|
|
DOCUMENTS DE LA FESTA |
|
VIDES
DE SANTS ROSSELLONESES
|
|
DEL PUYAMENT DE LA VERGE MARIA EN LO CEL [190]
Lo puyament de la Verge Maria en lo cel en qual manera sia feyt és
ensenyat per un libre que Sent Johan evangelista fé. Quant tots los apòstols
foren anats per diverses partides del món, la Verge Maria romàs en iª
casa que és costa lo mon de Sion, que avia visi-[191]tats los locs del seu
Fil; so és loc del babtisme e del dejuni e de la passió e de la
sepultura e de la resurectió e del puyament quant se·n puyà en lo
cel. Segons que diu Epífano, Senta Maria visc xxiiii ayns aprés la
passió del seu Fil. E recomta que la benaüyrada Verge era en etat de
xiiii ayns quant conceubec Jhesú Crist; en lo xv l'emfantà e estec ab
Él xxxiii ayns, e aprés la mort de Jhesú Christ visc xxiiii ayns.
Hon, segon aquest comte, quant ela morí era en etat de lxxii ayns.
Emperó pus versemblant és que sia so que·s lig en autre loc, que ela
visc xii ayns aprés son Fil e que avia lx ayns quant se morí; e
aytants ayns presiqueren los apòstols en Judea, e aqueles partides,
segons que és dit en les Ystòries eclesiàstiques. Fo un dia que ela hac tan gran desig del seu Fil, per què li aparec un
àngel ab mot gran resplandor e saludà-la ab honor ayxí con a Mare del
Seyor ni co a regina, dién: —Déus te sal, Beneseta, reebén la
benediction d'Aysel qui manà la salut a Yacob. Vet un ram de palma,
Dona mia, que eu t'e aportada de paradís, e fer-la-às aportar dava[n]t
lo teu lit, aprés iii dies, quant la tua ànima serà hixida del cors.
E sàpies que·l teu Fil t'espera ayxí con a mare honrada—. E Senta Maria li respòs: —Si eu he trobada gràcia davant tu, prec-te
que digues lo teu nom. Mes sobretot te prec que·ls fils e·ls frares
meus, los apòstols, sien ajustats ab mi per so que eu los veya ab los
meus uls corporals e que éls me sobelesquen e, éls presens, reda la
mia ànima a Déu. E prec-te que la mia ànima, quant hixirà del cors,
no veya negun esperit terible ni maligne ni no agen poder en mi—. E l'àn[gel]
li dix: —¿Per què desiges a saber lo meu nom, Dona mia, que és
meravelós e gran? Vec-te que tots los apòstols s'ajustaran vuy ab tu,
qui·t sebeliran onradament e en presència d'éls redràs l'esperit a Déu.
Car Aquel qui la propheta de Judea portà per un pèl en Babilònia, Él
sobtament, ses dupte, poyrà adur los apòstols a tu en movement. E ¿per
què as tu paor de veser los malignes esperits, com tu ages trissat lo
cap del diable e l'ages despulat del seu poder? Emperó sia feyta la tua
volentat ayxí que no·ls veges—. E aysò dit, l'àngel se·n puyà al
cel ab molt gran lum; e la palma que l'àngel li adux resplandia de mot
gran resplandor e era la vergua [192] molt vert, mes les fules d'ela eren
resplandens ayxí con estela matutinal. Fo feyt en aquel temps que, dementre que Sent Johan preïcava en Efèsio,
que sobtament fo ausit gran brugit del cel e una nul resplandent
sobtament raubí e se·n[t] portà Sent Johan e·l pausà denant la
porta de la casa on estava Senta Maria. Per què él se n'intrà dins e
saludà la Verge molt onradament. E quant Senta Maria lo vesec,
sobtament ne fo esbalausida e per gran gaug que ac se·n plorà fortment
e dix a Sent Joan: —Fil, sies menbrant de les paraules del teu
Masestre qui·m comanà a tu ayxí con a mare e tu a mi con a fil.
