DOCUMENTS DE LA FESTA

SERMONS*

sant Vicent Ferrer

LXIV. DE ASSUMPCIONE BEATE MARIE

LXVIII. DOMINICA NONA IN VIGILIA ASSUMPCIONIS VIRGINIS MARIE

LXIX. IN DIE ASSUMPCIONIS BEATE MARIE

[73]

LXIV. DE ASSUMPCIONE BEATE MARIE¹

«Optimam partem elegit sibi Maria»
(Habetur verbum istud originaliter,
Lu. Xº caº, et recitatur in evangelio hodierno).

Ja sabets com aquesta festa de huy és la major de la gloriosa verge Maria, mare de Déu, per ço com és compliment de totes les altres, e és quan fo llevada en los braços del seu fill en la glòria de paradís. E de aquesta matèria e de les altres d'avant, tant com toque e pertany a la verge Maria, vos vull preÿcar. E si plau a Déu, serà matèria de gran consolació de vosaltres, correctió de vostra vida e salut de vostres ànimes. Mas primerament ab gran reverència, saludar-la em, dient axí: «Ave Maria», etc.

«Optimam», etc.

Aquesta paraula vol dir que la verge Maria ha elegida la part molt millor. Açò a declarar fa. E per declaració de aquella, sapiats que de la vida humanal, maxime de persones santes, són tres parts. La primera vida és la natura corporal; la 2ª, vida de gràcia spiritual; la 3ª, vida de glòria celestial. E és axí que la primera part, ço és vida de natura corporal o natural, bona és; vol dir, tant com la ànima està en lo cors, vivificant aquell, tant com hi està poch o molt, tal vida és la primera part: «quia omnis creatura Dei bona [est, et nihil rejiciendum, quod [74] cum gratiarum actione percipitur]» (Pª ad Timo., caº IIIIº). Per què vida de la creatura corporal, bona vida és. Mas la 2ª és mellor, ço és, vida de gràcia spiritual, e és tant com la creatura està en la gràcia de Déu, que done vida a la ànima; alias morta és. E aquesta vida és mellor, més val que la corporal. Ideo dicit David: «Melior est vita...» (Ps. «Deus, Deus meus»). La IIIª part de vida és de vida de glòria, e és la òptima, perquè, jatsie que estar en gràcia de Déu en aquest món sie bona cosa, però pot-la hom perdre; mas la vida de glòria e·l cel és perpetual, e per ço es diu òptima: «Optima est enim [gratia stabilire cor, non escis]». (Ad Ebre., ult. caº). Bona és la primera part, mellor és la segona, mas molt mellor és la IIIª, la òptima. E aquesta ha elegit la verge Maria. E per ço diu lo tema: «La verge Maria ha elegit la part molt mellor».

Veus lo tema declarat. Mas faré resposta a una qüestió. Dirie algun entricat: «O pare, ¿e què fa aquex tema a la verge Maria, com se digué de santa Maria Magdalena? Item, ¿què fa lo evangeli de huy a la festa present, com parlo de santa Maria e de santa Maria Magdalena? Axí que no fa res al propòsit.» Yo vos dic que·l tema e lo evangeli de huy, si volem parlar a la letra, que és impertinent e no·y fa res; mas si volem parlar a l'enteniment spiritual, dic que en tota la Bíblia no·s trobe evangeli que axí perfetament pose la vida de la verge Maria, que aquest. Axí en vida activa com cotemplativa, tota és en aquest evangeli. La vida activa sua estava en tres coses que són en santa Marta, e la contemplativa estava en tres coses que són en santa Maria Magdalena. Diu lo evangeli: «Intravit» usque «suam». Diu que Jesuchrist, quan anave preÿcan per lo món, diu que un dia entrà en hun castell, e negun hom que dona no·l rebé sinó santa Marta, germana de santa Maria Magdalena. Ideo dicit: «Jesus intravit», etc.

Ara, açò pensat que face per la verge Maria. Secret hi ha. Veus ací la primera part: com Jesuchrist entrà en la verge Maria, ço és lo castell, en la sua concepció. Dirie algú: «Aquest món és dit castell?» Dic que hoc; lo qual ere alt per supèrbia, lo qual tenie Lucifer, e ere murat per supèrbia contra Déu, ere [75] entorrat per avarícia, ere vallegat per luxúria e enveja, ere provehit de vitualles per gola, ere armat de armadures malicioses per peccat de ira e de accídia, que tots dormien en peccat. Aquest castell ere armat contra Déu. Vench Jesuchrist a conquestar-lo, e contra aquest castell tramès los seus apòstols, dient-los: «Ite in castellum, quod contra vos est», (Mat., 21º caº). En aquest castell entrà Jesuchrist lo dia de la sua beneita incarnació. Ara, vejam, quan hi entrà, qui·l reebé en sa casa. No degú sinó la verge Maria. Quan l'àngel la saludà, e ella dix: «Ecce ancilla Domini, fiat mihi secundum verbum tuum» (Lu., caº [Iº]). E axí·l rebé, e per ço és dita Marta, que vol dir domina, la senyora. Aquesta és la casa de la qual cante la Església: «Domus pudici pectoris». E donchs fa açò per la verge Maria. «Intravit Jesus in quoddam castellum, et quedam mulier», scilicet Martha, id est domina. Donchs bé appar ver que aquest evangeli és propi de la verge Maria, a la vida activa, e és la primera obra.

