DOCUMENTS DE LA FESTA

[SEGONA JORNADA O DIA]¹

[f. 12v]

La festa del Dia és la següent:

Primo, acabades les Vespres, mentres se diguen Completes, van los apòstols a vestir-se, y en acabar Completes, entraran en la Iglésia, acompañats² ab los Majordoms y los Sants St. Pere, St. Joan, St. Pau y demés³ apòstols, exepto⁴ St. Thomàs que no entra fins lo darrere de tots (com avant se dirà), y⁵ les Maries es queden en lo andador acompañades⁶ ab los àngels y dos o tres capellans, y los apòstols munten al cadafal y, per orde, van adorar⁷ la⁸ Image de la Mare de Déu, la qual ya à de estar en lo llit ab quatre antorches de sera⁹ blanca, enseses,¹⁰ als cantons del cadafal. Y en aver adorat,¹¹ se aparten a un cap y canten St. Pere y St. Joan y altre lo següent:¹²

[Nota d'altra mà]: Motete a 3.

[f. 13]

[St. Pere, St. Joan i St. Jaume]¹³

140    Par-nos, germans, devem anar

a les Maries pregar

devotament vullen venir

per a la Verge sepellir.

Acabat de cantar, aniran a les Maries y canten lo següent en lo andador, que és a dó estan les Maries.¹⁴

[f. 13v-14]

[D'altra mà]: Motete a 4. [A la quarta veu]: A las Marías en e[l andador].

[St. Pere, St. Joan i St. Jaume]¹⁵

144    A vosaltres venim pregar

que·msemps anem a soterrar

la Mare de Déu gloriós

puix tan bé à fet per nós.

148    E anem tots ab amor

y alegria

per amor del Redemptor

e de la Verge Maria.

[Responen les Maries y Àngels als apòstols:

Maries

152    Vosaltres siau benvinguts,

parents e amichs de grans virtuts,

promptes som per a anar

a la Verge a soterrar.]

[f. 14v]

[A]cabat¹⁶ de cantar, pren St. Pere la palma que té lo¹⁷ Image, y canta lo següent.¹⁸

St. Pere

156    Preneu vós, Joan, la palma preciosa

e portau-la davant lo cos glorificat,

car axí u dix la Verge gloriosa

ans que als cels se n·agués pujat.

Respon Sent Joan lo següen¹⁹ al mateix to:²⁰

[f. 15]

St. Joan

160    De grat pendré la palma preciosa

e compliré lo que aveu manat,

puix que aveu potestat copiosa

de condemnar e delir tot pecat.

Dita esta copla, pren Sent Joan la palma y, agenollan-se tots los apòstols al derredor del llit, canten lo següent:²¹

[f. 15v-16]

[D'altra mà]: Se dizen estas dos coplas primeras y después se prosigue asta lo último.

[Apòstols]

164    Flor de virginal bellesa,

temple de humilitat,

la sancta Trinitat

fon enclosa e contesa,

168    pregam-vos, cos molt sagrat,

que de nostra parentat

vos acort tota vegada

quant sereu als cels pugada.

[f. 16v]

Acabat de cantar, prenen los apòstols lo cos de la Mare de Déu per a portar-lo a soterrar, dient lo Psalm:²²

In exitu Israel de Ægypto,

domus Jacob de populo barbaro:

Facta est Judea sanctificatio eius:

Israel potestas eius.

v       Mare vidit, et fugit:

Jordanis conversus est retrorsum.

Montes exsultaverunt ut arietes:

et colles sicut agni ovium.

Quid est tibi mare quod fugisti?

x       et tu Jordanis, quia conuersus es retrorsum?

Montes exsultastis sicut arietes,

et colles sicut agni ovium?

A facie Domini mota est terra,

a facie Dei Jacob:

xv     Qui conuertit petram in stagna aquarum,

et rupem in fontes aquarum.

Non nobis, Domine, non nobis,

sed nomini tuo da gloriam.

Super misericordia tua et veritate tua:

xx     nequando dicant gentes: Ubi est Deus eorum?

Deus autem noster in cælo:

omnia quaecumque voluit, fecit.

