ESCRITS SOBRE LA FESTA

 

LITERATURA POPULAR AL VOLTANT DE LA FESTA O MISTERI D'ELX* 

 

Joan castaño i garcia
Arxiu del Patronat del Misteri d'Elx

 

ELS GOIGS DE L'ASSUMPCIÓ

UN ROMANÇ DEL 1727

UN ROMANÇ DEL 1846

APÈNDIX

 

[313] Ha estat a bastament exposat el caràcter popular que sempre han demostrat les representacions de la Festa o Misteri d'Elx. Aquest important lligam popular ha constituït, d'altra banda, un fet determinant a l'hora d'intentar explicar la pervivència d'aquestes representacions al llarg dels segles, malgrat les prohibicions de tipus oficial.

La popularitat del Misteri ha donat lloc a diverses manifestacions i creacions populars inspirades en la representació il·licitana o que, almenys, la tenen present. Jocs infantils, figures de fabricació artesanal, estampes, medalles i altres objectes de devoció popular, etc., relacionades amb la Festa, es conserven o s'han conservat fins fa pocs anys en la ciutat. Quant a les creacions de tipus oral, presentem en el capítol següent una aproximació a la petita paremiologia creada respecte al Misteri.1 I, en el mateix sentit, podríem fer referència a les col·leccions de fets miraculosos o extraordinaris que causats, generalment, per conats d'accidents en la complexa tramoia aèria utilitzada en l'obra per fer baixar i pujar artefactes angèlics des del cel figurat en la cúpula de l'església, foren transmesos primer verbalment i recollits després en repertoris que circularen amb notable èxit, sobretot a partir del segle XVIII.2

[314] Ara, volem presentar breument unes altres produccions literàries relacionades amb  la Festa i que poden ser emmarcades dins el conjunt que coneixem com a literatura popular.3 Ens referim a algunes composicions poètiques redactades al voltant de la representació elxana i que han arribat fins als nostres dies, de manera anònima, en fulls solts impresos —escrits de «fil i canya»— conservats als arxius locals. Concretament, hem localitzat tres exemples d'aquestes composicions literàries, una escrita en català i dos en castellà, que daten dels segles XVII, XVIII i XIX, respectivament.

 

ELS GOIGS DE L'ASSUMPCIÓ

En primer lloc ens referirem als Goigs de la Verge de l'Assumpció en la vila d'Elx, composició religiosa anònima que encara es canta, parcialment, a l'església de Santa Maria d'Elx en les cerimònies de l'octava de la festivitat de l'Assumpció de la Verge, anomenades popularment «Salves de la Mare de Déu».

Tot i que no podem precisar amb absoluta certesa la data de la seua redacció, podem manifestar que les primeres notícies sobre el cant d'uns goigs a la Mare de Déu d'Elx tant en l'octavari de l'Assumpció, com en altres cerimònies marianes —desenvolupades, com era tradicional en el culte dedicat a la Verge, els dissabtes— han estat localitzades en el segle XVII.4 Tampoc no és possible assegurar amb total exactitud que el text d'aquests goigs, composició, d'altra banda, molt estesa per tot el nostre àmbit cultural, nasquera vinculat o directament inspirat en la Festa elxana. És cert que al llarg dels seus versos es desenvolupa perfectament l'argument del Misteri, però també és cert que aquest argument, pres dels relats assumpcionistes tradicionals, va tenir una gran difusió per tot l'Europa medieval a través dels Evangelis Apòcrifs i, especialment, per la Llegenda Auria de Iacobo de Varazze. Per tant, la descripció i [315] les circumstàncies extraordinàries de la mort i assumpció de la Mare de Déu, poden trobar-se també en goigs assumpcionistes d'altres poblacions i explicada en termes prou semblants.5 De tota manera, les coincidències són notables. Per començar, tant els goigs il·licitans com la Festa estan dedicats a la mateixa imatge de la Mare de Déu. També es detecta una major presència de detalls tradicionals en els goigs d'Elx, ja que, per exemple, fan referència a l'episodi de l'intent de robatori del cos mort de la Verge per part dels jueus —la «Joïà» del Misteri—, que no sol ser freqüent en altres composicions assumpcionistes. I, fins i tot, existeixen algunes coincidències puntuals entre els dos textos literaris, que ja vaig posar de manifest.6 Tot això podria apuntar a una més que possible inspiració de l'autor dels goigs, de text més tardà que el del Misteri, en els versos de la consueta de la Festa d'Elx.