Vec-te que eu són apelada per lo Seyor e deig ixir d'aquesta natura,
per què eu te coman la cura del meu cors. He ausit dir que·ls jueus
dien entre si, "Esperem-nos, barons frares, entrò que aquela que
portà Jhesú Crist sia morta, e prenguam lo seu cors, enaprés nós lo
cremem". Mes tu, fil, faràs portar aquesta palma davant lo meu lit
quant aporterets lo cors meu al sepulcre—. E Sent Johan li dix: —Mot
volria que tots los apòstols fossen aysí per so
que nós te sebelíssem lausan
Déu honradament—. E aysò dién, tots los apòstols foren aportats
dels locs on preÿcaven, per les nuls, e foren pausats davant la porta
de la casa on estava Santa Maria. E quant se veseren ajustats, éls se maravelaren diens: —¿Quina causa
és aquesta perquè·ns ha ajustats aysí lo Seyor ensems?—. Per què
Sent Johan ixí a éls dient: —Sapiats, frares, que nostra Dona se deu
partir de nós per mort corporal. E guardats-vos quant ela serà morta
que negú no·s plr, per so que·l pòbol qui o veyria no
se·n torb e
digua, "Vec-vos, aquests com temen mort qui presiquen als autres
resurection. Recomta Sent Dionís, qui fo discípol de Sent Paul apòstol, en lo
Libre dels divinals noms, que·ls apòstols s'ajusteren tots quant Santa
Maria s'adormí. E él diu que y fo, e diu que cascú fe sermó a lausor
de la Verge e de Jhesú Crist. E dix enayxí a Sent Timotheu: —Nós
avem conegut, e tu, que molts sants no ajustem a la visió del cor[s] de
la Verge que reseb[r]é Déu: e aquí era present Sent Dionís e Sent
Jacme e Sent Pere e [l]a gran sobiranesa dels theologians—. Enaprés
fo vist que tots los àngels per ela lausaven Déus, [193] autament cantan ab
resplandens faysós. E mot plasentment cantan, la·n puyeren al cel. Quant Santa Maria vesec tots los apòstols ajustats, ela benesí Jesú
Christ e al mig dels apòstols els·s pausà, e estaven ab làmpeses
ardens e ab ciris cremans. En aviró de la iii nuyt Jhesú Christ venc
ab tots los àngels e ab los patriarches e ab los màrtirs e ab los
confessors e ab lo cor de les verges. E tots éls s'aordeneren davant lo
lit de la Verge, tots cantan e lausan Déu autament. E ayxí éls tots
li feseren, quant la sebeliren, molt gran honor. Car Jhesú Crist
primerament comensà cantan dién: —Vine, eleguda mia, e pausaré eu
tu en la mia cadira, car eu he cobeseyada la tua persona e la tua
belesa—. E ela li respòs dién: —Eu he aparelat lo meu cors—. E
adoncs tots aquells qui eren ab Jhesú Christ venguts comenseren
dolsament a cantar diens: —Aysí és aquela que anc no saubec què fos
negun faliment, e recebrà fruyt de les santes ànimes—. E ela cantà
de si matexa dient: —Totes les generacions me diran beneseta per so
cor Aquel qui és poderós m'à feyta gran, e·l sant nom d'Él—. E adoncs lo Cantor de tots los cantors ab gran noblesa cantà[n] dién:
—Veni de Líbano esponsa: vine de Líbano, vine e seràs
coronada—. E ela li respòs dién: —Vet que eu venc, car en lo cap
del libre és escrit de mi que eu fassa a la tua volontat, Déus meu, e
car s'alegra lo meu esperit en tu, Déus meu, Salvador meu—. E ayxí
l'ànima de Senta Maria exí del seu cors e se n'anà a la brasa
del seu Fil, per què no sentí neguna dolor de carn ni neguna corupció. E dix Nostre Seyor als apòstols: —Aportats lo cors de la Verge mare
mia en la val de Yosaphat e sebelits-lo aquí en un sepulcre nou que aquí
atrobarets. E esperats-me aquí entrò als ters dia, que eu torne a
vos—. E mantenent la enrevironeren flors de roses, so és los onrats màrtirs;
e·ls liris de les vals, so és les companyes dels àngels e dels
confesors e de les verges. E aprés éls la cantaven cridan los apòstols,
diens: —O Verge mot sàvia, ¿en qual loc vas, o Dona? Ages memòria
de nós—. E adoncs alcuns d'aquels se·n puyaven; la companya qui romàs,
maravelats cantans, aneren envés ela e veseren lo Rey seu qui portava
