|
|
DOCUMENTS DE LA FESTA |
| Francesc MASSIP I BONET: Consueta de 1709. Estudi crític del text, Conselleria de Cultura, València, 1986. |
|
[f. 2]
CONSUETA*
|
||
|
[f. 3] [Pintura en colors, d'ingenu estil, que representa l'Assumpció de Maria alçant-se sobre un sepulcre de túmul obert. Corona el dibuix una filactèria on s'hi llegeix: «Maria Virgo Caelos ascendit, gaudete, quia cum Christo regnat». Al peu hi ha la signatura del pintor i el copista]: A P. P.º F. Thoma Montiel & Vrrea: Depicta & Inventa. Anno 1709. Y escrita por el Beneficiado Joseph Lozano y Roiz, presbýtero, en dicho año 1709.2 [f. 4: en blanc]
[PRIMERA JORNADA O VESPRA] [Lo acte de la Vespra és lo següent: que acabades les vespres3 ix la Maria ab les dos Maries y quatre o sis àngels de la hermita de Sant Sebastià, hon4 està la capella de Nostra Senyora, y la acompanyen los dos elets5 ab lo mestre de capella, lo vicari foràneo y dos capellans ab sis o güit6 cavallers a la iglésia major7 ab los sons y trompetes, y entra per la porta major y va a l'andador y sonen los ministrils, orgue8 y campanes, y agenollada, sobre dos coxins de vellut carmessí,9 canta les cobles següents: Maria10 Germanes mies, yo voldria fer çerta petiçió aquest dia, preg-vos no·m vullau dexar 4 puix tant me mostrau amar. Maries11 Verge y Mare de Déu, on vós voldreu anar vos irem a acompanyar.] [f. 5] MARIA, agenollada12 [D'altra mà]: A vezes se repiten estas coplas. [Maria] 8 Ay trista vida corporal! O món cruel, tan desigual! Trista de mi! Yo què faré? Lo meu car fill, quant lo veuré? Acabada esta cobla pasa avant y agenolla's enfront lo Ort y canta lo següent al mateix to.13 [Maria] 12 O Sant Verger Getsemaní, on fon pres lo Senyor! Aquí, en tu finà tracte cruel contra el Senyor de Israel. Pasa a la Creu y canta:14 [Maria] 16 O arbre sanct, digne de onor, car sobre tots és lo millor! En tu volgué sanc escampar aquell qui lo món volgué salvar. Pasa al Sepulcre y canta:15 [Maria] 20 O Sant Sepulcre virtuós! en dignitat molt valerós, puix en tu estigué y reposà aquell qui cel y món creà. [f. 5v] Pasa la Maria al Cadafal y agenollada en lo llit canta lo següent:16 [Maria] 24 Gran desig me à vengut al cor del meu car fill, ple de amor, tan gran que no u poria dir, on per remei desig morir. Acabada esta cobla, obren17 la porta del cel18 y devalla lo núvol ab lo àngel,19 y comensant20 a exir21 per la porta, se à de disparar22 la artilleria, sonarà23 lo orgue,24 menestrils25 y campanes, mentres lo núvol devalla26 alguna distància, y en parar la artilleria y los demés27 instruments, obre's28 lo núvol y comensa29 a cantar lo àngel les següents cobles:30 [Àngel]31 28 Déu vos salve, Verge Imperial, [f. 6] Mare del Rey celestial, yo us port saluts e salvament del vostre Fill omnipotent. 32 Lo vostre Fill qui tant amau e ab gran goig lo desijau, Ell vos espera ab gran amor per ensalsar-vos en honor. 36 E diu que al ters jorn, sens duptar, Ell ab si eus vol appellar alt en lo regne celestial per regina angelical. 40 E manà'm que us la portàs aquesta palma y eus la donàs: que us la fasau davant portar quant vos porten a soterrar. Acabada esta cobla32 arriba lo àngel y agenolla's en lo cadafal, prop la Maria,33 y besa la palma y posa-la34 sobre lo cap y dóna-la-y; y la Maria pren dita palma fent la mateixa serimònia, y respon al to de «Vexilla Regis», dic al to de «Gran desig».35 [f. 6v] Maria 44 Àngel plaent e illuminós, si gràcia trop yo davant vós, un do vos vull demanar; prec-vos no·l me vullau negar. 48 Ab molt ser, si possible és, ans de la mia fi, yo vés los apòstols assí justar per lo meu cos a soterrar. Acabada36 esta cobla, respon lo àngel muntant lo núbol.37 Àngel 52 Los apòstols assí seran y tots ab brevetat vendran, car Déu, qui és omnipotent, los portarà soptosament. 56 Y puix, Verge, ó demanau, lo etern Déu diu que li plau, que sien assí sens dilació per vostra consolació. Acabada38 esta cobla, tanca's39 lo núvol,40 y entra en lo cel41 y tanca's la porta42 y tornen a sonar los menestrils, campanes y los demés instruments. Ara entra St.43 Joan Apòstol, fent admiracions, y canta lo següent:44 St. Joan 60 Saluts, honor e salvament sia a vós, Mare exelent, e lo Senyor, qui és del tro, vos done consolació. [f. 7] Respon la Maria al to de «Ay, trista vida corporal»:45 Maria 64 Ay fill Joan e amich meu! conforte·us lo ver Fill de Déu, car lo meu cor és molt plaent del vostre bon adveniment. 