LLIBRE DE LA FESTA 
DE NOSTRA SENYORA DE LA SUMPTIÓ 
DITTA VULGARMENT LA FESTA DE LA VILA DE ELIG

      Breu relatio de les cosses mes prinsipals de la festivitat de Nostra Señora de la Assumptio y de les antiguitats de la pnt. villa de Elig sacada del llibre que a compost Cristofol Sans de Carbonell sindich de dita vila.

     (Escudo de Armas de la Villa de Elche)

________________________

     Esta medalla de la vila de Elig segons y de la manera que aquí (?) esta pintada la porta curiosament Gaspar Escolano, en lo llibre primer que a compost en lo capitol 19 nº. 4 y 5 fol. 149 titol de sus anales de Valencia y el señor Don Antonio Agustin archebisbe de Tarragona los quals digüen que los de Elig la manaren fer en temps de Cayo Balbo y Lussio Portio y porten sa declaratio dien te un sepulcre ab quatre lletres a la una part una C. y en laltra una I. y en laltra una I. y en laltra una A. que recopilades volen dir la C. Colonia la I. Inmunis y laltra I. Illice y la A. Augusta y en mig del sepulcre te un lletrer que diu saluti augusti com que li dona lo perabe del descans y repos en cas que mort a Augusto sessar per haver onrrat y decorat en colonia [20] inmunis al nostre Elig y supossat que los de Segorp se glorien de sa molta antiguitat amb una medalla que diu Escolano se troba en Tarragona y per gran do los de Tarragona la embiaren als de Segorp per ser sua los quals la guarden en son archiu ni mes ni menys nos havem de gloriar de nostra medalla pux ab ella descubrim la molta antiguitat del nostre Elig y lleva de duptes als que volen dir que Alacant es Elig pux esta medalla y la de la palma son en meu favor.

AL LECTOR

________________________

     Ya que se han dit tan copiossament dels dos actes de vespra y dia de la festivitat de Nostra Señora de la Asumtio sera cossa possada en raho se diguen y declaren les cosses mes principals que lleven major ventaja a les moltes ques poden dir de ditta festivitat antiguitat y fundatio de ditta vila y les quals la enoblexen y fan llustre tan solament se tractara en esta breu relatio de la fundatio de ditta vila y los bisbes que sent colonia y agué en ella y finalment, de quant se fundà ditta festivitat y quina causa y agué pera ques festegás cas cun añy y que desige amb moltes veres que Cristofol Sans de Carbonell, sindich de dita vila autor que es del llibre que a compost de la fundatio de ditta vila el ymprimexca y saque a llum pera que an mayor siguritat se declara lo que aqui no dire pux de elles no so sabidor, bes veritat se va procurant ab molta ynstançia la ympresio de dit llibre per çer compost de persona que ab molts siguritat se li pot donar entrega fe y credit per estar aquell tot fundat en cartes publiques autentiques y fefahents, que dita vila te en son archiu ab les quals a compost lo dit llibre ab particular treball y desvels que a tengut y de cascun dia se liva offerint.– Gloria al Señor.

________________________

     A la alba de la vespra dichosa de Nostra Señora de la Sumsio es dispara la artilleria per tres vegades cadascuna per son tems y per son orde ajudant ad aquella totes les campanes de les esglesies ab los ministrils sons de dulsaynes y trompetes bastardes y lo propi es fa la nit seguent amb mes y major ventaga puix de sinch o sis torres es disparen moltes grosses de cohets y artilleria de tal manera que la nit es torna dia per causa de haver tanta [21] diversitat de fochs en les torres y muralles y llums en totes les iglesies y per les finestres y terrats de ditta vila y ravals de aquella.

