Tornar al Portal La Tramoia

 PERE IBARRA                                 

Pere Ibarra i la Festa d'Elx 

 

LA FESTA D'ELX EN L'OBRA DE PERE IBARRA I RUIZ*

 

joan castaño i garcia**
Biblioteca Municipal "Pere Ibarra"

 

               INTRODUCCIÓ
               DIVULGACIÓ
               INVESTIGACIÓ
                    E
studis Generals
                    Publicació de documents
                    Edició de la consueta
               RESTAURACIÓ
               CONSERVACIÓ
               MANIFESTACIONS PLÀSTIQUES
               CONCLUSIONS 
 

I. INTRODUCCIÓ

   El ple convenciment de la gran importància de la Festa d'Elx, de la necessitat de la seua restauració, de la divulgació dels seus valors artístics entre els estudiosos i de procurar la seua salvaguarda per al futur, és un fet evident en l'extensa obra de l'erudit historiador Pere Ibarra i Ruiz (Elx, 1858-1934)1. Com veurem, la seua intervenció directa, tant en les investigacions sobre el drama assumpcionista, com en les tasques de restauració escènica de la Festa -tot just en una època en que la representació travessava un període de decadència-, atorga a aquest ampli apartat de l'obra d'Ibarra una innegable trascendència pel que fa a la història contemporània del Misteri elxà. És per això que, dins d'una anàlisi sistemàtica dels estudis del nostre personatge que, creiem, cal efectuar per a avaluar-los i aprofitar-los convenientment, ens ha semblat d'interés fer una primera introducció a aquesta part dedicada a la Festa a l'objecte d'obtenir, si més no, una idea aproximada del seu abast. I per tal d'intentar apropar-nos a aquesta parcel·la de la seua tasca, la dividirem en diversos apartats concrets. Així, en una primera aproximació, els seus escrits i les seues intervencions al respecte, poden ser classificades -encara que totes estan relacionades entre sí, en divulgatius, d'investigació, de reflexions públiques per a propiciar la restauració i perperació de les representacions i, per últim, en manifestacions plàstiques basades i/o relacionades amb la Festa.

 

II. DIVULGACIÓ 

   Una tasca fonamental desenvolupada per Pere Ibarra respecte a la Festa, iniciada ja pel seu germà Aurelià Ibarra i Manzoni (Alacant, 1834- 1890)2, fou la divulgació de l'obra assumpcionista il·licitana, de la seua importància i dels seus valors. Divulgació, principalment, entre els estudiosos, investigadors, musicòlegs i, en general, entre aquelles altres personalitats rellevants en el camp de la cultura -los inteligentes, com assenyalava el propi Ibarra- que pogueren, per la seua banda, estudiar l'obra i donar-la a conéixer. Aquesta divulgació era portada a terme de diverses maneres. D'una banda, amb invitacions personals als investigadors, que Ibarra acompanyava personalment a les representacions i dels quals obtenia les seues primeres impressions. Podem presentar alguns exemples d'aixo que diem.

    Potser, el cas més curiós, per una circumstància casual, va ser el de Pierre París. Aquest hispanista i arqueòleg, convidat per Ibarra per a contemplar la Festa en l'agost de 1897, arribà a la ciutat justament uns dies després d'haver-se trobat la Dama d'Elx. Assabentat Paris de la importància de la troballa arqueològica, telegrafia al Museu del Louvre i aconseguí que aquest centre adquiríra el bust ibèric que, d'aquesta manera, eixiria, dies després, de la població. Aquest fet, que ocasionà que en alguns cercles s'acusara a Ibarra d'haver intervingut directament en la venda de la Dama3, no impedí a Pierre París de contemplar la Festa i, de retorn a França, publicar un interessant article descriptiu sobre el drama elxà en L'Illustration de París4.

   Tres anys després, en el 1900, Ibarra acompanyà a presenciar la Festa a un grup excursionista de Lo Rat Penat, desplaçat des de València i encapçalat per Teodor Llorente. Aquest personatge, aprofità el viatge per a publicar una sèrie d'articles-crònica en Las Provincias de València, periòdic del qual era director. En aquests articles -apareguts entre l'onze i el vint d'agost del 1900, signats sota el pseudònim de Valentino- relata Llorente l'excursió i les experències davant l'obra il·licitana5. Aquesta delegació ratpenatista coincidí a Elx amb el musicòleg Felip Pedrell que també es trobava en la ciutat per a contemplar la Festa. Precisament Llorente, en l'últim dels articles de la sèrie, replegava les impressions de Pedrell i els suggeriments d'aquest sobre alguns detalls escènics i musicals que calia revisar: participació excessiva del Mestre de Capella, interpretació en el moment de la Coronació de la Marxa Reial, utilització de la creu en el soterramentde la Mare de Déu, deficient interpretació de la partitura, etc.6

