ESCRITS SOBRE LA FESTA

 

LA FESTA DE L'ASSUMPCIÓ
I EL LLIT DE LA MARE DE DÉU A GIRONA* 

 

Pep Vila
Universitat de Girona

 

INTRODUCCIÓ

UN DOCUMENT ASSUMPCIONISTA GIRONÍ DEL SEGLE XI

ALTRES DOCUMENTS ASSUMPCIONISTES

LA CONFRARIA DE SANTA MARIA A LA CATEDRAL DE GIRONA

SEGLES XVI I XVII

LA PROCESSÓ DE L'ASSUMPTA

DE LA «CONFRARIA DE L'ESPERANÇA»

LA CONSUETA DEL SEGLE XVII

CONSTRUCCIÓ D'UN NOU LLIT DE LA MARE DE DÉU AL SEGLE XVIII

ALTRES CERIMÒNIES SOBRE LA DORMICIÓ DE LA VERGE

PUNT I FINAL

 

IntroDUCCIÓ 

     [97] En aquest treball volem fer la crònica sumària de la festa de l'Assumpció a Girona, celebració tan antiga com l'existència de la fàbrica de la catedral de la ciutat, erigida sota l'advocació de Santa Maria.

     Inventariar el retaule d'aquesta història és una tasca molt complexa perquè a Girona des del segle XIV funcionava una confraria medieval, els orígens de la qual es perden en temps més antics, associació pietosa que va tenir una certa activitat fins a final del segle XVIII, independentment de la celebració amb posterioritat de la processó. Aquests sis-cents anys d'actvitat litúrgica, mutual, festiva i processional han generat una massa d'informació tan considerable que és impossible d'avaluar-la en un treball de divulgació. A més, com he dit, la processó de l'Assumpta amb un cerimonial més restringit s'ha anat fent fins als cinquanta del nostre segle.

     A l'Arxiu Capitular de la Catedral de Girona (ACCG) a més de trobar-hi els estatuts de la confraria del segle XIV, bellament escrits, ampliats durant el segle XVIII, hi ha molts volums in-folio dedicats a comptes i al funcionament intern d'aquesta organització dedicada a promoure, en tots els seus aspectes, el culte a la Verge. A més dels llibres de comptes (el primer és de 1581-1619), n'hi he comptat 23 més d'albarans, despeses, rebuts, extraccions d'homes i dones, etc.

     També són innombrables les consuetes, llibres de cultes, el fons iconogràfic i pictòric, els [98] [99] llibres de cor i de música que glossen diversos aspectes d'aquesta festivitat. Caldria igualment revisar les actes capitulars de la catedral, redactades ininterrompudament des del segle XIV, i els llibres d'obra on a ben segur trobaríem resolucions dels canonges del capítol sobre aspectes relacionats amb la festa de l'Assumpció. Els fons monacals de l'Arxiu de la Corona d'Aragó que no he consultat també són molt rics en confraries medievals.

     Així per exemple a les actes capitulars de 1460 es transcriu el contracte molt detallat, fet el 28 d'agost de 1460, entre el Capítol de la Seu de Girona i Antoni Claperós (segle XIV-Baracelona, 1460), imaginer, escultor i mestre d'obres barceloní, perquè aquest escolpeixi sobre el portal lateral de la catedral de Girona una imatge de l'Assumpció amb les figures del 12 apòstols, imatges destruïdes el 1936. La Verge Maria anava col·locada enmig dels apòstols:

Sobre la obra que·s a fer al portal de la seu de Gerona, so és la assumpsió de la gloriosa Verge Maria, en la forma següent:

[...] E la Maria al mig, de gran de vuyt palms o entorn ben vestide, abillade honestament; e engir e entorn nou àngels, ço és, quatra a la un costat e quotra a l'altra costat, e un alt al mig; e lo monument als peus de la Maria; e sis àngels seraphins, ço és tres a la un costat de Déu e tres al costat de la Maria; e açò age a fer tant gran com se porà fer segons lo loch a unt han star... 1

     En 1766 es reescriu i s'amplia el Llibre de la Antiquissima Confraria de Nostra Señora de la Santa Iglesia Cathedral de Girona, Llibre de la Institució y Fundació de la Confraria de Nostra Señora de la Santa Iglesia Cathedral de Gerona, en lo qual se fa patent un estat de dita confraria y dependents de ella, y una total notícia del principi de sa erecció fins al present per lo bon regimen de la administració aquella. Fet y ordenat en 1766. Es tracta d'un volum manuscrit de gairebé cinc-cents folis que mereixeria un bon estudi.

     A ben segur que a l'Arxiu Diocesà de Girona i en altres dependències de la Catedral o d'altres parròquies gironines sota aquesta advocació, que no hem explorat, hi ha més documentació sobre aquesta temàtica.

     Algunes dades d'aquest inventari cronològic que avui proposem, molt triat i garbellat per motius d'espai, les hem extret d'un repertori de documents sobre la vida religiosa d'aquestes terres fet a començaments del segle XVIII pel canonge [100] [101] de la catedral Sulpici Pontich. Es tracta d'una regesta de documents, molt lloat i consultat per Jaume Villanueva quan estigué a Girona per redactar el volum pertinent del Viaje Literario a las iglesias de España dedicat a Girona. Aquest cronista diu que aquest treball és «dividido en quatro grandes volúmenes fol., donde por orden alfabético de materias y con gran limpieza estan escritas las noticias más importantes de esta iglesia [...] refiriéndose en todo ello con grande puntualidad a los libros y escrituras que él vió para formar tan vasta y prolija obra, que abraza todas las épocas de esta iglesia hasta el año 1736».2

     A Girona, a diferència d'altres ciutats amb una llarga tradició escènica com ara Tarragona, València, Elx, Perpinyà, Lleida, Santa Maria de l'Estany, Tortosa, etc., no hi he sabut trobar cap mena d'activitat dramàtica ni cap text de representació teatral litúrgica. La festa de la Dormició o mort de la Mare de Déu, la popular Mare de Déu d'Agost, ha tingut només un caire festiu i popular com també ha passat en molts altres pobles de la nostra geografia lingüística.3 Lleida ja feia la processó a la Seu en 1300, Barcelona en 1344, Cervera en 1483, Tortosa en 1480.

