|
1.
EL MANUSCRIT
[65] En el fons documental de la biblioteca «Gabriel Miró» de la
Fundació CAM a la ciutat d'Alacant, es conserva el manuscrit: Cartas
misivas del insigne Padre Pedro Juan Perpiñán y Padre Luis Perpiñán
hermanos jesuitas naturales de la villa de Elche, a sus hermanos y
sobrinos.1
La
part final d'aquest manuscrit conté El Tizoncillo de Elche i
fou publicat i comentat per Rafael Navarro.2 La resta del manuscrit,
uns 68 fulls, arrepleguen una col·lecció de cartes dels germans
Perpinyà, segons ens indica el títol. Hi ha, en primer lloc, set
cartes de l'orador Pere Joan Perpinyà, les quals ocupen uns setze
fulls. En els trenta-sis restants hi trobem 23 cartes del seu germà
Lluís, a més d'una carta d'avís de la seua mort enviada pels pares
jesuïtes, a Bernat Perpinyà (germà dels dos frares), i dues lletres
del pare Josep Ordóñez Villaquirant, cosí dels anteriors.
Les
cartes foren copiades dels originals per Agustí Arques Jover l'any
1798. En el primer full del manuscrit, llegim:
[66]
Las
copio de los originales que paran en Elche en poder de Don Joaquín
Perpiñán y Tárrega en un tomo en folio, en este año de 1798/el
Muy Reverendo Padre Maestro fray Agustín de Arques Jover,
provincial de Valencia y Mallorca del Real y Militar/Orden de
Nuestra Señora de la Merced/ (Donación de Don Sebastián Canales
Mira-Perceval a la Biblioteca «Gabriel Miró»). (sic)
2.
ELS PERPINYÀ
El llinatge dels Perpinyà procedeix del Rosselló3
i
aparegué a Elx el 1265 acompanyant el rei Jaume I. Posteriorment es
va castellanitzar i adoptà la forma Perpiñà/ Perpiñán. Amb
el temps va arribar a ser una de les famílies més importants d'Elx,
doncs les seues possessions foren nombroses i els seus membres
ocuparen càrrecs públics i llocs importants del clergat local.4
Del
conjunt de les cartes dels pares Perpinyà, només ens interessen ara
les cartes de Lluís Perpinyà, i més concretament, les cartes número
16 i número 19, les quals aportaren algunes mencions sobre la Festa.
Deixem per a més endavant, l'estudi de les cartes de Pere Joan
Perpinyà. Certament, queda encara molt per estudiar sobre els Perpinyà,
i en concret, sobre el religiós jesuita Pere Joan Perpinyà,5
qui
fou un destacat orador del segle XVI i germà de l'autor de la carta
que hui ens ocupa, Lluís Perpinyà.
3.
EL PARE LLUÍS PERPINYÀ
Lluís
Perpinyà va nàixer l'any 1528, cal pensar que a Elx, doncs ací és
on vivia la seua família, la qual habitava una casa situada, encara
avui dia, enfront de la Porta Major de la Basílica de Santa Maria. A
Elx, va nàixer també el seu germà Pere Joan dos anys després, el
1530.6 Els seus pares foren Mlcior Perpinyà i Elionor Esclapez, i,
a banda de Lluís tingueren cinc fills més: Melcior, Bernat, antoni,
Elionor, i el ja citat Pere Joan, qui junt amb Lluís, optà per
l'estament eclesiàstic, mentre que els altres quatre es casaren.7
És
molt probable que, donada l'escassa diferència d'edat, Lluis Perpinyà
estudiara als mateixos llocs que el seu germà Pere, és a dir, a
Oriola primer (de la qual cosa no tenim constància certa), i després
a València com ell mateix ens confirma:
que
nos visitó al padre Pedro Perpinán y a mí, quando estudiávamos
en Valencia.8
tot
i que no destacara en els estudis tant com el seu germà.
[67]
Lluís
ingressà en la Companyia de Jesús amb Pere Joan el 1551, a l'edat de
23 anys.9 Segons es desprén de les seues cartes, estigué la major
part de la seua vida (des que entrà a l'orde dels jesuïtes) a
Portugal. Les cartes s'estenen des del 1564 fins al 1601, any de la
seua mort.
Les
ciutats des de les quals escriu la majoria de les lletres són Lisboa
i Évora, llevat de la número 6 que escriu des d'Alcalá de Henares i
que està datada el 14 de novembre de 1584. A Lisboa estava en la «Casa
de San Roque de la Companyia de Jesús», i a Évora, en el col·legi
de la mateixa orde d'aquesta ciutat portuguesa. En aquest col·legi
faria el noviciat junt amb el seu germà, sense ser destinat, però, a
altres llocs posteriorment.