l'ànima de la Verge en la sua brasa. Per què tots maravelats cridaven
autament diens: —¿Qui és aquesta [194] qui se·n puya del desert abondant
en delits és posada sobre·l seu Amat?—. E sels qui la acompanyaven
los responien diens: —Aquesta és la mout bela entre les files de
Jherusalem, ayxí con la vesés plena de caritat e d'amor e d'ayxí
alegra és resebuda en lo cel, e en la dextra del Fil en la cadira de glòria
és aloguada. Los apòstols veseren la sua ànima ab gran resplendor, que neguna
lengua mortal no ho poria recomtar. E quant iii verges que aquí eren
agren despulat lo seu cors per lavar, lo seu cors resplandí tant fort
que no la pogren guardar ni veser, e fo aquí aquela clartat tan
longuament entrò que·l cors d'ela fo lavat. Enaprés los apòstols
reseberen lo seu cors ab gran reverència e·l pausaren sobre lo lit. E
dix Sent Johan a Sent Pere: —Tu portaràs aquesta palma denant lo seu
cors, per so car Jhesú Christ t'a haordonat per pastor sobre nós—. E
Sent Pere li dix: —Tu la deus mils portar que eu, per so car tu est
elegut verge per lo Seyor, e és digna causa que verge port la palma de
la Verge; e encara més, tu frar'est e repausest sobre·l pits del
Seyor, e d'aquí fust plen de gràcia e de saviesa. Per què és justa
causa que tu, que resebest tan gran do del seu Fil, que dós [h]a
aquesta Verge plus d'onor. Per què tu deus portar aquesta palma de lud
davant lo lit, e eu portaré lo seu cors ab los autres—. Hoc, e eu
—dix Sent Paul— lo portaré ab vosautres—. E ayxí con éls leveren lo lit, Sent Pere comensà a cantar dién:
—Hixí Israel d'Egipte—. E tots los autres cantaven aquelò metex. E
mantenent Nostre Seyor lo dit cobrí, e·ls apòstols, ab una nul, ayxí
que hom no·ls vesia. E foren aquí presens los àngels, qui cantaven
suaument ab los apòstols, per què tots los homes de la ciutat foren
molts mauguts per lo plasent cant que ausien. E corregren fora la ciutat
per veser què era, e veseren que'n portaven Senta Maria los discípols
de Jhesú Christ, per què tots corregren a les armes diens:
—Venits-te tots e auciam tots els discípols de Jhesú Crist e cremem
lo cors qui portec l'enguanador—. E·l príncep dels preveres, assò
vesent, fo molt esbalausit e irat dix: —Veus lo tabernacle d'Aquel qui
nós, e tot nostre liyatge, a torbat. Quina glòria receb ara!—. [195] E quant assò ac dit, él pausà la mà al lit per so que gités lo cors en terra. Mes mantenent li sequeren les mans e·s tengren al lit, ayxí que él penyà, per què fo molt trebalat de gran dolor que avia. E tot l'autra pòbol que aquí era tornà séc. E·l príncep dels preveres cridava dient: —Sent Pere, no·m desempars en aquestes tribulacions. Ans te prec que tu precs Déus per mi. Menbrar te deu en qual manera eu t'ajudé quant la serventa portera t'acusà—. E Sent Pere li dix: —Nos avem a fer mot, que avem a sebelir aquesta Dona, per què no podem entendre a la tua cura, mes si tu creus en Jesú Christ, que aquesta Dona portà, mantenent seràs guarit—. E·l príncep li respòs dién: —Eu creu que Jhesú Christ és ver Fil
de Déu e que aquesta és la sua Santa Mare d'Él—. Per què mantenent
les màs se partiren del lit, mes los brases li romayren secs, e la
dolor, que no·s partí d'él. Per què Sent Pere li dix: —Baysa lo
lit e digues, "Eu creu en Jhesú Christ, lo qual aquesta Dona portà,
e aprés lo part estec verge"—. E quant i ac dit él fo garit. E
Sent Pere li dix: —Pren la palma de les mans del nostre frare, Sent
Johan, e pausa-la sobre lo pòbol qui és encegat, e cel qui volrà
creyre en Jhesú Christ poyrà veser e[n] per totstemps—. E·ls apòstols, qui portaven la Verge, pausaren lo seu cors en lo
moniment, e·s pausaren costa él. E en lo ters dia Jhesú Chrisyt venc
aquí ab molts àngels e·ls saludà dién: —Pau sia ab vosautres—.