68 Ay fill Joan! si a vós plau, aquesta palma vós prengau y la·m fassau davant portar quant me porten a soterrar. Pren St. Joan la palma y besa-la, posan-se-la sobre lo cap, y apartat un poch diu, como a plorant, lo següent:46 St. Joan 72 Ay trista vida corporal! O món cruel, tan desigual! O trist de mi! y on yré? O llas!, mesquí!, yo què faré? 76 O Verge, Reyna ymperial, Mare del Rey celestial! com nos dexau ab gran dolor sens ningun cap ne regidor? Acabada esta cobla se gira St. Joan un poch envés la porta major, y diu la següent cobla:47 [f. 7v] [St. Joan] 80 O apòstols e germans meus! veniu, plorem ab tristes veus, car hui perdem tot nostre bé, lo clar govern de nostra fee. 84 Sens Vós, Señora, què farem? e ab qui ens aconsolarem? de ulls e cor devem plorar mentres viurem, e sospirar. Entra St. Pere fent admiracions y aplega al cadafal y, humillant-se agenollat davant la Maria, ella li posa los brasos damunt,48 y alça's y abraça49 a S. Joan, humillant-se los dos y50 diu al to de «Saluts onor» etc. Al mateix to que diu St. Joan la primer copla.51 St. Pere 88 Verge humil, flor de honor, Mare de nostre Redemptor, saluts, honor y salvament vos done Déu Omnipotent. Mentres St. Pere diu esta cobla,52 entren sis apòstols, de dos en dos, fent les mateixes admiracions, y,53 arribant a la Maria, li fan humiliació besant-li les mans,54 y, moguts, fan son acatament a St. Pere y després a St. Joan, abraçant-los fints55 agenollar-se ab un genoll. En seguida entren tres apòstols, qui56 seran St. Jaume57 y altres dos, cascú per sa porta, y, juntats en lo andador, abrasen-se; després de haver fet admiracions, canten lo següent:58 [f. 8] [D'altra mà i tinta més fluixa]: Ternari. Se cantan estas dos coplas primero, y después se canta «De les parts...»59 [Apòstols] 92 O poder de l'alt imperi, Senyor de tots los creats! Cert és aquest gran misteri, ser ací tots ajustats. 96 De les parts de ací estranyes som venguts molt prestament, pasant viles y montanyes en menys temps de un moment. 100 Ab gran goig sens improperi som ací en breu portats. Cert és aquest gran misteri, ser ací tots ajustats. [f. 8v-9] Acabat lo ternari, munten al cadafal y fan les ceremònies que els altres. En veu baxa y agenollats.60 Depeus. [Nota d'altra mà]: De Capilla. Se cantan dos vezes estas coplas y después las otras [Apòstols] 104 Salve Regina princesa, Mater Regis Angelorum, advocata peccatorum, consolatrix aflictorum. 108 L'Omnipotent Déu fill vostre, per nostra consolació fa la tal congregació en lo sant conspecte vostre.
112 Vós molt pura e defesa [f. 9v] St. Pere 116 O Déu, valeu! y què és assò, de aquesta congregació? Algun misteri amagat vol Déu nos sia revelat. Respon la Maria al to de «Ay, trista vida corporal»: [f. 10] Maria 120 Los meus cars fills, puix sou venguts y lo Señor vos aja duts, mon cos vos sia acomanat lo soterreu en Josafat. Acabada esta cobla, se62 gita la Maria, morta,63 y donen-li una candela ensesa64 en les mans, y los apòstols se alçaran tots, ab brevetat y cecret65 apartaran la Maria y posaran la66 ymage,67 y cantaran lo següent:68 [f. 10v-11] [Apòstols] [D'altra mà, sobre la 4a veu]: De capilla. 124 O cos sanct glorificat de la Verge sancta y pura! hui seràs tu sepultat y reynaràs en la altura. Mentres se canta lo sobredit, comensa a devallar lo Araceli, y los apòstols prenen los siris encesos, y canta lo Araceli:69 [f. 11v-12] [D'altra mà]: Araceli. [Àngels]70 128 Esposa e mare de Déu, a nós, àngels, seguireu, seureu en cadira real en lo regne celestial. 132 Car puix en Vós reposà aquell qui cel y món creà, deveu aver exalsament e corona molt exelent. 136 Apòstols e amichs de Déu, este cos sagrat pendreu e portau-lo a Josaphat, on vol sia sepultat. En aver71 muntat lo Araçeli72 ab la ànima, tornen a tirar y sonen tota la armonia de la música, y ce73 acaba la festa del primer dia.74
|
(1-7 i rúb.) Aquests 7 primers versos no figuren ni al ms. 1639, ni als de 1709 i
