DOCUMENTS DE LA FESTA

TRÀNSIT I ASSUMPCIÓ DE SANTA MARIA
(Transitus B)

Pseudo Melitó de Sardes

Traducció d'Agustí Borrell

PRÒLEG

[333] Melitó, servent de Crist, bisbe de l'església de Sardes, saluda els venerables germans en Crist establerts en la pau de Crist a Laodicea.¹

Us he escrit ja dos opuscles sobre la vida dels profetes i l'Encarnació del Senyor, però ara em demaneu que us escrigui un altre llibre sobre l'Església i que us expliqui allò que considero cert sobre la mort de la Mare del Senyor, sobretot perquè així com ella va infantar el Crist i va continuar verge després del part, igualment l'Església, per mitjà de la fe, engendraria fills espirituals per a Crist i infantant-los conserva el mèrit de la virginitat.²

Em ve a la memòria que ja he escrit altres vegades a propò-[334]sit d'un tal Leuci. Ell havia estat company nostre i dels apòstols, però de manera forassenyada i amb esperit temerari es va apartar del camí recte, i va incloure diverses coses sobre les activitats dels apòstols en els seus llibres: va dir moltes coses veritables de llurs accions meravelloses, però en digué moltes de falses sobre llur doctrina; afirma que havien donat un ensenyament diferent i arribà a voler fonamentar els seus propis comentaris abominables amb les paraules d'ells.

I encara no en va tenir prou amb això. Va tergiversar de tal manera en els escrits el trànsit de la benaurada sempre verge Maria,³ que no tan sols no s'han de llegir en l'Església de Déu, sinó que seria ridícul d'escoltar-los.

Ara, doncs, després d'esciure-us amb senzilla aquesta salutació al començament del llibre, us fem arribar a vosaltres, germans tot allò que vam sentir dir a l'apòstol Joan, tal com ens heu demanat. Nosaltres no creiem doctrines estranyes, propagades pels heretges, sinó que creiem que el Pare està en el Fill, i el Fill en el Pare, i l'Esperit Sant amb el Pare i el Fill, i que formen un sol Déu i una substància indivisible, tot i continuar essent tres persones. També creiem que no hi ha dues naturaleses creades, la del bé i la del mal,⁴ sinó una sola naturalesa, creada bona pel Déu bo, la qual es va corrompre pel pecat a causa de l'engany de la serp antiga i fou restablerta per la gràcia de Crist.

I. Jesús confia la seva mare a Joan

1. Doncs bé, quan el Senyor i Salvador nostre Jesucrist, traspassat pels claus, estava penjat a l'arbre de la creu per donar  la vida a tot el món, veié drets vora la creu la seva mare i Joan l'evangelista, el qui ell estimava de manera particular més que els altres apòstols, perquè només ell entre els altres era verge.

Així, doncs, li va encomanar que tingués cura de santa Maria, tot dient-li: «Aquí tens la teva mare», i a ella li digué: «Aquí tens el teu fill» (Jn 19, 26-27a).⁵

[335] 2. Des d'aquell moment, la santa Mare de Déu va restar sota l'atenció de Joan, mentre va habitar en aquesta vida.

I quan els apòstols van anar al lloc del món que els havia tocat per predicar-hi, ella estigué a casa dels pares de Joan, vora la muntanya de les Oliveres.

II. Missatge de l'àngel a Maria

1. Un dia, el segon any després que el Senyor⁶ hagués pujat dalt del cel, Maria va sentir un desig ardent d'ell i es posà a plorar tota sola en una habitació de la casa.

Aleshores se li aparegué un àngel amb vestits molt resplandents i la saludà amb aquestes paraules:

—Déu te guard, beneïda del Senyor: rep la salutació d'aquell qui va enviar la salvació⁷ a Jacob per mitjà dels seus profetes. Mira, afegí, t'he dut un ram de palma del paradís de Déu; fes-lo portar davant del teu fèretre quan siguis assumpta del teu cos el tercer dia. El teu Fill t'espera amb els trons, els àngels i totes les potestats del cel.