     L'església catòlica celebrava la devoció popular per Maria amb la processó pels carrers de la ciutat, seguici que sortia de la catedral i que anava fins a l'església de Sant Feliu a recollir la resta dels participants. Llavors la desfilada recorria els principals carrers de la vila amb el mateix itinerari que hom feia durant la processó de Corpus.

     Només he trobat referències a la presència d'una processó urbana i la construcció de dos llits de la Mare de Déu, un al segle XVII i un altre al segle XVIII. També hi ha detalls sobre la vestimenta que portava la Verge, la disposició i arranjament del llit pels obrers de la confraria, etc., aspectes aquests sobre els quals centrarem bona part d'aquest treball, sense descuidar el bastiment d'una cronologia mínima històrico-litúrgica d'aquesta festa molt arrelada a Girona.

     Aquest treball és doncs una síntesi d'un de més ampli i complet, on transcric i dono a conèixer molts documents inèdits de la confraria de Santa Maria a Girona, amb l'estudi de les ordinacions del XIV, emmarcades dintre de les confraries medievals gironines.

 

UN DOCUMENT ASSUMPCIONISTA GIRONÍ DEL SEGLE XI

     Encara que el sacramental de Roda d'Isàvena sigui dels més antics que recullen el culte a la Mare de Déu, el fet que Tortosa o Lleida coneguessin el culte assumpcionista pels volts de l'any 1000, voldria donar a conèixer en aquest treball, un document assumpcionista gironí molt reculat, que ha passat completament desapercebut als estudiosos perquè fou publicat a una revista catòlica de postguerra de poca divulgació.

     Em refereixo al còdex de la casa Viader a Parets d'Empordà, llogaret situat al costat de la vila de Bàscara (Alt Empordà). Un foli, del segle XI, dóna fe de la celebració de la més antiga de les festes dedicades a la Verge a Catalunya. Se n'ha conservat miraculosament una petita mostra que servia de guarda d'un llibre de comptes del segle XVIII. Parla ben clarament de l'Ofici de l'Assumpció. Són 21 línies de text amb notació neumàtica. Possiblement el fet que Catalunya s'acollís més aviat que altres territoris hispànics [102] a la influència de la liturgia catalano-narbonesa, afavorí el culte assumpcionista en aquestes comarques septentrionals del Principat. El document fou escrit en minúscula carolíngia, la notació musical és catalana al costat de les influències aquitanes.

     Aquest text descobert per mossèn Lluís G. Constans,4 fou publicat amb un breu estudi i el text llatí corresponent. La composició sembla que fou escrita a Catalunya entre els anys 950-1050. El llatinista Narcís Figueras n'ha fet, per a aquesta ocasió, la traducció catalana del text:

Yn assumpció ne S[an]c[ta] Maria

En l'Assumpció de Santa Maria

Vaig veure una dona bellíssima com una coloma ascendint damunt dels rius, la flaire de la qual era extraordinària en els seus vestits i com un jorn de primavera l'envoltaven les flors i les roses i els lliris de les valls.

V. Qui és aquesta que s'enlaira per l'espai com una columna de fum, talment com l'aroma de la mitra i de l'encens?

R. Talment un cedre del Líban s'enlaira, talment un xiprer de la muntanya de Sió, com la mirta escollida ha ofert la seva flaire suau.

V. Talment el cinamom i el bàlsam aromàtic dóna la seva suavitat.

R. S'ha vessat la gràcia en els teus llavis, per això Déu ha beneït eternament.

V. Has estimat la justícia i has detestat la iniquitat.

R. Qui és aquesta que avança talment el sol i bella com Jerusalem? L'han vista les filles de Sió i l'han anomenada benaurada i l'han lloada com a reina.

 

ALTRES DOCUMENTS ASSUMPCIONISTES

     Jaume Marquès Casanovas deixà copiada en una cèdula del seu fitxer5 un himne assumpcionista del segle XI conservat en un cantoral de l'església de Sant Feliu, In assumptione S. Marie (f. 57v-59r), els primers versos del qual fan: Paradisie porta per evam/ cunctis clausa est et per Mariam/ virginen iterum patefacta est. També copia referències sobre les solempnitas Sancte Marie (f. 13), d'un Evangelari del s. XI o XII, del qual no n'indica la referència ni a on es troba. En aquest arxiu, Marquès va transcriure també alguns relats apòcrifs de Transitus Mariae a mès d'altres notes teològiques, literàries o artístiques sobre aquesta advocació mariana a Catalunya. Aquests documents juntament amb altres proses o seqüències de la catedral de Girona haurien de merèixer l'atenció dels nostres liturgistes.

     Segons un document de «3 kalendas de juny 1320» que es troba al Llibre Vert (f. 127r) regestat per Pontich:

Lo senyor Bisbe de concilio et voluntate capituli establí la lluminària de Corpus, y que cremassen tots los ciris que se diuen de la confraria en las rexas del altar major, com en las missas sabatinas, y quatre festas principals de la Mare de Déu.6

És a dir que ja al segle XIV, la festa de l'Assumpció era una de les quatre més importants del calendari litúrgic.