Simulacra gentium argentum et aurum,

opera manuum hominum.

xxv   Os habent, et non loquentur:

oculos habent, et non videbunt.

Aures habent, et non audient:

nares habent, et non odorabunt,

[f. 17]

Manus habent et non palpabunt:

xxx   pedes habent, et non ambulabunt:

non clamabunt in gutture suo.

Similes illis fiant qui faciunt ea:

et omnes qui confidunt in eis.

Domus Israel speravit in Domino:

xxxv adjutor  eorum et protector eorum est.

Domus Aaron sperauit in Domino,

adjutor eorum et protector eorum est.

Qui timent Dominum speraverunt in Domino:

adjutor eorum et protector eorum est.

xl     Dominus menor fuit nostri,

et benedixit nobis.

Benedixit domui Israel:

benedixit domui Aaron.

Benedixit omnibus qui timent Dominum,

xlv   pusillis cum majoribus.

Adjiciat Dominus super vos:

super vos, et super filios vestros.

Benedicti uos a Domino,

qui fecit cælum et terram.

l        Cælum cæli Domino:

terram autem dedit filiis hominum.

Non mortui laudabunt te Domine:

neque omnes qui descendunt in infernum.

Sed nos qui vivimus, benedicimus Domino,

lv     ex hoc nunc et usque in sæculum.

Gloria Patri, et Filio,

et Spiritu Sancto.

Sicut erat in principio, et nunc, et semper,

et in sæcula sæculorum. Amen.

I dien asò,²³ entren los Jueus, los quals, axí mateix, an²⁴ de estar aparellats, y, entrant per lo andador, canten lo següent. Y adverteix-se que mentres canten, St. Pere y St. Joan²⁵ van-los inpedint²⁶ no passen²⁷ avant. Y en acabar tot lo que en lo andador cantan, desenbayna St. Pere un coltell que porta y pelea [f. 17v] ab los Jueus,²⁸ y tornen a embaynar y van tots al cadafal darrer²⁹ St. Pere, los braços alts y les mans fetes gafes³⁰ y, agenollats tots, canten los jueus «O Déu Adonay», perquè lo segent es canta en lo andador.³¹

[D'altra mà]:

«Tiples Primero. Solo. Todos. Todos. A Duo. Todos. Todos».

«Bajos y todos. Todos. Solo. Todos. A Duo. Todos. Todos».

«Tenores seguido. Solo. Todos. Todos. A Duo. Todos».

[Jueus]

172    Aquesta gran novetat

nos procura desonor;

anem tots a pas cuytat,

no·n conporteu tal error.³²

[f. 18]

[Jueus]

176    No és nostra voluntat

que esta dona sotereu,

ans en tota pietat

vos manam que·[n]s la dexeu.³³

180    E si asò no fareu,

nosaltres cert vos direm,

que us manam, en quant podem,

per Adonay, que·ns la dexeu.³⁴

[f. 18v-19]

[D'altra mà]: Dos vezes seguido.

[Jueus]

184    O Déu Adonay

qui formís natura!

Ajuda'ns, Sabday,

sapiensa pura!

188    Tal miracle may

no féu creatura;

ajuda'ns, sent Pere,

qui tens la procura.

192    Som-nos penedits

de tot nostre cor,

pregam-te, Señor,

nos vulles guarir.

(Tal miracle may, etc.)

Acabad³⁵ de cantar los Jueus, diguen los apòstols lo següent:³⁶

[f. 19v-20]

[D'altra mà]: Dos vezes se repite.

[Apòstols]

196    Pròmens Jueus, si tots creeu

que la Mare del Fill de Déu

tots temps fon verge, sens duptar,

ans e aprés de infantar.

200    Pura fonc e sens pecat

la Mare de Déu glorificat,

advocada dels peccadors:

crehent açò guarireu tots.

Responen los Jueus:³⁷

[f. 20v-21]

[D'altra mà sobre la partitura]: Todos. Todos. Todos. Todos  

[Jueus]

204    Nosaltres tots crehem

qu·és la Mare del Fill de Déu.

Batejau-nos tots en breu,

qu·en tal fe viure volem.