Sabem
que féu un viatge a Santiago de Compostel·la el maig del 1565.10
L'agost d'aquest mateix any, patí una malaltia que, a principis de
setembre, l'obligà a anar a Lisboa per refer-se'núm. No serà, però,
fins el 1588 quan comença a parlar de «callenturas contínuas que me
sangraron 6 veces»,11 malaltia que li impedeix d'escriure i el força
a demanar al seu nebot (qui està al mateix centre d'aquesta orde
religiosa) que escriga per ell. Aquesta malaltia sembla que no
l'abandonà ja, doncs el 1600 torna a parlar-ne:
Al
presente tengo salud, gracias al Señor, puesto que de la fin de
noviembre hasta Navidad, estuve en cama con tercianas y callentura
contínua. Fui sangrado 5 veces; comenceme a levantar por Navidad
para oir missa bien flaco, y fui convaleciendo por henero (sic.).
Dejome el Señor para me mejorar en su servicio. Voy ja para el
cabo de la carrera, queira el Señor que la acabe en su gracia.12
En
la carta 23 y última, Évora, 28 de agosto, 1601, explica que
a 10 de juny, agafà un constipat amb febre contínua, que fou purgat
i sagnat 7 vegades, i li llevaren 60 onzas de sangre. Estant
sagnant li donà la gotta en el polze esquerre i després li
passà a l'altre peu, i encara sent algunas picadas. Fa 5 o 6
dies, tingué alguna callenturilla que li durà 3 o 4 dies.
Explica que li manquen les forces per ajudar en els ministeris de la
Companyia i que
ha
50 años que estoy en esta provincia conocido y amado por los de
ella (...) Acabo de ésta de San Bernardo.
Com hem dit adés, aquesta és l'última carta i després,
segons ens explica Arques Jover, hi ha una nota en el sobre de Bernat
Perpinyà (a qui va dirigida la carta), que diu:
28
de agost 1601. de mom germà Lloís Perpiñà de la Compañia de
Jesús. Rebuda en 8 de giner de 1602. Moríen 18 de octubre del
dit any. Ay una lletra del pare Pere Lloís de Colegi de Évora
(a) (sic.) donat rahó de sa mort en 10 de noembre, rebuda en 5 de
febrer per via del Collegi de la Companyia de Valladolid.
També,
quan comencen les cartes de Lluís Perpinyà, trobem:
Cartas
del padre Luis Perpiñán, jesuita, hermano del célebre orador
padre Pedro Juan Perpiñán de Elche. Murió en Évora en
Piortugal en 18 de octubre de 1601 a los 73 años de edad, y 51 años
(sic) de jesuita».
4.
NOTÍCIES SOBRE LA FESTA
Allò que primer ens cridà l'atenció, fou una nota en la fitxa de
referència catalogràfica, que diu així:
[68]
Es
de notar la mención que se hace a la celebración en Elche de las
fiestas de Nuestra Señora de la Asunción, acrecentadas en este año
(1591).
Aquesta
nota feia referència a la carta número 16. Tanmateix, en la dita
carta no trobem més que això, una pura menció. No obstant, ens
deixa constància de l'interés de la carta a la qual contesta Lluís
Perpinyà, i en la qual suposem que s'hi trobaran detalls que
enriquerien, substancialment, les notícies que hui tenim sobre
l'evolució de la Festa al segle XVI.
La
carta número 16 va dirigida Al padre mosén Luis Perpiñá. Elche, 4
de abril, de 1591,13 i la menció de la Festa es la següent,
la qual transcrivim com a mera curiositat:
Hólgueme
de saber las fiestas que se hicieron por la fiesta de San Salvador
y de Nuestra Señora de la Assunción, especialmente lo que en ésta
se avía acrecentado, que cierto me ha consolado. Plega al Señor
que esse pueblo siempre alle que acrecentar en cosas del servicio
desta Señora, por cuya honrra se deve dar por bien empleado todo
el gasto que se hiciere. Agradezco a V.R. el averme dado cuenta de
ello.
Tot i que no dóna detalls, ens deixa constància d'un augment
en les festes celebrades per l'Assumpció, potser l'any anterior a la
carta, perquè hauria d'haver sigut a l'agost, el 1590.