E éls li respoyren: —Glòria sia a tu Séyer, qui sols fas grans
maraveles—. Enaprés él dix als apòstols: —Quina onor vos pensats
que eu don a la mia Mare?—. E éls li dixeren: —Justa causa és, Séyer,
que ayxí con tu, vencuda la mort, regnes em per totstemps, e que ayxí
ressucits tu la tua Mare e que la alocs en la tua dreta part en per
totstemps—. E assò Él los atorguà. Per què Sent Michel fo aquí
mantenent, qui se·n portà
danant Déu l'ànima de Senta Maria. E adoncs lo Salvador parlà dient:
—Leva, prusma mia, coloma mia, tabernacle de glòria e vayxel de vida,
temple celestial. E ayxí con tu no
sentist nula carnal temtació, en ayxí lo teu cors no senta corupció
en lo moniment—. E man [ten]ent lo seu cors ab l'ànima ixí del
moniment e se·n puyà al cel gloriosament ab los àngels. On, con Sent
Thomàs no os aquí present quant hom la sebelia, anc no·n volc res
creure que·ls autres li comtesen; per què soptament li venc del cel la
cinta ab què era cint lo cors de Senta Maria, per so que cresegués que·l
seu cors era puyat sus al cel. E tot l'autre vestiment romàs al vas. [196] D'una partida dels vestiments és dit que·n feren aytal miracle.
Co·l
duc de Normandia agués la ciutat de Carona assetjada, lo bisbe de la
ciutat fé seyera en una lansa de la gonela de Senta Maria, que hom
servava aquí honradament, e ab tot lo pòbol él ixí defora contre los
enemics. E mantenent los enemics foren enceguats e ses tot pensament.
Estava lo bisbe tot espaordit e, quant o veseren sels de la ciutat,
dixeren que jusesi de Déu era e destroýren tots los enemics: que
deplac mot a Santa Maria. He fo provat, per so cor perderen la gonela de
veser e·ls enemics qui cobraren lo veser. En la revelació de Senta Helisabet és legit que ayxí con ela era una
vegada raubida en esperit, ela vesé un sepulcre en un loc molt luyn qui
era molt enluminat, en lo qual avia una semblansa de femna. E estaven-li
de costa gran multitut d'àngels. E aprés pocs de temps aquela femna se
dressava e·s levava molt aut, ab los àngels qui li estaven de costa.
Enaprés venc envés ela un baró del cel maravelós qui portava en la
dreta part la crou per seyera, e seguin-lo gran multitut d'àngels, qui
la reseberen alegrament e la·n porteren al cel cantan. En aprés poc de temps Senta Helisabet demanà l'àngel, ab què parlava
moutes veguades, d'aquela visió què volia mostrar, e l'àngel li dix:
—A tu és mostrat en aquela visió que la nostra Dona se n'és puyada
al cel en carn o en ossa—. E dix, en aqueles revelacions, que as-ela
era revelat que aprés xl dies de la seua mort se·n puyà Senta Maria.