Ara vejam la segona obra. Diu: «Marta autem» usque «ministerium». Diu que quan Jesuchrist fon dins lo castell, santa Marta ere molt affaynada, metie's per casa per servir bé a Jesuchrist. E açò fa per la verge Maria. Hun secret vos diré: axí com santa Martha lo rebé e·l serví, axí la verge Maria lo serví: quan vench, al dia de Nadal, que volch parir (no havie dolor axí com vosaltres), diu que ella féu tot ço que a fer s'i havie. Dix-li Joseph: «Iré a alguna dona que vos ajut». E ella dix: «Lexa't, en beneyt, que quan lo concebí no·y havie ajuda, e axí ara no·m cal». Ella parí tota soleta, e parida començà'l a servir, e adorà'l besant-li les manetes e peuets e los huylls; e com lo fill havie fret, ella matexa lo enbolcà ab los drapets e la faxeta. Depuix lo infantet plorava. Dix Joseph: «O! mamar vol». (E ella no tenie leyt per tal com ere verge; car la dona no pot haver let, si no ha paria de hom.) «Iré a alguna dona que li'n dó.» Ella dix: «No·y aneu», e va's agenollar e pregà a Déu lo Pare que li donàs lleyt ab què l'aletàs. Diu que una canal soptosament ne devallà del cel. E hon se mostre açò? Diu l'Església: «Nesciens virgo virum [peperit sine dolore Salvatorem saeculorum, ipsum regem angelorum sola virgo lactabat ubere de caelo ple-[76]no]». Ara pensat quiny serví fa la mare que ame la creatura ab gran cura. Ó féu vosaltres, mas no és res envés ella. Diu que quan volie fer oració, ella metie lo fadrí en lo breçol, e aquí lo adorave. Depuix, com a esterrada anà en Egipte ab Joseph, qui ere vell e fuster, que no podie ja fer fahena; mas la verge Maria VII anys donà vida a ella e a Joseph e a son fill de ses mans, que sabie texir; e no romanie la oració continuada, axí com hir vos declarí. E depuix, quan fo gran, com li apparellave de mengar! Per què, axí com la primera obra de Martha diu que s'esfforçave a servir Jesuchrist, axí la verge Maria. Veus com fa açò al propòsit. E per ço diu: «In habitacione sancta coram ipso ministravi».

La IIIª part: Diu lo evangeli: «Marta, Marta, solicita es, et turbaris erga plurima». Açò fa per la verge Maria, e és la passió de Jesuchrist. Quan santa Marta lo hac rebut, dix que no pensava que·l pogués ben servir, e havie gran ànsia e turbació contra les serventes. Açò matex havie la verge Maria en la passió de son fill; lo dia del Divendres Sant havie gran ànsia que les cadires del cel eren buydes e que no·s podien reparar sinó per la passió de son fill; e en açò havie plaer, per reparació del humanal linatge. Mas d'altra part, quan pensave que en lo cel no podien ésser acompanyades les ànimes sinó que Jesuchrist fos acompanyat entre los dos ladres crucificat, avet ací turbació que havie. Ideo dicit: «Marta», id est domina, «Marta, solicita es et turbaris erga plurima». Més, la verge Maria sabie que les ànimes dels sants Pares, qui eren en infern, més de mil mília millors, no·n podien exir sinó que son fill, primo, fos gitat de Jerusalem, ab la creu, com a encantador; e per açò havie ànsia, e açò per [ço] com sabie ella ja que axí se havie a fer. Item més, sabie que les ànimes de les persones de purgatori, que passaven gran pena, no·n podien exir sinó per la passió de son fill; e desigant açò, ere ansiosa, mas trobave's «erga plurima», ço és, de la passió de son fill que serie pres, açotat, crucificat, etc. Més, sabie que·ls infants bategats qui morien innocents no podien entrar en paraís sinó per virtut de la passió de son fill; ere ansiosa de açò, se torbave. Més, sabie ella que persones penidents per [77] deguna penitència que fessen no podien haver remissió de pecats; torbave's de ço que·s devie esdevenir de son fill, fent penitència en la creu, que fon diciplinat, e dejunà e hac set, e portave cilici ab les spines, e féu oració, stant crucificat, per les quals coses se designe penitència; la verge Maria per açò se torbave. Més, sabie que·ls màrtirs passats no podien haver glòria: havie ànsia que la haguessen; aprés havie turbació, que sabie que no·s podie fer per altra forma fins que son fill hagués pres mort e passió. Per què diu: «Marta, Marta», per dar entendre que la senyora ere ansiosa, e per la turbació. Ffa açò per la verge Maria: no n'i trobareu altre, de evangeli, que axí face a la verge Maria, com aquest.