   Fruit de l'estada de Felip Pedrell a Elx i dels seus estudis posteriors de la consueta de la Festa va ser el seu interessant article "La festa d'Elche, ou le drame lyrique liturgique. La mort et l'Assomption de la Vierge"7. Les relacions Ibarra-Pedrell no es van trencar després de la visita del musicòleg. Els dos personatges, interessats en restaurar la Festa, mantingueren correspondència en la qual manifestaven algunes idees que permeteren portar a terme els seus projectes. Part d'aquesta correspondència va ser publicada pel mateix Ibarra en el periòdic local El Pueblo de Elche en març de 19018. Ibarra, esperonat per Pedrell, proposava als il·licitans de publicar el treball del musicòleg -que aquest estava disposat a cedir gratuïtament- i formar una mena de fullet que, repartit entre els espectadors de les representacions, permetera obtenir alguns ingressos amb els quals poder restaurar la Festa, ja que els pressupostos municipals dels quals es nutria la representació eren sempre prou escassos. Amb aquesta finalitat, Ibarra va comprometre a alguns personatges de la ciutat, els quals s'ocuparen de l'edició i avançaren els diners necessaris. Aquests il·licitans -un grup d'"aficionados", com els qualificava el nostre personatge passarien a ser els propietaris de l'edició. Tanmateix, l'escassa repercussió d'aquesta petita campanya -només setze "aficionados", inclosos Ibarra i el propi director de El Puehlo de Elche, pogueren ser reunits- va impedir la publicació de l'opuscle i, per tant, les necessaries tasques de restauració de la Festa hagueren de retardar-se alguns anys més. Les intencions divulgadores d'Ibarra queden prou clares en el paràgraf següent on es refereix a la sort que Pedrell estiga disposat a col·laborar en la difusió de l'obra elxana:

   "Ya llegado para mí el deseado día en que nuestra clásica fiesta de Agosto, sea conocida por el mundo inteligente; ha llegado el instante en que tan hermosa obra sea conocida en el extranjero; ha llegado, por fin, el feliz momento histórico en el que el UNICO monumento musical, en su clase, milagrosamente conserado a través de las vicisitudes de los tiempos en nuestro pueblo, encontrara el genio artístico que lo diera a conocer".9

   Un altre dels sistemes urilitzats per Ibarra per a la divulgació dels valors de la Festa era, naturalment, la paraula escrita. En aquest sentit, a banda dels nombrosos articles de premsa publicats al llarg de la seua vida al respecte -incidint notablement en l'auge bibliogràfic experimentat per la Festa en aqueixos anys10 - voldríem parar especial atenció en dos dels seus treballs que, al nostre parer, degueren influir especialment en la propagació de la Festa a dos nivells diterents.

   En primer terme, esmentarem la seua Historia de Elche, on dedica un capítol -concretament el XXXI- a la Festa11. En aquest capítol, a banda de donar a conéixer alguns antecedents històrics de la representació, així com de les restants festes il·licitanes d'agost, presenta una minuciosa descripció del drama, amb l'edició d'unes trenta- cinc quartetes del text literari de l'obra. Aquesta publicació, que a primera vista pot semblar-nos irrellevant, té, creiem, una importància cabdal per les circumstàncies que envoltaven la documentació de la Festa. És sabut que una tendència ocultista -segons el terme encunyat per l'estudiós de l'obra, Pomares Perlasia12 - ha "protegit" el drama al llarg de la seua història. Ni el clero, ni la vila autoritzaven la còpia de la consueta de la representació, i tot allò que es relacionava amb la Festa era mantigut en secret per por a que altres pobles copiaren l'escenificació. Només alguns privilegiats podien accedir al text literari o musical de l'obra. De tet, fins el segle XVIII no aparegué el primer fullet explicatiu del drama destinat als espectadors -amb una versió castellana prou lliure-, i fins l'any 1855 aquest fullet no presentaria una edició fidel del text literari dels cants de la Festa13.