     En 1321 a 11 kalendas de 2 de maig un estatut disposa una retribució (anap de pigment i quatre neules als oficials i beneficiats que seran [103] a vespres, matines i processó de la missa en les quatre festes anyals de Pasqua a Nadal, Pentecosta i Santa Maria d'Agost).7 Pontich ho explica així:

Ara parlaré de les professons que se fan per la Iglesia. En totas las festas anyals se fa antes del offici professó per la Iglesia, y és molt antich, de manera que en lo Llibre Vert (f. 126r) se troba estatut de 11 de kalendas, 2 de maig 1321 qual disposa que los officials y beneficiats que seran a vespres, matinas y professó de la missa en las quatre festas anyals de Pasqua, Nadal, Pentecosta y Santa Maria de Agost perseben un anap de pigment, quatre neulas, y los sobresalens una lliura de pa, y una justicia de vi.8

     La consueta de la Catedral de 1360 i altres còdexs de l'època recullen la celebració del Pontifical en festes assenyalades. El bisbe sortia de la sagristia, anava a l'altar, deia la confessió des d'una cadira alta darrere el retaule on s'hi estava fins l'entonació del Credo. Aquesta celebració es feia en unes dates molt significatives, entre les quals hi ha la festa de l'Assumpció:

Postea venit ad altare et ibi finit Credo, quo finitu osculatur textum Evangelii... Et ista fuint in hiis diebus solum, et Sancti Johanis, Paschae et Pentecostes, Assumptionis B. M. et Corporis Christi.9

 

LA CONFRARIA DE SANTA MARIA A LA CATEDRAL DE GIRONA

     Un bellísim manuscrit del segle XIV, de 1385, copia les ordinacions de la confraria, redactades el 28 de maig. El volum, molt poc estudiat, es diu Institutio Confatriae Beatae Mariae Almae Sedis Gerund. En una altra ocasió donarem a conèixer la transcripció sencera d'aquesta obra. Conté un privilegi donat per l'Infant Don Joan a 5 de maig (f. 4v), primogènit del rei Pere, duc de Girona i comte de Cervera, que aprova els capítols de la institució. El dia 28 de maig s'ordena començar el llibre de la confraria en pergamí, inscrivint-hi els noms dels confrares.

 

SEGLES XVI I XVII

     La processó de l'Assumpta

     En 1574 el capítol de la catedral faculta els canonges Bosch, Traver i Felices perquè s'entrevistin amb els jurats de la ciutat i els responsables de la Confraria de l'Assumpció per organitzar una processó en honor de Maria Santíssima. El quatre d'agost van acordar que aquell any i els successius es faria una processó amb capes com el dia de Corpus. Van fer escriptura pública en poder del notari del capítol senyor Garbí en la qual consta que es donessin 24 sous a tots els que hi anessin, tal com es feia en la diada de Corpus:

Die sabbati XXVI junii 1574. Super processione die decimo quinto augusti [...] facienda ad honorem SSe. Virginis Matris Dei Marie eius Assumptionis festivitate commitur Dris. Bosch, Traver et Felices. (Resol. Cap. vol. 12, 39r)

     Així sabem que el dia 4 d'agost de 1574 el capítol instituí la processó de l'Assumpta amb capes: «A 4 agost 1574, notari Garbí (f. 54), lo capítol establí la professó de l'Assumpta ab capas y distribució de 24 sous per canonge a obs del Ferial».10 En 1580 se abrevià la processó per la calor i sense capes. El 21 d'agost de 1595 la processó es va fer per l'església després de completas.11 [104] [105]

 

     De la «Confraria de l'Esperança»

     En els Llibres de Comptes de l'Esperança conservats a l'Arxiu Capitular de la Catedral de Girona, començats en 1581, hi ha moltes notícies que s'haurien d'estudiar a fons. En el que correspon a 1611 en un foli sense paginar, llegim que es compren vestits a la Mare de Déu:

Item he pagat a Joan Gelmar texidor de seda de Gerona vint y un sou per glassa serví per Nostre Senyora. Apar ab pòlissa feta per dits senyors pabordes de Nostra Senyora.

     En 1631 ja s'esmenta un llit de la Mare de Déu que no se'ns ha conservat:

Al 31 de mars 1631 (notari Mascord) los pabordes de la confraria ab comunicació de la matexa feta a 22 agost 1630 (notari Mascord), entre altres cosas disposaren que fossen conduhits vuit capellans per assistir als enterros, a càrrech dels quals corregués lo portar lo llit de la Mare de Déu, en die de la Assumpta y octava.12

     El 16 d'agost de 1645 es busca un armari adient per conservar les peces desmuntades del túmul: «Per lo llit de la Mare de Déu, novament fet, se destinà armari per guardar-lo a 16 agost 1645».13

     El 12 d'agost de 1650, el capítol de la catedral acordà posar a «tercia» el llit de la Verge, fer la processó dintre de l'església i retirar-lo després de la processó per raó de la pesta.14

     De 1652 s'han conservat algunes partides econòmiques que recullen les despeses dels encarregats de la processó:

Gasto fet lo dia de Nostra Senyora de Agost y per la octava de 1652.15

-Item dit dia als quatre preveras qui an aportat lo llit de Nostra Senyora a la professó quinza reals a quiscú. Vera, mossèn Barceló y altres.

-Item per taxas per asentar los draps del túmol de Nostra Senyora, quatre sous.

-Item he pagat a mossèn Antoni Soliveras, foster, vint reals y són per adobar lo llit de Nostra Senyora de Agost als 13 8bra. 1652. Consta ab pòlisa.

     A mitjan segle XVII ja es feia la processó de l'Assumpció pels carrers de Girona, tradició que ja surt esmentada en els estatuts de 1385:

Hodie (15 augusti) dum canuntur vesperae venicint ad ecclesiam pro processione per civitatem facienda jurati et proceres civitatis et confrates omnium confraternitatum cum cercis et sive vexillis similiter omines religioso civitatis qui solent et deben interesse processionibus cum crucibus eiusdem confraternitatis...16

     Del llibre quart dels «Comptes de l'Esperança» (1637-1659)17 hem aïllat aquestes altres notes sobre els tràmits per desplegar el llit de la Mare de Déu:

-Mes lo dia de la vigilia que vesten Nostra Senyora se a gastat 3 lliures, 6 sous.

-Mes dit dia [28 desembre 1657] altra pòlisa al dit Morator. Una pòlisa e pagat per posar lo lit y desplegar, una lliura.

-A 14 agost [1658] tinch pagata a quatre preveras per aport del tabernacle de Nostra Senyora, quatre lliures, dic.