Ara anem a la vida contemplativa. Diu lo evangeli de santa Maria Magdalena: «Maria, sedens» usque «illius». Diu que santa Maria Magdalena assigué's als peus de Jesuchrist, hoint les seues paraules, pregant-lo que li digués queacom de la glòria de paraís. Açò per la verge Maria fa, per ço que Jesuchrist, stant chich, havie tanta sciència com ha huy en lo cel, mas no la volie mostrar encara; mas la verge Maria, sabent açò, fahie'l siure en una cadira, e ella assehie's als peus, pregant-lo que li volgués declarar la ley, e ell dehie: «He, mare!, e què voleu que vos diga?». Ella deye: «Mon fill, que·m diguésseu com estan los àngels e·l cel». E ell dehie: «Mare, trobareu que paraís és partit per 9 places. La primera és molt bella, dels àngels; e los hòmens e dones de penitència que han feta deçà ab oracions, dejunis, disciplina, cilici, etc., entraran aquí. En l'altra aprés són los archàngels, e és ja pus bella, on iran persones que no solament faran penitència, més encara han devoció spiritual, contemplan ab gran ardor, que no se'n poden fartar, hoín misses, sermons, ab moltes oracions que dien a matí e vespre, etc. L'altra és principats, e aquí van hòmens e dones que no solament fan penitència e han devoció spiritual, mas encara han misericòrdia, que fan almoyna volenters. L'altra és pus alta, que ha nom potestats, e allí iran los pacients que per deguna tribulació no murmuren contra Déu ne son proïsme, ans ab gran paciència ó comanen a Déu. L'altra és pus avant, e és de virtuts, [78]  e allí van les persones pacífiques que no volen venjança, mas tots temps volen amor e caritat. L'altra és dominacions, on van los prelats bons, reys, senyors e bons regidors de pobles. L'altre és trons, e allí van aquells qui tenen pobrea apostolical e fan santa vida. L'altra és cherubins, e allí van les persones que han sapiència divinal. Lo derrer és seraphins, e aquí van les persones que són ardens de amor supernal. Veus, mare mia, com està ordenada la glòria celestial.» E ella dix-li: «E yo, on iré?» E ell dix-li que tots aquests starien dejús ella, que pus alta starie. Et ideo: «Maria autem sedebat», etc. Veus com fa açò per la verge Maria. Item, altre dia dix-li que li digués com stave purgatori, com stan en pena aquells que·y van. Altre dia de l'infern, com hi estan. «Mare mia, Lucifer, qui ere pus alt en paraís, està més baix ab los seraphins que·l seguiren, aprés los dels cherubins, aprés los trons pus alts, etc.» Tot lo li declarave. Donchs, bé fa açò per la verge Maria. E ella podie dir la paraula de David: «Audiam quid loquatur in me Dominus meus, [quoniam loquetur pacem in plebem suam» (psalm 84)].

La IIª que diu lo evangeli de santa Maria Magdalena és quan se clamà senta Marta que dix: «Domine, non est tibi cura», etc. Açò fa per la verge Maria, per la vida que tench aprés de la ascensió de son fill, que ja no li havie apparellar de mengar ne res, mas fahie aquella vida contemplativa. Deye ella: «No·l poré veure pus ab los huylls corporals; almenys visitaré los lochs per on ere stada la vida passada» ab son fill. Primo, allí on fo feta la incaranació. Aprés anave a Betlem, allí on lo havie parit, contemplant com parí allí, e com los tres reys vingueren per adorar-lo. Depuix anava al flum Jordà, allí on fon bategat, contemplant com fo bategat, e Déu lo Pare li dix: «Hic est filius meus dilectus». E puix anava-se'n al desert, contemplan on dejunà son fill e on jahie. Depuis anava-se'n al Temple, contemplant com son fill preÿcave aquí; puix de ciutat en ciutat, ab fanch, ab fret, calor, pluges, neus, fam, set, etc. Depuix contemplave com ells abduys isqueren de Jerusalem, quan lo menaven a pengar ab la creu al coll, depuix com lo crucificaren, com lo soterraren en aquell moniment de pedra, com li appa-[79]rech en la sua resurrecció ab tots los sants Pares. Depuix anava-se'n a mont Olivet, contemplan com se'n pujà son fill alt als cels. Tal vida tenie. Finaliter, tot lo serví de primer havie jaquit: «Reliquid me sola ministrare». Mas ve ací una qüestió: ¿com se podia fer que cada dia ella fes açò, com sie lo camí gran de hun loch altre? ¿Com ó podie fer, maxime que diu sent Jerònim: «Maria cotidie in domo stabat et raro exibat»? Yo crech que aquesta vida que ella fahie ere spiritual, e no corporal, que allí matex on estave, en sa cambra, contemplave, axí com podeu pensar de vosaltres, que en tant lo vostre enteniment és al cap del món.