   Doncs bé, en l' any 1895 Pere Ibarra publica el seu manual d'història d'Elx i, com hem dit, inclou una descripció completa de l'obra i una part important del seu text literari. Tanmateix allò que ens posa de manifest l'interés divulgador d'Ibarra, i per tant un nou intent de trencar aqueix perillós ocultisme que tantes pèrdues documentals ha produït, és el fet que el seu llibre estava destinat a les escoles de la ciutat. Per tant, es passava de l'ocultació del text de la Festa, a la seua divulgació entre els xiquets il·licitans, aquells en els quals, anys després, recauria la responsabilitat d'organitzar el Misteri, en un intent de que aquests xiquets el conegueren i, per tant, l'apreciaren.

   El segon dels treballs divulgatius que destacàvem d'Ibarra es projecta en un altre sentit, concretament fora de la població d'Elx. Podríem citar articles descriptius de la Festa publicats pel nostre personatge en periòdics d'Alacant o de Múrcia14, però possiblement els escrits més significatius en aquest sentit són la serie d'articles que publicà en l'estiu de 1901 en Las Provincias de València. Invitat per Teodor Llorente, Ibarra escrigué sis interessants i extensos articles que, segons ell manifesta, volien completar la descripció de la Festa redactada pel propi Llorente l'any anterior. Ibarra descriu de manera minuciosa i detallada, com ell acostumava, tot el procés de muntatge de la tramoia aèria de la Festa, l'acte de la Prova de Veus celebrat en 1'ajuntament il·licità, la Prova de l' Angel del 10 d' agost -aquest article destaca per ser una estampa d'una gran força descriptiva- i, finalment, mostra una serie de referències documentals sobre la Festa i conclou assenyalant la necessitat d'estudiar-la con- venientment15.

 

III. INVESTIGACIONS

   A banda de la preocupació constant de Pere 1barra perquè la Festa fóra coneguda i estudiada per los inteligentes de la seua època, ell mateix va realitzar alguns estudis al respecte. Fonamentalment, tres serien els apartats on més directament incidiren les investigacions del nostre erudit: alguns treballs generals sobre el teatre medieval, la història de l'organització del Misteri i, per últim, l'edició de la consueta literària de la Festa.

 

III. 1. Estudis Generals

   En un primer apartat, com indiquem, podríem incloure alguns estudis generals sobre el teatre medieval dirigits, sobretot, a emmarcar adequadament l'origen de la Festa. I encara que no arribà a publicar un treball extens sintetitzant aquestes investigacions, sí donà a conéixer alguns fragments de l'estudi en forma d'articles. Pot ser, l'exemple més palés siguen els escrits realitzats amb motiu d'una polèmica pública que mantingué amb l'acadèmic i publicista Adolfo Herrera y Chiessanova. Aquest estudiós, en l'any 1896 publicà un article descriptiu de la Festa en el butlletí de la Sociedad Española de Excursiones de Madrid16. D'aquest article es féu una tirada apart i se li afegí una edició calcogràfica de la consueta de la Festa, de manera que esdevingué un fullet explicatiu de l'obra il·licitana17. Tanmateix, Herrera, en el seu article introductori, qualificava la Festa de "farsa religiosa", i Ibarra publicà tres extensos articles en el setmanari alacantí La Correspondencia alicantina18 on intentava demostrar la inexactitud d'aquest terme.

   En aquests articles, que, a més a més, foren contestats per Adolfo Herrera -acadèmic buscà el suport d'autors com Víctor Balaguer, Federico Balart i, fins i tot, Marcelino Menéndez Pelayo- palesen la preparació d'Ibarra davant del tema, tot i que, degut a la modèstia intel·lectual que el caracteritzava, ell mateix manifestà que l'estudi va ser escrit "...al correr de la pluma y sin tiempo, pues que mis ocupaciones y escasas dotes no me lo permiten para profundizarle...". De tota manera, podem comprovar com es tracta d'una interessant investigació bibliogràfica on es passa revista a l'origen del teatre medieval, on es diferencia clarament entre el teatre medieval castellà i el català -de la "zona llemosina", escriu 1barra seguint els criteris de l'epoca- i on, amb deteniment, s'hi clarifiquen les diferències i similituds de les diverses peces d'aquest tipus de teatre, conegudes com a farses, èglogues, villancets, autos i operes. Basant-se en les opinions de Vidal i Valenciano19, 1barra manifesta que la Festa és original del segle XV i deixa ben clar que el terme "farsa religiosa" no és el més adient per a definir el Misteri il·licita.