Pasen avant.³⁸

[f. 21v-22]

[D'altra mà sobre la partitura]: Tiples. Duo. Contralto. Duo.

[Jueus]

208    Cantem señors!

Què cantarem?

Ab clamors

façam gràcies y llaors

212    a la humil Mare de Déu.

A ella devem servir

tot lo temps de nostra vida,

puix la bondat infinita

216    nos vullgué axí guarir.

Dons cantem tots,

tots la lloem.

(ab clamors,

façam gràcies y llaors

a la humil Mare de Déu).

[f. 22v-23v]

Acabat de cantar esta cantoria,³⁹ prenen los apòstols lo⁴⁰ Image ab tota la solemnitat, ab lo palis y creu, ensencer,⁴¹ y tots ab llums, axí⁴² apòstols com los Jueus y Maries, y fan lo soterrar per dalt lo cadafal, y canten In exitu Irrael,⁴³ y tornen lo Image on estava, y tots agenollats canten lo següent:⁴⁴

[Apòstols]

Ans d'entrar en sepultura

220    aquest cos glorificat

de la Verge sancta e pura,

adorem-la de bon grat. [D'altra mà]: De Capilla.

Contemplant la tal figura,

224    ab contrició y dolor,

de la Verge sancta e pura

en servey del Creador.

Respectant la tal figura

228    ser de tanta magestat,

de la Verge sancta e pura

adorem-lo de bon grat.

[f. 24]

Acabada⁴⁵ esta cantoria, adoren tots lo⁴⁶ Image, y després, cantan⁴⁷ lo In exitu Israel d'Egipto etc., posen-lo⁴⁸ en la sepultura, y tantòs⁴⁹ devalla lo Araceli ab quatre àngels cantant lo següent. Y devallen fins lo sepulcre, y advertex-se⁵⁰ que dins lo sepulcre an de estar persones que sàpien donar lo Image als àngels. Y tornen a muntar cantant les matexes coples.⁵¹ Y, mentres canten la darrera copla,⁵² entra St. Thomàs fent actes de admiració, mostrant gran sentiment. Y, entretant, van los⁵³ àngels muntant poch a poch, y paren-se mentres St. Thomàs canta. Y li lleven la diadema del cap de⁵⁴ la Verge per a què els de la Coronació pugen⁵⁵ coronar-la.⁵⁶

[f. 24v-25]

[Àngels]

Llevantau·s, Reyna excelent,

232    Mare de Déu omnipotent;

veniu, sereu coronada

en la celestial morada.

Alegrau·s que hui veureu

236    de qui sou Esposa e Mare,

e també veureu lo Pare

del car Fill y etern Déu.

Allí estareu sens tristor,

240    on pregareu per lo peccador,

e regnareu eternalment

contemplant Déu omnipotent.

[f. 25v]

Acabat de cantar los àngels, canta St. Thomàs que à de ser⁵⁷ veu de contrabaix.⁵⁸

[St. Thomàs]

O bé·s fort desaventura

244    de mi, trist, desaconsolat,

que no m sia assí trobat

en esta sancta sepultura!⁵⁹

Prech-vos, Verge excelent,

248    Mare de Déu omnipotent,

vós me ajau per escusat,

que les Indies me an ocupat.

Acabat de cantar sent Thomàs, canten los de la Coronació, los quals an de estar aperellats.⁶⁰ Y, acabats de cantar, coronen lo image cantant lo Gloria Patri.⁶¹

[f. 26]

CORONACIÓ

[Ssma. Trinitat]⁶²

Vós siau ben arribada

252    a reynar eternalment,

on tantost, de continent,

per Nós sereu coronada.⁶³

[Hacabat⁶⁴ de coronar a Nostra Senyora, puga⁶⁵ St. Thomàs al cadafal y abrassa⁶⁶ a St. Pere y als demés Apòstols, esmenant esta lletra⁶⁷ de la Coronatió lo licenciado Comes, mestre del real palàtio,⁶⁸ es canta:⁶⁹

[Ssma. Trinitat]

Veniu, Mare excellent,

256    puix que virtut os abona,

ab esta ymperial corona

reynareu eternalment.⁷⁰

[f. 26v-27]

[Àngels]

Gloria Patri et Filio

et Spiritui Sancto.