Ací havets doctrina de la verge Maria, que majorment dones no vagen a romiatges, que, quan anaren a Roma l'altre any, moltes dones hi anaren proufembres que tornaren putanes. Vejats què m'esdevench a mi. Yo me esdevenguí en hun hostal, e la hostalera dix: «O, bé havets feyt quan no vingués anit, que de fet hi arribaren més de cent persones, entre religiosos e capellans, e hòmens e dones». E yo dix-li: «¿E on dormiren, tanta gent?». Dix la ostalera: «En aquella palliça, tots de rebolta». «E sens lum?». «Hoc». Déus me guard de tal romiatge! Mes filles, guardau-vos-hen! La verge Maria bé n'usave, quan fahie son romiatge, mas en la sua cambra, e axí ó devets fer vosaltres. Dos frares de nostre orde anaren a Sent Jachme. La hu ere vell, l'altre jove de XX anys, e yo diguí-li que no·y anàs, que perillós li ere al jove. Finaliter, quan foren tornats, yo sí li diguí que en sa fe me digués què li havie esdevingut, e aquest dix que mala hi ere anat, que més li haguere valgut que s'hagués trencat la cama; car esdevenie's que a vegades jahien de rebolta hòmens e dones, e pensat que aquí·s mesclaven en hora mala. E axí teniu lo consell de sent Pau: «Si spiritu vivimus, spiritu et ambulemus» (Ad Galat., VIº caº).

La IIIª part és lo tema preposat: «Optimam partem elegit sibi Maria». Hun dia, axí com ella stava contemplant allí hon Jesuchrist se'n muntà als cels, dehie: «Mon fill, vós sabeu la amor que vos portí, e tant me feu estar en aquest món, que XXIII anys hi estat sens vós». E stant ella axí, diu que vench [80]  hun àngel ab la palma verge molt vert, e sent Gabriel saludà-la, dient: «Mare de Déu, vostre fill me tramet ací a vós, e diu que d'ací a tres dies que vos apparelleu per a pujar al cel, que tota la cort de paradís se apparelle ja». Dix la verge Maria: «Tres coses desig: la primera, que·m diguéssets lo vostre nom», que no·l conexie, tanta ere la seua claredat. E l'àngel respòs: «E a què lo volets saber? Que ja·l sabeu». E llavors conegue·l. La 2ª cosa, que degú demoni no fos a la sua fi. No·u demanave perquè·ls hagués paor, mas perquè no volie veure tanta abhominació. E l'àngel, stant axí, llevà's als cels e dix: «Senyor, atorgats-ó vós, açò?»; ell respòs que hoc. E l'àngel se n'anà. E lo tercer dia tots los apòstols, qui eren escampats per diverses parts del món, soptosament vench hun tro gran ab una núvol e pres a sent Johan preÿcant; e tots los altres, axí matex soptosament, foren ab la verge Maria. Pensat-vos quiny gog havie ella, e dix-los la annunciació que l'àngel li havie feyta. E sabens açò, ploraren per la departença d'ella, e ella pregà'ls que no plorassen. E vench Jesuchrist del cel ab tots los 9 òrdens dels àngels, que no·n romàs degú en paraís. E la verge Maria, quan véu Jesuchrist, tota s'alegrà, e Jesuchrist saludà-la, e ella llavors dix: «Magnificat anima mea Dominum», etc. Dix Jesuchrist: «Mare mia, axí com, quan yo era fadrí, vós me portàs en vostres braços, axí yo vull portar la vostra ànima: dau-la'm». E la ànima isquè sens dolor. Finaliter, al terç jorn, resuscità en cors e ànima, e son fill pujà-la en paradís, on fo col·locada. E veus ací la solemnitat de huy. (Si vis dicere quomodo fuit collocata, dic per similitudinem ut supra is ascensione Christi, mutatis mutandis.)

_________________________

 [105]

LXVIII. DOMINICA NONA IN VIGILIA ASSUMPCIONIS VIRGINIS MARIE²

«In habitacione sancta coram ipso ministravi»
(Habetur verbum istud originaliter in libro Ecclesiastici, caª 24,
et recitatum est statim in epistula hodierna).