Car Senta Maria ab ela parlan li dix: —Aprés lo puyament del Seyor
visquí eu un ayn entir, e aytans dies con són aprés lo puyament del
Seyor entrò al dia del meu puyament. E quant eu m'adormi forn aquí
presens tots los apòstols qui sebeliren lo meu cors honradament. Mes eu
ressucité enaprés al xl dia—. Hon con Senta Helisabet demanés
as-ela si devien aquelò manifestar ni colre, e ela li dix: —No és
disedor ha homes carnals, ni enreols, ni no és amaguador als devots ni
als fesels—. [197] És doncques notador que la gloriosa Verge Maria se·n puyà al cel
entirament en cors e en ànima ayxí con la piatosa gleysa o creu. La
qual causa afermen mots sants e s'esforsen a provar per manifestes
rasons. És la rayson de Sant Bernat que, pusque Déus honrà los precioses
corses sants, so és Sen Pere e Sant Jacme e·ls autres, ayxí que
as·éls
fos loc asignat covinable per honor lo seu Fil, con tots lo[s] autres
tengua honrats segons que vesem. Diu Sent Jerònim que en lo xviii dia de les calendes de setembre se·n
puyà als cels Senta Maria. E so que diu del corporal puyament de Senta
Maria, la Gleysa mayorment eligí piatosament duptar, que si alcuna
causa defenia preumtosament. Mes que ayxí sia cresedor él o prova en
els seguents raysons enayxí: —Si trobs són que dien que en aquels
qui ab Jhesú Crist ressuciteren és complida la perdurable resureció,
e molts qui disien que Sent Johan és en carn glorificada ab Jhesú
Crist, ges nós no devem duptar de la Verge Maria, que fo Mare del
seyor, e que ela no sia ab Él corporalment. Sent Augustí comferma assò metex e o prova per iii rasons. La primera
rason és la unitat de la carn de Crist e de la Verge Maria, e diu en
ayxí: —Podridura e verms és aunta d'umanal condició, de la qual
aunta és guardat Jhesú Crist; per què·s comvé que la natura de la
Verge Maria ne sia exceptada, la qual Jesú Crist és provat que pres
d'ela—. La segona rason és la dignitat del cors d'ela, per què dix:
—La quadira de Déu, e·l tàlem del Seyor del cel, e·l tabernacle de
Crist és digna causa que sia plus servat en lo cel que en la terra—.
La iii rasó és la perfeyta entegritat de la sua carn verginal; hon, diu
enayxí: —Alegrar te deus, Maria, ab molt gran alegratat per cors e per
ànima en lo propri Fil teu. E per lo teu Fil no deus seguir ni aver
neguna coruption, con tu no fosses corrum-[198]puda enfantan lo teu Fil
gloriós. Per què és digna causa que tu sies ses corumptió, que tan gran
gràcia gistest de tu, e que entira vives tu que perfeyta gràcia e vida
engenrest a tots, e que sies ab Aquel que portest en lo teu ventre, e ab
Sel que tu guardest e noyrist. Ho Maria, Mare de Déu, aministradora e
servidora de Déu, no gaus de tua als pensar per què eu no gaus als dir—.
En aysò fa so que dix lo sobirà versificador: «O Verge, terra és feyta
en los cels: la enfantada verga de Yessè, non ges senes cors, mes senes
temps, se n'anà en sor ésser». És provat que alegrament se·n puyà la Verge Maria, segons que diu
Sent Geral, bisbe, en les seues Homelies, dién: «Vuy reseberen los àngels
en los cels la Verge Maria cantan, e·ls archàngels alegran, e les
seyories salmeyan, e·ls principats sons faén, e·ls poders cítares
tocans, e xerubín e seraphín ymnes diens, qui la haduxeren a la cadira
de la sobirana mayestat»—. Puyà-sse ela honradament per so car Jesú
Crist venc a ela ab tota la compaya celestial. Hon diu Sent Jerònim:
—Qui és aquest qui abast en ayxó a pensar, en qual manera la
gloriosa Verge e regina del món se·n sia puyada al cel, ni ab quanta
devoció sia as·ela venguda tota la cort celestial, ni ab quanta
multitut de cants sia aduyta al tron dels cants, ni co ab plasent cara e
ab clara la aya resebuda lo seu Fil abrassan, ela exaunsada sobre tota
creatura—. És cresedor que la cavalayra celestial venc per fer honor a la Verge ab
molt gran clartat e que la aduxesen entrò a la cadira de Déu, cantan e
Déus lausan. E que adoncs s'alegrés tota la cort celestial e s'alegrarà
en tots temps dels eu aveniment gloriós. E ayxí la festa que nós fem
cascun ayn fan éls contínuament quascun dia. E és cresedor que·l
Salvador li venc fer honor e que la haloguà ab si en la sua cadira; en
autra manera ¿co agra complit so que Él manà en la sua lig dién:
—Honra ton pare—?. Puyà-sse·n la Verge excel·lent, hon diu Sent
Jerònim: —Aquest [és lo] dia en lo qual se·n puyà la Verge en
l'autessa del seu Fil, e és alogada en la cadira del seu Fil es està
gloriosa haprés Jhesú Crist—. [199] En cal manera ela sia aut pausada en la celestial glòria ni honrada.