Seguint l'estructura tradicional, els goigs, escrits en català, estan formats per una primera quarteta o tornada, que es canta al principi i al final de la cerimònia, i vuit estrofes de vuit versos cadacuna, encara que els dos últims de cada cobla són també els dos últims de la tornada que es van repetint al llarg de la composició. Aquests dos versos, la retronxa o refrany, són la resposta del coro al cant dels solistes. Sumen en total, per tant, seixanta-vuit versos heptasíl·labs. Les estrofes, seguint l'esquema mètric conegut per «dansa», d'origen profà, presenten rima creuada en els seus primers quatre versos i en els quatre  següents, encara que mantenen el tipus de  creuament, varien la rima per a incloure el refrany: «abba cddc». El text d'aquests goigs il·licitans —que reproduïm a l'àpèndix— es conserva gràcies a una còpia impresa, prou tardana. Tot i que no canté cap referència sobre l'any de la seua impressió, podem datar-la de començaments del segle XIX, ja que el seu peu d'impremta ens informa que va ser realitzada a València: «En la Imprenta de José Estévan, enfrente del horno de los Salicofres». Com bé apunta Serrano i Morales, la impremta valenciana de José Estevan i Cervera, es va traslladar a la replace-[316] [317] de l'Ambaixador Vich, enfront de l'esmentat forn dels salicofres l'any 1809.7 Un exemplar d'aquest full imprés, en foli, es conserva a l'Arxiu Municipal d'Elx, dins la col·lecció de papers de l'erudit historiador Pere Ibarra i Ruiz (Elx, 1858-1934) i un altre, al museu de la Basílica de Santa Maria de la ciutat, utilitzat fins fa alguns anys en el cant de les esmentades Salves d'agost i, per tant, amb un marc de fusta.8 Així mateix, el full conté el text dels goigs distribuït entres columnes, les oracions finals de l'ofici litúrgic i està presidit, segons el model habitual d'impressió, per una imatge de la Mare de Déu d'Elx. Aquest gravat està flanquejat per dos pitxers amb flors9 i ornamentat amb una orla o senefa que l'emmarca.

 

UN ROMANÇ DEL 1727

Les altres dues mostres literàries que presentem ja s'apartnen una mica de les característiques generals de la literatura popular, encara que en conserven [318] algunes. De fet, van ser impreses com a anònimes, però els autors foren poetes cultes —utilitzen per tant el castellà— i en les seues composicions no arreplegaren una tradició oral anterior, sinó que crearen uns poemes per a solemnitzar i propagar uns fets determinats. Es convertiren, per tant, en una mena de veu del poble que resumia i fixava en versos allò que comentava, sorpresa, la comunitat. Tanmateix, com indicàvem, les obretes participen d'algunes característiques de la literatura popular, com, per exemple, el tipus d'imprés en full solt que mantenia el sistema tradicional de venda i distribució i, fins i tot, d'assimilació memorística de les composicions per part del poble. És per això que ens hem decidit a incloure'ls en aquesta aproximació a la literatura popular referida a la Festa (també les reproduïm a l'apèndix final).

En primer lloc en referirem a una composició literària datada l'any 1727 i que, com hem manifestat, ja va ser redactada en castellà. Es tracta d'un romanç format per tres-cents seixanta versos octasíl·labs, assonantats en o els pars i de rima lliure els impars, on es relata un d'aquells successos extraordinaris relacionats amb la Festa de què fèiem menció. Concretament, un accident que tingué lloc a l'interior de l'església de Santa Maria la vesprada del 15 d'agost de l'esmentat any 1727: en acabar la representació del Misteri, els nombrosos espectadors que es trobaven al temple pogueren veure com un home, Antoni Jover, d'Ibi, que havia presenciat l'obra des d'una alta cornisa interior del temple, va perdre l'equilibri i caigué daltabaix. En la seua caiguda, a més, atropellà a altres dos espectadors, Francesc Altavas, de Cantavella, i Baptiste Planelles, de Sant Joan d'Alacant. Els tres quedaren malferits i foren duts a l'hospital de la vila on els atengueren els metges i on van rebre els últims sacraments ja que se n'esperava la mort. Tanmateix, en contra de tot pronòstic, els ferits van sanar prou prompte dels danys i aquest fet es va tenir en la població com el resultat de la intervenció directa de la Mare de Déu que, d'aquesta manera, protegia els espectadors i actors de la seua Festa.