Segons que sabets, huy és la vigília de la Assumpció de la verge Maria, mare de Déu; e jatsie que ir fos lo dejuni, pròpriament és huy la vigília de aquella. E per ço yo he pres lo tema de la epístola de la verge Maria, e preÿcaré d'ella algun poch. E serà matèria, etc. Ave Maria, etc.

Aquesta paraula preposada pot ésser en 3 maneres: primo, per part de la Mare de Déu gloriosa; secundo, per part de la persona ecclesiàstica o religiosa; tercio, per part de gent o universitat virtuosa. Tres parts seran del sermó: la primera de la Mare de Déu, etc. E quiscuna de aquestes deu tenir tal vida que pugue dir lo tema preposat, ço és: «In habitacione sancta coram ipso ministravi».

Primo, parlant de la verge Maria, yo dich que ella pot dir: «In habitacione sancta coram ipso ministravi». La declaració és tal: en la habitació santa, davant Déu, yo he ministrat e servit. E són dos punts: lo primer: quala és aquesta habitació santa; e puix, en quinya manera ha ministrat davant Déu. La habitació santa és entesa la casa que féu Salamó, ço és lo Tem-[106]ple, que ere habitació de les gens que venien al Temple. Ffarie qüestió algú: Per què és habitació santa? Solta és la qüestió per una regla de teologia que diu axí: «A fine denominatores»: quiscuna cosa, si pròpriament és nomenada, deu pendre el propri nom, segons la fi a què va. E has-ne exemple per dues maneres: primo, de peccats; 2º, de virtuts. Peccats que·s fan contra Déu, aquells qui·ls fan van a fi de mort eternal. Així ó diu la Scriptura: «Quem ergo fructum [habuistis tunc in illis, in quibus nunc erubescitis? Nam finis illorum mors est]» (Ad Ro., VIº caº). Digau: ¿quiny profit ne haveu que veniu a vergonya a la confessió? E la fi de aquells és mort eternal; e axí prenen nom segons la fi a què vénen. Axí matex de virtuts: obres virtuoses són santes; aquelles a quinya fi porten? A vida eternal, que axí com peccats porten a mort eternal, axí les virtuts e bones obres porten la creatura a vida eternal. E has-ne auctoritat: «Habetis fructum vestrum [in sanctificationem, finem vero vitam eternam]» (Ad Ro., VIº caº). Aveus ací la regla declarada: «A fine», etc.

Ara vejam lo Temple a quinya fi fo feyt. Aquell fon manat fer per Déu que·l fessen a fi de santedat, per donar benediccions e llaors a Déu, per presentar oracions a Déu, per fer sacrificis, etc. Açò santedat és. Donchs, si per aquesta fi de santedat fo edificat, donchs bé podem dir: «habitació santa». Auctoritat: quan Salamó lo hac edificat, Déus li dix: «Sanctificavi domum istam» (3º Re., 9º caº). Ideo, «a fine», etc.

Ara, vejam con hi ha administrat la verge Maria, que és lo segon punt. Tota la sua puerícia fo en aquella vida santa. Santa Ana, mare sua, ella matexa la alletà tres anys, axí com ere per bona costuma antigua; e per ço eren pus forts los hòmens que ara. E per ço veus sien dos fadrins de una complexió, la hu mamà tres anys de bona let, l'altre hu; tot sempre serà pus fort lo que ha mamat tres anys que aquell que ha mamat I any. E tant mamà Jeschrist. Depuix tres anys passats, digueren Johachim e Anna: «Aquesta infanta, que deu ésser mare de Déu, no deu estar entre les gents». E presentaren-la al Temple, e estech-hi deu anys complits. Ella havie tres anys quan hi entrà, [107] e quan la sposaren, havia XIIII anys. E estant axí com a monga, ab d'altres nobles fadrines santes, que tantost les hi metien a saber fer oració e penitència, e axí ó deurieu fer vosaltres ara, car diu la Scriptura: «Si radix sancta, rame sancte». La rael de la persona és que en la joventut sie mesa en lo serví de Déu; e axí ó féu la verge Maria, que estech a escola X anys. ¿E saps com ministrave? Sent Jerònim diu que ella·s levave en la miga nit, per la auctoritat de David que diu: «Media nocte [surgebam ad confitendum tibi super judicia justificationis tuae]» (David, psalm [Beati immaculati]). E depuix fins al jorn depenie aquell temps en tres obres: primo, en oracions, agenollada devotament, percudint los pits, axí com si fos peccadora, com no·u fos; depuix, feta la oració, ella prenie la liçó, ço és lo Vell Testament, e aquí ella legie, e entenie los secrets; e quant havie legit, tanquave lo libre e començave a contemplar en Déu alt; aprés que havie pres dues ales, ço és oració e liçó, llavors contemplave. E axí stave en aquestes tres obres fins que ere jorn; e aprés anave al sacrifici, axí com ara fem, e diu que depuix metie's en sa casa a fer fahena; e havie tres officis sotils: texir, cosir e filar. Aquests tres officis havie, e durave ab ses hores fins a hora nona; no volie viure ociosa. E a nona venie hun àngel del cel ab I plat de paraís: son fill Déus li trametie vianda apparellada. E ella, quan se sehie a taula, dehye lo vers de taula agenollada ab gran devoció, scilicet: «Occuli hominum», etc. E ço que sobrave, dave-u als pobres. Aquella vianda se cuynave en paraís; pensat com ere ben apparellada! Aprés dinar tornave a fer fahena e a fer oració, e axí passave lo dia. Dirie algú: «Yo bé poria fer axò; mas l'àngel no·m durie vianda, no». ¿E no vehets vosaltres tots jorns, de la companyia, que quan és hora de dinar, ja·l trobau apparellat? E axí vivie la verge Maria X anys; e quant hac axí ministrat per aquest offici, meresqué que Déus se encarnàs en ella. E diu la Scriptura: «Ecce sedule in omnibus ministrasti nobis» (4º Regum, caº IIIIº). Veus ací tant com toque a la verge Maria.

