DOCUMENTS DE LA FESTA

 

EL TESTAMENT D'ISABEL CARO, 1523
TRANSCRIPCIÓ DE LA CLÀUSULA QUE AL·LUDEIX A LA FESTA*

 

     El testament d'Isabel Caro (9-7-1523), descobert inesperadament a l'Arxiu de la Basílica de Santa Maria d'Elx mentre es procedia a la catalogació i ordenació dels fonts el 1987, inclou una clàusula que fa referència a la celebració de la Festa. Açò suposa acarar-nos davant del primer text conegut que parla d'aquesta representació.

     A l'estudi que realitzen Castaño i Àlvarez per a Festa d'Elx ens fan observar que els testaments de l'època suposaven un "intent d'aconseguir la salvació mitjançant les donacions en aquest món per guanyar mèrits als ulls de Déu" i, per tant, "un element més diferenciador i jerarquitzador de la societat". Açò es veu clarament al testament d'Isabel Caro on només dedica les línies finals als seus hereus i la resta és utilitzat per a "donacions piadoses".

     Pel que es refereix a la clàusula on es parla de la representació aquests autors trauen algunes conclusions:

  • -La imatge de la Mare de Déu encara que no té capella ni altar a l'església de Santa Maria ni a l'ermita de Sant Sebastià, pertany, i és venerada, a la casa de la família d'Isabel Caro.

  • -Es manifesta una certa antiguitat i continuitat quan es diu que es celebra cascun any.

  • -Es diu que la imatge és portada en processó a hora de completes, que és quan les consuetes indiquen que s'ha de començar la representació.

  • -Sembla deduir-se, a partir d'altres documents (cfr. la petició del 1530), encara que no d'una manera clara, segons els autors, que la imatge  era sedent i a la representació del 14 o el xiquet restaria sobre el llit o s'utilitzaria una imatge erecta (potser la utilitzada a l'Octavari). A la representació del 15 apareixeria en escena la imatge sedent en el moment que l'Araceli isquera del sepulcre.

     El document, per acabar, el podem descriure com a un pergamí de 410 x 580mm escrit en lletra humanística cursiva. Aquest text substituí en antiguitat a la petició del 1530 per daurar la "cadira" on hom corona la Mare de Déu, feta per en Lluís Perpinyà.
 

  • "Item, attenent que yo tinch grandíssima devoció a la gloriossíssima e beneyta Verge Maria, mare de Monssenyor Déu Ihesu Christ, e per la devoció tinch yo en casa mia la seua ymatge beneyta ab la qual dita ymatge cascun any en lo dia de la gloriossa sua Asumssió, çò és, la vespra a hora de completes, ab solpne processó, tenint la dita ymatge en casa mia, en vellut molt arreat, la prenen tots los preveres e frares que's troben en aquella jornada e la porten ab processó a la sglésia Major de Senyora Senta Maria de la dita vila hon se li fa grandíssima festa e solepnitat en lo seu dia beneyt. Perquè vull e man que, per ço, que tots los preveres e capellans de la dita vila, vint-e-huyt sous e quatre dinés senssals que resten de aquells huytanta-tres sous, quatre dinés senssals rendals que a mi fan los dits Paulos Martínez de Monfort. los quals dits vint-e-huyt sous, vull e man sien donats e pagats de la dita penssion cascun any e pepetualment als dits preveres de la dita vila qui hara són e per temps seran."

 

________________________

 

BIBLIOGRAFIA

àlvarez fortes, Anna Maria i castaño garcia, Joan: "Una notícia de la Festa d'Elx de l'any 1523", a Festa d'Elig, Ajuntament d'Elx, Elx, 1987.

 

_______________________
 

*   Arxiu de la Basílica de Santa Maria d'Elx, Testament d'Isabel Caro, 09-07-1523 (Sig. 75P)