2. Llavors Maria digué a l'àngel:

—Demano que es reuneixen davant meu tots els apòstols del Senyor meu Jesucrist, que els pugui veure amb els meus propis ulls i que exhali l'esperit a la seva presència.⁸

L'àngel li respongué:

—Avui mateix, per obra del Senyor que ha pujat al cel, vindran aquí tots els apòstols. És molt fàcil per a Déu omnipotent, en el temps de la gràcia de l'Evangeli, repetir els antics miracles i reunir plegats i de sobte tots els servidors del Nou Testament, de la mateixa manera que li va ser fàcil, en temps de l'Antic Testament, portar en un instant de Judea a Babilònia, per mitjà d'un àngel que el sostenia pels cabells, un profeta, amb el menjar que duia.⁹

Maria digué a l'àngel:

[336] —Et demano que em donis la teva benedicció, per tal que¹⁰ cap força satànica o infernal no se m'acosti i perquè no hagi de veure els esperits detestables davant meu.

3. L'àngel li respongué:

—El Senyor,¹¹ el teu Déu, de qui jo sóc servent i missatger, et va donar una benedicció eterna. Si no veus el príncep de les tenebres, no pensis que t'ho he concedit jo, sinó aquell que vas portar en el teu si; a ell pertany tot poder pels segles dels segles (Ap 5, 13).

Havent dit això, l'àngel se n'anà enmig d'una gran claror.

4. La palma brillava amb un gran esclat; el seu tronc era verd, però les seves fulles resplandien amb aquell raig de claror que fa l'estel del matí.

Llavors Maria es posà els millors vestits i, prenent la palma que havia rebut de mans de l'àngel, se n'anà a la muntanya de les Oliveres. La llum de l'Esperit Sant li anava al davant i la il·luminava. Un cop allí, es posà a pregar dient:

—Et dono gràcies, Senyor omnipotent, que t'has dignat escollir la teva humil serventa i li has confiat el teu misteri secret. No hauria estat digna que m'honoressis d'aquesta manera¹² si no t'haguessis mostrat compassiu i propici amb la teva serventa. Jo, però, he custodiat el tresor que em vas confiar.¹³ Perquè si els trons¹⁴ i els àngels tremolen cada dia davant teu, molt més l'home, creat de la terra, en que no hi ha res de bo fora del que ha rebut de la teva piadosa generositat. Tu ets Déu, i vius i regnes amb el Pare beneït i amb l'Esperit Sant gloriós, formant una sola substància divina i tres persones distintes. Tu vius i regnes pels segles dels segles.

I, havent dit això, se'n tornà a casa seva. [337]

III. Arribada de Joan

1. Joan era a Efes, predicant al poble. Aquell dia, que era diumenge, a l'hora tercera,¹⁵ de sobte el cel va retronar:¹⁶ se sentí un gran tro, i un núvol blanc va baixar i s'endugué Joan a la vista dels qui eren allí.¹⁷ Un cop enlairat d'aquesta manera en el núvol, va ser arrabassat pel Senyor i dut a l'entrada de la casa on vivia Maria. Va entrar a la casa i la saludà en el nom del Senyor.

2. Quan Maria el va veure, es posà a plorar d'alegria i digué:

—Et prego, fill meu Joan, que et recordis de les paraules del teu mestre el Senyor Jesucrist, que em va encomanar a tu. He estat cridada, i haig d'anar-me'n pel camí de tothom,¹⁸ però m'ha assabentat de les decisions d'un grup de jueus, que han dit: «Esperem el dia que morirà aquella que va infantar Jesús el natzarè,¹⁹ i llavors cremarem el seu cos». Així, doncs, tingues cura de les meves exèquies.

Després de dir això, li mostrava els vestits per a la seva sepultura. També li ensenyà aquella palma lluminosa que havia rebut de l'àngel, i li encomanà que la fes portar davant el seu fèretre quan la conduïssin al sepulcre.

IV. Arribada dels altres apòstols

1. Llavors sant Joan li digué:

—Com podré preparar tot sol les teves exèquies si els meus germans i companys apòstols no vénen a honorar el teu cos?

Mentre ell deia això, tots els altres apòstols²⁰ van ser arrabassats dels llocs on predicaven la paraula del Senyor i, enlairats en núvols, foren duts a l'entrada de la casa on era Maria.