Ara, moralment per a nosaltres. De açò podem haver alguns escarns. Dien alguns: «¿No valrie més que aprenguessen algun [108] offici?» Foll és qui açò diu. Donchs, la verge Maria e les altres, mal fahien? ¿No val més que aprengueren fonament de devoció, que sàpien fer oració, fer penitència, etc.? E quan sie gran fadrina, que pendrà marit, llavors ja sabrà servir Déu, on és lo fonament de la nostra vida. Que vosaltres que no haveu haüd aquest fonament, no sabeu ne Pater noster ne Ave Maria ne·l Credo, ne sabeu servir Déu, e axí romandreu en sequina. Tants n'i ha de enganats, que vells seran e encara no·s sabran senyar ne saben dir una oració ne los manaments de Déu, ne·s sabran confessar, ne jamés se seran combregats; e axí com a bestials han viscut molts, e Sathanàs ha'ls-se'n portats a infern. E axí, fet que hajats fonament de santedat. Per què ha huy tants jugadors, blasfemadors e bagasses en lo món? Per ço com los pares no·ls han mes en la instrucció del serví de Déu. D'on diu la Scriptura: «Bonum est viro cum portaverit jugum ab adolescencia sua» (Trenor., caº IIIº). E axí fets com la verge Maria en la fadrinesa, que après lo serví de Déu. Ara veus ací la primera part, que toque a la verge Maria.

La IIª és per part de persona ecclesiàstica o religiosa, la qual pot dir: «In habitacione sancta coram ipso ministravi». Primo, del religiós, vejam quala és la habitació sua. Lo monestir, la claustra. Per què és santa? Bona gent, per ço religió o monestir és dit santa habitació, per la pobrea que devem haver, que quan entre en religió, se deu desexir de tot quant ha, e no haver propri. Diu Sant Gregori: «Religiosus tenens obolum non valet obolum». Intellige que no·n face propri, o que·n tingue ab licència de son major; aliter errat. Ideo dicit Christus: «Si vis perfectus esse, [vade, vende quae habes et da pauperibus, et habebis thesaurum in coelo, et veni sequere me]» (Mt., XIXº caº). E axí ó deu fer lo religiós: no deu haver propri, e tenint pobrea apostolical, que fa la creatura santa, pot dir: «In habitacione sancta coram ipso ministravi».

Veges quiny secret de la Scriptura. Diu que Moysès ere pastor, e vench al mont de Sinaí, e véu aquí una gavarrera cremant, ab flors e fulles verdegans, e no·s guastave. Ell, que véu allò, dix: «Vadam et videbo visionem magnam». E axí com començave [109] de anar, noster senyor Déus cridà'l: «Moysès!». «Senyor, ¿sou vós aquí?». «Hoc». «Solve calceamenta [de pedibus tuis: locus enim in quo stas terra sancta est]» (Exo., IIIº caº). «Vols-te acostar ací? Descalça't e vine, que·l loch on tu està sant és.» La gavarrera és religió, perquè en la religió, primo, deu cremar de foch de amor: «Ignem veni [mittere in terram, et quid volo, nisi ut accendatur?]» (Lu., XIIº caº). Aquest és lo foch que lo religiós deu haver, e si no l'ha, debades hi està; e açò se mostre per obediència; quan serve aquella, deu haver flor, ço allò és odor. Depuix, les fulles verts, e són les cerimònies de la religió, que són silenci, fer oració, etc. hoc, mas què has mester, si vols entrar en religió? Que·t descalces. Per què ó diu? Ja sabeu que·l calcer pren pols e fanch; axí són les riquees, que són fangoses, e per ço se deu desexir de aquelles.

