EL MISTERI

Arriba l'hora del gotet d'orxata

Entre els cavalls de la mar, els cavalls

Oh llit desfet i tebior dolcíssima

«Lo meu car Fill, quan lo veuré» Vacil·la

De Burjasot i de Godella vénen

Clama la Mare en el silenci. Hi ha

Mare d'amor, contemplaria el Fill

De terra, els ulls, i només que de terra

POSTAL

ELS HORTS

Oh lent dolor de la nit que navega

Oh sentiment graduat, oh nocturn

Exacerbat per la llumm o la calç

Em moriré. No quedarà memòria

Jo seré el mort d'un amor impossible

Remor dels horts. Nit com ninguna nit

LES CONTEMPLACIONS

Dama d'Elx

L'enigma, encara. Inescrutable sempre

L'amor més gran que ha nascut a la terra

Però no. Sempre, la fredor llunyana

Perquè la té. Perquè la saps. Recordes

Llavis plegats de funesta deesa

Et mire amant, gioconda de pedra

Secret d'amor, o silenci litúrgic

Treta de terra, excavada a terra

Rostre llaurat, assenyalat, insigne

Matí darrer

El Misteri d'Elx

Òscar Esplà