     Lo dia de Nostra S.ª dematí aora de missa major es fa la prosesso general acompañada de les tres parroquies y los dos convents de frares françiscos descalsos y frares merçenaris y lo procurador y batle justiçia y jurats y demes officials ab tota la gent prinsipal ab los confrares de Nostra Señora ab siris ençesos en les mans davant de dits clero y frares ab lo pendo de domas blanch ab la ynsignia de Nostra Señora chirimies y sons ab los dos elets ab los bastons daurats ab dos capellans ab ses capes de cor blanques y bordons de argent conçertant y arreglant dita prosesso. La mussica cantant lo salm de In exitu Israel d'Egipto¹⁷ y diversitat de cansonetes el ordinari orde que se acostuma y este en portar a Nostra Señora es gitada ab lo rostro de difunta sobreposat ab la palma al muscle sobre unes andes ab un cubertor de domas carmessí borlas de or y argent alrededor ab vel de sseda y or que la cobre alrededor una guarnitio de or y argent y a les esquines de los dits cobertor y vel quatre borles de lo matex sobre quatre capellans revestits de diaques ab lo palis de brocat y lo vicari foraneo, diaca y subdiaca los quals an de selebrar la missa major empero lo ques de advertir questan en esta vila día de Nostra Señora de la Sumtio en lo añy MDCXX.— Lo Illm. y Rm. Señor frare don Andreu Balaguer bisbe de Oriola ett.ª assistí a ditta prosesso revestit de pontifical y dix la missa major y predica en dit día y pera major onrra de ditta prosesso mana que los apostols Maríes y angels acompañasen a Nostra Señora llevant aquells lo palis y andes y les Maríes y angels seguint ditta prosesso que paregue tambe com si fora el mateix día de la fí de Nostra S.ª essent ditta prosesso en la plasa major disparent la artilleria de la muralla y torres y dura fins que arriba a la torre de la Calaforra que a la plaseta de Sta. Guisabel ques a la porta de la villa tremolant banderes per dites torres y muralles y en arribant ditta prosseso a ditta yglesia major de continet se comensa lo offiçy ab la major solemnitat y aplauso ques pot y acabat lo evangeli es seguex lo sermó el qual el predicá hu dels mes selebres predicadors que ay en los Regnes de Valençia y de Castella en el qual nostracta si tansolament de la festivitat pres-[22]sent y de la noblea antiguitats y fundaçio de la vila y en anys passats va estar en ditta vila lo Illustrism. Señor Don Alonço Coloma bisbe de Cartagena el qual predica lo sermo el dia de Nostra S.ª de la Sumtio y entre altres cosses que dix fonch una de que hera molt pareguda ditta a la ciutat St.ª de Jerusalem per les moltes palmeres y olivars que en ella hay que la fan molt ermosa y de agradable vista y axi matex dels llinages tan prinçipals y generosos que la rigen y governen y altres coses que dexen a la prudentia del curios lector que podia aver dit sa Sria. Illusm.ª de dittes festivitats y vila de Elig que no fonch poca dicha pera ditta vila que un tant sant perlat¹⁸ la onrras ab sa pressentia en dia tan prinsipal y tan solemne per ser de Nostra Señora. No seria cosa posada en raho que pera consuelo dels devots de Nostra S.ª es passasen en silensy tres casos mes prinsipals que ab molta y veritats averiguades segons es publicament y fama per tots los antichs de ditta vila es tenen en tal... Contas per cossa molt serta y averiguada veritat que anys passats vingueren entre altres dos forasters a la festa de Nostra S.ª y sent la u dells mes devot, procura aver una fulla de la palma de Nostra S.ª y se la va posar entre lo forro del gipo que portava ab si succehi questan en lo camy que anaven a sa terra es va moure tan gran tempestat de trons y remalls que atemorisava a tots fonch voluntat divina que caygues un llam sobre u dels dos, y el que tenia la palma quedas lliure y al altre el mata y los ques varen trobar a dit temps questaven circumvehins vent aquell miracle li demanaren que quines reliquies portava questant al costat del difunt lo llam no la via tocat en un fil de la sua roba als quals dix que no duya mes que huna fulla de palma de Nostra S.ª que per sa devotio es va possar en lo aforro del gipo y que miraculosament la volgut guardar Deu nostre Señor per intersesio de sa mare gloriosa y per la molta fe que tenia en la palma de Nostra Señora que lo angel li desvalla del sel la qual va mostrar y veren lo miracle manifest perque tots tingam devossio de llevar absi la palma de Nostra S.ª y la tingam en gran veneratio.

     Ytem se acontes y esta en veritat que per aver infinites palmeres en ditta vila pera lligar les que hixen mascles per rams los quals son tan abundants ques provehixen de la major part d'Es-[23]paña¹⁹ y les que son femelles pera recollir y moñir los datils es cossa contingent caure de aquelles los ortolans innumerables vegades sens podero remediar y no tan solament no morir pero no quedar ab llisio majorment per ser dittes palmeres les mes de altaria de çent pams com o poden conexer y experimentar los que les an vistes que auran estat en ditta vila piament se a de creure quels guarda nostre Sor. per intersessio de sa  mare gloriossisima.