[338] 2. Entre ells hi havia també Pau, que feia poc temps s'havia convertit de la circumcisió i havia rebut la missió, juntament amb Bernabé, d'evangelitzar els gentils.²¹ Els apòstols es van saludar els uns als altres, meravellats i dient:

—Per quin motiu el Senyor ens ha reunit a tots plegats avui aquí?

I va sorgir entre ells una piadosa discussió sobre qui havia de pregar primer al Senyor per tal que els mostrés el motiu de la seva reunió. Pere exhoratava Pau a ser el primer, però ell va respondre:

—Et correspon a tu de començar, perquè ets la columna lluminosa escollida per Déu i ens precedeixes a tots nosaltres en l'apostolat. Jo sóc el més petit de tots vosaltres, i Crist se'm va aparéixer com un que neix fora de temps. Per gràcia de Déu sóc el que sóc (1Co 15, 8-10), i no pretenc pas de ser considerat igual a vosaltres.

V. Diàleg dels apòstols amb Maria

1. Aleshores tots els apòstols es van alegrar de la humilitat de Pau i van acabar unànimement llur pregària. Quan hagueren dit l'Amén, va arribar l'apòstol Joan i els comunicà tot el que li havia dit Maria.

Així, doncs, els apòstols del Senyor van entrar a la casa i saludaren Maria dient:

—Sigues beneïda del Senyor, que ha fet el cel i la terra.

2. Ella els respongué:

—Que la benedicció del Senyor vingui damunt vostre i que la pau sigui amb vosaltres, en el nom del Senyor. Ara, doncs, germans escollits per Déu,²² explique-me com heu arribat aquí.

Llavors tots els apòstols li van anar explicant com cada un d'ells, des del lloc on li havia tocat de predicar, pel poder del Senyor²³ havia estat enlairat en un núvol i havia arribat fins allí.

Maria els digué:

[339] —Beneït sigui el Senyor, que ha complert el meu desig: no m'ha privat de la vostra presència, ans m'ha permès de veure-us amb els meus propis ulls abans de morir. Ara me'n vaig pel camí dels pares,²⁴ i us demano que tots vosaltres vetlleu únanimement fins al moment que vingui el Senyor i jo hagi d'abandonar el cos. Veig ben clar que el Senyor us ha portat aquí perquè em consoleu en les angoixes que hauré de passar. Us demano, per tant, de poder servir el Senyor juntament amb vosaltres durant el poc temps que encara em resta d'aquesta vida.

VI. Jesús arriba, acompanyat dels àngels

1. Tots hi estigueren d'acord. La van consolar²⁵ i van cantar les lloances de Déu durant tres dies. El tercer dia, cap a l'hora tercera, una somnolència envaí de sobte tots els qui eren en aquella casa. Ningú no pogué restar despert, llevat dels apòstols i de tres verges a qui Maria havia demanat que s'ocupessin del seu cos.

2. A l'instant va arribar el Senyor Jesús amb una gran multitud d'àngels, i digué als apòstols:

—La pau sigui amb vosaltres (Jn 20, 19.26), germans.

Ells li respongueren:

—Que la teva misericòrdia, Senyor, vingui a nosaltres, ja que hem esperat en tu (Sl 33, 22).²⁶

VII. Mort de Maria

1. Llavors Maria es prosternà a terra i començà de pregar al Senyor dient:²⁷

[340] —Recorda't de mi, rei de la glòria. El teu nom sant i digne de lloança té la mateixa dignitat que el Pare i el Sant (Esperit) Paràclit.²⁸ Et demano que escoltis la veu de la teva serventa: que cap força satànica no se m'acosti, ni vegi davant meu els esperits detestables ni el príncep de les tenebres.

2. El Salvador li respongué:

—Quan el Pare m'envià i jo vaig sofrir els suplicis d'una mort cruel per donar la vida a tot el món,²⁹ el príncep de les tenebres se m'acostà, però no trobà en mi cap rastre de la seva obra, i es retirà vençut. Tu el veuràs, com és norma per a tot el llinatge humà —i, per tant, cal que també passis per la mort—; però no et podrà fer cap mal, perquè jo sóc amb tu per ajudar-te. Puja, doncs, al damunt del teu llit i arriba al final de la vida tal com mana la llei d'Adam.³⁰ Vine, no tinguis por, perla meva preciosa; vine, parenta meva,³¹ entra a l'estança de la vida eterna; els exèrcits celestials t'esperen per conduir-te al goig del paradís.