E axí deu estar en tal habitació santa; car si fora del monestir està, pren-li'n axí com al peix que està fora l'aygua, que tantost comence a morir, mas com va per l'aygua, done una volta deçà, altra dellà, e està a son plaer. Axí lo religiós, tant com està en la claustra, ordonadament viu e està a son plaer, e tantost que és defora, tantost comence a fadegar, rient, mengant e bevent. Dirà algun simple: «O!, açò fa contra vós, que no·y estau gens, e anau per lo món; donchs lo peix està fora l'aygua». Dien los doctors que·ls àngels, quan devallen en aquest món a fer relació a alguna creatura santa, aquella glòria matexa han en terra que han paraís e no·s partexen de la religió de paraís. Guard-se lo religiós que no·s partesque del monestir. Verbi gracia, deu dir, quan és fora lo monestir: «En lo convent, a quinya hora se lleven a matines? A tal hora. A tal, donchs.» Axí ó deu fer, e portar son breviari e la Bíblia per preÿcar; açò és portar lo monestir ab si. Item, que deu tenir silenci, axí com en la religió, etc. «Donchs, açò vull yo tenir». Item: «Què deuen mengar huy los preÿcadors en lo monestir? No·y mengen carn.» Donchs no·n deu mengar defora, e axí, no està fora la religió, mas dins està. Axí ó fahien sent [110] Domingo e sent Ffrancès, que anaven preÿcan per lo món. Mas ha-n'i alguns que quan són defora, no servaran res de la religió; fora·n són, e aquests moren axí com lo peix, ço és que pecquen, e mor-en la ànima. Veus ací la primera, persona religiosa.

La IIª, persona ecclesiàstica deu tenir tal vida que pugue dir: «In habitacione sancta ipso ministravi». Set maneres són de habitació: les sis són males, e la VIIª bona. La primera habitació, habitació vana; habitació falsa; habitació prava; habitació fera; habitació bruta; habitació nul·la: aquestes són males; e habitació santa, ço és, servir Déu, és molt bona. Primo, la habitació vana és la plaça, quan lo prevere està ociosament aquí; de què se deu molt guardar lo prevere, que quan ha dit missa, no deu anar a estar aquí, que mirant dones vendrà en occasió. Si vénen de llavar: «O! com té lo peu blanch», etc. Per ço molt se'n deu guardar. L'altra habitació és falsa, e és fira o mercat. Ja vehets quantes mentires sí dien, e deu-se'n guardar lo prevere. Comprar deu paraís ab oracions, ab sacrificis, ab bona vida exemplar e de honestat, etc. La habitació prava és la taverna, que fa anar alt e baix. Quan lo embriach torne a casa, ¿no fa alt e baix? Si fa. De açò se deu guardar sobiranament lo prevere. Item, habitació fera, que no deu anar lo prevere a caçar les feres, mas deu caçar ànimes, visitant, etc. L'altra és habitació bruta, sútzea; no anar a bordell, no tenir concubina. La casa del prevere, maxime de aquell qui té cura de ànimes, deu ésser net com  lo crestall. Item, habitació nul·la: deu-se guardar lo prever que no menyg en casa de infel. De aquestes se deu guardar, e deu pendre la setena, ço és, servir Déu, llevar-se a matines aprés miga nit, dir els hores hora per hora, etc. E ab açò porà dir: «In habitacione sancta coram ipso ministravi». E si axí ó fa, serà bon exemple de si mateix per a les altres gens, e segueix-se'n molt de bé. Mas ara, per la mala vida que fan, quan passen per la carrera, dien-li: «O del cugot, calça d'arena». E axí per amor de Déu, tenit lo consell de David (psalm de Judica me): «Domine, dilexi [decorem domus tuae, et locum habitationis gloriae tuae]».

[111] Expriment e declarant la paraula preposada per part de gent o universitat virtuosa, en tal manera se deu governar que puguen dir: «In habitacione sancta coram ipso ministravi». ¿Què deuen ministrar? Sis virtuts, les quals, si vosaltres les administrau davant Déu, yo vos assegur que aquesta vila vindrà en bon stat.

La primera virtut que deveu ministrar vosaltres regidors és que siats leals a Déu, que sagrament li haveu feyt, ço és en lo babtisme, quan diu lo prevere als padrins que demane la fe de Jesuchrist e renuncie a Satanàs. Allò és feeltat, e qui contrafà, quiny nom ha? Fill de Satanàs. Quan sabets que en la vila o en son terme ha adevins o fetillers o conjuradors falsos, havets nom de Sathanàs si no s'estirpen. E axí guardau-vos-hen, no cureu d'ells, recorreu a Déu, al nom de Jesús, segons ja vos ó he mostrat, e poreu dir: «In habitacione sancta coram ipso ministravi».  Deveu ministrar reverència.