     En el Repertori de Pontich ja hi trobem copiades algunes de les ordinacions de la confraria de la Mare de Déu del segle XVII (Pontich, 416-417):

En llibre de la confraria que comença any 1621 se troba lo concert del llit de la Mare de Déu [106] per la sua gloriasa Assumpció ab paper original firmat per los pabordes de com. [?] de la confraria. A 26 9bre 1643. Consta en dit llibre el cost de la estofa, galó, poms y serafins de plata.

En dit llibre a 20 agost 1623 se gastaren 131 lliures 8 sous per plata, or y per una corona.

En 1643 es va fer el concert del llit de la Mare de Déu. (Pontich, 417v)

Item que los 8 beneficiats porten lo llit de la Mare de Déu a 15 d'agost y octava. Per lo salari acordaran ab los Pabordes, ço pena de privació de salari a coneguda de estos, y sien preferits los confrares.

     El cronista de la ciutat Jaume Marquès en un article anomenat «La procesión de la Asunta en la Catedral durante los siglos XVI y XVII»,18 aparegut en un diari local, explica la processó de la Mare de Déu d'Agost, a partir de les dades que extreu de una consueta de 1595, reformada i augmentada pels canonges Frigola i Gou en 1655. Segons Marquès l'ordre i els cerimonial de la processó era el següent:

     Durant el cant de vespres anaven a la catedral els jurats i pròcers de la vila, els membres de les confraries amb ciris i els representants de les ordres religioses de la ciutat. Sortien de la sagristia 10 oficiants, 4 canonges i sis beneficiats amb capes blanques de seda i ceptres que avançaven fins al facistol del cor. Aturats allí, el xantre ordenava la processó. La iniciava el que duia la creu de la processó que abillat amb una capa de seda blanca es trobava davant de l'altar major. Abans obria el seguici un macer amb maça i vara d'or. Sortien les altres creus, amb ciris encesos i tot el clergat amb capes blanques. En darrer lloc hi anaven quatre beneficiats revestits que duien la imatge de la Verge en un llit sota pal·li, les vares del qual les duien els jurats i pròcers de la ciutat. Els oficiants entonaven el salm In exitu Israel de Aegipto que era cantat en versos alterns per la capella i músics. La processó avançava fins arribar a Sant Feliu, el clergat del qual revestit amb capes s'hi ajuntava. Es cantaven tres motets: un a la plaça de Sant Feliu, un altre a la plaça de les Cols i un tercer en la del Vi. Tornaven a la catedral i s'aturaven davant la imatge de la Mare de Déu situada a la plaça del Capítol fins que hi arribava la imatge de la processó. Allí s'entonava el Salve Regina i es prosseguia fins a l'altar major de la catedral on es cantava un versicle i l'oració corresponent. Llavors es col·locava la processó al seu lloc. Els canonges i els jurats s'acomiadaven.

     En 1583, sabem per la documentació conservada, que a la processó hi anaven 12 preveres vestits com a apòstols.

A 15 de agost 1583 dia de la Assumptió de Maria Santíssima se féu professó per tota ciutat ab la ymatge de Maria Santíssima axí com és de pràtiga. En tal dia tinc pagat de voluntat dels senyors pabordes lo següent:

-Per a quatre preveres aportaven dita ymatge per tota la professó a cada hu 4 sous, que entre tots són 16 sous.

-Item a dotze preveres vestits com apòstols acompanyaven dita professó a cada 1 sou, que són 12.

-Item a dos preveres ensensaven per tota dita professó entre tos dos, 4 sous.

-Item al qui aportava la creu 4 sous.

-Item a la guarda de portar la barqueta del encens 1 sou.

-Item compry storachs y benjuy per dita professó sis sous.

-Item a dos minyons per portar los canelobres ab ciris, entre tots dos, 8 diners, que tot per suma de duas lliures, quatre sous y vuyt dinés.

Guardar tocar

-Item a 24 de dit ab la mateixa voluntat tinc donat a les dues guardes de la seu, set sous per lo tocar han fet dia de Maria Santíssima de Agost, vigília y tota la octva a las completas y salva. [107]

Coll. Guarnir llit

-Item dia de la matexa voluntat tinc donat a mestre Gieronym Coll, fuster de Gerona y Delafeu, dotze sous y són per los treballs de guarnir lo llit y plagar y altres cosas per dita Nostra Senyora que tant li n'acostuma donar dita confraria per lo semblant.19

     El Manual d'Acords de 1587 recull detalls de l'ordre en què anava constituïda la processó. En la Crida de la professó de la Assumptió de Nostre Senyora és transcriu com los dits magnífics Jurats de dita ciutat han feta l'ordinació següent:

Los magnífics jurats de la ciutat de Gerona considerant que de algun temps ensà en la present ciutat de Gerona quiscún an lo dia de la Asumptió de Nostra Senyora de Agost se acostuma de fer solemne processó per la present ciutat de Gerona ab la Image de la Sacratíssima Verge Maria la qual se fa solempne com se acostuma de fer lo dia de la festa del preciosíssim Cors de Nostre Senyor en la qual processó assistiran los monestirs de la prresent ciutat, la qual processó partirà de la Seu de la present ciutat y aquí devallarà per la escala de dita Seu [...] Per ço dits magnífics Jurats perquè a totom generalment que dit dia com oyrà tocar la campana major, qui assenyalarà dita procesó ordenadament y devota...20

     En el Llibre  de Nou Redres de 1596, o llibre de cerimonial dels jurats conservat a l'Arxiu Històric de l'Ajuntament de Girona (AHAG) es troba detallat el cerimonial que observaven els jurats de la ciutat en aquesta festivistat, que gaudia del mateix grau social i jeràrquic que s'assignava a la festa del Corpus. Els jurats convidaven a ciutadans distingits de la vila perquè portessin el pal·li. Altres 12 que portaven «vergues blancs» ordenaven la processó que es feia a la tarda.21

     He escollit transcriure altres notícies esparses sobre la processó de l'Assumpta al segle XVII. Segons Jaume Marquès,22 el 15 d'agost de 1605 «la processó acabà a casa Sarriera per causa de la pluja amb tabernacle i tàlam. La senyora de dita casa regalà Mare de Déu amb mantellina de tela de plata, amb armes de la casa que es posà sobre lo llit».