3. Quan el Senyor hagué dit aquestes paraules, Maria s'ajagué al seu llit, donà gràcies al Senyor, i exhalà l'esperit.

Els apòstols veieren que la seva ànima era d'una blancor tan intensa que cap llengua humana no podria descriure-la adequadament; era més forta que la blancor de la neu i que la de tots els metalls argentats, i irradiava una claredat molt lluminosa.

VIII. Jesús s'enduu al cel l'ànima de Maria

1. Llavors el Salvador va confiar l'ànima de santa Maria a l'arcàngel Miquel, que era el guardià del paradís i el príncep del poble dels hebreus.³² Després digué als apòstols:

—Pere, tingues cura del cos de Maria; porteu-lo a la part dreta de la ciutat, cap o orient, i allí trobareu un sepulcre nou, on [341] encara no han posat mai ningú (Jn 19, 41; Lc 23, 53). Sepulteu-la allí i espreu-me tres dies, fins que jo torni a vosaltres.

2. Havent dit això, el Senyor s'allunyà amb l'ànima de la seva mare i amb els àngels sants, enmig d'una gran resplendor. Els àngels se n'anaven plens d'alegria i entonaven grans lloances al Senyor.³³

IX. El cos de Maria és preparat per a la sepultura

1. Les tres verges que eren allà van agafar el cos de la benaurada Maria per rentar-lo com es fa amb els difunts.

Quan començaren a despullar-lo, aquell cos sant va resplendir de sobte amb tanta claredat que podien tocar-lo i preparar-lo, però no el podien veure a causa de la forta llum que brillava, sinó que sols es podia percebre mentre el rentaven que aquell cos era puríssim i no profanat per cap baixesa humana.

2. Quan li van posar els vestits d'enterrament, aquella llum que resplendia desaparegué a l'instant.³⁴ La cara³⁵ de la benaurada Maria era com la flor del lliri, i en sortia una olor molt suau.

X. Els apòstols es disposen a enterrar el cos de Maria

1. Els apòstols van venir per col·locar aquell cos sant en el fèretre.³⁶ Llavors Joan digué a Pere:

—Et correspon a tu de portar aquesta palma i anar al davant nostre, perquè vas merèixer per la teva fe de precedir-nos en l'apostolat.

Pere li respongué:

—Tu sol d'entre nosaltres vas ser escollit verge pel Senyor i has merescut la gràcia tan gran de reclinar-te sobre el seu pit durant l'últim sopar.³⁷ I, quan ell penjava de l'arbre de la creu per [342] la nostra salvació, et va confiar la seva mare amb les seves pròpies paraules.³⁸ Per tant, et correspon  tu de portar aquesta palma per a les exèquies santes, tu que has begut amb la copa de la llum a la font de la claredat eterna.³⁹ 2. Jo aniré amb el fèretre duent el cos sant, i els altres apòstols, germans nostres, aniran al voltant del fèretre i cantaran lloances al Senyor.

Aleshores Pau li digué:

—Jo, que sóc el més novell de tots vosaltres, portaré el fèretre amb tu.

A tothom li semblà bé. Llavors Pere alçà el fèretre pel cantó del cap i començà a cantar dient: «Israel va sortir d'Egipte, al·leluia! (Sl 114, 1)». Pau portava el fèretre juntament amb ell pel cantó dels peus, i els altres apòstols entonaven lloances al Senyor al voltant del fèretre.⁴⁰

XI. Atac al fèretre i càstig dels jueus

1. Aleshores es va produir encara un altre miracle: sobre el fèretre aparegué una immenssa corona de núvols, semblant a l'aurèola que sol haver-hi al voltant de la lluna quan resplandeix, i enmig dels núvols hi havia un exèrcit d'àngels que entonaven suaus càntics.

Els apòstols i els àngels cantaven com corresponia a les exèquies de la Mare del Senyor, i la terra s'anava omplint d'una melodia dolça i admirable.

2. Quan els grans sacerdots ho van sentir, sortiren de la ciutat acompanyats per molta gent,⁴¹ , i deien:

—Què és aquesta tonada tan suau?

Algú va dir:

—Maria acaba de deixar el cos, i els deixebles de Jesús canten lloances al seu voltant.

