc mil·lions
de pessetes. Certament, la nostra ciutat és rica i ha demostrat en
algunes ocasiones ser també culta i generosa. Els d'Elx hem demostrat
també en ocasions que sabem juntar-mos al voltant d'un projecte o d'una
idea i fer-la realitat. La nostra Festa i el grandiós temple on la
representem, el manteniment, malgrat tot, dels nostres horts de
palmeres, o la riquesa material de la nostra població, en són un
exemple viu.
Al
voltant de Maciano, recolzant la seua idea, tossuda i insistent,
de restaurar el llit de la Marededéu d'Elx, ens hem posat un grup de
persones, vinculades d'una manera o d'altra a l'Ajuntament o al Misteri,
però que, per damunt de tot, ens sentim fills d'Elx i dipositaris d'un
llegat històric i cultural que no podem deixar morir i no estem
dispostos a que muiga. Si fa uns anys ens vam empenyar en restaurar la
mangrana o en refer les tribunes o l'andador, enguany estem empenyats en
que se restaure el llit de la Marededéu. I vam pensar que poques coses
hi ha més pròximes a la gent d'Elx, que la gent d'Elx podem sentir com
a cosa pròpia, que el llit de plata, regal del duc, on la Marededéu
morta queda exposada a l'adoració del poble d'Elx durant el novenari
que segueix la representació del Misteri.
I
les pertinences, personals o col·lectives, s'han de voler i s'han de
cuidar. Bé està que les institucions restauren monuments, facen
carreteres o procuren per la neteja i pel transport públic. De fet,
Ajuntament i Patronat han obert la col·lecta que aquí presentem a tots
vostés per a restaurar el llit. I ho han fet amb la generosa aportació
de mig mil·lió de pessetes cadascún. Però hi ha coses en una col·lectivitat
que pertanyen a tot el món, i que tot el món sent que li pertanyen,
d'una manera més intima i calenta que les altres coses. I vam pensar
que eixes coses s'han de recordar en els temps de comoditat i de
benestar que vivim actualment. I pensarem que devíem fer que la
restauració del llit de la Maredéu d'Elx fora un acte de tota la col·lectivitat,
un acte de fe i de vitalitat més que un acte administratiu i econòmic.
Vam pensar que les forces que els homes i les dones de bé d'Elx portem
dintre devien agrupar-se, com ja ha passat altres vegades, al voltant de
la patrona d'Elx i de la seua Festa d'agost. Comparéixer davant l'opinió
pública, eixir al carrer de nou a demanar que entre tots fem realitat
el tenaç empeny del vell Maciano de veure restaurat el més
prompte que siga possible aquest antic llit barroc de palosanto i plata
que des de fa dos segles i mig forma part del nostre poble i del
Misteri. El llit que durant més de cinquanta anys l'agüelo Maciano
ha estat montant i desmontant cada mes d'agost, per a llor i glòria
de la Marededéu d'Elx. Moltes gràcies per la seua atenció i, a la bestreta, per la seua generositat.
__________________________ |
|
|