 

III. 2. Publicació de documents  

   Una altra de les constants que poden observar-se clarament al llarg de l'obra d'Ibarra, és la continuada publicació de documents, trets -en la seua major part- de les actes municipals, a l'objecte de possibilitar que els il·licitans conegueren els antecedents exactes d'algunes qüestions debatudes en l'època. Així ho podem comprovar en les seues campanyes dirigides a defensar els horts de palmeres20, o en la polèmica sorgida pel terme municipal sol·licitat per Santa Pola21 o, també, en la qüestió de la restauració de la Festa. Ibarra, coneixedor de la documentació municipal -va ser cronista honorific d'Elx des de 1908 i arxiver municipal des de 1922-, actuava en totes aquestes campanyes públiques com una mena de consciència de la població, aportant documents i reflexíons a fi que es prengueren les decisions pertinents, encara que de vegades no li fóra reconeguda la consideració que merexia.

   En el cas de la Festa, podem comprovar com també es preocupa per donar a conéixer diferents documents històrics trobats a l'Arxiu Municipal. Aquesta publicació, que trobem al llarg de tota la seua vida, experimenta un punt de màxima incidència en l'any 1924, en una preparació documental i històrica de la restauració de les representacions del Misteri dutes a terme en l'agost d'aquell any.

   En aquest sentit, podem citar la publicació d'importants documents referents a la història de la Festa, com, per exemple, l'acta municipal del 26 de setembre de 1530 on es recull la menció a la "cadira daurada" on es feia cada any l'Assumpció de la Mare de Déu i que ha estat considerada com la referencia documental al Misteri més antiga de les localitzades fins fa alguns anys22. També inventaris de fustes, tramoies i robes utilitzades en la Festa en 176323; inventaris dels papers musicals i partitures entregades pel Consell il·licita als Mestres de Capella en diversos anys (segles XVII i XVIII)24; l'acord municipal de 1'11 de març de 1609 de prendre al seu càrrec l'organització de la Festa25; els capitals pels quals es regia el càrrec de Mestre de Capella en 175326 i, en general, diversos documents i acords que palesaven la importància de la Festa en temps passats, així com la seua organització i salvaguarda per part del Consell il·licita, és a dir, per part de tot el poble d'Elx.

   De manera especial, esmentarem un document que publicà Ibarra en diverses ocasions per creure que es tractava d'una clara referència a la Festa d'Elx que permetia datar la representació en el segle XIV. Es tracta de la carta de la reina Maria d'Aragó dirigida al Consell il·licita en 1370 on es cita la "festa de Santa Maria primera vinent"27. Aquesta al·lusió va ser considerada per Ibarra com el "testimonio auténtico acreditativo, de la celebración de la Festa en el año 1370". Tanmateix, com ja manifestarem28, coneguda l'ampla difusió que la festa de l'Assumpció de la Mare de Déu d'Agost posseïa en l'època del document, no podem prendre una expressió tan genèrica com a dada concreta del Misteri il·licita ja que, d'altra banda, en el document no es fa cap referència a dramatització de cap tipus. D'altra banda, creiem que deu ser aquesta carta la que va ser mostrada al musicòleg Òscar Esplà i que aquest cregué, erròniament, datada l' any 1266, com afirmà -fins i tot amb juraments- en diverses ocasions29. I ho creiem així precisament per la manera metòdica d'investigar d'Ibarra. Com veiem, al llarg de la seua obra són molt nombrosos els documents publicats per l'erudit cronista. Creiem, per tant, que si haguera tingut en les seues mans una prova de la representació de la Festa en l'any 1266, com manifesta Esplà, no haguera dubtat ni un sol moment en donar-la a conéixer. Tanmateix, ni tan sols apareix una referència a aquesta carta en tota la seua obra i, per tant, hem de pensar, més que en un oblit d'Ibarra, en una lectura errònia d'Esplà.

 

III. 3. Edició de la consueta

   No content Ibarra amb la publicació de documents que aclariren la història de la Festa, també es preocupa d'editar la seua consueta literària. Segons les referències que ell mateix indicà, en l'any 1900 tingué accés a la consueta de 1625 -la copia més antiga de les que coneixem- que es conservava en la biblioteca de José Maria Ruiz de Lope, cronista il·licità (1831-1900)30. Ibarra en féu una transcripció sencera i esperà l'ocasió més oportuna per a fer-la pública.

   D'altra banda, també copià la traducció al castellà de la consueta feta en l'any 1700 per Claudià Phelip Perpinyà. Aquesta traducció fou publicada en forma de fullet en l'any 1924 com a guia per als espectadors31. I cinc anys després, en 1929, Ibarra donà a la llum pública una altre opuscle que comprenia tant l'esmentada traducció de Perpinyà com la consueta de 1625. Aquest segon fullet es titulava Lo Misreri d'Elig. El Misterio de Elche32. D'aquesta manera es presentava als espectadors de les representacions els dos textos -castellà i valencià- més antics dels conservats, i es permetia una lectura comparada de les dues versions, de manera que la comprensió de la lletra dels cants fóra exacta, especialment per als espectadors castellanoparlants.