La
notícia, però, que justifica aquest article, no la trobarem fins la
carta número 19. Aquesta carta va adreçada al seu nebot Melcior
Perpinyà, fill d'un germà del pare Lluís, anomenat també Melcior
Perpinyà. Aquest nebot, es casà amb Isabel Santacília i visqué a
Elx.14
En
aquesta carta, la qual hem considerat interessant de transcriure en
aquest estudi, el pare Lluís Perpinyà demana al seu nebot Melcior
una sèrie de detalls sobre com es desenvolupa la vida eclesiàstica i
pública a Elx i a altres llocs. Aspectes com les rendes de cada
clergue, la distribució de les almoines o la quantitat de la
receptació en una missa assenyalada (com la del dia dels Difunts),
interessen el pare Lluís; però també les rendes del governador i el
lloctinent així com les de l'Ajuntament, hospital i, per descomptat,
els convents. I això, no només del municipi il·licità, sinó qu
s'estén a Crevillent i Asp. També el nombre de misses que cada
sacerdot ha de dir i si s'esdevé de la mateixa manera per tot el
Regne, i d'Aragó i Barcelona; i si açò es fa per costum o per ordre
del Papa. Les característiques arquitectòniques com ara, les mides
de cada església, és un altre dels temes requerits en la informació,
doncs demana l'amidament d'altars, capelles, creuers, sagristies,
campanaris, etc.
Tota
aquesta informació és sol·licitada mitjançant un llistat de
trenta-una preguntes ben concretes. El fet que la demanda vaja adreçada
al seu nebot és, segons el pare Lluís, perquè al seu germà li
suposaria un esforç massa gran, la recopilació d'aquestes dades,
donada la seua avançada edat. Això no obstant, recomana a Melcior
que se servisca de la informació que el seu pare posseeix. Açò
confirma, una vegada més, la relació directa que els membres de la
família Perpinyà mantenien amb els estaments públics i eclesiàstics
a nivell local (i d'una manera particular, amb la Festa); però
també, amb altres viles dels voltants, en la mesura que els era
possible accedir-hi sense gaire dificultat.
Hem
de fer notar que, tot i no disposar de còpia de la carta amb la qual
contestà Melcior al seu oncle, ens consta la laboriositat i l'aprofun-[69]diment amb els quals du a terme la tasca que li ha estat
encomanada. Segons la carta número 20, amb la qual el pare Lluís
agraeix la informació rebuda al seu nebot, podem pensar que la carta
de melcior conté una extensa i detallada sèrie de dades, les quals
fan que el pare Lluís quede ben pagat i fins i tot se senta apenat
per l'excessiu treball que li ha encarregat. A nosaltres, però, ens
reaferma en l'interés de la troballa d'aquesta valuosa informació
sobre el segle XVI a Elx.
En
el fragment de la carta número 20 que tot seguit transcrivim, queda
palea l'exhaustivitat dels detalls que dóna Melcior com déiem adés,
a més de de l'informació, que no és un altre que conéixer la diferència
que hi ha, en aquestes coses que demana, entre els dos regnes.
Juntamente
con la carta, recebí los papeles en que vienen las respuestas a
las preguntas que hice, las quales vienen puestas en tan buena
orden, y tan largas, y tan distintamente escritas, quanto no
pretendí ni esperaba, (porque sólo fue mi intento saber esto
sumariamente, sin tan particular especificación); no por otro
respecto ni fin, sino querer saber la diferencia que en estas
cosas avía, entre aquestas y las des este Reyno, a que me incitó
un padre valenciano llamado padre Luis, doctor en theología.
Antes de llegar estos papeles, algunos días me ocurrió algunas
veces, que avisase a Vuestra Merced no tomasse este trabajo, no
sabiendo ni pensasse uviesse de ser tan grande; no esperando
viniesse la respuesta en tan breve tiempo. Quando usted lo embió,
tuve pena por el trabajo que le avía dado.15
La
part de la carta núm. 19 que ens aporta algunes dades sobre la Festa
-mínimes, això sí- en aquest any, el 1599, és en concret la
pregunta número 17, la qual segueix una sèrie de preguntes anteriors
(com es pot comprovar en la transcripció que incloem en l'apèndix)
sobre l'església de Santa Maria:
17
./. ¿Quánta es la altura de la Yglesia que se podrá medir de la
puerta, por donde abaxa la silla y nube día de Nuestra Señora?