Sen Girau bisbe o recomta en les sues Homelies dién: —Sol lo Seyor
Jh. C. la pot aquesta Vege glorificar ayxí com feyt ho à, per so que
per la sua mayestat reseba continuament lausor e honor. És clausa per
los cors dels àngels, e és valeyada per les compayes dels archàngels,
e és possiodora dels alegramens dels trons, e és enrevinorada per los
alegramens de les seyories, e és acompayada per los principats, e és
abrassada per les potestats, e és enrevironada per les honors de
vertuts, seraphin, qui la alegra[n] ab molts plasens cants. E à la
gloria [de] Trinitat qui la alegra ab perdurables alegramens, e per la
sua gràcia que la enrevi[ro]na entenen tots en ela; e l'orde dels apòstols
qui la onren ab mots grans lausors, e la gran multitut dels màrtirs qui
li soplegen a la Dona [dels confessors], e·ls confessors e les verges
qui la lausen cantan contínuament; e·ls inferns li udolen, e·ls
diables li criden—. Un clergue era, e era mot devot e lausava Santa Maria en aquestes
pa[u]raules dién: —Alegra·t, Santa Mare, de Déu Genitrix, Verge no
tocada, alegra·t tu qui per l'àngel resebest gaug. Alegra·t tu qui
engenrest la clartat del perdurable lum. Alegra·t, Mare, alegra·t,
Santa de Déu Genitrix Verge. Tu sola, Mare no nosseyada, te lausa tota
criatura. Genitrix de lud, sies per nós perdurable de Déu
Preguadora—. E ayxí co·l clergue fo costret per mot gran langor en
lo temps de la sua mort, él ac gran paor. Per què, la Verge li aparec
dién: —Per què às paor tu, fil, que tantes veguades me denunciest
gaug? Alegra·t, e per so que perdurablement t'alegres, vine ab mi en glòria—.
Era un monge mot viciós, mes avia gran devoció en la Verge Maria. Una
veguada que él anava fer aquel pecat que avia aostumat de fer, pasec
davant l'autar de la Verge he saludà-la e aprés él ixí de gleysa. E ayxí
con él volc pasar una aygua, él casec en l'aygua e morí. Enayxí con los diables se·n portaven la sua ànima, los àngels i
contrevengren per so que la desliuressen. Mes los diables lur dixeren:
—¿E per què ets sà venguts vosautres que no avets res en aquesta ànima?—.