1722, que comencen l'acció amb el cant de Maria «Ay trista vida
corporal!». Actualment, malgrat que no n'ha perviscut la música pròpia,
es tornen a cantar al mateix so de l'esmentat cant marial. Utilitzem,
per tant, el text del Ms. 1625 segons l'edició d'Ibarra de 1933. (2) çerta petiçió, Ms. 1751 i fragment de transcripció del Ms. 1625 de T. Llorente: certa petició. (3) preg-vos, Ms. 1751: prech-vos. dexar, Ms. 1751 i transcripció T. Llorente: deixar (8-11) Aquests versos són, sens dubte, manllevats d'un plany marial de la Passió. L'anomenada Passió d'Arràs francesa, obra d'Eustache Marcadé (c. 1395-1440), posa en boca de Maria uns versos ben similars als de la nostra Festa:
(v. 18.447-51 de l'edició de J. M. Richard: Mystère de la Passion, Arràs, 1891). Així mateix, en l'únic fragment conegut, fins la data, d'un drama passionístic català del segle XV, provinent de Tarragona i que el professor Amadeu J. Soberanas, que l'editarà en breu, ha tingut la gentilesa de mostrar-nos, Maria es plany:
El calc és
palmari. L'expressió «del meu car Fyl», «Oy, bels Fyls cars» o
«Ay, mon Fiyl car» apareixia ja en el primer plany marial conegut al
nostre país, «Augats, seyós qui credets Déu lo Payre» (v. 10, 18, 50 i
tornada de l'edició de R. Aramon i Serra, Hispanic Studies in
honour of I. González Llubera (Oxford, 1959), p. 11-40), i es
reprenia en un altre plany del XV, sota la forma «O Fills ten cars»
(v. 55 de «Vuy gran maytí auzí votz d'una trompa», edició de R. Aramon:
«Dos planys de la Verge del segle XV», dintre de l'obra de Johannes
Vincke - José Vives Gesammelte Aufsätze zur Kulturgeschichte
Spaniens, vol. 21 (Münster, 1969), p. 259-276), i en la ballada
«Los set gotxs recomptaren» del Llibre Vermell de Montserrat (s. XIV):
«del Fill molt car» (v. 34 de l'edició de R. Aramon: «Els cants en
vulgar del Llibre Vermell de Montserrat (assaig d'edició crítica)», p.
42, Analecta Montserratensia, X (1964), p. 9-54). D'altra
banda, en el plany «Estant prostrat axí com adorava» trobem
l'expressió «O ffas cruel» (v. 2 ed. Aramon, «Dos planys...», p. 274). (13) fon, Mss. 1625-1751: fonch; Ms. 1639 (FP): fou; Ms. 1639 (FA): onc fonc.// Señor, Ms. 1615, 1639 (Ch): Senyor; Ms. 1751: Señyor. // Aquí, Ms. 1639 (Ch): açí
(15) Mss.
1625, 1639 (Ch), 1751: contra·l Senyor d'Israel ('de Ysrrael' 1639,
1751) (17) es, Ms. 1639 (Ch): ets. // tots, Mss. 1751: tot. (18) sanc, Mss. 1625, 1639, 1751: sanch. // volgé, Mss. 1625, 1639 (FP, Ch) i 1751: volgué. (19) aquell, Ms. 1639 (FA): aquel. // qui lo, Ms. 1639 (Ch.): qui·l, més adequat pel recompte sil·làbic. (21) valerós, Ms. 1639 (Ch): valiós. // molt, Ms. 1639 (FA): mol, id. v. 168.
(22-23) Mss.
1625-1751: puix en tu volgué reposar / aquell qui lo món volgué
salvar, reiterant el v. 19. El Ms. 1639 (FP) inverteix l'ordre
d'aquests dos versos. (26) poria, Ms. 1639 (FA): podia (27) on, Mss. 1625-1751: hon, id. v. 139. // remei, Mss. 1625. 1639, 1751: remey. (29) celestial, Ms. 1625: selestial, id. v. 77 (i 'çelestial' v. 132, 236). (30) yo us, 1639 (TLl): Jo eus. // saluts, Ms. 1751: saluds. (30-31) La representació de Tarragona resumeix aquests dos versos en un: «del teu car Fill saluts t'aport» (v. 85). (32) Davant d'aquest vers, marge dret, el Ms. 1709 anota: «2ª», i posarà «3ª» davant el vers 36, «4ª» davant el v. 40, «5ª» davant el v. 53 i «6ª» davant el v. 57. Naturalment és l'ordre de les estrofes de l'àngel, que calia que les cantés totes, una darrera l'altra, no com ara que només es canta la primera i no sencera. // qui, Ms. 1639 (Ch i TLl): que. // tant, Ms. 1639 (FA): tan. Cal anotar la relació d'aquest vers amb el de l'Auto de la Pasión atribuït a Alonso del Campo i representat a Toledo a les darreries del segle XV, vers posat en boca de S. Joan dirigint-se a Maria, sota la Creu: «el vuestro Hijo mucho amado» (v. 514 de l'edició de C. Torroja - M. Rivas:«Teatro en Toledo en el siglo XV: Auto de la Pasión de Alonso del Campo», Anejo XXXV del Boletín de la RAE, Madrid, 1977, p. 177). (33) e, Ms. 1639 (TLl): que. // goig, Ms. 1639 (FA i FP): goix, id. v. 100. // desijau, Ms. 1639 (FP i Ch): desigau. (35) ensalsar-vos, Ms. 1751: exsalsar-vos; Ms. 1639 (TLl): exçalçar-vos.