     En 1610 hi hagué algú que era partidari d'admetre seculars a la processó, fet aquest que no agradava a tothom:

En 1610 hi hagué qüestió amb la ciutat. Pretengueren introduir seculars dins la processó. No assistí la ciutat a la processó de la Assumpta y se fa com se refereix a 18 agost 1610, fol. 250r.23

     A 28 de juliol 1631 el Sr. Canonge Ardiaca Major Dn. Bernat de Cardona oferí fundar 30 atxes per la processó de l'Assumpció amb 4 lliures pels portants.24

     Des de 1635 només les tres processons principals (Corpus, Assumpció i Sant Narcís) [108] passaven per tots els carrers i places, inclòs el barri de Sant Pere, Sant Francesc i el Mercadal (Pontich, III, f. 93v).

     En 1645 es ven un censal del reverent Rafael Graciós, prevere i sagristà d'Ullestret i altres fermancers, de pensió anual de 20 ll. y propietat de quatre lliures, per fer lo llit de la Mare de Déu: «Fou venut per fer lo llit y poms deNostra Senyora en poder de Josep Miquel Mascord, die 28 de agost de 1645; y així està gastat lo capital y suma de dit censal per dit llit y poms».25

     En 1650 les Resolucions Capitulars recullen l'acord de fer la processó dintre de l'església i retirar-lo després de la processó a causa de la peste.26

     «Per lo llit de la Mare de Déu novament fet, se destina armari per a guardar-lo a 16 de agost, 1645, p. 125».27 Hem de creure que l'expressió «novament fet» fa referència a un artefacte vigent abans d'aquest nou que es guardava en un armari construït expressament, del qual no n'hem trobat referència. Et fuit assignatus locus in dicta thesaurarum.

     Una consueta de la catedral de Girona de 1595, reformada en 1655 pels eclesiàstics Frigola i Gou dóna alguns detalls de la processó amb el llit de la Mare de Déu que el portaven quatre beneficiats: «ultimo loco proceditimago seu figura Bte. Virginis, cum suo lectulo, et portatur a quatrior beneficiatis dicte ecclesiae».28 Aquesta consueta (f. 275) descriu l'ordre de la processó.

     Narcís Camós, religiós dominicà i escriptor, va descriure sumàriament en un apunt de 1657 al seu famós llibre, la celebració processional amb la llitera:

Celébranse en ella las fiestas de la Virgen con grande solenidad, y principalmente su gloriosa Asunción, en cuyo día se haze soleníssima processión por toda la ciudad, con su imagen puesta eb una suntuosa cama.29

     L'historiador i cronista Joan Gaspar Roig i Jalpí, pare mínim del convent de Girona, examinador sinodal, deixà escrites en 1678 les seves impressions sobre les cerimònies festives a la ciutat de Girona, entre les quals destaca la festa assumpcionista:

Las funciones que entre año se hazen solemníssimas en esta Santa Iglesia son las procesiones del Corpus, de la Assumpción de la Virgen a los Cielos, la de su Inmaculada Concepción, la de San Narciso [...] En todas estas procesiones assisten las religiones, el magistrado, en forma consular y se hazen con tanta ostentación y gravedad como en cualquier ciudad Metropolitana.30

     Finalment, en un inventari de la Tresoreria de la catedral de Girona de 1685 trobem el material per bastir el llit de la Mare de Déu: «Item lo enfustament del llit de Nostra Senyora».31

 

     La consueta del segle XVII

     En la consueta del segle XVII ja esmentada, Llibre de la Antiquíssima Confraria de Nostra Señora de la Santa Iglésia Cathedral de Girona de 1766, en recullo algunes dades que fan referència al funcionament de la confraria, la processó de la dormició i a les feines en ocasió de muntar i bastir la llitera de la Verge. [p. 109]

Item que sien fets XII ciris bons, y bells de pints ab la imatge de la gloriosa verge Madona Sancta Maria, e ab senyal de la ciutat, los quals servescan acompanyar la professón de la festa del preciós cors de Nostre Señor Jesu Christ, dels quals volen que VI sien portats als Cors de quiscun confrare, los quals sien portats per los dits confrares, e los quals hajen en estar en poder dels procuradors. (p. 27)

      Aquest epígraf ja figura publicat dintre de les ordenacions de la confraria de Santa Maria del segle XIV. Això ens fa creure que la processó de la qual no n'he trobat dades més reculades ja es feia amb tot el cerimonial durant el segle XIV.

     P. 47-48. «Festivitat de l'Assumpció de Nostra Señora»

Solemnisa la Confraria esta festivitat exposant la imatge de Maria Santíssima en un riquísim thalamo o llit y docar de espolin o tissó de plata devant lo altar major de dita santa iglésia en representació de la sua gloriosa dormició o mort y Assumpció en los cels la qual vesteixen y adornan en la sacristia dos dias antes de dita festivitat las señoras dels pabordes seculars, y en la vigilia a primeres vespres es aportada per quatre beneficiats ab son thalamo a la iglesia davant dit altar major. [...] En lo dia de dita festivitat fa la iglesia professó general per la ciutat portant a Maria Santíssima ab son thalamo cuatre beneficiats...

Y lo dia de la octava, després de vespres y completas se fa professó per la Iglesia ab Maria Santíssima, y acabada y cantada la llitania per dita capella, se retira a Maria Santíssima ab son thalamo a la Sacristia ahont la acompaña lo molt il·lustre capítol, y clero e immediatament es despullada per ditas señoras y se tornan a compondrer sos adornos en son degut lloch.

       Fem notar que la roba del llit de la Mare de Déu de 1644 fou tallada a Milà, Itàlia.