E mantenent la Verge Maria fo aquí present e blasmà-los car éls avien
raubada e tolta la sua ànima. Mes [200] éls dixeren que éls l'avien trobat
e[n] mala vida. E ela lur dix: — No és vers so que diets. Eu sé que
ennans que él anés en loc me saludava,
e quant se·n tornava fasia aytal metex. E si diets que hom vos
fasa forsa, pausem nostre feyt en lo jusesi del sobirà Rey—. Hon
d'aysò con playdegesen davant lo Seyor, al Seyor plac l'ànima tornés
al cors e que·s penedés dels seus faliments. Entre tant los frares,
vesens que les matines se perlonguaven de dir, éls queregren lo sacristà,
anan entrò a l'aygua, e aquí éls lo troberen neguat. On con éls lo
trasquesen de l'aygua e fos resucitat, éls li demaneren con li era
pres, e él hur comtà tot lo feyt. Per què fení en bones obres la sua
vida. Fo un cavaler mot poderós e ric, qui donà tots los seus béns no sàviament,
per què venc a mot gran paubrea. Avia él mot bona muler, qui avia gran
devoció en la Verge Maria. Hon con fos prop d'una festa en la qual lo
dit cavaler solia dar mots diners, mes con él no agués què donés, ac
gran vergoya e fugí-sse·n en un bosch mot desert per gran tristor que
avia, per so que no sostengués vergoya. E sobtament un cavaler mot
terible ab un terrible caval li vench. E·l cavalcador li parlà e li demanà la causa de la sua tristor, per
què él li comtà la tenor del seu feyt. On él li dix: —Si tu vols a
mi obesir, tu auràs mayors riqueses que embans no avies—. Per què·l
cavaler promés al príncep de tenebres que él faria a la sua volentat,
sol que él li fesés so que li avia promès. E·l diable li dix:
—Ve-te·n a la tua casa e trobaràs en aytal loc mot aur e argent e pére[s]
precioses. E vul que tu·m fases asò que aytal dia m'adugues assí la
tua muler—. E sots aquela promessió lo cavaler se'n tornà a la sua
casa e trobà tot so que dit li avia lo diable. Per què aprés él
comprà los seu[s] palaus e donà ayxí con solia e resemec les sue[s]
possesions e·ls seus servens. E quant fo propo del dia que avia enprés
ab lo diable, él dix a la sua muler que pugés en un caval, per so car
avien luyn as-anar, per què ela tremolan puyà al caval, si comanan a
la Verge Maria. E quant foren luyn anats, éls troberen una gleysa en la via, per què
ela devalà e intrà dins la gleysa sola. E ayxí con ela·s comanava a
la Verge Maria, sobtament s'adormí, e la Verge Maria ab aytals
vestidures, e que resemblava ela en les sues faysós, exí de la gleysa
e puyà al caval. E la muler del cavaler romàs en la gleysa, [201] e·l
cavaler se pensà que fos sa muler. On con él vengués al loc establit
entre éls, lo príncep dels diables venc aquí ab mot gran embrivament.
Mes cant fo prop del cavaler él ac gran temor, per què dix al cavaler:
—O home no fesel, ¿per què m'as escarnit, ni per qual rasó, con eu
t'aya tant de bé feyt? Eu te dixí que tu m'aduxesses la tua muler, e
tu as-me amenada la Mare del seyor, la Verge Maria. Sàpies que eu volia
la tua muler per so car me volia vengar d'ela de motes enjúries que
tots dies me fa, e tu as-me aduyta aquesta, que·m turment e que·m meta
en infern—. E quant ausí aysò lo baró, fo fortment esbalausit per
gran temor, que anc no li poc parlar. Mes la Verge Maria li dix: —¿con est tu tan ausa[t], diable malvat,
que gaus nolre a la mia devota? Sàpies que tu·n seràs punit. E ara do
eu a tu aquesta sentència: que tu devals en infern per so que ya-més
no nolgues a negun qui en mi aya devoció—. Per què·l diable se partí
del cavaler ab mot gran hudulament, e·l cavaler humilment se gità als
peus de la Verge. Mes la Verge·l blasmà del seu faliment e li manà
que se·n tornés a la sua muler, que dormia a la gleysa, e que desemparés
les riqueses del diable. Per què·l cavaler se·n tornà a la sua muler
que dormia e despertà-la he recomtà-li tot so que li era endevengut. E
quant se·n fo tornat a la casa e ac gitades les riqueses del diable, él
e la sua muler penseren de la Verge a lausar devotament, per qué la
Verge los donà moltes riqueses. Al jusesi de Déu fo un home raubit en vesió qui er'agreuyat per mots
