L'exposició Món i Misteri de la Festa d'Elx, que nasqué de la commemoració del tercer centenari de la inauguració de l'actual església de Santa Maria (1686), ha estat un dels grans esdeveniments que han marcat la Festa en el seu recorregut al llarg del segle XX. Si la data del 1924 l'associem amb la repristinació de la Festa i considerem la del 1931 com la data de la seua protecció (que poc valgué cinc anys després), la del 1986 hem de presentar-la com a la de la consolidació de la difusió d'aquest drama assumpcionista. L'exposició, amb la seua voluntat de recerca, d'explicació, d'investigació, va ser la validació definitiva per mostrar la Festa amb tots els elements que la caracteritzen, sense ocultismes ni prejudicis.

     Auspiciat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, un grup interdisciplinar, sota la direcció d'Alfons Llorenç, va treballar per tal d'aconseguir explicar la Festa emmarcada en tot el seu context cultural, aprofundir en el seu coneixement i facilitar-ne la difusió com a símbol del poble valencià i de la llengua catalana. El projecte estava dirigit al major nombre possible de persones: des del que és asidu espectador de la Festa, fins a aquell que només ha sentit parlar-ne. Per aquest motiu, es va dissenyar un projecte amb multitud d'accions diversificades (dues exposició d'art assumpcionista, un exposició de fotografia, una exposició sobre el Corpus de Valéncia, una exposició al carrer amb roques, aguilots gegants, la carxofa de Silla, la Taronja de Morella i la Carxofa del Carme, cinc publicacions, entre les quals es troba, a més del catàleg de l'exposició, el facsímil de la Consueta del 1709, materials didàctics per a l'ensenyament i un concert escenificat a la catedral de València) que giraven al voltant d'una exposició.

     Aquesta exposició, allotjada sota les arcades gòtiques de la Llotja de València, era concebuda amb tres nivells de lectura: el d'objectes, el d'informació general i el de profundització. Els textos dels panells replegaven tant papers informatius com divulgatius i literaris amb la finalitat de donar una visió diversificada. I, tot açò, estava estructurat sota un disseny que pretenia emmoblar la Llotja. Els panells formaven dintre de la pròpia planta de la Llotja una planta basilical barroca amb andador, cadafal, cel i mangrana, al·ludint a l'església de Santa Maria, a la qual s'accedia per un pòrtic de cristall on es reproduïa la façana de l'esmentada església. A l'interior de la creu es recollien tots els àmbits referits a la Festa, era el "Misteri"; l'exterior era el "Món", on hom contextualitzava el drama assumpcionista il·licità. Alhora, aquesta estructura respectava l'edifici gòtic, les seues naus i el seu paviment.

     L'exposició que, no només vestí de Festa la Llotja, sinó que tota la ciutat de València durant octubre i novembre del 1986, es traslladà des de febrer a abril del 1987 a la ciutat de Barcelona, al Saló del Tinell i a l'església de Santa Maria del Mar (on es realitzà un concert escenificat, emmarcat en les festes d'hivern de la ciutat comtal).

      Quinze anys després ens preguntem quina ha estat la importància d'aquesta exposició. Doncs bé, l'exposició va ser la confirmació i glorificació d'uns canvis que van afectar la concepció que hom tenia de la Festa. Ens estem referint a allò que apuntavem al principi: la Festa es troba ara mateix en una etapa de divulgació, de creixement cap a fora, tant com a objecte d'estudi i d'investigació com d'element turístic. Aquesta situació, portada a la desmesura, ens ha apropat a un dilema shakespearià, que ha sabut plantejar molt bé Joan Castaño: hem d'elegir entre una festa tradicional i comunitària d'Elx, arrelada a la nostra cultura, o una peça de museu amb interés arqueològic. Tanmateix, a banda d'aquestes implicacions històriques, l'exposició Món i Misteri de la Festa d'Elx ha esdevingut un referent a l'hora de parlar de divulgació i d'investigació, però, també, un referent en la recerca de les arrels d'un poble i, per tal motiu, bé mereixia un homenatge.

________________________