// honor, Ms. 1625: onor. (36) ters, Ms. 1639 (TLl): terç.// jorn, Ms. 1639 (FA): jou. (37) ab, Ms. 1639 (Ch): a.// appellar, Mss. 1625-1751: apellar.// eus, Ms. 1639 (FA): ens. (38) alt, Ms. 1639 (Ch i TLl): dalt.// regne, Ms. 1639 (FA): reyne, id, v. 131. En la Consueta de Sant Eudald, representada a Sant Joan de les Abadesses el 1549, un àngel es dirigeix al sant notificant-li que la seua pregària ha arribat «alt al regna celestial» (v. 142 de l'edició de J. Romeu i Figueras: Teatre Hagiogràfic, II, Barcelona, 1957, p. 93). (40) manà·m, Ms. 1625: manà·ns (41) y eus, Ms. 1639 (FA): e us; 1639 (FP): y us. (42) fasau, Mss. 1625, 1639 (TLl i Ch): fassau.// davant, Ms. 1639 (FA): davans, id, v 45. (43) quant, Ms. 1639 (TLl): quan.// a soterrar, Ms. 1625: a ssoterrar, id, v. 51. El Ms. 1722 afegeix, d'altra mà: «Besa la palma y sob[re] el cap la entrega a la Maria». (44) plaent, Ms. 1639 (TLl): plahent.// illuminós, Ms. 1625: yluminós; Ms. 1751: iluminós. (45) gràcia, Ms. 1625: gràtia.// trop, Ms. 1625, 1639 (Ch i TLl): trob (47) prec-vos, Ms. 1625: preg-vos; Ms. 1751: prech-vos.// no·l me, Mss. 1625, 1639 (FA i TLl): no me'l. (48) Ab molt ser, Mss. 1625, 1639 (TLl i Ch): Ab mon ser; 1639 (FA): Al molt ser.// posible, Ms. 1625: possible. (49) vés, Mss. 1625, 1639 (TLl i Ch): veés; 1639 (FA): ver. (50) assí, Ms. 1639 (TLl i Ch): açí; 1639 (FA): así, , id. v 52, 58, 95, 96, 101, 103.// justar, Ms. 1639: juntar. (51) a soterrar, Ms. 1639 (FA) suprimeix la a. (53) vendran, Ms. 1639 (TLl): vindran. (55) soptosament, Mss. 1625-1751: sobtossament. (56) puix, Ms. 1639 (TLl): puig.// ó, Ms. 1639 (TLl): ho. (57) etern, Ms. 1639 (FA): eterne, id. v. 238.// li, Ms. 1751: ly. (58) dilació, Ms. 1625: dilatió. (59) consolació, Ms. 1625: consolatió, id. v. 63, 109. (61) sia a, Ms. 1639 (Ch): sien a; 1639 (FP) i 1751: sia.// exelent, Ms. 1625: exçellent; Ms. 1639: excelent; Ms. 1751: exellent. (62) e lo, Ms. 1625: e·l; Ms. 1639 (FA): Y lo Señor. (63) consolació, Ms. 1625: consolatió. (67) advertiment, Mss. 1625, 1639, 1751: adveniment, que és el correcte sentit. (70) la·m, Ms. 1639 (FP): la·n; 1639 (FA i Ch): la.// fasau, Mss. 1625, 1639 (Ch), 1751: fassau. (71) soterrar, Ms. 1625: ssoterrar. Ms 1722 afegeix al marge, d'altra mà: «Pren S. Juan la palma y fa lo mateix». Observem el paral·lelisme amb un vers referit a l'enterrament de Crist, del Davallament de la Creu mallorquí (manuscrit de 1691, però el text ja es representava i es traslladava per escrit el 1453): «ans que·l porten a soterrar» (v. 66). Cf. G. Llompart: «El Davallament de Mallorca, una paralitúrgia medieval», Miscel·lània Litúrgica Catalana, I (1978), p. 126. (64-67) Sospitem que aquests versos són un refregit dels diàlegs dolorosos entre Maria i Joan als peus de la Creu, després que Jesús encomana sa mare a l'apòstol predilecte. De fet el drama de l'Assumpció, en crear-se sobre textos no canònics, prova de traslladar i d'adaptar escenes dels Evangelis oficials, que ja havien estat dramatitzades d'antic. L'inici, amb el recorregut de la Verge pels Sants Llocs, ens remet a la pròpia Passió i Mort de Jesucrist (Oració a l'Hort, Crucifixió, Visita al Sepulcre). La baixada de l'àngel recull l'escena de l'Anunciació (on, enlloc de palma, solia dur el lliri de la virginitat). El present passatge i el següent (vid. infra, v. 72-79), tradueixen els planys marials sota el Crucificat. La reunió dels apòstols, amb candeles enceses, és paral·lela a la Pentecosta. Després, l'atac jueu, l'enterrament i l'Assumpció són palesos reflexos de la presa pels jueus, la sepultura de Crist i la resurrecció i l'ascensió als cels; fins i tot amb l'absència de l'apòstol Tomàs que aquí no té temps de dubtar de la resurrecció de Maria, com indiquen alguns apòcrifs, i que, és més, té un paper absolutament gratuït en el discurs del drama, car, segons altres apòcrifs, hauria d'anunciar l'Assumpció als seus companys (rescabalant-se del dubte davant Jesús), cosa que no explica la seua aparició en escena si no pensem en una mutilació progressiva del Misteri d'Elx i en la tradicionalitat de la figura d'aquest apòstol dintre la dramàtica passionística. El cert és que aquesta quarteta ens remet