Nota. Avent esta confraria fet lo sobreexpressat llit de Maria Santíssima, que a la veritat és preciosíssim, y de gran valor, no se encontra notat entre los papers de dita confraria cosa alguna de aquell. Pero se ha averiguat haver-hi en lo llibre 4 de comptes (f. 26) certas partidas pagadas en part per lo cost y gasto de dit llit que evidencian y donan noticia que la roba o corte fou treballat en Milà, y que se comensà fer en lo any 1644, y per consegüent, se ha de dir, que fou ja fet per lo dia o festa de la Assumpció de Nostra Senyora del any 1645; las quals partidas que indican y declaran lo sobrereferit son del modo següent:

-Item a 22 octubre 1643 tinch pagat a Francesch Arcis, pintor, vint-y-quatre sous per los treballs de fer los papers per enviar a Milà per lo brocat o espolin per fer lo llit, consta ab polissa 1 ll., 4 sous.

-Item a 19 octubre 1644 tinch pagat ab polissa dels señors pabordes a Rafael Jaume Camps, botiguer de draps cent y vuiy lliuras, quinse sous y deu diners, y són a cumpliment de tot lo que han pres de llur botiga y del que ha pagat per lo llit de brocat, que·s va fent per Nostra Señora, 108 lliures, 15 sous, 10 diners. (f. 50)

     «Estat del que antiguament se gastava per las confrarias. Antes y després de la renovació de la institució de esta confraria, que fou com sobre se ha dit en lo any 1385». (f. 295)

     «Càrrechs de l'andador major» (f. 391)

Item en lo dia 15 de la festivitat de la Assumpció de Nostra Señora y dias de la octava ha de fer guarda y tener cuydado del llit, y dels ciris que creman entre dia devant de Maria Santíssima, y un poch antes de la Professó que se fa en dit dia, y dia de la octava ha de cubrir ab la glassa los peus de Maria Santíssima, que estan exposats an dit dia y octava per adorar aquells los faels christians, los quals al temps de la professó estan cuberts.

     «Gasto que fa la confraria en lo dia de la festivitat y octava de Nostra Señora de Agost» (f. 461-463): Pagaments a trompes i timbalers que pregonen la festa, beneficiat que aporta la creu, escolans que porten els candelers, beneficiats que aporten Maria Santíssima a la professó, beneficiats que porten els incensers, músics que van a la professó, [110] capella de cantors, vadell per treure la roba del llit, dosser, plegar la roba, tornar-la a son lloc; fuster per treure'n el fustam del llit, guarnir-lo a la sagristia, posar el sitial de fusta davant de l'altar major, treure la vestimenta, compondre-ho tot, etc. Altres apuntaments fan referència als guardes, andador major i menor, despeses de flors, etc.

     Al f. 455 hi ha consignades les feines que han de realitzar el «vadell i el fuster» en la vigília i durant la festivitat de l'Assumpció. Explico només, i encara breument, la comesa del fuster en aquesta cerimònia, ja que tinc a mig fer un estudi més aprofundit sobre aquesta consueta:

Lo fuster ha de cuydar de traurer lo fustam de dit llit, y parar aquell en dita sacristia y lo sitial de fusta devant lo altar major en que ha de assentar-se dit llit. Y així mateix ha de traurer lo vestient o gornissa de fusta y poms de plata per formar lo doser y traurer las cordas expressas per sustenir dit doser, baix lo qual y sobre de dit sitial se ha de col·locar a Maria Santíssima amb son llit. (f. 455)

 

CONSTRUCCIÓ D'UN NOU LLIT DE LA MARE DE DÉU AL SEGLE XVIII

     Els pabordes Domènec Rojas i Albaret, el canonge Francesc de Prats y de Torren, Vicent Pujol, presbíter, i Antoni Boer Pellicer, contracten el 13 de juliol de 1773 l'escultor Bonifàs32 perquè aquest faci una llitera per a la Mare de Déu d'Agost pel preu de 2.200 lliures que s'havien de pagar en tres terminis. El transport de l'obra des de la platja de Tarragona fins a la catedral de Girona anaven a part. El Canonge Rojas, paborde escriu a les Actes Capitulars de 1772:

17 oct. 1722. Rojas: lo llit de la Mare de Déu diuen que costarà 7.000 lliures. [...] Aposent per colocar lo llit». (Martinell, 196, nota 217)

     Igualment els pabordes havien de fer-se càrrec del viatge fins a Girona per col·locar-lo. La llitera ja estava acabada en 1775 però no es va poder inaugurar per diferències entre els canonges i els regidors. La imatge de la Verge que s'havia de vestir té una faç molt ben aconseguida. També destaquem la monumentalitat de la construcció. A l'Arxiu Capitular de la Catedral no hi ha, però, més notícies ni detalls sobre la col·locació ni la projecció popular d'aquesta imatge en l'imaginari col·lectiu de la societat gironina.

     L'obra de Bonifàs, molt espectacular, té un aire teatral molt remarcable ja que els àngels aguanten quatre domassos com si obrissin l'escena. El llit és lleugerament inclinat perquè els fidels puguin veure bé la Mare de Déu adormida. En lloc d'apòstols hi ha àngels. El llit és muntat sobre un baldaquí sostingut per quatre obeliscs. El vestit que portava la Mare de Déu adormida de Lluís Bonifaç (peça núm. 124), brocat de plata, brodat amb or, el mantell de vellut brodat amb plata, tot del segle XVIII, es pot veure exposat en la col·leció d'indumentària litúrgica (secció textil) al museu del tresor capitular de la catedral. En aquesta mateixa col·lecció [111] hi ha també un brodat de l'Assumpta sobre un brocat de seda i or del segle XV (núm. 106). Ignora de quina època és el vestit actual que ara porta la Verge adormida exhibida a la capella de l'Esperança.