Els tres elements que apareixen en aquesta breu referència a la Festa,
tenen a veure amb la tramoia aèria de la representació. La primera
paraula que ens interessa és puerta. Aquest terme, no presenta
gaire dificultat per a la seua identificació. Creiem que fa referència
a la trapa del cel. segons Joan Castaño, sempre que s'ha documentat
aquesta trapa, s'hi troba indicat en el document, que es tracta del
lloc per on baixa l'àngel; les referències que aporta són, per
exemple:
trapa
per on baixa l'Àngel
la trapa de la iglesia por donde baja el Angel
les
quals estan documentades en 1580 i en 1719.16
El
segon terme que apareix en la pregunta relacionat amb la Festa,
és silla. Joan Castaño estableix l'equeivalència entre la cadira
o silla amb l'araceli que hui coneixem en les
representacions de la Festa.17
L'origen
del nom i la forma d'araceli cal cercar-lo, segons Massip, en
la llegenda de l'Ara Coeli, la qual originaria unes
reprsentacions dramàtiques la nit de Nada, segons confirma un
document de l'Arxiu Capitular de Barcelona del 1418, on es referencia
per primera volta l'araceli com a giny escènic en una representaciò
de la [70]
Sibil·la i l'emperador.18 Massip ens aporta una
exhaustiva informació d'aquest araceli a Catalunya i al País Valencià,
però també arreu d'Europa. Pel que fa a Elx, la primera notícia
documentada que fa referència a aquesta màquina aèria (i també la
primera, segons Massip, que parla del Misteri d'Elx), data del 1530 i
hi apareix amb el nom de cadira.19
Joan
Castaño per la seua banda, documenta aquest araceli il·licità en
150220 (data que també aporta Massip)21
i en 1530,22 si bé
ambdós estudiosos qüestionen la fiabilitat d'aquesta primera notícia
aportada per l'obra de Villafañe: Compendio histórico en que se
da noticia de las milagrosas y devotas imágenes de la Reina de los
cielos y tierra, María Santísima, que se veneran en los más célebres
santuarios de España, ja que fou escrita més de dos-cents
cinquanta anys després del fet que relata.23
Luis
Quirante, gran investigador també de la nostra Festa, ens parla d'un
altre element de la representació el qual pot ajudar-nos a aclarir
aquest punt: la Coronació. Diu Quirante, que la Coronació de Maria
comença a estar present en l'art medieval, de manera continuada, a
partir del segle XII.24 Estableix una estructura de l'evolució del
procés de la Coronació al llarg del temps en la seua obra, i ens diu
que el procés de personatges divins coronant a Maria en les
representacions dels drames assumpcionistes medievals europeus, seria
el següent:
| segles |
|
| XII-XIII......................... |
no
hi ha coronació |
| XIV................................ |
FILL |
| XV.................................. |
PARE |
| Finals
del XV-XVI...... |
TRINITAT25 |
És a dir, que la coronació pel Fil en les representacions
teatrals domina al llarg del XIV i passa a conviure, en el XV, amb la
intervenció de Déu pare, majoritària en aquest darrer segle. La
Santa Trinitat però, comença a tenir èxit en les últimes dècades
del XV i hi és predominant en el XVI.26
Basant-se
en això, Quirante afirma que, des del punt de vista de la Coronació,
el Misteri d'Elx no pot ser situat en una època anterior a la fi del
segle XV.27
Segons
els estudis de Quirante, nosaltres podem afirmar que, molt
probablement, aquesta silla del XVI fa referència a l'araceli
del qual parlàvem. Per una banda, la Coronació feta per Déu havia
desparegut en la tradició de les representacions medievals feia més
d'un segle; per l'altra, només podem pensar en Déu pare situat en el
nivell superior, és a dir, en el cel i d'una manera estàtica.28
És per això, que la cadira de Déu, no pot ser una cadira que abaxa.
Sembla,
doncs, que a hores d'ara no hi ha més documents que expliquen, -ni
tan sols que mencionen-, aquest aparell aeri utilitzat per a les
representacions de la Festa elxana, fins a les pròpies consuetes del
drama il·licità.