als v. 71-72 i 75 de l'esmentat plany dramàtic del XIII: «Amic Johan: una causa·us diria / si mon cor trist aconortar podia / [...] conort me don la vostra companyia!», traslladats, a principis del segle XIV, a un drama català de la Passió que seria traduït al provençal (v. 1.522-23 de l'edició de W. Shepard, STAF, 22, vegeu infra). El fragment de Passió quatrecentista de Tarragonma encara es relaciona més estretament amb el text d'Elx quan Maria diu: «Ho Johan fill e amich meu». Torna a ser evident, doncs, la traslació que es fa al drama il·licità de cobles passionístiques: en aquestes Maria es mostra incapaç d'aconsolar a l'apòstol per causa del dolor que embarga el seu cor. A Elx, però, el cor de la Verge experimenta l'alegria de veure Joan i de saber que aviat és reunirà amb el seu Fill i, tanmateix, li diu que el conhorte «lo ver Fill de Déu». (74) mi, Mss. 1625-1751: my.// on, Ms. 1751: a·n.// yré, Ms. 1625, 1639, 1751: iré. (74-75) Al Ms. 1639 (FA) aquests dos versos apareixen en ordre invertit.// llas, Roc Chabàs i gairebé totes les reedicions modernes (des de la d'Ibarra de 1895 i 1929 fins la de Gonzalo Gironés, passant per les d'Herrera, Pomares i Ramos Folqués, ultra totes les de divulgació), corregeixen «llas» per «llans», segurament a la vista de la traducció al castellà que del Misteri d'Elx féu Claudià Felip Perpinyà, qui, no entenent el mot, traduí «lance». El cert és que aquests versos ens remeten al «Plant de Joan» de la Passió de Cervera (1534): «O llaç de mi! Què faré jo / ni ab qui m'aconsolaré?» (v. 6-7 de la versió ratllada. Cf. Duran i Sanpere - E. Duran: La Passió de Cervera. Misteri del segle XVI, Barcelona, Curial, 1984, p. 29), i, encara, al de la fragmentària de Tarragona: «Ay las!, mesquí!, he què faré?». Trobem, però, aquesta exclamació amplament escampada en el drama medieval (Cf. notes als v. 8-11 i 64-67). Així en la Passió provençal del manuscrit Didot (traducció d'una versió catalana anterior), datable en els primers anys del segle XIV, hi ha el vers «Ay lasseta! nós què farem?» (v. 1.949) en boca de les Tres Maries quan visiten el Sepulcre de Crist, i «Ay! lassa e on me n'iray?» (v. 2.021) en boca de Magdalena durant el Plany sota el Crucificat (Cf. W, Shepard: La Passion provençale du Manuscrit Didot. Mystère du XIVe siècle, Société d'Anciens Textes Français, París, 1928), semblants al vers «Lassa de mi!, per qui seré defesa?» en boca de Maria (v. 16 del plany «Estant prostat...», ed. cit., p. 275). Altres relacions textuals les trobem en un fragment del XV de certa representació de la Sibil·la i l'Emperador, on aquesta exclama «Ho trist de mi, e que·m faré?» (v. 74, edició E. Moliner i Brases: «Textes vulgars catalans del segle XV». Revue Hispanique, XXVIII (1913), p. 40). Encara, en una petita representació de la Nativitat, igualment del XV, Josep, en veure embarassada Maria i sentint-se enganyat, s'exclama, malastruc: «Ay mi laset!: e què·m faré? / ay mi laset!: hi aont hiré?» (v. 12-13 de «Per fer la Nativitat de Nostre Senyor». Cf. F. Carreras Candi: «Lo Passament de la Verge Maria. Llibre Talisman del segle XIV», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, X [1921-1922], p. 211), i en una Consueta per la Nit de Nadal del XVI, en una situació semblant, s'hi diu «que no sé, trist, jo que faça» i «a on iré, jo qui só vell, / desconsolat, fora remei?» (v. 9 i 34-35 de l'edició de J. Massot i Muntaner: Teatre medieval i del Renaixement, Barcelona, 1983, p. 19-20), mentre que en una altra, Josep s'exclama així: «O llas, y que faré? / O llas, y què diré? / [...] Ma sposa tinch prenyada, / llas, de qui no·u sé!» (v. 8-11, Consueta de la Nativitat, núm. 6 del Ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya, f. 18v). De manera pareguda es queixa S. Eudald: «Què faré jo, trist de mi, / si vós ara me dexau axí?», i semblantment, la seua amfitriona Alexandrina: «Què faré jo, trista mesquina?» (v. 461-62 i 553 de l'edició citada, vol. II, p. 96 i 102). La pervivència de l'expressió arriba, fins i tot, a certes Passions del XVIII, en les quals és Judes qui, penedit, es lamenta: «O trist de mi!, o llas cruel!» (f. 107 del Ms. 378 de la Biblioteca