3. Un dels grans sacerdots dels jueus, el qui era cap de tots [343] ells aquell any, en veure el llit coronat i els deixebles del Senyor cantant amb entusiasme prop del fèretre, ple d'ira i de furor, digué:

—No veieu quina glòria rep el tabernacle d'aquell qui ens ha pertorbat a nosaltres, i a tot el nostre poble?

I, mentre deia això, provà de capgirar el fèretre i fer-lo caure a terra.

4. A l'instant se li van paralitzar les mans fins al colze i li quedaren enganxades al fèretre.

Els apòstols, doncs, portaven el fèretre, mentre una part d'ell penjava i l'altra part estava enganxada a la llitera i el turmentaven grans dolors. Els apòstols avançaven amb entusiasme, cantant lloances al Senyor.

Els àngels que hi havia als núvols van fer tornar cec tot el poble què havia sortit de la ciutat.

XII. Diàleg entre Pere i el Gran Sacerdot

1. Llavors el Gran Sacerdot que estava enganxat al fèretre començà a cridar dient:

—Et prego, sant Pere, que no m'abandonis en aquest moment tan difícil! Recorda't que, quan aquella criada que feia de portera et calumniava,⁴² , jo vaig parlar a favor teu. Et suplico pel Senyor que tinguis pietat de mi.

Pere li digué:

—Ara a nosaltres no ens urgeix cap afer d'aquest món, però si creus en Déu i en el qui aquesta va infantar, el Senyor nostre Jesucrist,⁴³ podràs treure les mans del fèretre.

2. Ell li respongué:

—És cert que nosaltres no creiem, però què hem de fer? L'enemic del llinatge humà va encegar els nostres cors perquè no reconeguésseim les meravelles de Déu, sobretot després que ens vam maleir a nosaltres mateixos quan cridàrem contra Crist [344] dient: Que la seva sang caigui sobre nosaltres i sobre els nostres fills! (Mt 27, 25). Portem al damunt la taca d'un crim tan gran.

Pere li replicà:

—Aquesta maledicció afectarà aquells que continuïn incrèduls, però als qui es converteixen al Senyor no els serà negada la misericòrdia.

XIII. Conversió i guarició del Gran Sacerdot

1. Quan Pere féu aturar el fèretre , el Gran Sacerdot digué:

—Crec en el Fill de Déu, Jesucrist Senyor nostre, que aquesta dona va portar en el seu si.⁴⁴

A l'instant pogué treure les mans del fèretre; els seus braços, però, continuaven paralitzats, i el dolor encara el turmentava.

2. Llavors Pere li digué:

—Acosta't al cos, besa la llitera i digues: Crec en el Fill de Déu, Jesucrist Senyor nostre; aquesta dona l'ha portat en el seu si i ha continuat verge després del part.

Ell ho va fer així,⁴⁵ i a l'instant recobrà la salut. 3. Llavors va començar a fer grans lloances a Déu i a donar testimoni, valent-se dels llibres de l'Antic Testament, que Maria era el temple de Déu,⁴⁶ de tal manera que fins i tot els apòstols, meravellats, es posaren a plorar d'alegria.

XIV. Els jueus que creuen recobren la vista

1. Després Pere li digué:

—Pren aquesta palma de mans del nostre germà Joan i entra a la ciutat; hi trobaràs molta gent que ha quedat cega: posa la [345] palma sobre els seus ulls, i tothom qui vulgui creure recobrarà la vista, però els qui continuïn incrèduls, moriran.⁴⁷

2. Ell ho va fer així, i trobà una gran gentada que plorava i deia:

—Ai de nosaltres, hem estat castigats amb la ceguesa com els de Sodoma!⁴⁸

Quan van sentir les paraules del Gran Sacerdot que explicava les meravelles de Déu, van creure i van recobrar la vista.⁴⁹ Només cinc d'ells es van mantenir en llur duresa de cor i van morir. El Gran Sacerdot va tornar la palma als àpòstols i els va explicar tot el que havia passat.

XV. Sepultura de Maria i arribada de Jesús

1. Els qui portaven Maria van arribar al lloc on hi havia el sepulcre,⁵⁰ tal com els havia ordenat el Senyor. Llavors la posaren al sepulcre, el tancaren amb una pedra i s'assegueren davant l'entrada, com els havia ordenat el Senyor.