A
més, tant Massip com Castaño es decan-[71]ten per l'equivalència
d'aquesta cadira amb l'araceli que avui coneixem;29
si bé
Massip es qüestiona l'equivalència plena, o bé, el fet que la
cadira anara integrada com a part central de la màquina.30
Segons
la breu menció que avui aportem amb el nostre article, podem pensar
conjuntament amb Castaño i Massip, que aquesta silla, en tant
que hi apareix citada com a terme únic i suficient per ser
identificat, pot representar un aúnica màquina -això sí,
independent de núvol-, que podria coincidir amb l'araceli,
vigent des del segle anterior en la dramàtica catalana; i usat a València
en un drama molt similar en el qual, segons Massip, el misteri il·licità
s'inspira.31
El
tercer terme interessant que trobem en la carta, nube,
l'identifica Joan Castaño amb la mangrana que coneixem
actualment, dins el marc de la Festa. Aquesta nube és, segons
Castaño, l'aparell escènic de què se serveix el xiquet que,
representat l'Àngel anunciador, descendeix des de la cúpula del
temple de Santa Maria en el primer acte de la Festa. Segueix Castaño
dient que es denomina magrana per la seua semblança amb la fruita tan
coneguda a les nostres terres, però que, lògicament, la baixada de
l'Àngel té lloc en un núvol i no en una magrana, i de fet, així
s'ha denominat l'aparell en totes les consuetes conservades.32
Aquest
aparell, apareix documentat per primera vegada en la coronació del
rei Martí l'Humà a Saragossa l'any 1399 segons Massip.33
Joan
Castaño el documenta el 1580, ja amb la dualitat (la nube que
llaman granada) de termes, en la mateixa obra de Villafañe que
documenta l'araceli (la qual hem esmentat adés), i sobre la qual, com
hem dit abans, no acaba de refiar-se'n donada la seua relativa
modernitat. El terme núvol no es torna a documentar (pel
moment) fins la Consueta copiada en 1625 per Gaspar Soler Chacón. A
partir del segle XIX, serà quan apareixeran referències més
explicatives sobre aquest aparell.34
Si
Castaño ens diu que en l'any 1700 ja és habitual el nom de mangrana
per a designar l'aparell que la Consueta de 1625 denomina núvol,35
Massip per la seu banda afirma que: «quan la màquina adopta
l'específic nom per qual es coneix actualment el núvol il·licità,
mangrana, és el 1599 en les entrades urbanes de Felip III a Barcelona
i València».36 Aquesta mangrana que segons Massip
apareixia ja el 1599, ens revelaria una evolució formal del giny il·licità
i una complexificació de l'aparell que es podria situar en la segona
meitat del segle XVI, quan el nostre Misteri era ja gairebé
centenari.37 Segueix dient Massip que la pervivència del terme núvol
en les consuetes, ens manifesta un afany de fidelitat a la idea de la
redacció original del text.
Sobre
aquest punt, Quirante diu que, tot i tenir constància que a València
s'hi usés el terme mangrana en 1599, és possible que l'adopció de
la paraula pel Misteri il·licità fóra posterior al segle XVI.38
La
nostra modesta aportació no pretén altra cosa que donar a conéixer,
a través de la carta de Perpinyà, una nova documentació d'aquest núvol
en l'any 1599. No obstant això, volem comentar, [72]
que si per una banda
aquesta nube apareix
sola i sense presentar la dualitat amb el terme mangrana, per
l'altra i segons es dedueix de les cartes del pare Perpinyà, aquest
no solia visitar Elx habitualment, sinó que el contacte que mantenia
amb la vila era a través de les cartes que intercanviava amb els
familiars que hi residien (oncles i nebots, bàsicament). Potser que
s'hi estigués produint la substitució d'una paraula per l'altra i
possiblement la dualitat ja s'hi donava. De fet, el pare Lluís
Perpinyà residia a Portugal des del 1551 i això, podria explicar que
utilitzara amb el seu nebot el terme que havia servit fins aleshores
per denominar la popular mangrana. Tanmateix, hem d'admetre,
això sí, la vigència del terme núvol en el 1599 com a clar
identificador per ell sol de l'aparell que representa. Pensem, que a
Melcior Perpinyà, no li suposà cap problema la identificació
d'aquest terme, tot i pertànyer a una generació posterior.
5.
CONCLUSIONS
i. Segons la superficial menció de la carta núm. 16, podem
documentar que l'any 1590 es produí un augment -malgrat no saber de
quin tipus- en les festes que es celebraven el dia de l'Assumpció.
Això vindria a corroborar l'opinió de Massip i Quirante, sobre un
canvi en la Festa en la segona meitat del XVI, o bé podria referir-se
als ajuts econòmics que es demanaven per a la Festa, per part de la
Confraria de Nostra Senyora de l'Assumpció (en la qual hi havia
membres de la familía Perpinyà, ja que és un d'ells qui fa la
petició), el 1530.39
ii. La puerta que documentemen la carta de Lluís Perpinyà,
fa, segurament, referència a la trapa del terrat. De la mateixa
manera que en altres ocasions, en aquesta documentació s'explica que
és el lloc per on baixen les dues màquines aèries utilitzades el
dia de la Festa.
iii. Pensem que el terme silla, tal i com el documentem en el
1599, pot equivaldre a
una única màquina, la qual seria l'araceli avui conegut en el marc
de la Festa. Així mateix, creiem, que aquesta silla no pot fer
referència a la cadira de Déu, ja que aquesta, segons Massip, s'està
al capdamunt del Paradís, i en el nostre document queda ben clar que abaxa.
Per altra banda, segons Quirante, la Coronació duta a terme per Déu
pare havia desaparegut de les representacions medievals feia un segle.