Com indicàvem, aquest succés va ser presenciat per molta gent —inclosos alguns nobles, com el comte d'Elda i el marqués de La Romana— i, per tant, la difusió va ser aviat general. De fet, va ser recollit per alguns repertoris de l'època10 i donà lloc, com veiem, a la composició d'un poema que descriu amb [319] detall l'accident i el seu feliç desenllaç. L'esmentat poema, encara que va ser publicat anònimament, sabem que fou redactat per Claudià Felip Perpinyà, un sacerdot il·lustrat d'Elx, partidari de Felip V, que l'any 1700 ja havia traduït al castellà el text de la Festa i que el 1741 va publicar una altra versió castellana del Misteri, en versos decasíl·labs, a fi que servira de guia als espectadors castellanoparlants.11

L'extens romanç es pot dividir en quatre parts. La primera, fins al vers quaranta, introdueix la composició poètica amb una sèrie de lloances a la figura de la Mare de Déu. Els versos següents, fins al cent quatre, estan dedicats a exaltar la vila d'Elx i ressaltar, sobretot, els seus antecedents històrics, de manera que es presenta la població com una escollida per Déu per a albergar la imatge de la Mare de Déu i el Misteri. En aquest sentit l'autor, segons l'exaltació patriòtica pròpia del pensament barroc, intenta explicar el significat de la dona amb una palma que figura en l'escut municipal de la ciutat —figura presa d'un tipus de moneda romana trobada en l'antiga Illici— com a símbol assumpcionista ja profetitzat abans de Crist.

En els versos compresos entre el cent cinc i el tres-cents vint-i-nou, allò que podríem anomenar com el cos central del romanç, es descriu minuciosament l'accident que donà lloc el poema. A banda d'explicar el fet, dedica alguns versos a determinar l'altura total des d'on caigué Antoni Jover i assenyala que la ràpida curació dels ferits la va conéixer dels mateixos afectats, ja que volgué cerciorar-se personalment dels fets. La composició literària es clou amb una quarta part on es torna a lloar la figura de la Mare de Déu en una mena d'oració final.

El romanç ens ha arribat en una còpia impresa, en un bifoli en quart i amb el text compost a doble columna, sota el títol Relación verdadera de vn prodigio que en 15 de agosto de este año de 1727 obró la Milagrosa Imagen de N. Señora de la Assumpción de la Villa de Elche con vn hombre que cayó de vna muy alta Cornisa, y oy vive publicando el poder de esta Gran Reyna i amb el següent peu d'impremta: «En Murcia, por Jayme Mesnier, Impressor, y Librero del Señor Cardenal Belluga; y de su Señoría Ilustriss. D. Thomás Joseph de [320] Montes, Arçob. Obisp. de Cartagena.» L'imprés, que a més té la peculiaritat de ser un dels més antics que hem pogut localitzar on es fa referència a la Festa d'Elx,12 es conserva dins un volum factici confeccionat per P. Agustí Arques Jover, titulat Papeles de notas sobre la villa de Elche, on es relliguen textos relatius a Elx, manuscrits i impressos. Aquest volum, que pertanyia a l'arxiu del convent de l'ordre de la Mercé d'Elx, passà a formar part de l'esmentada col·lecció arxivística de Pere Ibarra i, després de la seua mort, a l'Arxiu Municipal d'Elx, on ara està dipositat.13 

 