El tercer dia, pels volts de l'hora tercera, es presentà el Senyor acompanyat d'una multitud d'àngels,⁵¹ i saludà els apòstols dient:

—La pau sigui amb vosaltres (Jn 20, 19.26).

—Glòria a tu, oh Déu, l'únic que fa grans meravelles! (Sl 72, 18; 136, 4).⁵²

2. Llavors el Salvador els digué:

—Quan encara era corporalment amb vosaltres, enviat pel Pare, abans de complir els misteris de la passió,⁵³ us vaig pro-[346]metre això: «Vosaltres, els qui m'heu seguit, quan neixi el món que ha de venir i el Fill de l'home s'assegui en la seva majestat, us asseureu també en dotze trons i judicareu les dotze tribus d'Israel» (Mt 19, 28). El meu Pare va decidir d'escollir⁵⁴ aquesta dona d'una de les tribus d'Israel perquè jo m'encarnés per mitjà d'ella. Per això la vaig santificar i en vaig fer un temple cast, inviolable, perquè fos verge abans del part i continués verge després del part. Ara que ha sofert allò que la natura exigia, què voleu que faci per ella?

3.  Pere i els apòstols li respongueren:

—Senyor, et vas escollir aquest vas perquè fos el teu tabernacle puríssim,⁵⁵ tu que coneixes totes les coses des d'abans que comencessin els segles.⁵⁶ Si no és contrari a la teva decisió poderosa, a nosaltres, servents teus, ens semblaria que, de la mateixa manera que tu vas véncer la mort i ara regnes gloriós, has de ressuscitar el cos de la mare i portar-la feliç amb tu al cel.

XVI. Resurrecció de Maria

1. El Senyor digué als apòstols:

—Que es faci tal com desitgeu.

Tot seguit va venir l'arcàngel Miguel i presentà l'ànima de Maria al Senyor, tal com ell li havia ordenat.⁵⁷

Llavors el Salvador digué:

—Aixeca't, parenta meva, coloma meva,⁵⁸ tabernacle de la glòria, vas de la vida, temple celestial; així com no vas experimentar la taca del pecat que arriba mitjançant el coit, tampoc no sofriràs la corrupció del cos en el sepulcre.⁵⁹

[347] 2. Immediatament, Maria es va alçar del sepulcre, es llançà als peus del Senyor i començà a glorificar Déu dient:

—No sóc capaç d'agrair dignament els teus dons, Senyor omnipotent, perquè ni el món sencer no pot lloar-te com cal. Que el teu nom, oh Déu d'Israel, sigui beneït i exalçat, amb el Pare i l'Esperit Sant, per tots els segles.⁶⁰

XVII. Jesús acomiada els apòstols i torna al paradís amb Maria

1. El Senyor va enlairar Maria, la besà i la posà en mans de l'arcàngel Miquel. Llavors fou enlairada en un núvol amb els àngels a la presència del Senyor.

Després el Senyor digué als apòstols:

—Veniu amb mi al núvol.

Així que arribaren, els besà, i els digué:

—Us dono la meva pau, us deixo la meva pau (Jn 14, 27). Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món (Mt 28, 20).⁶¹

Havent dit això, el Senyor fou acollit en el paradís, amb els àngels que cantaven i amb la seva mare.

2. Els apòstols, arrabassats en núvols pel poder de Crist, van ser deixats cada un al lloc on li havia tocat de predicar, i explicaven i reconeixen les meravelles de Déu, que em Trinitat perfecta i en una sola substància divina viu, governa i regna pels segles dels segles.

_________________________

*     Apòcrifs del Nou Testament, Proa, Barcelona, 1990, p. 333-347.

1    El Melitó històric, d'acord amb les escasses informacions que s'han conservat d'ell, hauria estat bisbe de Sardes, a l'Àsia Menor, durant la segona meitat del s. II, i autor de nombrosos escrits sobre temes molt variats, dels quals només coneixem el tractat Sobre la Pasqua (vegeu-ne la traducció catalana, amb introducció de J. VIVES, dins «Clàssics dels Cristianisme, 5). El motiu de l'atribució pseudoepigràfica del Transitus a Melitó cal buscar-lo en el seu prestigi i en la seva vinculació tradicional amb l'apòstol Joan.