Tot i això, som conscients que el fet de no citar més aparells o
donar més explicacions pot ser degut a que al pare Lluís Perpinyà
no li cal estendre's en més detalls, car allò que volia saber en
realitat, era l'altura de l'església, i només hi estava indicant el
lloc per on es podria amidar.
iv. Si segons Massip, el 1599 es produeix el canvi de núvol
per mangrana. hem d'admetre també el terme núvol en
aquest any com a clar i identificador per ell sol de l'aparell aeri
que hui identifiquem amb mangrana. pensem, que si per una banda el
terme mangrana ja apareix documentat el 1599 a Barcelona i a
València, per l'altra, l'únic document que, per ara, cita l'aparell
aeri del Misteri il·licità el 1599, és la carta que avui aportem, i
ho fa com a nube. Com a núvol també, serà citat
posteriorment en les consuetes. Per la documentació que coneixem, mangrana,
no hi apareix com a terme únic fins el 1700. En aquest sentit, estaríem
més d'acord amb quirante, qui pensa que potser que el 1599, encara no
s'hagués produït l'adopció de mangrana. És cert que el pare
Perpinyà no estava a Elx, però també sabem que la seua família
mantenia un estret i directe contacte amb la Festa.
6.
EL DOCUMENT
Tot seguit passem a fer la trascripció de la carta número 19
-d'entre les vint-i-tres que hi ha al manuscrit-, del pare Lluís
Perpinyà.
Pel que fa als criteris de trascripció, direm [73]
que hem
respectat les grafies però que hem regularitzat l'ús de les majúscules
i hem adoptat l'accentuació i els signes de puntuació segons les
normes habituals.
________________________
Carta
número 19
Évora,
17 noviembre, 1599
A
Melchior Perpiñán mi sobrino, Elche.
A los 27 de abril escreví a vuestra merced largo, en respuesta
de la suya de 16 de enero, y pienso que llegaría allá. Quise agora
embiar con ésta, una memoria de algunas cosas que deseo ser
informado. Tome vuestra merced esta ocupación a ratos que no le
estorven el govierno de sus cosas y casa. Púedess ajudar para ellos (sic)
de los señores mis sobrinos, hermanos de vuestra merced, con tal que
la información, o respuesta de las preguntas, venga de buena letra
clara y distintamente, y sobre todo, cosa cierta. Parte de estas cosas
preguntava en la que se perdió, que fue por vía de Salamanca; y como
vuestra merced se me offreció (sic) a responder, tomé con
ello ocasión para le dar esta ocupación, que no es mi intención que
con ella se canse vuestra merced, ni importa aunque venga tarde, ni en
se dexar de hacer no se podiendo buenamente. No he querido encargar
esto al señor mi hermano, por no ser coveniente para su edad; pero de
lo que él supiere, se podrá vuestra merced informar.
No sé en qué punto está el casamiento de mi sobrino Salvador
Perpiñán, que deseo le salga alguna buena compañía para servicio
del Señor. Para lo alcanzar de su Divina Magestad, tengo dichas
algunas missas, pidiendo lo guie a su servicio y encomendado mucho en
la carta pasada al señor mi hermano, que pienso no faltará poniendo
en ello sus fuerzas y valor.
Con ésta embío a vuetra merced un acruzita de latón, creo
que sobredorada, que tiene en una parte una imagen de Nuestra Señora,
que me embió de Castilla un padre, que podrá servir a alguna dessas
(sic.) niñas, hijas de vuestra merced, a las quales embío la bendición
de Dios y la mía. Y beso las manos a la señora su muger, y me
recomiendo mucho a los señores mis sobrinos y sobrinas. Y dé vuestra
merced mis besamanos al señor Pedro Ceva, en cuyas oraciones, y de
vuestra merced, con los demás me encomiendo. Al señor mi sobrino
Luis Tárrega, muy particulares recomendaciones.
De
Évora, 17 de noviembre de 99.
P.D.La
cruz es, por la forma, de la que está en Caravaca. Yo sabré si tiene
algunas indulgencias.
Luis
Perpiñán
Preguntas
para Elche
1./.
¿Quánta renta tiene el rector de la yglesia de Santa María?
2./.
¿En qué cosas tiene la renta?
3./.
Los diezmos del trigo, cevada, vino, y las demás cosas,
¿Cómo se reparten? ¿Quánta porción viene al obispo, quánta a la
fábrica de la yglesia, y si viene alguna al retor de la yglesia y clérigos?
4./.
¿Quántos clérigos ay en Santa María, si son algunos dellos
beneficiados, y quántos, y quánto tiene cada uno de su beneficio?
5./.
¿Quánto le valdrá a cada clérigo simple, que no es beneficiado,
las limosnas de las misas, mortuorios, aniversarios, con los demás
cosas de sus órdenes?
6./.
¿Quánto valdrá lo que se recoge el día de los Defuntos (que es el
día siguiente después de todos los Santos) de los responsos, que se
suelen repartir igualmente por los clérigos? Quánto verná a cada
uno, y si entra en repartición las limosnas que se dan aquel día por
las misas.