     Ytem en anys passats me dix Jerónima Malla V.ª de Gaspar Soler mos avis que sent donçella y estant en cassa de sos pares ques en lo carrer major de front la hermita de St. Sebastia on esta reservada la capella y altar de Nostra S.ª que huna nit estan tots gitats en los llits senti tan terrible remor que dix a ses germans yo no puc pensar si que se an trencat les cordes questan les sebes en la falsa cuberta per quant hay tanta remor sobresta cubierta que no pot ser altra cossa y estan mes attenta obrila finestra que ix al dit carrer y veu que heren pedres que cayen del sel excepto sobre lo terrat de ditta ermita per estar lo tems clar y estrellat sobre aquella y dittes pedres eren de bulto de sebes ab forma de rostros que de dittes pedres resultaren grandissims danys als olivars y viñes que en molts anys no feren fruits la causa de haver dexat de fer esta festivitat fonch la mort del Illm. señor Don Diego de Cardenas marques desta villa fill del Illm. y Exm Sor. Don Bernardino de Cardenas duch de Maqueda y marques de Elig y Vis Rey de Val.ª y de la Illm.ª y Ex.ª S.ª Doña Isabel de Velasco filla del condestable de Castella que mori en aquella en ocassio y de llavors la vila y clero entraren en cabildo y votaren que nos pugues dexar de fer y festejar ditta festivitat ara ni per ningun tems per mort del dit Sor. duch ni de altra perçona de qualsevol qualitat y condiçio que fos per manera quen lo octavari de Nostra S.ª es va fer ditta festivitat ab tanta solemnitat como si fora la vespra y día de Nostra S.ª de la Sumptio. Y perque cascun any es fea nominatio de dos mayordoms els quals quedaven imposibilitats de ses asiendes per lo exsesiu gasto que ditta festivitat porta abssí. Ha ordenat ditta vila de possar com ab efecte a possat un nou imposit y sissa en lo tall de les sedes y sosses en cas ques cossa molt tenua la qual se arrenda en mes suma de tresçentes y sinquanta lliures los [24] mes anys estes les entreguen a dos elets que ditta vila fanominatio cascun añy en consell ple en lo segon dia de pasqua desperit sant los quals son dos consellers estos les distribuexen en coses tocants a ditta festa gastan de sos propis mes de tresçentes lliures per ço que ab dit nou imposit y sissa no ay bastant moneda perque cumplidament se puxa festegar ditta festivitat ab lo aplauso que requerex.

     Y ya que se a dit de la prosseso fochs y lluminaria y alguns miracles que a obrat nostron Deu y Sor. per intersesio de mare sagratissima sera be ques diga part de lo molt ques pot dir desta festivitat y de la de Elig y de la antiguitat que perno aver exit a llum lo llibre de les antiguitats y fundatio de aquella nos dira mes de lo essential y sustançial respetant a ditta festivitat y vila ques lo intent mes prinsipal on se hinclina ma intençio offerint al señor Honorat Martí que impres que aga Cristofol Sans de Carbonell sindich de ditta vila autor que es de dit llibre li remete un volumen y molts pera que su Mested els distribuexca als qui çeran benifestes a cosses de ditta vila.

