LLIBRE DE LA FESTA 
DE NOSTRA SENYORA DE LA SUMPTIÓ 
DITTA VULGARMENT LA FESTA DE LA VILA DE ELIG

[INTRODUCCIÓ.
EL TEXT DEL 1625]

Amb les disposicions del Concili de Trento, a partir de la segona meitat del segle XVI, i amb les del Sínode Diocesà d'Oriola, de començaments del XVII, estava prohibida qualsevol representació teatral dins de les esglésies i, possiblement per aquest motiu, un representant de la Inquisició oriolana demanà una còpia de la consueta de la Festa a la vila d'Elx i, d'aquesta manera, examinar la ortodòxia del seu contingut. Aquesta còpia, realitzada per Gaspar Soler i Chacon el 1625 i lliurada a Honorat Martí de Monssí, familiar del Sant Ofici, es tracta només de la transcripció del text i de  les acotacions teatrals i no de les partitures ja que ni la Vila ni el clergat volien que es feren «trellats per la autoritat y gravetat de la festa». Tanmateix, es tracta d'un text molt més complet que els que presenten les consuetes del 1639, el 1709 i el 1722 ja que Soler amplià les rúbriques fent una descripció molt més clara «per al suspicaç lector inquisitorial» (Massip 1986: XX).

Encara que aquest text és conegut com a la consueta del 1625 no es tracta exactament d'una consueta sinó de la còpia d'aquella, que el Consell guardava en la denominada Caixa de les Tres Claus. La consueta oficial era custodiada amb zel perquè ningú poguera copiar-la i per aquest motiu alguns investigadors pensen que en el moment que fóra necessari la substitució de la consueta oficial es faria una còpia a partir d'aquesta i  s'eliminaria l'anterior (Quirante 1984: 40). El text del 1625, amb una finalitat distinta que el de ser «director» per a una corecta representació, estaria fora d'aquesta tradició «ocultista» de la Festa.

La còpia de Soler s'estrucura en les següents parts: una dedicàtòria a Honorat Martí de Monssí (on justifica el seu treball) i una altra dirigida al lector (on se li aconsella apropar-se al text d'una manera oberta i no crítica), el text i les acotacions escèniques de la representació (les dues jornades —Vespra i Festa— estan separades per unes dècimes d'Alonso de Yánez) i una breu història de la vila d'Elx i de la seua Festa (basada en el manuscrit de Cristòfol Sanz del 1621).

L'original està actualment perdut, amb la qual cosa hom utilitza l'edició que Pere Ibarra realitzà el 1933 i que ara presentem, únic testimoni fidel que ens resta d'aquest text. El manuscrit original es tractava d'un quadern de 29 fulls foliats, de 15x21 cm, enquadernat en pergamí i amb lligadures de seda verda. El seu propietari va ser Josep Maria Ruiz de Lope, en la biblioteca del qual es conservava també la consueta de 1639 i la còpia que Carles Tàrrega realitzà del text que ens ocupa el 1751 (Massip 1986: XXI). L'edició d'Ibarra també compta amb una «Bibliografia de la Festa d'Agost» en què l'autor recull un seguit de referències documentals i bibliogràfiques des de el 1370 fins al 1927.

La nostra edició electrònica pretén una transcripció fidel a l'edició d'Ibarra per tal de presentar el text el més original possible i permetre així una lectura mínimament crítica. Tanmateix s'ha regularitzat l'ús de majúscules per facilitar mínimament la lectura a aquelles persones no especialitzades en aquest tipus de texts que volen conéixer aquest document cabdal en la història de la Festa d'Elx.

_______________________

BIBLIOGRAFIA

En aquesta bibliografia presentem les edicions més destacades d'aquest text del 1625 i aquells estudis que poden ser orientatius a l'hora d'apropar-s'hi.

     EDICIONS DEL TEXT

IBARRA RUIZ, Pere (1929): Lo Misteri d'Elig. Manual del curioso espectador de la representación de la famosa fiesta, compuesto para que sirva de guía y claro conocimiento, Imp. Lucentum, Alacant. [Edició retocada per ser utilitzada com a guia de la representació]

IBARRA RUIZ, Pere (1933): El Tránsito y la Asunción de la Virgen. Drama lírico-litúrgico que se representa todos los años en la iglesia de Santa María de Elche los días 14 y 15 de agosto. Publicación de la consueta más antigua que se conoce, Tipografia Agulló, Elx. [Edició «a la letra», sense data de publicació encara que es dedueix per referències internes que és del 1933]

MASSIP I BONET, Francesc (1985): Romancer. Misteri d'Elx, Edicions 62-Edicions Orbis, Barcelona. [Edició crítica]

POMARES PERLASIA, José (1957): La Festa o Misterio de Elche, Graf. Marsà, Barcelona. [Edició crítica]

QUIRANTE SANTACRUZ, Luis (1987): Teatro asuncionista valenciano de los siglos XV y XVI, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, València. [Edició crítica]

     ESTUDIS SOBRE EL TEXT

CASTAÑO I GARCIA, Joan (1989): «Les consuetes de la Festa d'Elx», Zeitschrift für Katalanistik, 2, Frankfurt, p. 130-143.

MASSIP I BONET, Francesc (1986): «Edició crítica del text», a Consueta de 1709, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, València.

QUIRANTE SANTACRUZ, Luis (1984): «En torno al texto de 1625. Primera copia conocida del Misteri d'Elx», Festa d'Elx, Elx, p. 39-45.

QUIRANTE SANTACRUZ, Luis (1986): «Notes per a una història del text de la Festa d'Elx», a Món i Misteri de la Festa d'Elx, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, València, p. 219-227.