7./.
Si dice en este día cada sacerdote dos misas; si se hace lo mesmo por
todo el reyno, y el de Aragón y Barcelona.
8./.
Si se hace esto por costumbre, o por breve del Papa. Quál fue el que
lo concedió, y a cuya petición si se pudiere saber.
[74]
9./.
¿Qué cantidad de limosna se reparte cada día los clérigos que
asisten a la missa, y quánta a los que asisten a las vísperas?
10./.
¿Quánta renta tiene la fábrica de la yglesia, y de qué la tiene?
11./.
¿Quánto se gastaría en labrar la yglesia y poner en el punto en que
está?
12./.
¿Quánto tiene de largo dende el Altar Mayor hasta la Puerta que está
de frente, y quánto tiene de ancho de pilar a pilar de las capillas?
13./.
¿Quántas capillas tiene a cada lado, y lo que tiene cada una de
largo, ancho y alto?
14./.
¿Qué tiene de largo y ancho la capilla o Crucero del Altar Mayor,
entrando en esto el coro?
15./.
La sacristía. ¿Qué tiene de ancho y largo?
16./.
¿Qué altura tiene el campanario, y quántas campanas?
17./.
¿Quánta es la altura de la yglesia, que se podrá medir de la
puerta, por donde abaxa la silla y nube día de Nuestra Señora?
18./.
Las mismas preguntas hago de la Yglesia de San Salvador.
19./.
La yglesia de San Juan de la Morería, ¿quánto rende para el cura y
de qué se le paga?
20./.
¿Quántos frayles ay de ordinario en Santa Lucía? ¿Qué renta
tienen? ¿Y quánta limosna?
21./.
¿Quántas son las Monjas de Santa Clara, y si tienen alguna renta, y
quánta será la limosna?
22./.
¿Quántos religiosos están de ordinario en san Joseph, quántos
confesores ay, si tienen limosna suficiente para su sustentación de
la villa, supuesto que no la toman de las misas y mortuorios?
23./.
Los curas de Crevillent y Haspe (sic.), ¿quánto tienen, y quién se
lo da?
24./.
¿Quántos vecinos ternán estos lugares, y lo que rende cada uno, y
quántos vecinos tiene la Morería de Elche?
25./.
La villa de Elche, ¿quántos vecinos terná con el Arrabal de San
Salvador?
26./.
¿Quánto rende la villa al Duque, y quánto Crevillent y Haspe, cada
uno por sí? ¿Y de qué tiene estas rendas?
27./.
¿Quánta renda tiene el ayuntamiento o Cámara de la villa, y de qué?
28./.
¿Quánto salario se da al governador? ¿Y con los percalços, qué le
valdrá?Lo mesmo a la Justicia y Llogtinent, Almufacen, Jurados,
Advocados, Asesores.
29./.
¿Qué tienen repartido los alcaydes de Santa Pola, Crevillent y
Haspe? ¿Qué montarán con los percalços?; lo mesmo los alguaciles d
elos morisco.
30./.
Si se ofreciere algunas cosas que no van aquí apuntadas, se podrán
poner y me holgaré mucho.
31./.
El hospital, quántas camas tiene, si sustenta los pobres solamente d
elimosna, o si tiene alguna renta, y quánta, y el orden que se guarda
en los curar y servir.
________________________
|
|
*
Festa d'Elx,
núm. 47, Ajuntament d'Elx, Elx, 1995, p. 65-74. **
Volem deixar constància del nostre
agraïment a Rosa Monzó i al personal de la biblioteca «Gabriel
Miró» per l'amabilitat que ens han mostrat en tot moment,
facilitant-nos així la nostra tasca. També volem agrair les
suggerències inestimables de Joan Castaño i Biel Sansano. 1
La
signatura amb la qual es pot trobar el manuscrit és: F 1/25. 2
Vegeu
Rafael NAVARRO MALLEBRERA: «Papeles Infames», Festa d'Elx, núm.
43, Elx, 1991, p. 37-122. 3 Cf. Gran
Enciclopedia de la Región Valenciana, VIII, València, 1973, p.
