ESCRITS SOBRE LA FESTA

 

EL LLIT DE LA MARE DE DÉU D'ELX*

 

joan castaño i garcia
Arxiu del Patronat del Misteri d'Elx

 

EL LLIT DE LA MARE DE DÉU D'ELX

EL LLIT ACTUAL

DESCRIPCIÓ

RESTAURACIÓ

 

[3] Almenys des del segle XVI, era costum estesa en tots els territoris de la Corona d'Aragó, solemnitzar la festivitat de l'Assumpció de la Mare de Déu –la Mare de Déu d'Agost– amb la construcció de túmuls funeraris en el centre de les esglésies dedicades a la Verge Maria. Els túmuls eren realitzats en forma de llit i en ells es col·locava una imatge de la Mare de Déu en aparença de difunta, recordant, d'aquesta manera, la seua Dormició o Trànsit. Als peus del llit –ornamentat de manera especial amb vels, llums i flors– s'alçava un altar on se celebraven les cerimònies litúrgiques al llarg de l'octava de l'Assumpció.

Aquest costum, com diem, era habitual en les esglésies parroquials i també en els convents, fonamentalment els de religioses franciscanes que mostraven una especial devoció per aquesta advocació mariana. Naturalment, una importància cabdal tenien aquestes construccions funeràries en les catedrals i, ja en l'època barroca, es realitzaren grans retaules en forma de llit –les anomenades «lliteres de la Mare de Déu»– en alguna de les seues capelles laterals. Aquest seria el cas de la catedral de Girona, on pot veure's la monumental llitera construïda per Lluís Bonifaç entre 1772 i 1775, o la de la catedral de Tarragona, també de grans dimensions, realitzada en el mateix segle XVIII i desapareguda el 1936. També en la catedral de Palma de Mallorca es conserva una d'aquestes grans [4] lliteres i, a més, sabem que per a la construcció dels cadafals de la Mare de Déu d'Agost a les esglésies de les Illes, la seua noblesa competia a l'hora de cedir els seus millors llits a fi que serviren en aquests altars.

En la catedral de València també es construïa un d'aquests túmuls en el mes d'agost. En ell s'exposava una imatge de la Mare de Déu venerada en la capella de l'hospital de sacerdots pobres de la ciutat. I conten les cròniques que l'any 1556 estava el fuster Francesc Martí alçant el cadafal per al llit de la Verge, acompanyat d'una filla seua de pocs anys. Aquesta, jugant, s'enredà en una de les maromes que penjaven de la part del cimbori de la catedral i servien per sostenir els ornaments del túmul. Son pare no pogué evitar que la xiqueta, enmig dels treballs que s'hi estaven realitzant, fóra hissada a gran altura i caiguera a terra. Tanmateix, el fet que no patira cap dany important, fou considerat com una intervenció de la Verge i des d'aquell moment la imatge exposada passà a ser coneguda com la Mare de Déu del Miracle.

 

EL LLIT DE LA MARE DE DÉU D'ELX

També en la ciutat d'Elx hi havia el costum –conservat fins als nostres dies– d'alçar un llit a la Mare de Déu durant l'octava de l'Assumpció, una vegada acabada la representació de la Festa on s'escenifica, precisament, la mort, ressurrecció i coronació de la Verge. Ja en el primer inventari que conservem de les vestidures i ornaments propis de la imatge de la patrona elxana, s'esmenten elements utilitzats per a la construcció i parament del seu llit. El document, conservat a l'Arxiu de la Basílica il·licitana, va ser realitzat el 1596 durant la visita pastoral del bisbe d'Oriola, Josep Esteve. Cal assenyalar que els esmentats ornaments es trobaven en l'ermita de sant Sebastià, oratori on tingué la seua capella la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció fins l'any 1648. I, entre altres vestidures i objectes, s'inventarien els següents:

Item, dos matalafs de llana.
Item, set coixins de setí carmesí guarnit de flanja de or, cinc grans y uno chic ab la mateixa guarniçió. [5] 
Item, dos llansols obrats de seda de grana.
Item, una vànova de tafatà carmessí colchada ab son envés de tela brava.
Item, un cubertor de llit de tafatà carmessí ab una faxa en torn de tafatà groch vell.
Item, un dosell ab quatre tovalloles de tafatà carmessí ab flanja de seda carmessí...»1