     Y prosseguint mon intent declare que les armes y blasso questan al prinsipi de la breu relatio son de ditta vila la torre es la Calaforra y qui esta permanent que della diguen les istories que fonch ynespuchnable y fonch plassa de armes perço que queda percastella della lo Sr. bisbe de Barcelona y en apres yague molts alcayts com son Pero Lopes de Ruffas y Gil Garcia estos foren los primers y ques cassa ditta graner de forment y sivada de les rendes del Sor. bisbe de Oriola y duch de Maqueda y marques de ditta vila, y del Capitol de la Sta. Iglesia de Oriola. La dama ab la palma y el sepulcre ab quatre lletres fonch moneda quels de Elig feren en memoria de Augusto Sessar que fonch el que decora y la feu inmunis exenta de tributs y alcabales que gogava de les inmunitis que gogaven los romans. Esta ditta moneda en la archiu de ditta vila y du un lletrer per orla que explica les quatre lletres que dien Colonia Inmunis Illice Augusta,²⁰ en la qual en tems de romans y ague catorce colonies en España [25] empero les que son inmunes tan solament foren dos que son Çaragoça y Elig conforme Escolano y altres autors y axi desde el añy sissents y deu fins lany sissents guitanta y guit es troben en este tems sis Illustres bisbes de Elig que son Leandro, Hanibal, Epa, Serpentino, Emila, Uvinival este es troba en lo consil de Toledo, en lo añy sinchsents sinquanta y es quan se hinstatuhi la festa de Nostra Señora de la Esperanza que va guit dies de Nadal. La festivitat de la Sumptio de Nostra Señora ay traditio quels primers que poblaren a Elig que fonch guañada per lo señor rey Don Jaume any mil dossents sixanta çinch a quinçe de agost dia de Nostra Señora de la Sumptio y en lo any apres seguent la comensaren a fer y çelebrar a catorçe y quinçe de agost per tan memorable victoria y en tan dichos dia haverse guañat ditta vila. Los de Elig²¹ com dit es determinaren de festejar ditta festivitat de vespra y dia de Nostra Señora de la Sumtio y esta fon la causa pera ques fes lo qual tinch referit al curios lector en lo preambul desta breu relaçio que a nostron bon conte contant desdel dit any 1265 fins lo any 1625 ha 360 anys ques fa y selebra ditta festivitat tot lo que aqui esta escrit dit Cristofol Sans me adonat una minuta de loriginal que se a fet pera mes affiçionar als curiosos que voldran saber la antiguetat de ditta festa y de ditta vila. Lo qui es de admitir.

     Una palmera en lo ort de Jaume Sala junt la paret que rrecau a la sequia Major a la part de ponent camí de Resemblanch esta per mostrar nostron Deu y Señor sa omnipotençia la volguda crear per diferent medi que a les altres pux son de un ull y estes delles ay la major part mascles y esta es femella y de tres ulls y tan yguals que sils mediren ab un compas no pogueren venir mes justs del que venen a la vista los tres derenda ques conforme la que al prinçipi de la breu relatio va dibuixada y no es sens causa averla creada y possada nostre Sor. en dit puesto y a la vista de tots sipera que los cristians tingam major fe en lo misteri de la Santíssima Trinitat de ditta palmera em dix Jaume Rois²² de Castella señor que fonch de dit ort que ell va veure en la ditta palmera com se comensaren a fer los tres ulls y ab cordells los va lligar perque no sucsehira alguna desgratia ab lo rigor del aire y qui per exçelencia esta dibuxada en çiutat de Alger en cas que repugna la relatio quem va fer dit Jaume Rois²³ a la que [26] digüen testimonis dignes de fe vehins de ditta vila que diu Escolano que tracta desta palmera que lo amo de dit ort dupta del misteri de la SSma. Trinitat empero ques fos dit Jaume Rois, o, altre antesesor adaquell en lo domini de dit ort yo no u puch dir per no carregar ma consiensia y tambe per que dit autor no declara el nom de tal amo per no infamar son llinatge per ser cossa grave y si axí fora com diu dit autor la Santa Inquisiçio aguera posat la ma y averiguat lo cas per aquell sant Tribunal es seguira un notable castic per ser aquell calificat comes, contra tan gran misteri y axí se a de creure piament que este autor estaría mal ynformat y quil ynforma rebe grandissim herror.

     Y axí matex en lort de Jeronima Malla V.ª de Bernat Malla junt la paret del camí de Vall Verde ay un altra palmera que lo tronch comensa a fer tres ulls del propi modo de ditta palmera y tots ab renda ques te confiança sera la segona que aura en ditta vila que piament sea de creure que a permes nostre Señor pera mes manifestar sa magt. y grandessa quesies dos palmeres es criassen en pars publiques y aon les poguessen los cristians veure y alabar lo seu santissim nom y reverensiar quant se passa per davant delles lo misteri de la Ssma. Trinitat per veure un simil a tan conforme adaquell que sent un tronch ixquen dell tres tan yguals de amplaria y de altaria com es lo tronch prensipal de on manen los tres y no sent res meyñs de admirar que dittes tres palmeres en una tinguen datils tan bons els de la palmera denmig com les dels costats. Per les quals cosses en sí tan miraculosses y per tot lo que en esta breu relatio edit. Ho dichosa vila de Elig amada patria mía no tan dichoça per ser Illustre en antiguitats armes y lletres ni hufana per haver estat colonia de romans illustrada ab sis bisbes y ser inmunis y mes aventajada y mes privilegiada quealtra ni meñys per tenir tants fills y filles axí eclesiastichs com seclars tan nobles y generosos per la antiguitat de sos llinatges honrrats y adornats ab abits en los pits de ordens de Stiago y Nostra S.ª de Montessá y St. Jordi de Aljama y doctors en sacra Theologia y perçones doctíssimes y graves que han exit de ditta vila a exerçir dignitats ala St.ª Iglesia de Oriola diosisi desta vila y persones illustres que han estat y son capitans y maestres de campo en los Regnes de Napols en servissi de sa Magestat de Don Felip Quarto que nostre Sor. guarde y de sos predesesors.