UN ROMANÇ DEL 1846

La tercera mostra de literatura popular amb relació a la Festa il·licitana que presentem apareix datada l'any 1846 i també està escrita en castellà. Es tracta d'un altre romanç que presenta l'extens títol de Relación verídica del prodigioso suceso acaecido en la insigne iglesia de Santa María de la villa de Elche el 15 de Agosto de 1840 en cuya tarde y al tiempo de coronar a la divina Imagen, se desplomó el palco del ilustre Ayuntamiento, que contenía sobre doscientas personas, saliendo todos ilesos, por especial protección de su gloriosa Patrona, María de la Asunción. Es conserva en un full de grandària de foli, imprés a Elx, a la impremta de Matías Santamaría i actualment també forma part del fons de l'Arxiu Municipal il·licità que va llegar l'erudit Pere Ibarra.14

El full apareix il·lustrat amb un gravat esquemàtic del fet que es descriu en la composició literària15 i conté l'esmentat poema, imprés a quatre [321] [322] columnes, també anònim, de tres-cents cinquanta-vuit versos octosíl·labs, assonantats en a els pars. Una vegada analitzat veiem que està directament inspirat en estructura, extensió i, fins i tot, en algunes expressions literàries, en el poema datat l'any 1727 que hem vist en l'apartat anterior.

Així, la primera part, també fins al vers número quaranta, serveix d'introducció amb un seguit de lloances marianes, algunes prou semblants a les escrites en el text del segle XVIII. Així mateix, la segona part del romanç es dedica a fer una síntesi de la història antiga d'Elx, segons la cronologia tradicional. Es destaquen els honors aconseguits per la ciutat i, de nou amb les expressions d'exaltació històrica, es reprén la idea segons la qual la població havia estat escollida especialment per la providència.

A partir del vers cent onze i fins el tres-cents trenta-vuit, es desenvolupa la descripció de l'accident que va tenir lloc a l'església de Santa Maria la vesprada del 15 d'agost de 1840. Se'ns informa que en l'instant de la coronació de la Mare de Déu —l'escena culminant del Misteri— caigué a terra el taulat de fusta que tradicionalment ocupa el Consell de la ciutat per a presenciar la Festa, alçat en una banda de la nau del temple, davant les capelles laterals de l'Evangeli. Malgrat el perill i la confusió que van patir els afectats —el nombre de dues-centes persones que dóna el poema ens sembla una mica exagerat donades les dimensions del taulat—, cap d'ells va patir danys ni ferides. I també es considerà aquest succés com una prova de la protecció de la Verge  als seus fills d'Elx per celebrar-li la Festa. De nou s'insisteix en la presència a l'església d'una gran quantitat de gent que poden servir com a testimonis del succés. En aquesta part, com a novetat respecte al romanç del segle XVIII, es detecta una defensa d'aquest tipus de fets miraculosos, només substentats per la fe, davant dels atacs procedents dels sectors racionalistes de la societat.

Finalment, els últims vint versos, que formen la quarta i darrera part del romanç, també es dediquen a fer una oració final a la Mare de Déu com a intercessora davant els perills de la vida present i, sobretot, per a poder assolir la futura.

____________________

De tot allò que hem vist, podem concloure que les composicions literàries que hem presentat posseixen suficients elements per a ser qualificades de manifestacions de literatura popular o semipopular, per a la seua transmissió impresa, realitzades al voltant del Misteri d'Elx.

[323] Naturalment. Existeix una clara diferència entre els goigs de l'Assumpció, que tenen totes les característiques d'aquest tipus de literatura, i els dos romanços posteriors. Aquests, com hem indicat, només participen de manera relativa d'aquestes característiques, ja que podrien també ser tractats com a mostres de literatura culta «popularitzant». Així, emntre els goigs són anònims els dos romanços foren creats per poetes cultes i en la llengua considerada culta en aquella època, per a magnificar i fixar les circumstàncies d'uns successos determinats de la població, encara que aparegueren com a anònims en el moment de la seua impressió.

D'altra banda, els poemes han arribat als nostres dies en còpies impreses de poc cost, en fulls solts de «fil i canya», destinats, juntament amb estampes o medalles de la Mare de Déu, a ser venuts a l'església de Santa Maria o pels carrers d'Elx, especialment a les classes menys adinerades. Precisament aquest fet, juntament amb el menyspreu d'aquestes obres menors per part dels cercles literaris més cultivats, dificulta la compilació d'aquest tipus de literatura, de la qual només se solen conservar pocs exemplars —de vegades únics— en col·leccions d'amants bibliòfils com és el cas de l'erudit Pere Ibarra i Ruiz a Elx.