Per altra banda, entre els pagaments realitzats per la confraria de Nostra Senyora de l'Assumpció, agrupació piadosa il·licitana encarregada dels cultes a la Mare de Déu, una partida anual era sempre destinada a les despeses per «parar lo llit en la octava de Nostra Senyora ...». I, fins i tot, ha estat localitzada una donació testamentària destinada a la construcció d'aquest tumul. Així, en l'any 1631, Simó Arasil assenyalava en el seu testament:

Item, vull y man sien presos de mos bens dos-cents reals per ayuda fer el llit de Nostra Señora de la Asunció com ari a mi plasia.2

Ignorem la forma que la construcció d'aquest «llit de Nostra Senyora» presentaria en aquests anys, però no resultaria estrany que també els nostres nobles locals, especialment les famílies directament relacionades amb la imatge de la Mare de Déu, com la dels Perpinyà o la dels Caro, deixaren els seus millors llits per a l'altar de Santa Maria.

EL LLIT ACTUAL

És en el segle XVIII quan ja apareixen referències documentals al llit que coneixem actualment. En l'any 1747, Gabriel Ponce de León, duc d'Aveyro i Baños i marqués d'Elx –personatge afincat a la ciutat de Losboa– va cedir testamentàriament a la imatge de la Mare de Déu d'Elx un llit realitzat en fusta d'èban i amb orna-[6]ments de bronze i argent, a fi que servira en l'octava de l'Assumpció. El 2 d'agost de l'esmentat any se li pagaren a l'escrivà Francesc Gil, onze reals i dotze diners pels:

 

...derechos de un poder especial que los señores administradores de los bienes y rentas de dicha santa imagen [es refereix a la Mare de Déu il·licitana] an otorgado para Lisboa para la agencia de la cama y demás que el señor duque de Aveyro legó para dicha santa imagen y papel sellado de original y copia....3

Sis anys després, en 1753, s'accentuaren les negociacions i viatges de emissaris a Lisboa perquè el llit poguera ser traslladat definitivament a Elx. El 16 de maig, els administradors del Vincle del doctor Caro --com a responsables dels béns de la Mare de Déu d'Elx-- entregaren dotze reals a l'escrivà Marcelino Soler, com a pagament dels drets i escriptura que els esmentats administradors feren a favor de Joseph Casson, resident a Lisboa, a l'objecte de recobrar el «legado que dejó en su testamento a la imagen de Nuestra Señora el excelentísimo señor duque de Aveiro ya difunto». El 23 d'agost del mateix any va eixir el llit de Lisboa:

Por carta de fecha 23 de agosto de 1753, del administrador de su excelencia el duque de Aveiro, marqués de Elche, al señor arcipreste de Santa María, sabemos que de Lisboa salió la cama con sus colgaduras y seis taburetes que el duque dejó en su testamento para la santa imagen de Nuestra Señora de la Asunción. La madera es de palo santo, cubierta casi toda de sobrepuestos de plata de especial hechura y buril la testera, a más de la plata correspondiente al resto de la cama, adornada con diferentes ramos de frutas, con seis pinos de plata maciza.4

I el 17 de setembre, la persona encarregada pel Vincle del doctor Caro de replegar el llit en el port d'Alacant, envià a Elx la nota de les despeses de l'enviament del moble:

[7] Muy señor mío, mis correspondientes de Lisboa me han remitido las notas de los gastos y derechos que pagaron para recojer, empaquetar y remitir la cama y demás correspondiente a ella que se trajo aquí para la Virgen que importava 27 pesos, 2 sueldos, 2 dineros y los fletes y gastos que satisfize yo en esta importaron 14 pesos, 9 sueldos, 4 dineros y todo junto suma 41 pesos, 11 sueldos, 6 dineros que podrá cobrar de estos señores administradores y abonármelos en mi cuenta pues los dejo ya cargados en la de Ud. a cuyo servicio quedo rogando a Dios lo guarde muchos años. Alicante y septiembre, 17 de 1753.
Adjunto va la misma carta de Lisboa con la cuenta orijinal...5

Una vegada el llit en poder de l'administració dels béns de la Mare de Déu i, amb la intenció de poder utilitzar-lo en l'octava de l'Assumpció de l'any 1754, es va posar de manifest la necessitat de netejar-lo i restaurar-lo convenientment. Per a aquest menester es van contractar els serveis del mestre Calvo, argenter d'Alacant, que es va comprometre a realitzar els treballs per la quantitat de dues-centes vuitanta lliures. L'esborrany dels capítols o contracte redactat pels administradors del Vincle del doctor Caro per a la reparació del llit, es conserva a l'Arxiu de Santa Maria i diu així:

Capítulos con los quales se ha de hazer el remate de componer la cama de Nuestra Señora de la Assumpción de la villa de Elche, la misma que mandó en su testamento el excelentísimo señor duque de Aveyro en el reyno de Portugal.
Primeramente, es capítulo que el maestro por quien quedase la compossición en dicha cama, ha de hazer a sus costas todas las piezas de bronce que faltan en dicha cama y darlas doradas al fuego; como assí mismo las demás que no concervan el dorado perfectamente las ha de dar igualmente doaradas al fuego para la uniformidad.
Otrosí, es condición que ha de quedar del cargo del maestro [8] por quien quedase dicho remate, hazer quantas piezas de plata faltan en dicha cama como también el componer las quebrantadas, unas y otras de conformidad que correspondan a las de dicha cama para que en todo sean uniformes.
Otrosí, que toda la plata de dicha cama, tanto la que está fixa en la escalerilla y quatro pilares, como los ramos, cipreses, bellotas y pomos que están sobrepuestos y movibles, las ha de dar limpia y blanqueada como si nuevamente saliese de mano de maestro, sacando de la escalerilla y pilares todas las piezas fixas para blanquearlas y limpiarlas.
Otrosí, que todo el importe de la plata y oro que se necesitase para reponer todas las piezas que corresponden a dicha cama, tanto las que de nuevo deven hazerse, como los fracmentos que en parte faltan ha de ser de cargo y obligación de quien se quedase en este remate, costearle.
Otrosí, que todas las piezas de plata labradas y trepadas de la escalerilla y pilares de dicha cama las ha de dar fixas en sus puestos y tachonadas con clavitos de plata.
Otrosí, que todo lo que es madera de palo santo en dicha cama, ha de ser obligación del maestro por quien quedase, limpiarla y bruñirla de modo que quede a toda perfección.
Otrosí, que ha de dar concluida la mencionada compossición de cama el día quinse de julio del presente año mil setecientos cinquenta y quatro.
Otrosí, que el maestro por quien quedase dicha compossición de cama ha de venir presisamente a la villa de Elche en donde ha de trabajar y hazer dicha obra a vista de los administradores y síndico del Vínculo de Nuestra Señora de la Assumpción.
Otrosí, que el maestro por quien quedase dicha obra y compossición de cama ha de dar fiador a satisfacción de dichos administradores.
Otrosí, que de la cantidad en que quedase ajustada y convenida la referida composición de cama, se le dará la mitad de su
[9] [10] [11] [12] [13] [14] [15] [16] [17]  importe de entrada y bistrecha y lo restante después de haver dado el maestro obligado la obra perfectamente rematada por visura de expertos y después también de haver armado la cama colocando todas sus piezas en el orden que corresponde y según los números con que se hallan notadas dichas piezas.
Últimamente se previene que los gastos de remate y visura ocasionados en dichas diligencias quedan a cargo de la administración el satisfazerlos.
D. Joseph Soler, administrador [rubricat]. D. Miguel Almela, administrador [rubricat]. D. Manuel Montoro [rubricat].6

Cal assenyalar que, efectivament, el llit portugués fou utilitzat per primera vegada en l'octava de 1754. Precisament en aquest mateix any es renovaren també alguns elements relacionats amb l'església de Santa Maria i amb la Festa. Concretament, sabem que es feren nous els taulats de la representació assumpcionista, sota la direcció del mestre fuster, Pere Ortiz. També s'inauguren els cortinatges de vellut carmesí i galó d'or per al revestiment del presbiteri de l'església. Aquests cortinatges –que desaparegueren en un robatori detectat en Santa Maria en l'any 1905– eren col·locats durant les grans festivitats. Finalment, el 14 d'agost de 1754, es va inaugurar el nou orgue de l'església, realitzat per Leonardo Fernández de Ávila i recobert amb una caixa barroca tallada pel mestre Ignasi Castell.7

 

DESCRIPCIÓ

El moble legat pel duc d'Aveyro, és una esplèndida mostra de [18] l'orfebreria portuguesa del segle XVIII. Es tracta d'un llit matrimonial, de grans dimensions i està realitzat, com ja hem vist, amb fusta d'èban --«palo santo» diuen alguns documents--, presenta quatre grans columnes, en els seus quatre angles, tornejades i adornades amb sobreposats de bronze daurat i argent. Estan rematades per quatre ramells de flors, també d'argent. Aquestes columnes sostenen un baldaquí de seda blanca enquadrat mitjançant un marc de fusta tallada i daurada. La part més impressionant del llit és la seua capaçalera, allò que el document del segle XVIII anomenava l'escalerilla. Aquesta capaçalera apareix totalment coberta amb làmines d'argent treballat, formant diversos dibuixos i rematada per sis pinacles sobre els quals apareixen sis poms de flors i mangranes. Cadascun d'aquests poms es troba flanquejat per altres dos de més petits que figuren bellotes. La part dentral d'aquesta capçalera mostra sis arquets sostinguts amb columnes. Dins de cada un d'aquests arcs, es mostra un xiprer. Totes aquestes figures vegetals –mangranes, bellotes i xiprers–, elements simbòlics de la son i, per tant, de la mort, també estan realitzades en argent.