pecats. Per què·l diable fo aquí qui dix: —Aquesta ànima és mia
per jusesi de Déu, e·s cert que eu n'é estrument públic—. E Nostre
Seyor li dix: —E on às tu l'estrument?—. E·l diable li dix: —Eu
n'é carta que Tu diguest de ta boca e manest que durés per tots temps,
dién «En qual que ora menyarets, morets per mort». On con aquest sia
d'aquel[s] nat qui menyeren lo menyar per Tu vedat, per dret de la tua
sentència deu morir—. E Nostre Seyor dix: —O home, legut t'és que
ages qui parla per tu—. Mes [l]'home calà e·l diable dix al Seyor:
—Eu he escripcion contre él, per so car xxx ayns ha que eu ne són en
possesió e a mi ha obesit con a cer—. He l'home calà e·l diable
dix: —Mia és la ànima per so que, si à feyt negun ben, més de mals
à él feyts, e·ls mals vencen los béns—. [202] Hon co·l Seyor degués
donar la sentència, Él li asignà dia a viii dies que vengués denant
él e que retés rason de tot so que dit és. On con él se partís d'avant lo Seyor, tremolan e ploran, un ome li
venc davant qui li demanà la causa de la sua tristor. E quant la li ac
comtada, aquel li dix: —No ayes temor, que eu t'ajudaré
baronilment—. Per què aquel home li demanà con avia nom e él li
respòs: —Eu he nom veritat—. En aprés él n'atrobà autra qui li
dix que li ajudaria fortament, per què li demanà con avia nom e él li
dix que justícia. E en l'uyten dia él venc al jusesi e·l diable [parlà]
primerament, mes verità li respòs dién: —Nós sabem bé que does
morts són, una corporal e autra spiritual en infern. On aquela que tu
dius, diable, no parla de mort espiritual mes de mort corporal. E és
manifest per aysó cor tots homes no són per aquelò jutyats a mort dínfern,
ya sia que tots sien nats d'aquel[s] desobedient[s] qui menyaren—. E·l diable, vencut de la primera rason, puys parlà de la segona. Per
què justícia li respòs dién: —Ja sia aysò que tu l'ages tant
posseýt con a sser, emperò rasó te contrastava tota ora e disia que a
crusel seyor servia—. A la iii rasó no ac ajudador, per què dix lo
Seyor: —Aport-me hom les balanses per so que·ls béns e·ls mals sien
pesats. E tu pregua la Mare de misericòrdia que t'ajut—. On con él o
fesés, la Verge Maria li venc ajudar e posà la sua mà en aquela part
en què estaven los béns. E·l diable vencut, l'ome se penedí e serví
Déu humilment. Ayxí co·ls crestians de la ciutat de Burges comeneguaven en lo dia de
Pascha, ab los enfans dels crestians venc un emfant jueu a l'altar, qui
resebé lo cors de Crist. E quant se·n fo tornat a la casa, él dix al
pare que ab los emfans ab los quals él aprenia era anat a la glesa e
avia comenegat. Per què lo pare lo gità dins en un forn cremant, mes
mantenent li aparec Senta Maria qui·l guardà de cremar. Per què la
mare de l'emfant per ses clamors fe ajustar mots jueus, e quant veseren
l'emfant senes tot mal éls li demaneren con era escapat. E l'emfant lur
dix: —Sapiats que aquela Dona que està sobre l'autar m'à desliurat
del cremament—. E adoncs los crestians enteresen que fos la ymaya de
Senta Maria, per què preyren lo juseu e·l giteren dins en lo forn
caut, per què mantenent fo lo jueu cremat. [203] Foren monges que ans de dia estaven costa una yga e aquí éls comtaven noves de faules e ausiren gran brugit en l'aygua , aytal con de nautoners. Per què los monges dixeren: —Qui ets vosautres?—. E aquels los respoyren: —Nós èm demonis qui·n portam l'ànima en infern de N'Ambroni, prebost de la casa del rey de Fransa, qui s'ixí del monestir de Sent Gal—. E quant ho ausiren los monges, foren mot espaordits, per què crideren mot aut: —O Santa Maria, prega per nós—. E·ls diables los dixeren: —Ben vos avia obs que pregéssets Senta Maria, car sapiats que nós vos volíem neguar en l'ayga per so cor vosautres parlats non degudament en aquesta hora—. Per què los monges se·n torneren en lo monestir e·ls demonis se n'aneren en infern.
_________________________ |
|
* Edició a càrrec de Charlotte S. Maneikis Kniazzeh i Edward J. Neugaard, amb la col·laboració de Joan Coromines, Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1977, p. 190-203. |
|
|