També el tema desenvolupat per les composicions presentades és «popular». D'una banda, uns goigs en honor de la Mare de Déu, composició religiosa molt difosa arreu del nostre àmbit cultural ja des de l'edat mitjana. I, d'altra, dos romanços ja influenciats per la tradició castellana, però dedicats a lloar dos portentosos miracles de la Verge il·licitana, a propagar allò que de meravellós té la Festa o Misteri d'Elx entre els nostres veïns i a servir, per tant, per a atraure visitants foranis.

Per últim, insistir en la popularitat del Misteri il·licità que, fins i tot, esdevé font d'inspiració literària per a desenvolupar composicions menors, però de gran interés per a conéixer la seua història, que és, en definitiva, una part fonamental de la nostra pròpia història comunitària.

 

APÈNDIX

 

Goigs de la Verge de l'Assumpció en la vila d'Elx

Relación verdadera de un prodigio, que en 15 de agosto de este año de 1727, obró la milagrosa imagen de nuestra señora de la Assumpción de la villa de Elche con un hombre que cayó de una muy alta cornisa y hoy vive publicando el poder de esta gran reyna

Relación verídica del prodigioso suceso acaecido en la insigne iglesia de Santa María de la villa de Elche el 15 de Agosto de 1840 en cuya tarde y al tiempo de coronar a la divina imagen, se desplomó el palco del ilustre Ayuntamiento, que contenía sobre doscientas personas, saliendo todos ilesos, por especial protección de su gloriosa Patrona, María de la Asunción

 

________________________

 

*      Aproximacions a la Festa d'Elx, Institut de Cultura «Juan Gil-Albert», Alacant, 2002, p. 313-335 (article publicat a la revista A sol post, 4 (1998), p. 39-55).

1     En el mateix llibre que conté aquest text també hi ha reproduït l'«Aproximació al refranyes de la Festa d'Elx» que l'autor va publicar a La Rella, 4 (primavera 1985), p. 13-27. [N. de la Redacció]

2     Entre aquests repertoris, podem citar J. DE VILLAFAÑÉ, Compendio histórico en que se da noticia de las milagrosas y devotas imágenes de la Reina de los cielos y tierra, María Santísima que se veneran en los más célebres santuarios de España, Madrid, 1740, p. 72-79. També coneixem l'existència de repertoris manuscrits que circularen localment com C. TÁRREGA I CARO, Consueta de la Festa de la Verge i Mare de Déu, Maria Santíssima de l'Assumpció (introducció, transcripció i notes a cura de J. CASTAÑO), Manuel Pastor editor, València, 1992, p. 117-132 o S. PERPINYÀ, Antigüedades y glorias de la villa de Elche (introducció i transcripció a cura de V. J. ESCARTÍ i B. SANSANO), Ajuntament d'Elx, col. «Temes d'Elx», Elx, 1995. Un recull ampli de miracles atribuïts a la Mare de Déu d'Elx pot veure's en J. CASTAÑO GARCIA, La imagen de la Virgen de la Asunción, patrona de Elche, Caixa d'Estalvis Provincial – Patronat del Misteri d'Elx, Alacant, 1991, p. 39-62.

3     Encara que la bibliografia que hi ha sobre la literatura popular és molt àmplia, per l'accessibilitat i la claredat que aporten al tema, pot resultar d'interés la consulta dels treballs següents: J. BARGALLÓ VALLS, Literatura catalana del segle XVI al XVIII, Teide, Barcelona, 1987; L. CUNILLERA i F. F. ANGELANYS, Literatura popular, Laertes, Barcelona, 1992; Francesc MASSIP, «La literatura popular pre-industrial», en Història de la literatura catalana, Edicions 62-Orbis, Barcelona, 1985, p. 189-200; M. DE RIQUER, «La poesia popularitzant i el romancer», en Història de la literatura catalana, III, Ariel, Barcelona, 1964, p. 525-573; i J. ROMEU I FIGUERAS, Poesia popular i literatura, Curial, Barcelona, 1974.