La IIª habitació o virtut, al nom de nostre senyor Déus. Axí com parlats ab honor de hun cavaller e de senyor, que molt més parlets ab honor de nostre senyor Jesuchrist. E axí no sostingau en la vila renegadors ne blasfemadors de Déu, castigau-los; car si dehye hun hom blasfèmia o fahie traÿció a son senyor, de açò lo castigarieu, no·l sostendríeu, e axí ó fet de Déu. E poreu dir: «In habitacione sancta coram ipso ministravi».

La IIIª és diligència festival; que tingats lo dichmenge, no·n tolgats res, no tenir consell, no albardar, no fer enquants, no segar erba, ne fer altres fahenes temporals; mas hoir missa complida, devotament e callada. E de açò fets bona ordenació, que axí·s face, car més vos aprofitarà la misa axí hoïda que tot lo treball de la setmana, e poreu dir: «In habitacione sancta coram ipso ministravi».

La IIIIª virtut és ministrar justícia; que no solament alcavots ne ladres sien punits, mas que sie punit joch de daus, que és una gran roberia e font de renegar Jesuchrist e rancor en sa casa ab la sua companya. E són dapnats los jugadors, miradors, prestadors de diners, de taulell, casa, flaçada, etc. E axí esquivat-ho ab bona ordenació, e direu: «In habitacione sancta coram ipso [112] ministravi».

La Vª és honestat, que bordell particular no sia sostengut; general, bé per als malastruchs al cantó de la vila, no enmig. E de açò lo loch no n'haurà culpa. Axí com sostenir fembra pública en ostal on vénen religiosos, preveres, pare, fill, etc. Item més, putana en algún carrer, com aquella farà les vehines putanes, ne concubina de prevere, car ab ella se entén ab les altres. E axí castigats-ho, e poreu dir: «In habitacione sancta coram ipso ministravi». E axí fets statut, aprés una crida, que deguna fembra pública o putana notòria no gos estar fora lo bordell comú, sots pena que sie açotada. E seguir-se'n haveus, primo, que religiosos o preveres malastruchs tenen concubines; diran: «No podeu toquar a mi»; ver se diu, mas la concubina és del vostre for: preneu-la e castigau-la. Fer-ó podeu per ço com ha fet contra statut de la vila; la qual devets fer, car a una que n'hajau açotada, no s'i tornaran les altres. Lo papa ha en tan gran hoy aquest pecat, que no·l pot corregir; e vosaltres leugerament ó podets fer, e lo papa haurà'n gran plaer. E què més? Si·y ha algun hom que tingue muller o no, e tingue putana notòria, si voleu donar honor a l'hom, preneu la putana e corregiu-la, que gran peccat és e cosa molt perillosa a la comunitat.

Esdevench-se que sent Pau, anan preÿcan per lo món, fon en una ciutat, de Corintho, e convertí-la a la fe christiana; e entre les altres coses que·ls preÿcà, que extirpassen aquets sis peccats notoris, per tal que la ciutat no·s corrompés; e anà-sse'n en altres parts. E a poch de temps, per hun hom que tenie una putana dins la ciutat, de què tota la ciutat ere corrompuda, e de fet sostenie de grans plagues, e no sabien per què, entre les quals ne hagueren una, que tres anys estigueren que no·y plogué. E trameterem a sent Pau que·ls ó declaràs; e dix-los que per tal peccat, que sostenien aquella putana, dient-los: «Nescitis quia modicum fermentum totam massam corrumpit» (Pª ad Cor., caº Vº). Omnino auditur inter vos, dic totam causam. ¿No sabets vosaltres que hun poch de llevat, si massa està en la pasterada, tota la corromp? Sí. Donchs, lançats tal putana de tal carrer, que per ella vos són vengudes tantes plagues. Ara vejats [113] si és greu a Déu aquest peccat. Ideo: «Expurgate vetus fermentum», etc., e poreu dir: «In habitacione sancta coram ipso ministravi».

La VIª virtut que devets ministrar, bona societat, hoc rahonable; que no tingau juheus ne moros entre vosaltres, mas a una part de la vila, e quiscús viviu segons vostra ley. Vosaltres christians no·ls deveu encendre foch, car s'és esdevengut que una joveneta christiana fon forçada per hun juheu. E si vosaltres servau aquestes virtuts, poreu dir: «In  habitacione sancta coram ipso ministravi».

 _________________________

[115]

LXIX. IN DIE ASSUMPCIONIS BEATE MARIE³

 «Hereditas illius in plenitudine sanctorum»
(Habetur verbum istud originaliter in libro Ecclesiastici, 24º caª,
et officialiter in epistula statim lecta), etc.