Sicut erat in principio

et nunc et semper

et in secula seculorum.
Amen.

(140) Vers que expressa una acció de desplaçament, com el 144, pràctica que ja trobem en el magnífic drama litúrgic De Tribis Mariis de vic (s. XII): «Eamus mirram emere [...] Eamus vicere sepulcrum» (v. 1 i 86 s. de l'edició de J. Romeu: «Teatro hispánico del período románico», Estudios Escénicos, IX (1963), p. 27 i 30).// Par-nos, Ms. 1639 (FP i Ch): Par-vos (amb interrogació). Ms. 1751: Per nós.

(141) a les, Ms. 1639 (Ch): allà les. Ms. 1639 (FA): Aja a les.

(143) sepellir, Mss. 1625-1751: seppellir. Sepellir o sebollir és verb arcaic que significa 'soterrar'.

(145) que·msemps, el Ms. 1709 escriu les dues primeres veus: «quēsemps» (i així apareix a les 4 veus del Ms. 1722) i en la 3a i 4a: «quemsemps». La forma correcta seria «que ensems». Ms. 1625: que·nsens; Ms. 1639 (Ch): que ensemps; Ms. 1639 (FP): que·nsemps; Ms. 1639 (FA): Cuant sems; Ms. 1751: que ensens.

(146) Ms. 1639 (FA) llegeix: la Verge Mare de Déu.

(147) puix, Ms. 1625: pux; Ms. 1639 (Ch): puig, id. v. 162.// tant, els Mss. 1709 i 1722, només a la primera veu escriuen, respectivament, «tan» i «tam». Ms. 1639 (FA): tan.

(149) y, Ms. 1751: e, id. v. 222, 226, 230.

(152) benvinguts, Ms. 1625 (TLl) i 1751: ben venguts.

(153): e, Ms. 1625 (TLl): y.

(148-151) Ms. 1639 anota, al marge, «Fefaut». Per raons estròfiques i de rima, considerem que aquí hi hagut una mutilació del text primigeni, que afecta al vers 149, per això ens permetem de restablir la forma quarteta.

(152-155) Els Mss. 1639, 1709 i 1722 suprimeixen la rúbrica (151 s.) i la resposta de les Maries. En no tenir música el Ms. de 1625, actualment aquests versos es canten amb la melodia de «Ay trista vida corporal».

(156) preciosa, Ms. 1625: pretiosa; Ms. 1751: preciossa.

(158) axí u, Ms. 1639 (Ch): així hu.// dix, Ms. 1639 (FA): diu.// gloriosa, Ms. 1751: gloriossa.

(159) cels, Ms. 1625: sels, id. v. 171.// agués, Ms. 1639 (FA): aguest, Ms. 1751: agés.// pujat, Ms. 1751: puchat.

(158-159) Ms. 1639 (FA) inverteix l'ordre dels versos.

(156-159) Un altre cop ens trobem davant una manifesta mutilació d'un text anterior, donat que, segons la tradició apòcrifa, és Joan qui ofereix la palma a Pere. I aquí sant Pere ho justifica «car així u dix la Verge gloriosa» i això ho digué Maria a Joan en privat (v. 68-71), sense que Pere hi fos present.

(160) preciosa, Mss. 1625-1751: preciossa.

(161) lo que aveu, Mss. 1625-1751: lo que me aveu; Ms. 1639 (FP): lo que m'aveu.// compliré, Ms. 1639 (FA): cumpliré.

(162) que aveu, Ms. 1625: que haveu; Ms. 1639: aveu.// copiosa, Mss. 1625-1751: copiossa.

(163) condemnar, Ms. 1639 (FA i FP): condenar; Ms. 1639 (Ch): condempnar; Ms. 1751: comdenar. El Ms. 1639 anota, al marge: «Baix» i «Dalt». El Ms. 1639 (FA) suprimeix la copulativa «e».

(164) bellesa, Ms. 1625: bellesa.

(167) fon, Mss. 1625-1751: fonch; Ms. 1639 (FA): fonc.// enclosa, Ms. 1625: enclossa.// contesa, Mss. 1625-1751: contessa; Ms. 1639 (FA i Ch per nota): defesa.

