L'ermita de Sant Sebastià és un deliciós edifici emparentat amb les construccions del gòtic català que s'ha caracteritzat per ser part de l'espai de la Festa durant els seus cinc segles d'història. El Consell d'Elx va decidir l'abril del 1489 construir «en el carrer Major a tinent de l'hospital de la Vila» una ermita dedicada a Sant Sebastià, en aquells anys patró d'Elx. L'edifici va ser projectat com a una construcció entre migeres, de planta rectangular i una única nau, amb capelles laterals entre contraforts. La seua façana es va realitzar tota de pedra picada amb un arc de mig punt dovellat com a ingrés, sobre el qual el 1786 s'afegí una fornícula on es col·locà una imatge del sant (exposada actualment al Museu Municpal de la Festa).

     Tota la seua història, com deiem adés, ha estat fortament relacionada amb la Mare de Déu de l'Asumpció i la seua Festa (fins i tot, la seua edificació és coetània a l'origen de la representació). Al seu interior hi va haver dedicada una capella a la Mare de Déu de l'Assumpció, la realització de la qual es va portar a terme el 1588. Aquest altar va ser lloat per Cristòfol Sanz en el seu manuscrit del 1621: «[...] hi ha una capella molt rica a Sant Sebastià, amb la seua reixa de ferro daurada, de molt de cost, on està la Mare de Déu de l'Assumpció [...] és de les més ben posades i adornades capelles del regne [...]». Aquesta capella desaparegué quan el 1648 la imatge de l'Assumpta fou traslladada a un altar de Santa Maria. Aquest ús com a capella de la Mare de Déu condicionà que l'ermita de Sant Sebastià fóra la seu de la Confraria de Nostra Senyora, encarregada d'organitzar la Festa de la seua gloriosa assumpció, fins que el 1609 passà a mans del Consell Municipal.

     Un altre dels seus ussos ha estat el de vestuari dels cantors de la Festa abans de l'habilitació de l'edifici de l'Hospital de la Caritat com a Casa de la Festa. Ja el 1596 sabem que es guardaven aquí les robes emprades en la representació. En un primer moment s'utilitzà la seua sagristia i, amb el temps, s'ocupà tot l'espai disponible.

     Un tercer ús, potser el més representatiu, és el de ser part de l'escena de la Festa. L'ermita de Sant Sebastià ha estat des de sempre principi de la representació i així ho confirma la consueta del 1625: «[...] acabades les vespres ix la Maria ab les dos Maries y quatre o sis angels de la hermita de Sant Sebastià, hon està la capella de Nostra Senyora [...]». Des de fa alguns anys, el seguici que acompanya els cantors fins a l'església de Santa Maria ha deixat d'eixir des de l'ermita i s'ha desplaçat, contra tota tradició, fins a la Casa de la Festa.

     L'ermita també ha albergat altres ussos, com ara lloc d'assaig de la Capella, reunions, presentacions de llibres, etc. És a dir, l'ermita, al llarg de tota la seua història, ha estat un element viu de la Festa. Va ser amb la construcció de la Casa de la Festa el 1988 quan l'ermita va ser abandonada a la ruïna. El 1997 va ser recuperada com a Museu Municipal de la Festa, però perdent aqueixa càrrega viva, tradicional i popular que durant cinc segles havia mantingut.

     La seua adecuació com a museu, tanmateix, no impedeix que s'intente  recuperar aquest espai per part de la Junta Local Gestora i de l'Ajuntament d'Elx, almenys cada 14 i 15 d'agost. Encara que els responsables del museu obrin simbòlicament les portes de bat a bat, és necessària, però, l'empenta institucional que faça possible que els cantors isquen de nou des de l'ermita. Ara, més que mai, com a fidels vetladors d'un patrimoni de la Humanitat, hem de recuperar un important espai tradicional de la Festa perquè no arribe a ser una imatge irrecuperable de la memòria.

_________________________