4    Per exemple, l'any 1687, la claveria de Nostra Senyora de l'Assumpció d'Elx, donà «en descàrrech, sexanta y dos reals y vint y tres dinés per los goigs dels disaptes de dit any» (ABSME, Llibre de contes de la claveria de N.ª S.ª, 1687, s. f.).

5   Poden trobar-se exemples en els principals repertoris de goigs publicats: F. ALMARCHE, Goigs valencians. Segles XV al XIX, València, 1917; J. AMADES i J. COLOMINES, Imatgeria popular catalana. Els goigs, Barcelona, 1946-48; S. SEGUÍ, Cancionero musical de la provincia de Alicante, Diputació Provincial, Alacant, 1973; R. BLASCO, Goigs valencians. Segles XIV al XX, «Els quaderns Gorg», València, 1974; o bé, R. PÉREZ CONTEL, Imatgeria popular a València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, València, 1990.

6    Vid. J. CASTAÑO GARCIA, «Los gozos asuncionistas ilicitanos y su relación con la Festa d'Elx», Revista del Instituto de Estudios Alicantinos, 28 (setembre-desembre 1979), p. 115-127. en aquest sentit, cal recordar l'habitual entrecreuament d'influències entre textos religiosos, ja posat de manifest per Martí de Riquer qui, com a clar exemple, presenta les quartetes del ternari del Misteri d'Elx on, precisament, la repetició d'alguns dels seus versos recorden l'estrofisme característic dels goigs (Història..., op. cit., p. 516 i 539).

7    f. J. E. SERRANO MORALES, Reseña histórica en forma de diccionario de la imprentas que han existido en Valencia desde la introducción del arte tipográfico en España hasta el año 1868, con noticia bio-bibliográfica de los principales impresores, València, 1898-99, p. 138-141. [Citem per la reproducció facsimilar feta a la Llibreria París-València, València, 1987]

8     El text dels goigs elxans ha estat reproduït, tant en la seua versió original com en traducció castellana, en diverses ocasions i els respectius autors han manifestat de vegades la seua evident relació amb el Misteri. Entre altres, podem esmentar J. DE VILLAFANÉ, Compendio..., op. cit., p. 78-79 (versió castellana); J. FUENTES Y PONTE, Memoria histórico-descriptiva del santuario de Nuestra Señora de la Asunción en la ciudad de Elche, Lleida, 1887, p. 253-257 (versions original i castellana). De nou la traducció castellana apareix publicada en la Novena consagrada al Tránsito glorioso y admirable Asunción de Nuestra Señora, cuya angelical y milagrosa imagen se venera en su mayor iglesia de la ciudad de Elche, València, 1922, p. 17-19; J. POMARES PERLASIA, La «Festa» o Misterio de Elche, Barcelona, 1957, p. 153-156 i 187-189 (també les dues versions: direm que aquest autor manifesta que posseeix un altre exemplar del full imprés a la seua biblioteca); S. SEGUÍ, Cancionero..., op. cit., p. 25 i 248 (versió original); R. BLASCO, Goigs..., op. cit., p. 86, qui també publica el text original que pren del llibre de F. ALMARCHE, Goigs..., op. cit., p. 130-131; aquest darrer autor, per la seua banda, copià els goigs d'un manuscrit de la col·lecció de Marc Antoni Orellana (devers 1809), avui dipositada en la Biblioteca de la Universitat de València. Per últim, també edita el text original F. MASSIP, Romancer. Misteri d'Elx, Edicions 62-Orbis, «Història de la literatura catalana», Barcelona, 1984, p. 141-143. Una altra versió, impresa a Elx, a la impremta de Mariano Rizo i datada l'últim terç del segle XIX, per tant, diferent de la descrita fins ara, és recollida al llibre de R. PÉREZ, Imatgeria..., op. cit., p. 245. Per la nostra banda, hem de manifestar que, si bé el nostre article «Los gozos...» (vid. nota 7) comparàvem el text dels goigs il·licitans segons l'imprés conservat al museu de l'església de Santa Maria amb una segona versió, amb algunes variants puntuals, copiada del manuscrit musical del sotscabiscol elxà Miquel Gisbert (segle XVIII), segons el text aportat per l'esmentat S. Seguí en el seu Canmcionero... (p. 25), en realitat, l'esmentat manuscrit, actualment a l'Arxiu Municipal d'Elx, només conté un breu fragment dels goigs amb la partitura musical; concretament els versos «Lo sant cos solemnement/ los apòstols sepeliren/ y per tres dies oiren/ cors de música plaent,/ la capella angelical/ en assò fonch empleada».