(168) Pregam-vos, els Mss. 1709-1722 a la 1a veu escriuen: pregan-vos; Ms. 1751: pregant-vos; Ms. 1639 (FP): pregau-nos (que, evidentment, no té sentit aquí).

(169) nostra, Ms. 1639 (Ch) vostra.

(171) quant, Ms. 1639 (FA): cuant.// pugada, Ms. 1639: pujada; Ms. 1751: puigada.

(I) Aegypto, 1709-1722: Egipto.

(III) Judea, 1709-1722: Iudea.// santificatio, 1709: santificasio.

(VI) retrorsum, 1709: retrosum, id. v. X.

(VII) exsultaverunt, 1709-1722: exultaverunt.

(VIII) colles, 1709-1722: coles.

(X) es, 1709: est.

(XI) exsultastis, 1709-1722: exultastis.

(XII) colles, 1709: coles.

(XIII) facie, 1709: fasie, id. v. XIV.

(XV) stagna, 1709: extagna.

(XVIII) nomini, 1709: nomine.

(XXII) quaecumque, 1709: quecunque.

(XXIII) gentium, 1709: gesnsium.

(XXXI) gutture, 1709: guture.

(XXXII) similes, 1709: similis.

(XXXIII) omnes, 1709: omnis.

(XXXIV) speravit, 1709: esperavit, id. v. XXXVI.

(XXXV) adjutor, 1709-1722: adiutor, id. v. XXXVII, XXXIX.

(XXXVI) Aaron, 1709: Aron, id. v. XLIII.

(XXXVIII) speraverunt, 1709: esperaverunt.

(XLV) pusillis, 1709: pussilis.// majoribus, 1709: mayoribus.

(XLVI) adjiciat, 1709-1722: adiiciat.

(XLIX) fecit caelum, 1709: fesit celum.

(L) caeli, 1709: celi.

(LI) filiis, 1709: filis.

(LIV) benedicimus, 1709: benediximus.

(LV) saeculum, 1709: seculum, id. v. LIX.

(LVII) et, 1709 oblida.// Spiritui, 1709: Espiritui.

(LVIII) nunc, 1709: nuc.

(173) desonor, Ms. 1639 (ch) i 1751: deshonor.

(174) cuytat, Ms. 1639 i 1751: cuitat.

(175) no·n, Ms. 1639 (Ch): no.// conporteu, Mss. 1625-1751, 1639 (Ch): comportem (de millor sentit). Ms. 1722, 1a veu: conporteu, 2a i 3a: comporteu.

(176) voluntat, Ms. 1751: voluntad.

(177) que esta, Ms. 1625 i veu tenor Mss. 1709-1722: qu·esta.// sotereu, Mss. 1625, 1639, 1751: soterreu.

(178) en, Mss. 1625-1751: de; Ms. 1639 (FP): du.

(179) que·[n]s, el Ms. 1709, en realitat, escriu en els tenor i tiples «qes» (amb una ratlla dalt de la q) i en els baixos «qus» (amb una ratlla dalt de la q); el de 1722 en les dues primeres «que» i en la darrera «qes» (amb una ratlla dalt de la q). Mss. 1625, 1639 (FP) i 1751: que·ns; Ms. 1639 (Ch): que us. Naturalment el bon sentit és «que ens».

(180) E si asò, Ms. 1625: Y si assò; Ms. 1639: E si açò; Ms. 1751: Y si azò.

(183) per Adonay, Mss. 1639 (FP), 1709-1722 (tiples i baixos) i 1751: Para Donay; Ms. 1639 (Ch): per Adonai. Adonai, seté nom de Déu, en hebreu 'el Senyor', 'el que domina' (Cf. S. Isidor de Sevilla: Etimologies, Lib. VII, 1, 14).// que·ns, Mss. 1639 (Ch) i 1709-1722 només en la veu de tenor: que us. Vegeu nota al v. 179.