     Durant tot el segle XVIII en les cerimònies de la confraria es cantaven els goigs: Goigs que·s cantan en la octava de la Assumpció de Maria Santíssima, en la Santa Iglesia de la Seu de Gerona («Per Narcís Oliva, estamper y llibreter a la plaça de las Cols»). També s'ha conservat el full imprès amb les ordinacions dels confrares, Sumari de las indulgencias concedidas per la santedat de Innocencio Papa X als confrares y confraresas de la Antiquissima confraria de Nostra Senyora, instituida y fundada en la Iglesia Catedral de la Seu de Gerona, com consta de Lletras Apostòlicas dadas en Roma, en Santa Maria la Major, Any de la Encarnació del Senyor 1647 lo dia antes dels Idus de Desembre, y de son Pontificat lo any quart («Gerona, per Narcís Oliva. Estamper»).

     En 1861 en el cerimonial que observava l'Ajuntament de Girona en les grans festivitats hi ha consignat amb detall el protocol que observaven els funcionaris municipals. Durant el matí adoren l'urna de la Mare de Déu que es troba al cor de la catedral. A la tarda es feia la processó:

Por la tarde, para ir a la procesión, salen de la Aula Capitular entrando en el Coro donde los señores Concejales se reunen con el Ilustre Cabildo eclesiástico, colocándose detrás de la Virgen, dándoles las hachas de cera los porteros. Estos van delante a los lados de la urna, y los aguaciles se colocarán detrás los señores concejales. Cuando la procesión vuelve a entrar en la Iglesia los señores del Ayuntamiento van siguiendo las del gremial y entran en el Coro. Concluida la función el portero les recoge las hachas, retirándose al Aula Capitular donde se despiden.33

     En 1909, una data que ens és propera, trobem una nota curiosa i molt extensa que ara passo a extractar. El dia 9 d'agost es reuneix el capítol menor a la sagristia de la catedral, presidit per l'arxiprest en el qual es debat la negativa dels obrers a col·locar el llit de la Verge perquè demanen augment de sou:

[...] Dado que los expresados jornaleros rehusen prestar sus servicios al fin expresado por el precio del jornal de los años anteriores, pueda el propio retro-obrero despedirlos [...] excepción hecha de que para orillarlas fuese preciso aumentar mucho más de diez reales la cantidad alzada acordada para proceder a colocar la cama [112] [113] de referencia, en cual caso se habría de convocar nuevo cabildo para tomar el acuerdo conveniente.34

     Encara en 1948 les actes capitulars recullen el nomenament d'una comissió creada l'1 de juliol de 1948 per organitzar la processó de l'Assumpció.35 Una proposta igual figura en les actes de 1949.36

 

ALTRES CERIMÒNIES SOBRE LA DORMICIÓ DE LA VERGE

     De 1671 recullo la llicència que demana el poble de Canet de Mar per posar el llit de la «Mare de Déu». L'església parroquial de Canet de Mar sol·licita el dia 4 d'agost de 1671 llicència al bisbat de Girona per posar un túmul o llit de la Mare de Déu d'Agost, que acaben de fer, al 4 d'agost.37

     Sabem que la tradició de representar la dormició de la Verge també es feia en esglésies del Rosselló dedicades a la Mare de Déu, tal com es feia a Nostra Senyora de la Real a Perpinyà. L'església de Bou o Baó tenia una Verge dormida i vestida, amb un rostre molt ben acabat. Uns àngels músics que tocaven uns instruments anaven col·locats a cada costat del llit. Altres esglésies del Rosselló i la Cerdanya, com ara Argelès, Arles del Tec, Colliure tenien mobles semblants. Segons Carles Bauby, de qui hem tret aquestes notes, a l'església de Llívia, abans de la guerra civil, hi havia una Verge amb cabells naturals anomenada la Mare de Déu morta.38

     Ja fa uns anys vam publicar el text llatí de la nota d'arxiu sobre la representació assumpcionista que es feia a Perpinyà a la festa de Corpus de 1479.39

     Sense poder-ho confirmar personalment, un amable comunicant rossellonès em fa saber que la cerimònia de la llitera de la Verge encara es fa actualment al poble de Millars (Rosselló).

 

PUNT I FINAL

     Acabem amb un apunt sobre la festa assumpcionista i la col·locació del llit de la Verge, nota que hem extret d'un article divulgatiu, en el qual es mostra la vigència d'aquesta [114] cerimònia en molts pobles de la província de Girona, abans de la interrupció de la cerimònia en els tristos episodis de la cruenta guerra civil:

Cuando el monumental «llit de la Mare de Déu» de nuestra Catedral tenia todos los elementos constructivos, parte de los cuales fueron destruidos en 1936, el Canónigo sacristán se personaba revestido con hábitos corales, en la primera sala capitular para acompañar el traslado de la imagen yacente de María a su lugar respectivo. Esta ceremonia tenía lugar al mediodía del día 14, mientras las campanas de nuestra Seo, lanzadas al aire, volteaban y anunciaban la proximidad de la fiesta. [...] «El llit de la Mare de Déu d'Agost» no era un mobiliario litúrgico exclusivo de la Catedral gerundense. [...] En nuestra misma diócesis, además del de la capital, los había de muy buena factura artística en Amer, Olot, Bañolas, Besalú y muchos otros que sería largo de numerar. [...] Si bien en todos había la imagen de la Virgen dormida, no faltaban los ángeles en actitud de acompañar su cuerpo a las mansiones celestiales. Generalmente existían tres grupos de dos ángeles; unos a la cabeza, otros a sus pies y un tercer grupo en la mitat del cuerpo. Es la misma disposición que presenta un magnífico bordado en sedas de colores, siglos XV-XVI, existente en nuestras salas capitulares, representando la Asunción de la Virgen María.40

 

_______________________

 

*      Festa d'Elx, 48 (1996), p. 97-114.

1     El text sencer del contracte signat pel Claperós, amb molts detalls sobre la disposició dels àngels en aquella escena «ço és cascún, age a tanir son strument», fou publicat per Fidel FITA dins Los Reys d'Aragó y la Seu de Girona des de l'any 1462 fins al 1482. Col·lecció d'actes capitualrs, Estampa Catalana de l'Obradors i P. Sulé, Barcelona, 1873, p. 109.