9    Vid. J CASTAÑO GARCIA, Iconografia de la Virgen de la Asunción, patrona de Elche, CEM, Alacant, 1986, p. 18-19. També en La imagen..., op. cit., p. 192 i 228.

10     El recull J. DE VILLAFAÑÉ, Compendio..., op. cit., p. 77. També C. TÀRREGA, en la seua consueta de la Festa (op. cit., p. 122-123), on, a més, indica el punt exacte on estava sitaut Antoni Jover: «es posà per a este efecte en la cornisa més alta de la església que té de altura vuitanta pams y en el citi que té la miga teronga una finestra que a·y sega y que està perpendicular a la arcada del pedestral de la miga teronga de migdia y que entram a la sacristia». Per últim, també apareix ressenyat al manuscrit anònim, atribuït a P. Llorente, que hi ha a la biblioteca de Joan Gómez Brufal d'Elx, titulat Colección de noticias antiguas y modernas pertenecientes a la Villa de Elche (1845), vol. I, p. 143.

11    L'autoria del poema que tractem la posa de manifest el noticier esmentat Colección de noticias... (1845), en referir-se al succés de la caiguda d'Antoni Jover: «Todos tuvieron este suceso como un prodigioso milagro de nuestra Patrona; y para su perpetua memoria, se formaron autos al efecto, que se mandaron depositar en el archivo de las casas consistoriales. Y D. Claudio Felipe Perpiñán compuso un romance de aquel acontecimiento, que dedicó a María Santísima de la Asunción» (vol. I, p. 143). Respecte a la personalitat d'aquest Perpinyà, vid. J CASTAÑO GARCIA, «Claudiano Phelipe Perpinyán. Vida y obra del primer traductor de la Festa d'Elx», Revista del Instituto de Estudios Alicantinos, 36 (maig-agost 1982), p. 141-175.

12     Volem agrair al professor Biel Sansano d'Elx la notícia d'aquest imprés que tanta importància té per a l'estudi de la història de la Festa d'Elx.

13    El llibre té per títol complet Papeles de notas sobre la villa de Elche extrahidos por el P. Lr. Int. fr. Agustín Arques i deu ser el mateix que l'esmentat Pere Ibarra cita amb el títol de Papeles para la historia y convento de la Villa de Elche i amb les dades de volum 7 i manuscrit núm. 19 de l'arxiu del convent mercedari d'elxà de Santa Llúcia, segons un inventari d'aquest arxiu realitzat l'any 1829, que inclou en el seu llibre Elche. Materiales para su historia, Conca, 1926, p. 236-239.

14     Concretament, es troba al volum I de la col·lecció d'impresos titulada Tesoro histórico, núm. 62.

15    Aquest dibuix és l'única mostra plàstica de les representacions de la Festa que posseïm d'abans de l'ús de la fotografia. Ja va ser reproduït en el setmanari il·licità Levante (10-VIII-1926) amb una breu nota de l'accident copiada per Pere Ibarra d'un noticier del cronista local Josep Maria Ruiz de Lope; tot i que Ruiz de Lope va datar l'imprés del mateix any de l'accident, 1840, Ibarra puntualitza que el peu d'impremta del full està datat el 1846. També va reproduir aquest dibuix la revista Festa d'Elig en el seu primer número de l'any 1942 (s. p.) i ha estat estudiat per nosaltres a La imagen..., op. cit., p. 197-198 i 240. D'altra banda, també el publica F. MASSIP, La Festa d'Elx i els misteris medievals europeus, Ajuntament d'Elx-Institut de Cultura «Juan Gil-Albert», Alacant, 1991, p. 361.