(186) Sabday, Ms. 1639 (Ch): Sabdai; Ms. 1751: Sapday. Sabdai, desè nom de Déu, en hebreu 'l'Omnipotent' (Cf, S. Isidor, op. cit., Lib. VII, 1, 17)

(187) sapiensa, Ms. 1625: saviessa; Ms. 1639 (ch): savieça; Ms. 1751: saviessa sa (sobra la sa, mala lectura).

(194) Señor, Mss. 1625, 1639 (Ch), 1751: Senyor, id. v. 208.

(184-195) Al Ms. 1639 aquestes cobles es repeteixen quatre cops, la darrera en Elami.

(196) Pròmens, Ms. 1639 (Ch): Prohòmens. Pere Català i Roca («Dues remarques al text del Misteri», Festa d'Elig, 1961) suggeria que calia llegir «prometeu-nos» (promé·ns). Pomares Perlasia ja ho havia observat i s'inclinava, com nosaltres, per «prohòmens» (op. cit., p. 94, nota 19, i p. 144).// Jueus, Mss. 1709-1722: Iueus; Ms. 1751: Juheus.// creeu, Ms. 1751: creheu.

(197) que, Ms. 1639 (FP): qu·és.

(198) fon, Mss. 1625, 1639 (Ch), 1751: fonch. Ms. 1639 (FP): son.// duptar, Ms. 1639 (FP) i 3a veu 1722: ductar.

(199) El Ms. 1639 anota al marge: «Bajo a 3. Gesolreut. Tenor a 3»

(200) fonc, Mss. 1625, 1639 (Ch), 1751: fonch; Ms. 1639 (FP): font.

(202) peccadors, Mss. 1625-1751: pecadors, id. v. 240-

(203) açò, Ms. 1625: assò. Ms. 1751: azò.

(196-199) Aquesta estrofa fou suprimida en la cinta magnetofònica remesa a Pius XII el 1950 i del fullet que l'acompanyava titulat La Música religiosa en España. Ofrenda que, en nombre de S.E. el Jefe de Estado Español y Gmo. de los Ejércitos, hizo a S.S. Pío XII el Ministro de Educación Nacional, José Ibáñez Martín (Cf. Pomares, op. cit., p. 94, nota 19). Als peoners del nacional-catolicisme els devia esmussar aquesta referència tan explícita al part. Un clar precedent d'aquests versos són els v. 17-20 (tercer goig) del ball rodó: «Verge: fos anas del part / pura, e sens falliment / en lo part, e prés lo part / sens negun corrumpiment» (ed. Aramon, «Cants en vulgar del Llibre Vermell de Montserrat», p. 41).

(204-205) Per al bon recompte sil·làbic aquests dos versos podrien reestructurar-se en «Nosaltres tots crehem qu·és / la Mare del Fill de Déu», si bé el primer perdria la rima consonàntica.

(205) El Ms. 1639 afegeix al marge: «Els batecha S. Pere prenint la palma»; contràriament la traducció de Perpinyà diu «S. Juan los bautiza». Als apòcrifs era el rabí qui, acceptant la palma que li lliura S. Pere, bateja als seus companys. El Ms. 1639 afegeix: «Tiple a 4. Tenor a 4. Atus a 4. Bajo a 4. De Ribera».// qu·és, Ms. 1639 (Ch) i 1751: que és.

(206) Batejau-nos, el Ms. 1709 vacil·la i en les dues primeres veus escriu «batechau-nos», com ho fa el Ms. 1722 en totes quatre; Ms. 1639 (Ch): batejau-nos a.

(207) que·n, Ms. 1639 (Ch) i 1751: que en.

(211) façam, el Ms. 1709 ho escriu així en la 1a i 3a veu, en la segona grafia: «facam» i en la quarta «fasam»; el de 1722 en les 3 primeres «façam» i en la 4a «fasam». Ms. 1625: fassam; Ms. 1639 (FP): façan; Ms. 1751: fasam.// gràcies, Ms. 1625: gràsies.

(215) la, Mss. 1625, 1639 (FP), 1751: sa.// infinita, Mss. 1625-1751: infinida.

(216) vullgué, Ms. 1639 (Ch) i 1751: volgué.// axí, Ms. 1639 (Ch i FP en la 3a i 4a veu), 1722 i 1751: així.