Municipal de Montpeller) o «O trist de my, y què faré?» (f. 49 del Ms. 46 de l'ADPO, Perpinyà), que ja apareixia, d'alguna manera, a la Passió de Cervera («O trist, o llas, o Déu, o Déu!», v. 51 edició Duran). Expressions aquestes d'antiga tradició lírica, car apareixen ja en les «jarchas» mossàrabs dels segles XI i XII, troballa que devem a Isabel Martínez Cerdà («El Misterio de Elche», Cien años de la historia de Elche y de su Caja de Ahorros (1886-1986), Alacant, 1986, p. 16), a la qual afegim un exemple de la ploma d'Abu Bakr Muhammad ibn Ahmad ibn Ruhaim (s. XII), originari de Bocairent (Alacant), que escrivia: «¿Ké fare yó 'o ké serad de mibe? / ¡Habibi, / non te tolgas de mibe!» (Cf. E. García Gómez: Las jarchas mozárabes de la serie árabe en su marco, Seix Barral, Barcelona, 1975, moaxaja núm. XXXVIII, p. 397 i 434).// las, lassa: «fatigat, cansat» (Diccionari Fabra); antigament: «infeliç, desgraciat» (DCVB):«A las de mi! e quant la veuré yo?» (Curial e Güelfa, I, 27). La variant llas apareixia ja a la Crònica de Bernat Desclot (s. XIII) i en Ausiàs March (poema 127); mesquí també tenia el significat d'«infeliç», «dissortat», i així ho escrivia ja Ramon Llull: «Ha las mesquí!» (Llibre del Gentil e los Tres Savis, 7) o «Ay trista de mi, mesquina!» (Libre de Blanquerna, 6). (76) ymperial, Ms. 1639 i 1751: imperial. /78) dexau, Ms. 1639 (Ch) i 1751: deixau; 1639 (FA): dejau. (82) hui, Ms. 1625: güi; Ms. 1639 (FA) i 1751: huy; id. v. 127, 236. La forma «Uy» (avui) ja apareixia al v. 15 del plany marial «Augats. seyós» del XIII (ed. Aramon, cit., p. 33).// nostre, Mss. 1625-1751: nóstron. (83) lo clar, Ms. 1639 (FA): Y lo clar.// fee, Mss. 1625, 1639, 1751: fe. (84) En la consueta mallorquina de Sant Jordi, el Rei s'expressa de manera semblant: «O trist de mi! O desolat [...] / O llas! quin serà lo remey? [...] / O trist de mi, tant dolorós! [...] / Què faré jo sense vós?» (v. 209, 212, 237 i 239 de l'edició de J. Romeu, Teatre Hagiogràfic, III, p. 19-22) (86) ulls, Ms. 1722: vllus.// e cor, Mss. 1625-1751: e de cor, sobrant una síl·laba.// devem, Ms. 1751: debem. (88) honor, Ms. 1639 (FA) i 1751: onor. (89) Redemptor, Ms. 1625: Redemtor; Ms 1639 (FA): Redentor, id. v. 90. 150. (90) y, Mss. 1625, 1639 (FA), 1751: e. (92) O, els Mss. 1709-1722 repeteixen «O O», la primera com a capital ornada. (94) cert, Ms. 1625: sert, id. v. 102, 181. (95) ací, Mss. 1625-1751: assí, id. v. 96, 101, 103. Ms. 1639 (FP): ser axí ser ací tots ajuntats (evidència que copia d'un manuscrit musical). Ms. 1639 (Ch): açí.// ajustats, Ms. 1639: ajuntats, id. v. 103. Els Mss. 1625-1751 afegeixen la rúbrica: «Passen dos passos ('Passen avant dos passos i canten' 1751)». (96) estranyes, els Mss. 1709-1722 vacil·len en la grafia d'aquest mot: en la primera veu escriuen «estranies», en la segona «estranyns» i en la tercera la correcta «estranyes». Ms 1639 (FA): estrañes. (97) molt, el Ms. 1709 vacil·la en la grafia d'aquest mot: en la primera i tercera veu escriu «mol», en la segona la correcta «molt». (98) pasant, Ms. 1625: passant.// montanyes, Ms. 1639 (FA): montañes. (99) menys temps, Ms. 1625: menys tems, Ms. 1751: meyñs tems. Els Mss. 1709-1722 tornen a vacil·lar: primera veu «menys temps», segona veu «menyns tems» i tercera «menys tems». Ms 1639 (FA): meñs. Els Mss. 1625-1751 afegeixen la rúbrica: «Passen altres dos ('pasos i canten' 1751)». (100) improperi, Ms. 1625: ymproperi. (101) en, Ms. 1639 (FP): em. (96-103) En el Ms. 1639 aquestes dues estrofes es transcriuen en ordre invers (104) princesa, Ms. 1625: prinçesa, Ms. 1751: princessa. (106) peccatorum, Mss. 1625-1751: pecatorum.// advocata, Ms. 1639 (FA): advoccata, id. v. 114. (107) aflictorum. En realitat els Mss. 1709-1722 per error, repeteixen «peccatorum», només a la tercera veu el Ms. 1709 corregeix «aflicto» sobre el «peccato-» ratllat. (108) L'Omnipotent, Mss. 1625, 1639 (FA), 1751: Lo Omnipotent. (110) congregació, Ms. 1625: congregatió, id. v. 117. (111) conspecte, Ms. 1639 (Ch): compecte. «Conspecte» significa presència (Cf. J. Romeu, Teatre Hagiogràfic, II, p. 93, v. 411, on l'oració de S. Pancraci «pujada és sens dilació / en lo conspecta divinal»).