     [27] Com per tenir Señora protectora y amparo a la gratissima Señora dels sels y terra la Verge Maria Mare de Deu de la Sumtio que bes podria tenir per lliberal la ploma que pogues escriure complidament part de lo molt que ay en V.ª S.ª y per ser la mia tan curta y tan mal templada per no quedar curt ho dexe pera altra millor y per causses tan justes mereix ser estimada y tenguda per la mes dichosa que altra y restituhida a la corona real²⁴ de la qual era com se procura ab gran vigilansia en lo Real Consell de Arago que a mes de setanta y sinch añys ques mogue lo plet y demanda contra lo Sr. duch de Maqueda y marques de ditta vila de que tant mos pares y antessesors meus se an preçiat y mostrat benefestes en aquella. Lo que sent yo y es de sentir Señora que aga jo intentant de voler empendre dos coses les mes prinsipals com son la festivitat de vespra y dia de Nostra S.ª de la Sumtio y laltra la fundatio y antigüitat de V.ª S.ª cosa pera mi tan poch cursada si tan solament per obehir al manament de mi Sor. Honorat Marti sabent su Md. que pera mi era cossa dificultossa y que cayguera este cuidado en millor sugecte quel meu avent com y ay en esta vila persones inteligents y agents pera que per medi de elles se li donara a V. Md. Li suplique ab lo encariño que puch de que si algun solessisme trobas en esta breu relatio que la e treta ab la çertessa que e pogut y de relations de persones graves fidedignes en encas que ab mala prossa y roin estil per no havermo enseñat mos mestres com a pare lampare esmene y dissimules perque davall de sa protectio y amparo estare exçemt de alguna calumnia que ab justa raho y caussa em podran possar perçones que voldran per sos intents llegir estos renglons que en premi desta caritat y Md. merexca V. Md. davant de nostron Deu y Señor y de sa gloriossisima mare y de sos santss. quant desta vida vaga a la eterna la dichosa sentençia de veniu beneyt de mon pare al meu Reyne a descansar dels treballs que haveu patit per lo meu amor la qual comprenga y alcanse a tots do-[28]nant ab asso fi a esta breu relatio ennom del Pare y del Fill y del St. Esperit soli deo. Onor et gloria yn secula seculorum Amen.

________________________

     Lo que antecede está tomado a la letra de un cuaderno manuscrito, de tapas de pergamino, ligaduras de seda verde, que consta de 29 páginas de escritura, en un tamaño de 15x21 centímetros, comprendiendo lo que he copiado desde la portada hasta la pág. 24, pues las restantes no tienen interés para mí, por tratarse de la genealogía de D. Gaspar Soler Chacon, y a cuyos apuntes acompañan dos escudos de armas, firmando la presente copia, que debo a la amabilidad de un amigo que me ha prestado el manuscrito citado en Elche a 28 de Agosto de 1900.

PEDRO IBARRA Y RUIZ

________________________

     Habiendo logrado por fin, después de largos años de estudiosa labor y oportuna propaganda, ver logrados mis deseos de que la Festa fuera conocida y amparada por la Superioridad, he creído llegado el momento de publicar el presente original, cuyo conocimiento espera sea de agrado de ciertas personas, que se interesan por los estudios históricos illicitanos.

P. I. R.

________________________

________________________

17     En el text d'Ibarra apareix «degipto».

18     Metàtesi: «perlat» per «prelat».

19     En el text d'Ibarra apareix «despaña».