El llit, durant l'octavari de l'Assumpta, es col·loca dalt d'un petit cadafal adossat a la part davantera de l'altar major de Santa Maria. Se solia ornamentar amb gran profussió de canelobres i plantes –especialment les simbòliques alfàbegues– i, com hem indicat, el presbiteri es revestia amb les cortines de vellut carmesí. També el llit es paramentava amb rics coixins brodats amb símbols marians i una coberta de seda. Del baldaquí, mitjançant cordons i borles, caia una fina mosquitera de tul d'argent que es retirava quan els fidels accedien –per dues escaletes laterals– a venerar la imatge. Per altra banda, l'esmentada imatge era revestida amb les millors vestidures, corona i joies de les que posseïa i es presentava amb les mans estirades sobre els cos, en actitud de difunta –aquest detall ja no es realitza avui dia– i amb el rostre cobert per la mascareta mortuòria utilitzada en la representació de la Festa. Als seus peus sempre hi havia un pomell del tradicional gesmil.

Actualment, encara que s'ha simplificat prou tota aquesta ornamentació, el llit de la Mare de Déu segueix representant un important punt de referència de la religiositat popular local i són molts [19] els il·licitans de tota classe, condició i ideologia que s'apropen a Santa Maria durant algun dels vuit dies següents de la festa de l'Assumpció de la Verge per a besar els peus de la patrona.

També cal indicar que en els dies de l'octava se celebren les anomenades Salves de la Mare de Déu, cerimònies on, a banda d'una missa amb predicació, es canta la salve solemne, així com els Goigs de l'Assumpció. Aquests últims, són entonats pels propis cantors de la Festa des del balcó de l'orgue i tant per la seua música com per la seua lletra, estan estretament relacionats amb el Misteri d'Elx.8

En aquest sentit, no volem deixar d'esmentar algunes referències dels primers anys del nostre segle que indicaven com aquest monumental llit era utilitzat també en la representació de la Festa, concretament en el primer acte o Vespra, com a llit mortuori de la Maria. Així ho indiquen alguns estudiosos com Felip Pedrell9 i el baró d'Alcahalí10 en les seues respectives descripcions de la representació il·licitana. No obstant això, creiem que ha de tractar-se d'una confussió d'aquests autors atés que les grans dimensions d'aquest llit fan prou improbable la seua utilització en el reduït espai del cadafal del Misteri. D'altra banda, com és sabut, sota el llit de la Festa ha d'amagar-se la imatge de la Mare de Déu, de manera que en l'instant de la mort de la Maria, el xiquet que la representa puga ser substituït per la figura de la patrona de la ciutat. Aquesta acció resulta del tot impossible sota el llit del duc d'Aveyro.

[20] Per últim, indicarem que el llit de la Mare de Déu d'Elx, desprovist dels seus ornaments, pot veure's la resta de l'any al Museu de la Basílica. Cal anotar, a més, que aquest ha estat exposat en dues ocasions fora de l'església de Santa Maria. La primera, en l'any 1975, en una exposició organitzada pel Patronat del Misteri en l'aula de l'hort del Colomer. I la segona en 1982, en el complex cultural de Sant Josep, en una mostra sobre el Misteri preparada per l'Ajuntament d'Elx.

 

RESTAURACIÓ

Des de fa més de cinquanta anys, el muntatge i desmuntatge del cadafalet de l'octava i del llit de la Mare de Déu és realitzat per l'ebenista il·licità Maties Boix, Maciano, i la seua família que, amb una passió i una atenció admirables, fan possible la conservació i contemplació d'aquesta joia.