(112) defesa,
Ms. 1625-1751: defessa. Aquest mot va lligat amb el vers llatí que el
segueix i significa «eximida del pecat dels nostres pares». (116) què és, Mss. 1625, 1639 (Ch): qu·és.// assò, Ms. 1639 (FA): asò; Ms. 1639 (Ch): açò; Ms. 1751: azò. Observem el paral·lelisme amb el vers de l'Algutzil de la Consueta de S. Jordi: «O gran Déu! Y què és stat» (v. 113, ed. Romeu, III, p. 14). (120) meus cars, Ms. 1751: mehus car.// puix, Ms. 1639 (FP) i 1751: puig. (121) Señor, Mss. 1625-1751, 1639 (Ch): Senyor.// aja duts, Ms. 1625: aga dut; Ms. 1639 (Ch): ha ja duts; Ms. 1751: haiga duts. Ms. 1639 (FP) afegeix al marge: «Baix», refrit a la veu, i al vers següent (122): «Alt». (124) sanct, la resta de Mss.: sant (i també el Ms. 1709 en la primera veu, no en les tres restants). (125) sancta, id. anterior, id. v. 221, 225, 246. (127) reynaràs, Ms. 1722 i 1751: reinaràs. El Ms. 1722 afegeix, al marge: «Acabat de cantar es mouen en peus rodants el llit y baxa el Areseli».
(128) En una oració
del segle XIV, inserida al final de l'Officium Crucifixi Domini
nostri Christi per dominum Papam Joanem XXII. del Breviari
de l'Arxiu Capitular de Lleida (Cod. 12 de Roda, f. 163v), apareix ja
aquesta doble condició de Maria: «Verge dona gloriosa, Mare de Déu e
esposa». Cf. Butlletí del Centre Excursionista de Vic,
II (1915-17), p. 112. En la lauda assumpcionista d'Orvieto (s. XIV),
és l'àngel Gabriel que li ho diu: «da parte el Figliol vostro,
matre e sposa» (v. 38), i en una narració del XV sobre «La Passió
de Jesucrist» (ed. F. X. Miquel i Rossell, Homenatge a A. Rubió i
Lluch, I (1936), p. 3210), Maria exclama: «Ell [Jesús] és Pare meu,
fill e espós meu». Encara avui la Loa assumpcionista de La
Alberca reparteix, adequadament, els paradoxals atributs entre les 3
persones de la Trinitat: «a la que es madre del Verbo, / del Padre
preciosa Hija, / y del Espíritu Santo / Esposa muy escogida». (133) cel, Ms. 1751: cels. (134) exalsament, Mss. 1625-1751: exaltament. (135) exelent, Ms. 1625: exçelent. (136) amichs, Ms. 1625: amigs. El Ms. 1709, però en la 1a i 2a veu escriu «amihs» i el de 1722: «amihs» (1a veu), «amich» (2a) i «amichs» (3a i 4a). (137) este cos sagrat pendreu, Mss. 1625, 1639 (FP) i 1751: lo cos de la sua mare pendreu, que s'excedeix en el nombre de síl·labes. Ms. 1639 (FA) i la 3a veu de 1709: prendreu. (138) Josaphat, Mss. 1625, 1639 )Ch), 1751: Josafat. (139) on, Ms. 1625: hon.// sepultat, Ms. 1639 (FA): enterrat. |
|
| _________________________ | ||
|
* [Nota de l'Autor]: Fa deu anys publicàvem la primera edició crítica de la Consueta de 1709 (text a càrrec de F. Massip, música a cura de M. C. Gómez) amb motiu de la magna exposició Món i Misteri de la Festa d'Elx, una important mostra coordinada per Alfons Llorenç que, presentada a la Llotja gòtica de València i al Saló del Tinell de Barcelona, ha estat ulteriorment aprofitada, potinejada i mutilada a bastament sense cap respecte per l'autoria ni pels continguts, donant lloc a edicions tan matusseres i erràtiques com la que s'inclou en el llibre Milagro y misterio. La Festa camino de Santiago, Xunta de Galicia [2004]. 1 Ms. 1625: [a) Capçalera de Gaspar Soler i Chacon]: «Llibre de la Festa de Nostra Senyora de la Sumptió ditta vulgarment la Festa de la Vila de Elig, sacada de son original registre a instància del senyor Honorat Martí de Monssí, cavaller familiar del Sant Offisi y capità per sa Magestat en la Ciutat de Oriola.» [Escut d'armes en colors composat per un pi i dos llops que pugen al tronc. Fons daurat. Casc timbrat a la dreta]. [b) Capçalera de l'original que G. Soler copia]: «Consueta de la Festa de la Assumtió de la gloriosíssima Mare de Déu, dita vulgarment la Festa de la Vila de