269-270. 4
Cf. Joan
CASTAÑO I GARCIA: «Una font documental del segle XVIII per a
l'estudi de l'onomàstica il·licitana», en Miscel·lània
d'homenatge a Enric Moreu-Rey (a cura d'Albert Manent i Joan
Veny), vol. II, PAM, Barcelona, 1988, p. 18. 5 En
realitat, no tenim cap notícia anterior a l'entrada de Pere Joan
Perpinyà a l'orde dels jesuïtes (30-9-1551). Sobre la seua vida i
obra, a més de les notícies contingudes en els repertoris bibliogràfics
valencians habituals, vegeu, Francisco CANTÓ Y BLASCO: Apuntes
buiográficos del reverendo padre Pedro Juan Perpinyà, S. J.,
1530-1566, València, 1929; José RICO VERDÚ: «Pedro Juan Perpiñá
(1530-1566), escritor y varón eminente», en Literatura Ilicitana,
Alacant, 1977, p. 111-115. Sobre la família Perpinyà, vegeu també
J. CASTAÑO I GARCIA: Ilicitanos en la historia, València,
1987; J. CASTAÑO I GARCIA: «Una font...», op. cit.; J. CASTAÑO
I GARCIA: «Claudiano Phelipe Perpiñán. Vida y obra del primer
traductor de la Festa d'Elx», Revista del Instituto de Estudios
Alicantinos, 36, Alacant, 1982, p. 141-175; Vicent J. ESCARTÍ i
Gabriel SANSANO: «Introducció», en Salvador PERPINYÀ, Antigüedades
y Glorias de la villa de Elche, Elx, 1995, p. 5-15. 6 Cf. José
RICO VERDÚ: op. cit., p. 111. 7 Cf. Joan
CASTAÑO I GARCIA: «Una font...», op. cit., p.20. 8 Carta núm.
5 (Lisboa, 5-7-1583). No aportem el número dels fulls, perquè el
manuscrit està sense foliar. 9 Vegeu J.
RICO VERDÚ: op. cit., p. 111. 10 Carta núm.
2 (Lisboa, 28-19-1566). 11 Carta núm.
8 (Lisboa, 6-3-1588). 12 Carta núm.
20 (Évora, 18-3-1600). 13 Suposem
que aquest Lluís Perpinyà és el seu nebot mossén Lluís Perpinyà,
prevere i capellà de Sant Salavador, segons es desprén de l'arbre
genealògic dels Perpinyà que publicà J. CASTAÑO: «Una font...», op.
cit., p.20. 14 Cf. Rafael
NAVARRO: op. cit., p. 76-77. 15 Carta núm.
20 (Évora, 18-3-1600). Va adreçada a Melchor Perpiñán mi sobrino.
Elche. 16 Cf. J. CASTAÑO
I GARCIA: «La tramoia de la Festa d'Elx: notes a la seua evolució»,
L'Espill, núm. 22 (octubre 1985), València, p. 14. 17 Ibidem, p. 13. 18 Cf. Francesc
MASSIP i BONET: La Festa d'Elx i els misteris medievals europeus,
Institut d'Estudis «Juan Gil-Albert»/ Ajuntament d'Elx, Alacant,
1990, p. 192. 19 Ibidem, p. 196.
20
J. CASTAÑO
I GARCIA: «La tramoia ...», op. cit., p. 13. 21
F. MASSIP
i BONET: op. cit., p. 197. 22
J. CASTAÑO
I GARCIA: «La tramoia ...», op. cit., p. 13. 23
J. CASTAÑO
I GARCIA: «Aparatos escénicos de la "Festa d'Elx":
"lo núvol" o "mangrana"», Festa d'Elx
(1984), Elx, p. 52; i F. MASSIP: op. cit, p. 197. 24
Cf. Luis
QUIRANTE SANTACRUZ: Teatro asuncionista valenciano de los siglos XV
y XVI, Generalitat Valenciana, Alacant, 1987, p. 61. 25
Ibidem, p. 69. 26
Ibidem, p. 71. 27
Ibidem, p. 71. 28
Ibidem, p. 64. 29
Veg. J.
CASTAÑO I GARCIA, «La tramoia», op. cit., p. 13; i F.
MASSIP, op. cit., p. 196. 30
Veg.
MASSIP, op. cit., p. 196. 31
Ibidem. 32
Cf. J. CASTAÑO
I GARCIA, «Aparatos...», op. cit., p. 54. 33
F. MASSIP
i BONET: «La Nube. Artefacto aéreo medieval. Orígenes y
pervivencias en España», Festa d'Elx (1994), Elx, p. 141. 34
Veg. J.
CASTAÑO I GARCIA, «Aparatos...», op. cit., p. 54. 35
J. CASTAÑO
I GARCIA: «Claudiano Phelipe...», p. 155. 36
Cf. F.
MASSIP: La Festa d'Elx..., op. cit., p. 189. 37
Ibidem, p. 197. Massip situa el naixement del Misteri al segle XV (ibidem, p.51). 38
Cf. L.
QUIRANTE SANTACRUZ: op. cit., p. 152. 39
Cf. J. CASTAÑO
I GARCIA: «La tramoia...», op. cit., p. 12-13.
|
