 |
 |
|
|
|
|
PRESENTACIÓ
|
|
|
L'exposició Món i
Misteri de la Festa d'Elx ha estat un dels grans esdeveniments que
han marcat la Festa en el seu recorregut al llarg del segle XX. Si la
data del 1924 l'associem amb la repristinació de la Festa i considerem
la del 1931 com la data de la seua protecció (que poc valgué cinc anys
després), la del 1986 hem de presentar-la com a la de la consolidació
de la difusió d'aquest drama assumpcionista. Quan parlem de difusió
estem referint-nos, és clar, no sols a la seua divulgació
"publicitària", sinó que també al·ludim a la seua
divulgació com a objecte d'interés per als estudiosos. Investigació i
publicitat sobre la Festa ha existit des de finals del XIX (i la tasca
dels germans Ibarra són un exemple meridià de la síntesi de les dues
formes) però, és partir de l'any 1979 (com bé senyala Joan Castaño)
quan es produeix un augment considerable, encara que de forma paulatina,
de la investigació sobre la Festa i, afegiríem, de la necessitat de
difusió. Sense anar més lluny en aquest darrer sentit, va ser a partir
de la dècada dels 80 quan començaren a realitzar-se fora d'Elx una espècie
de pseudo- representacions antològiques de la Festa denominades
concerts escenificats.
Quinze anys després ens
preguntem quin va ser el paper que desenvolupà l'exposició Món i
Misteri de la Festa d'Elx en tot aquest nou context aparegut a
finals dels anys 70. Doncs bé, aquesta exposició va ser la confirmació
i glorificació d'uns canvis que van afectar la concepció que hom tenia
de la Festa. L'exposició, amb la seua voluntat de recerca, d'explicació,
d'investigació, va ser la validació definitiva per mostrar la Festa
amb tots els elements que la caracteritzen, sense ocultismes ni
prejudicis. D'aquesta manera, a l'exposició li van acompanyar en el
temps la transformació de la revista Festa d'Elx, la publicació
de multitud de textos de tota mena que indagaven en els sentits de la
representació i del seu món i, poc temps després, la creació del
Festival de Teatre i Música Medieval, amb el seu seminari. Però, també,
a causa de l'afany de difusió, la Festa ha acabat transformant-se en
una valuosa mercaderia turística, amb més representacions extraordinàries
i més assajos generals. La culminació de tot aquest procés divulgador
ha estat la proclamació per part de la UNESCO del Misteri d'Elx
com a Obra
Mestra del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat
el passat 18 de maig. Aquesta situació, per suposat, s'emmarca dins un
context més global denominat l'era de la informació. La
desvirtuació que ha acabat produint-se en aquesta etapa difusora ha
comportat l'aparició d'un dilema shakespearià, que ha sabut
plantejar molt bé Joan Castaño1:
"[...]
cal decidir si es pot conservar el Misteri com a festa
tradicional i comunitària del poble d'Elx, representativa de la nostra
cultura i íntimamement lligada a la ciutat, o si, pel contrari, deu
treballar-se en el sentit de mantenir una peça de museu, un espectacle
culte i extraordinari, amb un interés merament arquelògic". Tanmateix, a banda de les implicacions històriques, l'exposició Món i Misteri de la Festa d'Elx va realitzar una tasca que bé mereix un homenatge ara que fa 15 anys que es va inaugurar a la Llotja de València. Es va tractar d'una exposició ambiciosa que pretenia mostrar la Festa amb claredat i, per tal de realitzar aquest objectiu, utilitzà multitud de mitjans, des de la complexa i atraient estructura de l'exposició fins a publicacions, exposicions complementàries, concerts, cartells. I no podia ser menys tractant-se de la festa representativa del nostre poble, el valencià, i de la nostra llengua, la catalana. Elx,
12 d'octubre del 2001,
Post Scriptum. La redacció del website de la Festa d'Elx, vol agrair a totes aquelles persones que van col·laborar en la realització d'aquesta exposició per haver contribuït al retrobament de la Festa amb les sues arrels i amb la seua gent.
_________________________ |
|
|
1 Joan CASTAÑO GARCIA: "La Festa d'Elx i la ciutat contemporània", Festa d'Elx, núm. 50, Elx, 1998, p. 100. |