2     Jaime VILLANUEVA, Viaje literario a las iglesias de España, vol. XIII, Madrid, 1850, p. 110.

3     Vegeu per exemple el treball de Josep BAUCELLS, «El relat de l'Assumpció de Maria i la formació religiosa popular en la Baixa Edat Mitjana», Revista Catalana de Teologia, VIII/1, Barcelona, 1983, p. 161-190. Per raons d'espai no dono bibliografia sobre els múltiples treballs i estudis relacionats amb el teatre assumpcionista a tots els dominis de l'antiga Corona d'Aragó.

4     «Un testimonio de la creencia en la Asunción a principios de la Edad Media», Cristiandad, any IV, Barcelona, 1 i 15-08-1947, p. 351-354.

5     ACCG. Jaume MARQUÈS, arxiver de la catedral de Girona durant molts anys, va fer al llarg de la seva dilatada vida professional milers de fitxes on hi despullava textos i referències de totes les matèries i èpoques sobre la catedral i la història de la nostra ciutat. Avui dia aquest arxiu, ordenat alfabèticament i per matèries, es una font imapagable per a tots els estudiosos de temes locals gironins. Des d'ara AM (Arxiu Marquès).

6     ACCG, Repertori de Pontich, I, 416.

7     ACCG, Llibre Vert, f. 126. També al Repertori Pontich, II, 426.

8     ACCG, Repertori de Pontich, II, 426.

9     Fr. José DE LA CANAL, España Sagrada, vol. XLV, tratado LXXXVIII, Madrid, 1832, p. 17. La Canal a la p. 81 d'aquest volum dedicat a les cerimònies fetes a la ciutat de Girona còpia d'un còdex de Sant Feliu, sense especificar-ne la data, una prosa o seqüència de la festa de l'Assumpció de la Verge que comença: Hodierne lux diei celebris in Maris Dei agitur memoria.

10     ACCG, Repertori de Pontich, I, 106.

11     ACCG, AM.

12     ACCG, Repertori de Pontich, 421.

13     ACCG, Repertori de Pontich, II, 206.

14     ACCG, Reclusions Capitulars de 1650, núm. 27, p. 420.

15     ACCG, Llibres de la Confraria de l'Esperansa, f. 509.

16     ACCG, Consueta Ecclesiae Grundendis de 1595 reformada en 1655, f. 275.

17     ACCG, Llibres de la Confraria de l'Esperansa, f. 639.

18     Los sitios, Girona, 14-08-1949.

19     Llibre de Comptes de totes les rebudes y despeses de la Confraria de la Verge Maria de la Seu que de assí en avant se faran esser escrits per los precuradós de la confraria tant ecclesiàstichs com secular. Per ordinatió y determinatió obre de aço feta per los senyors Pabordes. Comensat per mo. Joan Vilella, prevera y beneficiat de dita Seu essent y trobant-se procurador de la Confraria. Vuy a vint-y-set del mes de janer del any Mil sincs cents vuytanta tres. Dit MDLXXXIII, f. 43v.

20     p. 77-78.

21     Enrique MIRABELL, «La Fiesta de la Asunción en el siglo XVI», Vida Católica (retall d'una publicació gironina, sense data, guardat a l'Arxiu de la Catedral). Per manca d'espai deixo per a una altra ocasió la transcripció dels dos textos del Llibre de nou redres de les Serimònies ordinàries y extraordinàries que los Magnífics Jurats de la Ciutat de Gerona fan y an acostumat servar. Recopilades de libres antics del arxiu de casa del Consell general celebrat als XIIII de maig del any de la Nativitat del Nostre Senyor Mil sinc-cents norante quatre. E revist per deliberació del mateix consell celebrat lo primer de mars de mil-sinc cents noranta y sis e liurat als magnífics jurats lo mateix any. Les rúbriques diuen Per la jornada de Nostra Senyora de Agost. La Professó de Nostra Senyora (maniscrit sense foliar).

22     ACCG, AM.

23     ACCG, Repertori de Pontich, I, 375r.

24     ACCG, Repertori de Pontich, II, 108r.

25     Llibre 5, Comptes de l'Esperança, 36.

26     ACCG, vol. XXVII, p. 420.

27     ACCG, Repertori de Pontich, II, 206r.

28     f. 275.

29     Narcís CAMÓS, Jardín de María, plantado en el Principado de Cataluña, Jayme Plantada, Barcelona, 1657, p. 91.

30     Joan Gaspar ROIG I JALPÍ, Resumen historial de las grandezas y Antiguedades de la Ciudad de Gerona, Jacinto Andreu, Barcelona, 1678, p. 225.

31     Enrique Claudio GIRBAL, «Inventario de la Tresorería de la catedral de Gerona formado en 1685», Revista de Gerona, vol. XV, 1891, p. 79.

32     César MARTINELL, «El escultor Luis Bonifás y Masó, 1730-1786», Annals del Butlletí dels Museus d'Art, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1948, p. 195-196.

33     Apuntes del Ceremonial que deben observar el Excmo. Ayuntamiento de la Inmortal Gerona en todos los actos públicos a los que concurre. Escritos y dedicados a dicho cuerpo municipal por su portero Mayor D. Juan Petit y Massanet, Imprenta de Melitón Suñer, Gerona, 1861, p. 26.

34     ACCG, Resolucions Capitulars, 1909, núm. 101, f. 146.

35     ACCG, vol. CX, p. 186.

36     ACCG, vol. CX, p. 254.

37     Josep Maria MARQUÈS, Registre de Lletres, 1586-1819, Arxiu Diocesà de Girona, U-263, núm. 3301, núm. 222v.

38     «La dormition de la Vierge», Tramontane, 371, Perpinyà, setembre 1954, p. 254-255.

39     «Documents per a la història del teatre català al Rosselló», en VII Assamblea d'Estudis sobre el Comtat de Besalú, vol. I, Besalú, 1991, p. 24-25.

40     Lamberto FONT, «El Llit de la Mare de Déu d'Agost de la Catedral. Tradiciones litúrgicas populares», retall de diari sense data, presumiblement publicat a Los Sitios de Girona, conservat a l'ACCG, fitxer Marquès.