Elig, que·s celebra a catorze y a quinze de agost perpètuament». Ms. 1639: «Consueta de la Festa de Nostra Senyora de la Assumptió que·s celebra en dos actes, Vespra y Dia, en la insigne Villa de Elig. Escrita per un devot seu en VI dies del mes de febrer de l'any MDCXXXIX». Ms. 1722: No duu encapçalament. Al segon full una dedicatòria posterior: «A mi querido discípulo Francisco Antonio Aznar, su maestro Ignacio Rodríguez, presbítero. Elche 1820.» Al foli 2v s'anota: «Escrita por el Beneficiado Josep Lozano y Roiz, presbítero. Año 1722». Damunt i davall d'aquesta última data s'escriu, d'altra mà, respectivament, «1709», «1639». Ms. 1751: «Llibre de la Festa de Nostra Señyora de la Assumpció / dita vulgarment la Festa de Agost de la Vila de Elig, / treta de originals registres antichs; ab altres notícies reco- / pilades de escriptures y fragments que he vist, yo, D. Car- / los Tàrrega de Caro, actual Requerido (o Capità que / dihuen), de la Costa marítima de esta Vila de Elig; tro- / bant-me ya huy, dia 17 Agost 1751, de edad de 64 añys, / y 3 mesos, en què ó ferme. / D. Carlos Tàrrega [rubricat].» (f. 14) «Consueta de la festa de la Verge, y Mare de Déu, Maria Santíssima de la Asumpció; dita vulgarment la festa de Agost en la Vila de Elig, que es celebra, y deu zelebrar perpètuament, en los dies 14 y 15 de Agost, de cascú any» (f. 17). 2 Ms. 1625: [Justificació de G. Soler]:
«Sia alabat y glorificat lo Santíssim Sacrament de l'altar y la
puríssima Verge Maria mare de Deu y Señora nostra concebuda sens pecat
original. Este trellat és tret del original que la Vila té en son Archiu en la caxa de tres claus, bé y fielment trelladat. Les advertènçies dels dits Actes van lo mes clar espesificades que m·és estat possible. El mayor premi que per este poch treball podre tenir (si premi mereixch) serà saber he açertat, en tot ho en part, aservir a V.m., a quí Nostre Señor guarde y done molts añys de vida y después la heterna per a què vega y goje la festa de les festes qu·és la essènçia divina.
D'esta sa cassa de V.m. y agost 15 de MDCXXV. Gaspar Soler Chacón.» Ms. 1751: «És de notar y advertir que en lo Archiu de esta Vila es trobarà / una Bulla Pontifícia conzedida per lo Papa Urbano 8, a fa- / bor de lo Regiment y vehins de esta Vila de Elig, a instància / y suplicació de Francès Sempere de Rico, Cavaller Síndich / y Procurador de dita Vila, en lo dia 24 de maig 1632, per a què / lo Señor Bisbe de ésta ni de altra Diòcesis, no puxa embara- / zar ne perturbar la posessió que té esta Vila de fer esta Festa / de N.ª S.ª de la Asumpció, en lo dia 15 Agost y sa vigília / cada un añy; y ab la facultat del Senyor Nuncio de España / que les dones puixen llevar en sa mànega una confiturilla / per a beure una volta en cas de necessitat dins la església. Y per / aver-la llegida y ser així, ó feme, yo, D. Carlos Tàrrega [rubricat]» (f. 14v) «En Nom de la Santíssima Trinitat, Pare, y Fill y / Esperit Sant, y del amparo de nostra Patrona, / y Abogada la Verge Maria de la Assumpció, he / recopilat este Llibre, y relació per a D. Jaume, y D.ª / Margarita Tàrrega, fills de nosaltres Dn Carlos / Tàrega, y D.ª Lloïsa Caro; que Déu nos guarde./ Amats fills, y descendents meus, per lo gran desig que tinch / que vos aprofiteu, y guardeu, esta part de les fatigues, y aplicació, que he tengut a descubrir, y desentrañar les antigui- / tats que diré; y entre éstes la Venguda, o aparició de la Verge de la Asumpció, de cos entregua; que tenim, y vene- / ram en esta Església, y Parròquia major de Sta. Maria / de la Vila de Elig: He resolt fer y deixar-vos este trellat de els / dos actes de Vespra y dia de la festivitat de Nostra Senyora / de la Asumpció, vulgarment dita | ||