(217) Dons, Ms. 1625: Doñs; Ms. 1639 (Ch): Donchs.

(172-218) Ms. 1639 (FA) suprimeix aquesta escena.

(219) d'entrar, ms. 1625, 1639, 1751: de entrar

(220) aquest, Ms. 1639 (FA): Aque est (indici de què potser copia d'un manuscrit musical).

(222) El Ms. 1639 posa a continuació d'aquesta estrofa els v. 227-228 intercalats, ometent la repetició dels v. 229-230. Afegeix al marge: «Tenor.— Agenollats y a compàs major. Altus.— Agenollats i a compàs major.— De Lluís Vich. Baxo.— Befabemi. Passen avant. Tiple. Cobla. Altus. Cobla. De Luis Vich. Baxo. Cobla.»

(223-226) Els Mss. 1709-1722 (i les transcripcions del Ms. 1639) col·loquen aquesta estrofa en full a part i, per tant, a continuació de la següent. Però això ho fan perquè només aquesta s'ha de cantar «a capella» (sense l'acompanyament instrumental que en aquella època encara existia); si bé l'ordre correcte és el que restablim d'acord amb la simètrica tornada.

(224) contrició, Ms. 1625: contriçió.

(228) Respectant, Ms. 1639: espectant (oblida la R que anava al marge).

(231) Llevantau·s, Ms. 1639 (FA): Levantau·s.// excelent, Mss. 1625-1751: excellent; Ms. 1639 (FA): exelent, id. v. 247. En realitat els Mss. 1709 i 1722 grafien en la 1a, 2a i 4a veu: exelent; i en la 3a: excelent.

(235) hui, Ms. 1625: aquí. Mss. 1639 (FA i Ch) i 1751: huy.// veureu, Ms. 1639 (FA), Ms. 1722 i 1709 (1a veu): vereu.

(237) veureu, Mss. 1709 i 1722 en la 1a i 4a veu: veureu; en la 2a i 3a: vereu.

(238) etern, Ms. 1639 (FA): eterne.

(240) peccador, Mss. 1625, 1639 (FA i Ch) i 1751: pecador.

(241) regnareu, Ms. 1625: reynareu; Ms. 1751: reinareu.// eternalment, Mss. 1709-1722 (2a veu): eternament.

(243) De bé·s, Mss. 1625-1751: O bé·s, que és el correcte. Ms. 1639 (FA): De ves; Ms. 1639 (FP): O res; Ms. 1639 (Ch): O ben. Partitures del Ms. original de 1639 reproduïdes per FP: O bes for. Cal aplicar el sentit de «fort» com a 'greu, desagradable' («Ay trsita de mi!, en fort planeta naixquí», es lamenta la princesa de l'Imperi grec, Carmesina, en la mort de Tirant. Tirant lo Blanc, cap. 474); per tant cal interpretar el vers com: «Oh! ben desagradable desaventura és...».// desaventura, Ms. 1751: desaventurat (incoherent transcripció).

(244) mi, Ms. 1751: my.// trist, Ms. 1639 (FA): trists. Novament ens trobem amb una expressió molt usual al segle XV: «Oh trist e desaventurat de mi!» es plany el rei d'Apol·lònia en veure el seu germà d'armes mort per Tirant (Tirant lo Blanc, cap. 74). Sant Eudald s'exclamava d'idèntica manera en l'al·ludida consueta catalana de 1549: «O trist de mi, desaconsolat, / bé som jo desaventurat», així com la seva amfitriona Alexandrina: «O trista, desaconsolada» (v. 397-398 i 549 ed. J. Romeu, II, p. 93 i 101), i semblantment, el Rei de la Consueta de Sant Jordi: «O trist de mi, desventurat» (v. 137 ed. cit., III, p. 15). També S. Josep s'exclama de manera pareguda en la Nativitat de Gómez Manrique (c. 1412-c.1490): «O viejo desventurado!» (v. 1), i S. Pere en el Auto de la Pasión de Lucas Fernández (c.1474-1542): «¡Ay de mí, desconsolado!... ¿Què haré yo, desdichado?» (v. 11, 13 i 319, ed. E. Gutiérrez, Barcelona, 1983).