2    La Passio Joahannis, un escrit posat també sota el nom de Melitó, i que té nombrosos paral·lels amb el Trànsit (cf. Introducció), diu així: «Ara, Senyor, et confio aquests teus fills, que la teva Església verge va regenerar per l'aigua i l'Esperit Sant» (PG 5, 1250)

3     B¹ afegeix «Mare de Déu».

4    B¹: «una de bona i una de dolenta». Cf. AGUSTÍ, Haer. XLVI: «(Mani) va inventar dos principis diversos i oposats, eterns l'un i l'altre, i creia, seguint altres heretges anteriors, que existien dues naturaleses i dues substàncies: la del bé i la del mal» (PL 42, 34).

5     En el text evangèlic Jesús parla en primer lloc a la seva mare, no a Joan.

6     B¹ afegeix «després de vèncer la mort».

7     En el text llatí hi ha un joc de paraules amb el terme salus («salutació» i «salvació»).

8    En la Passio Johannis (cf. n. 2), Drusiana, que havia estat una fidel seguidora de Joan, abans de morir demana de «veure l'apòstol de Déu amb els seus propis ulls». Sobre la palma, cf. PsMt XXI.

9     Cf. Dn. 14, 33-39.

10     B¹ afegeix «quan la meva ànima sortirà del cos».

11     Segons B¹, l'àngel comença dient: «El poder de l'infern no et farà cap mal».

12     B¹: «No hauria estat digna de rebre't».

13    Segons B¹, Maria no dóna gràcies a Déu, sinó que renova la petició que abans havia fet a l'àngel: «Et demano, doncs, Senyor de la glòria, que cap poder infernal no em faci mal.

14     B¹: «els cels».

15     És a dir, cap a les nou del matí.

16     B¹: «de sobte hi hagué un gran terratrèmol».

17     Cf. Ac 1, 9.

18     B¹: «d'aquí a tres dies deixaré el cos».

19    B¹ diu «aquell impostor». D'altra banda, segons aquesta recensió, Joan i Maria es troben davant la porta de la casa, i només després del diàleg Maria el convida a entrar.

20     B¹ afegeix: «per ordre de Déu».

21     Cf. Ga 2, 7-9.

22     B¹: «germans estimats».

23     B¹: «per l'Esperit de Déu».

24     B¹: «pel camí de tots els mortals». Els pares: es refereix als primers pares i als patriarques, els personatges dels inicis de la història de la humanitat i d'Israel.

25     B¹: «Ells estaven asseguts al seu costat i la consolaven».

26    B¹ descriu aquesta escena de manera diferent; Jesús no parla amb els apòstols, sinó amb Maria: «Una gran resplendor va il·luminar aquell lloc, mentre els àngels cantaven himnes i lloaven el Senyor. El Salvador digué: "Vine, perla preciosa, entra al tresor de la vida eterna"» (cf. VII, 2).

27     B¹: «va adorar Déu dient».

28    B¹ dóna aquesta versió de la primera part de les paraules de Maria: «Beneït sigui el teu nom gloriós, Senyor Déu meu, perquè t'has dignat escollir-me com a serventa i m'has confiat el teu misteri secret. Així, doncs, recorda't de mi, rei de la glòria. Tu saps que jo t'he estimat amb tot el cor i que he custodiat el tresor que em vas confiar» (cf. II, 4)

29     B¹: «vaig ser penjat a la creu per a la salvació del món» (cf. X, 1).

30     Cf. Rm 5, 12-14.

31     Cf. Ct 2, 10.

32     Cf. Dn 12, 1.

33    B¹ esmenta la presència de l'arcàngel Gabriel, però la descripció que fa de la pujada de Jesús al cel és molt més senzilla: «Gabriel els acompanyava. El Senyor fou acollit en el cel amb els àngels» (cf. XVII. 1).

34     B¹: «Mentre li posaven els vestits funeraris, aquella llum anà desapareixent de mica en mica».

35     B¹: «el cos».

36     B¹ continua: «i es preguntaven: Qui portarà la palma al davant del fèretre?».

37     Cf. Jn 13, 25; 21, 20.

38     Cf. Jn 19, 26-27.

39     La frase es troba, formulada de manera idèntica, en la Passio Johannis (PG 5, 1250).

40    Segons B¹, que no parla de Pau en cap moment, tots els apòstols duen el fèretre: «Els altres apòstols portaven el cos de la benaurada verge Maria amb ell (Pere). Joan sostenia la palma lluminosa davant el fèretre i els altres cantaven amb veu ben dolça.»

