L'EXPOSICIÓ

Repercusió

     L'exposicó Món i Misteri de la Festa d'Elx ha sobreviscut entre nosaltres de manera més clara i genuina a través de la lletra que deixà escrita darrere seu. Algunes de les seues publicacions han passat a formar part de les més importants obres del repertori bibliogràfic de la Festa, com ara el seu catàleg o la reproducció facsímil de la consueta del 1709. Enunciem-les:

• AA DD: Món i Misteri de la Festa d'Elx, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, València, 1986. Catàleg de l'exposició amb trenta-dos textos de diversos autors:

LLORENÇ, Alfons: "Món i Misteri de la Festa d'Elx", p. 9
FUSTER, Joan: "Quatre notes sobre la Festa d'Elx", p. 13
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent: "Mural de la Festa d'Elx", p. 23
JAÉN, Gaspar: "L'urbanisme a la ciutat d'Elx", p. 31
La Història
NAVARRO, Rafael: "Els edificis de la Festa", p. 45
CASTAÑO, Joan: "L'organització de la Festa a través del temps", p. 55
BURNS, Robert I.: "La Conquesta de València. La dimensió mariana", p. 69
Fonts i Litúrgies
ARGEMÍ, Aureli: "El Misteri d'Elx en el context del culte cristià", p. 79
GROS I PUJOL, Miquel: "La celebració litúrgica de l'Assumpció", p. 87
LLOMPART, Gabriel: "La Mare de déu morta a Mallorca, entre el folklore i la litúrgia", p. 93
Assumpcions i Misteris
ROMEU I FIGUERES, Josep: "El Teatre Assumpcionista de tècnica medieval a la cultura catalana", p. 103
GÓMEZ, Mª Carme i MASSIP, Francesc: "El Drama litúrgic de l'Assumpció de Santa Maria de l'Estany", p. 111
SANCHIS GUARNER, Manuel: "El Misteri Assump-cionista de la catedral de València" (discurs d'ingrés a l'Acadèmia de Bones Lletres, 1968), p. 123
MASSIP, Francesc: "La Festa d'Elx (consueta de 1625)", p. 135
VOLKER, Götz: "L'escenari de la Loa de la Alberca", p. 149
PICCAT, Marco: "A l'entorn d'algunes vulgaritzacions italianes del Transitus Beatae Mariae Virginis", p. 165
KING, Pamela: "Drames anglesos sobre l'Assumpció de la Verge", p. 185
El Misteri: Teatre, Literatura i Festa
FERRER, Teresa i OLEZA, Joan: "El Misteri d'Elx, hereu d'una antiga esplendor", p. 199
MASSIP, Francesc: "Algunes notes sobre l'escena de la Festa o Misteri d'Elx", p. 205
QUIRANTE, Luis: "Notes per a una història del text de la Festa d'Elx", p. 219
RODRÍGUEZ, Manuel: "El cicle fester il·licità i l'Assumpció", p. 229
Música i Músiques
VIVES, José Mª: "La Festa", p. 239
GÓMEZ MUNTANÉ, Mª Carme: "Al voltant de la música del Misteri d'Elx (Consuetes de 1709 i 1722)", p. 255
Estética i Iconografia
LLOBREGAT, Enric: "Mètrica, estètica i liturgia en la Festa d'Elx", p. 267
VICENS, Mª Teresa: "Consideracions entorn de la iconografia assumpcionista medieval", p. 287
Entorn al Misteri d'Elx
HERNÁNDEZ, Antonio: "Itinerari per la Festa d'Elx", p. 303
GIRONÉS GUILLEM, Gonçal: "La devoció mariana, ànima del Misteri d'Elx", p. 311
TAJIRI, Joixi: "El Misteri d'Elx des del Japó", p. 321
Sociologia de la Festa d'Elx
LESNE, Brigitte: "Enquesta sobre la Festa d'Elx", p. 399

• GOMÉZ MUNTANÉ, Carme i MASSIP I BONET, Francesc: Consueta de 1709, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, València, 1986. Edició facsímil de la consueta del 1709, acompanyada d'un estudi crític del text, per Francesc Massip, i un estudi crític de la Música, per Carme Gómez.

• JAÉN I URBAN, Gaspar: Àngels d'algeps al corredor de l'orgue, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, Valéncia, 1986. Conte infantil.

• LLORENÇ I GADEA, Alfons: Món i Misteri de la Festa d'Elx, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, València, 1986. Conte Infantil.

• VICENS, Maria Teresa: Iconografia assumpcionista, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, València, 1986. Respàs històric (gòtic-barroc) a l'art de caire assumpcionista, sobretot del realitzat en els territoris de parla catalana.

     Amb la candidatura del Misteri d'Elx per a Patrimoni de la Humanitat, vam poder retrobar-nos de nou amb part del material de l'exposició que hom va aprofitar per fer-ne una que donara a conéixer la Festa en diversos llocs d'Espanya i d'Europa: Almagro ("El Misterio de Elche. La Festa d'Elx", Festival de Teatro Clàsico, juliol del 1998), Cadis ("El Misterio de Elche", Festival de Teatro Iberoamericano, octubre del 1998), París ("La Palmeraie et les Mystère d'Elche", Seu de la UNESCO, abril del 1999), Roma ("Una Proposta per il Patrimonio Mondiale", Instituto Cervantes, juny-juliol del 1999) i Elx ("La Festa d'Elx", Casa de la Festa, octubre-novembre del 1999; "El palmeral i la Festa d'Elx", Universitat Miguel Hernández, novembre-desembre del 1999). Per suposat, l'exposició que es va crear poc tenia a veure amb l'exposició del 1986, era l'adaptació cinematogràfica d'una novel·la.

     Els icons de l'exposició també han perdurat i han passat a formar part de la memòria col·lectiva que es mou al voltant de la Festa. Així, per exemple, el logotip que creà Andreu Alfaro, on amb gran delicadesa sintetitzà amb tres línies el sentit de la Festa i d'Elx (¿una mangrana oberta?, ¿una palmera?, ¿una font d'aigua dolça?). Doncs bé, aquesta imatge s'ha convertit en un símbol de la Festa i s'ha utilitzat en multitud d'impressos com a imatge representativa del drama assumpcionista, fins a desvirtuar-la. Així, per exemple, algunes institucions han creat a partir d'aquest logotip els seus i els han presentat com originals i novedosos. Ens estem referint als icons que representen al Museu Municipal de la Festa i la societat Aigües d'Elx. En aquestes "recreacions" s'ha perdut la gràcia i l'estilització que fan del logotip d'Alfaro quelcom original, genuí i insubstituible de l'art conreat per aquest important escultor valencià.

     Com veiem, l'exposició Món i Misteri de la Festa d'Elx ha arribat a ser una part important del món que gira al voltant de la Festa, un referent a l'hora de parlar de divulgació i d'investigació, però, també, un referent en la recerca de les arrels d'un poble.