(245) no·n, Mss. 1625, 1639 (Ch) i 1751: no·m, que és el correcte; partitures Ms. 1639 reproduïdes per FP: no.// yo, Mss. 1625-1751: assí, que té més bon sentit.

(247) Verge, en la partitura facsimilada del ms. 1639 que publica FP no apareix aquest mot.

(249) ajau, Ms. 1639 (Ch) i 1751: hajau.// escusat, Ms. 1625: escussat. Aquest vers correspon a una expressió de disculpa habitual al segle XV: «per què suplic a l'excel·lència vostra que m'hajau per excusat», diu l'ermità al Rei d'Anglaterra (Tirant lo Blanc, cap. 8)

(250) an, Ms. 1639 (FP): han. Aquest vers ha portat de corcoll als investigadors. C. Vidal y Valenciano («El Tránsito y la Asunción de la Virgen», p. 38, dins de M. Milà y Fontanals: Orígenes del Teatro Catalán, OC VI) ja insinuava una possible relació d'aquest vers amb el descobriment d'Amèrica (1492), cosa que el conduïa a establir la creació del Misteri en aquelles dates. De la seua banda, Felip Pedrell (op. cit., p. 40, nota 1), sense acceptar la hipòtesi precedent quant a la data de composició de la Festa, si que argüeix una possible modificació posterior d'aquest vers que contemplaria la descoberta de Colom, sobretot atenent a la singualritat de tenir «nueve sílabas», supòsit d'alguna manera recollit per Martí de Riquer (Historia de la Literatura Catalana, IV, p. 378-379). Lázaro Carreter (art. cit., p. 384-385) pensa que no hi ha cap relació entre el vers i els fets de 1492, car Tomàs fou apòstol de l'Índia asiàtica que tenia una denominació plural des d'antic, donada la diferència que els geògrafs feien en aquell immens país entre l'India magna i l'India bragmanorum. Finalment, Josep Romeu i Figueras («El teatre assumpcionista de tècnica medieval als Països Catalans», p. 266), revalida la tesi de Pedrell i Riquer en considerar la impropietat del vers de «deu síl·labes» dins d'una quarteta d'«octosíl·labs apariats». El parlament de Tomàs es composa de dues quartetes on, si no anem errats en el recompte, alternen els versos de set i vuit síl·labes, excepte en aquest vers que, si li apliquem la prosòdia catalana i respectem «me an» sense apostrofar, resulta descasíl·lab, i si com diu J. Romeu fóra «l'Índia» en singular, seria octosíl·lab com cal. Podem comcloure, doncs, que si bé temàticament no cal relacionar el vers amb el descobriment colombí, sí que, potser, ocorregut aquest, el vers hagués pogut prendre un altre relleu.

(243-246) Com ja hem assenyalat, tot ens fa pensar que també aquest cant de S. Tomàs conté manlleuts d'un paral·lel que inclouria el passatge de la contricció de l'apòstol dubtós davant Jesús en alguna passió escènica catalana, avui perduda. El cert és que en la Passió Didot hi ha un vers en boca de Tomàs quan es penedeix, que ens ho insinua: «Ay las! ta<n> fort soy desastruc» (v. 1.191 ed. cit.)

(251) arribada, en la transcripció d'un fragment del Ms. 1625 que fa T. Llorente escriu: arrivada.

(252) reynar, Ms. 1625 (TLl): regnar.// eternalment, Ms. 1625 (TLl): eternament.

(253) tantòs, Mss. 1625-1751, 1639 (Ch): tantost.// on, reproducció facsimilar FP: en (en les lletres del Tiple 1r i Tiple 2n), on (Baix).

(255) excellent, Ms. 1625 (TLl): excelent.

(256) virtut, Ms. 1751: virtud.

(257) ymperial, Ms. 1625 (TLl) i 1751: imperial.

(258) reynareu, Ms. 1625 (TLl): reinareu. Així s'expressa també S. Pancraci dirigint-se a S. Eudald: «e regnareu eternalment» (v. 459, Consueta de S. Eudald, ed. Romeu, II, p. 96).

1     Ms. 1639 (Ch) encapçala la rúbrica: Acte Segon.

2 &n