Tanmateix, després de més de dos segles d'ús continuat, és inevitable que el llit es trobe un tant deteriorat. Alguns ornaments metàl·lics s'han després de la fusta, altres s'han trencat, l'argent pateix un ennegriment general, la fusta d'èban mostra algunes raspadures, etc. D'altra banda, en els anys seixanta del nostre segle, Juan Gómez Brufal, que va ser administrador dels béns de la Mare de Déu i arxiver de Santa Maria, va reposar algunes peces que faltaven en el llit. Però la mancança de recursos econòmics de l'època no féu possible que en aquesta reparació s'utilitzara l'argent, sinó metalls de qualitat inferior. És per tot això que actualment resulta necessària i urgent una total neteja i restauració del llit per tornar-li el seu primitiu esplendor.

Ja en l'any 1990, i gràcies a la insistència i l'interés de l'esmentat Maties Boix, s'inicià el procés restaurador en renovar totalment el cadafalet de l'octava. Els treballs van ser realitzats en els tallers municipals i es feren nous tant els taulers i escales exteriors, com els cavallets i taulons interiors. També s'instal·laren dues lleixes laterals per al sosteniment dels grans canelobres de bronze que, dia i nit, il·luminen la imatge de la Mare de Déu.

I, per fi, en aquest mateix any, ha estat proposada la restaura-[21]ció del propi llit. Les tasques pertinents seran realitzades per l'orfebre valencià Francisco Pajaron Andreu, de reconegut prestigi, i encara que alguns organismes oficials, com l'Ajuntament d'Elx i el Patronat del Misteri, s'han compromés a sufragar part de les despeses de la restauració, es fa necessària la participació de tots els il·licitans per a dur a terme aquesta iniciativa. Cal que tots units aportem la nostra col·laboració, bé en diners --qualsevol quantitat, per modesta que siga serà ben rebuda-- o bé, en objectes d'argent que, fosos, servesquen per a reposar les peces perdudes. Cal que tots treballem i ens afanyem amb l'objectiu que el llit torne a mostrar-se tal com era en el segle XVIII. No cap dubte que una empresa d'aquesta envergadura ha de resultar relativament fàcil per a una ciutat com Elx on la riquesa industrial i comercial és un fet. Només cal que deixem de banda interessos i qüestions personals i que ens unim tots al voltant de la Mare de Déu de l'Assumpció, al voltant de la nostra volguda patrona. Els nostres fills ens ho agraïran.

 

________________________

 

*      Ajuntament d'Elx, col. «Temes d'Elx», núm. 1, Elx, 1991.

1     ARXIU DE LA BASÍLICA DE SANTA MARIA D'ELX [ABSME], Lligall de visites pastorals (1503-1596 i 1603), Visita del bisbe Josep Esteve, 26 de gener de 1596.

2     ABSME, Coleccsió de vàries escriptures autèntiques, vol. III.

3     ABSME, Comptes del Vincle del doctor Caro (1738-1759).

4     Alejandro RAMOS FOLQUÉS, Historia de Elche, Elx, 1970, p. 418.

5     ABSME, Comptes del Vincle del Doctor Caro (1738-1759).

6     ABSME, lligall Vínculo del doctor Caro (1588-1792). També coneixem altres reparacions menors fetes en el segle XIX: en 1844, Feliz Gómez, «artífice platero», va rebre 840 reals per «limpiar, blanquear y dorar y componer varias piezas de plata de la cama de la imagen de Nuestra Señora de la Asunción»; i en 1862, se li pagaren 1.300 reals a Juan Brando, «valor de dorar, limpiar y componer los adornos de plata que contiene la cama de la Virgen» (ARXIU MUNICIPAL D'Elx, lligalls 28/4 i 28/16).

7     Vid. Joan CASTAÑO I GARCIA: «La música a l'església de Santa Maria d'Elx», Cabanilles, núm. 18-20, València, abril-desembre 1986, p. 42-47.

8     Vid. J. CASTAÑO I GARCIA, «Los gozos asuncionistas y su relación con la Festa d'Elx», Revista del Instituto de Estudios Alicantinos, núm. 28, Alacant, setembre-desembre 1979, p. 115-127.

9     Felip PEDRELL. La Festa de Elche o el drama lírico-litúrgico. La Muerte y la Asunción de la Virgen, Lib. Atenea, col. «Illice» (segona època), núm. 4-6, Elx, juliol-setembre de 1951 (es tracta d'una traducció de l'article original publicat en francés el 1901). Pedrell, en descriure l'escenari de la Festa, indica textualment: «...después, sobre la escena o cadafalco, un magnífico lecho de ébano con incrustaciones de plata, que sirve para la muerte de la Virgen» (p. 17).

10     José RUIZ DE LIHORY, baró d'Alcahalí, La música en Valencia. Diccionario biográfico y crítico, Valencia, 1903, p. 64.