41     B¹ concreta. «unes quinze mil persones».

42     Cf. Jn 18, 17; Mt 26, 69-75 i par. B¹ descriu així l'acció de la criada: «et va reconéixer en el pretori i va incitar la gent a acusar-te...».

43    B¹: «però si creus amb tot el cor en el Senyor Jesucrist, que aquesta dona portà en el si i tanmateix continuà verge després que ell nasqué (cf. XIII, 2), la misericòrdia del Senyor, que amb la seva immensa pietat salva els qui en són dignes, et tornarà la salut».

44    Segons B¹, primer té lloc la confessió de fe del gran sacerdot i després Pere atura el seguici i li anuncia la guarició: «Ell respongué: Crec tot això que dius i et suplico que t'apiadis de mi i no hagi de morir. Llavors Pere aturà el seguici i li digué: Si creus en Jesucrist amb tot el cor, les teves mans es desfaran de la llitera.»

45   B¹ posa en aquest lloc la confessió de fe del gran sacerdot que el nostre text té a l'inici del diàleg, però amb algunes diferències: «Crec en Déu i en el Fill de Déu, Jesucrist, que aquesta dona ha engendrat, i crec tot això que Pere, l'apòstol de Déu, m'ha dit.»

46     B¹: «a recitar frases dels llibres de Moisés a lloança de Crist».

47    Cf. Mt 9, 28-30; 20, 29-34 i par.; Mc 16, 16. B¹: «Posa la palma sobre els ulls dels qui creguin en el Senyor Jesús i hi veuran. Però el qui no cregui, continuarà cec.»

48     Cf. Gn 19, 11. B¹ afegeix: «Ja no ens queda sinó morir.»

49     B¹: «van creure en el Senyor Jesucrist. (El Gran Sacerdot) els va posar la palma sobre els ulls i van recobrar la vista».

50     B¹ especifica que es tracta de la vall de Josafat, el nom simbòlic del lloc on, segons Jl 4, 2, tindrà lloc el judici futur de Déu. Des del s. IV és identificada amb la vall del Cedró, situada entre Jerusalem i la muntanya de les Oliveres.

51     B¹ afegeix: «i envoltat d'una llum molt brillant».

52    La resposta dels apòstols, segons B¹, és una altra: «Que el teu amor, Senyor, vingui a nosaltres, perquè hem esperat en tu» (sl 33, 22; cf. VI, 2).

53     B¹: «abans de pujar al meu Pare».

54     B¹: «Jo, per decisió del meu Pare, vaig escollir...».

55     B¹ afegeix: «i a nosaltres, els teus servents, per al teu ministeri».

56    B¹: «tu que, juntament amb el teu Pare, amb el qual i amb l'Esperit Sant tens la mateixa divinitat i poder infinit, coneixes totes les coses».

57     B¹ diu: «L'arcàngel Miquel va fer rodolar la pedra de l'entrada del sepulcre.»

58     Cf. Ct 2, 10.14; 5, 2.

59     La litúrgia gal·licana rrecull expressions molt semblants: «ella que no ha experimentat la corrupció, ni ha sofert la descomposició en el sepulcre... tabernacle de la glòria, vas de la vida, temple celestial...» (Missale Gallicanum vetus, ed. L. C. MOHLBERG, Roma, 1958, p. 29). Se'n poden trobar també en la litúrgia visigòtica; vegeu els estudis d'E. LLOPART, «Los orígenes de la creencia y de la fiesta de la Asunción en España», dins Estudios Marianos 6 (1947), p. 155-198. i d'O. PORCEL, «La doctrina de la Asunción en las misas mozárabes», ibid., p. 199-202.

60     Cf. Dn 3, 52. Segons B¹, Maria, que no esmenta en aquest lloc el Pare i l'Esperit, s'adreça a Jesús com a «redemptor del món».

61     B¹: «Tal com he estat sempre amb vosaltres, hi seré encara fins a la fi del món.»