   En l'any 1933 Pere Ibarra confegí un altre opuscle titulat El Tránsito y la Asunción de la Virgen33. Aquest fullet conté en una primera part una versió completa de la consueta de1 1625, és a dir, no solament del text dels cants de la Festa i de les acotacions escèniques, sinó també uns capítols finals que l'autor de la còpia de la consueta, Gaspar Soler Chacón, inclogué destinats a Honorat Marti de Montsí, cavaller del Sant Ofici, qui havia so1·1icitat l'esmentada còpia. Com bé manifestà Ibarra, aquesta segona versió de la consueta, feta "a la letra", estava destinada, no ja com a guia dels espectadors de la Festa, sinó a investigadors i "ciertas personas que se interesan por los estudios históricos illicitanos". És per això que, com ja han manifestat alguns estudiosos34, s'aprecien algunes diferències entre les dues versions. Sembla clar que en la publicació de 1929, Ibarra modernitza lleugerament el text a l'objecte que el fullet poguera arribar fàcilment als espectadors i, per tant, que la versió que hem de prendre com a literal siga la de 1933.

   En aquest sentit, hem d'indicar que, davant de la desaparició de la còpia de la consueta de 1625 -i també de la consueta original custodiada pel Consell municipal- és aquesta transcripció d'Ibarra l'única versió que posseïm del text literari més antic de la Festa. Versió que, d'altra banda, ha pogut ser confirmada amb la aparició recent de la consueta de 1751, copiada per Carlos Tàrrega i Caro, que també utilitzà com a text original el llibret realitzat per Gaspar Soler35.

   Per últim, assenyalarem que la segona part de l'opuscle de 1933 està destinada a replegar tant els articles que escrigué Ibarra el 1896 amb ocasió de la polèmica que sostingué amb Adolfo Herrera -ja esmentada supra-, com una bibliografia crítica de la Festa. Aquesta bibliografia, la més extensa de les confeccionades fins a la seua data, recull les referències d'estudis i articles publicats fins l'any 1927, així com comentaris d'Ibarra a alguns dels treballs i també, en ocasions, reproduccions des paràgrafs més significatius. De tota manera, aquesta primera bibliografia de la Festa resulta un tant desigual ja que Pere Ibarra també inclou referències a alguns documents de l'Arxiu Municipal inèdits.

 

IV. RESTAURACIÓ36

   Com ja hem manifestat, un dels interessos d'Ibarra quant a la Festa fou la seua restauració, la recuperació -si més no parcialment- del seu esplendor passat. No oblidem que en l'últim terç del segle XVIII, amb la supressió de l'escena de la brega dels jueus per part del bisbe d'Oriola, Josep Tormo, les representacions entraren en un període de decadència. Decadència agreujada a partir del 1835, data de la supressió de la Capella Musical de Santa Maria per part del Consell Municipal. Aquest estat de pobresa artística del Misteri arribà a nivells realment alarmants en els últims anys del segle XIX i primers del xx. Per a tots els investigadors d'aquesta època, quedava clara la necessitat d'una reconstrucció musical i una restauració escenica de l'obra elxana. Ja hem vist les impressions al respecte de Pedrell, i de manera semblant es manifestaven els estudiosos que s'apropaven a Elx. Fallida la temptativa de l'any 1901, Ibarra no abandonà el seu propòsit restaurador i en diverses ocasions manifestà la urgència d'iniciar-ne el procés.

   En l'any 1907 publicà un extens article titulat "Alrededor de la 'Festa'"37 on, a banda de deixar patent la importància de l'obra assumpcionista com a símbol comunitari d'Elx, passava a denunciar la indolència dels il·licitans i, especialment, de les autoritats municipals, davant la degradació de la seua Festa. Ibarra conclou exposant els detalls a millorar en les representacions. Així, en l'apartat musical, remet els lectors a les opinions redactades per Pedrell. I en la qüestió escènica, assenyala com punts a revisar urgentment, la presència del Mestre de Capella -vestit amb levita- des de l'inici de la representació; la intervenció d'un músic que tocava un trombonet -Ibarra el qualifica de "músico de murga"-, que acompanyava alguns cants de l'apostolat; la utilització -anacrònica, segons el nostre autor- de la creu, pal·lis i ensenser en l'escena del soterrament de la Mare de Déu; la presència de guàrdies municipals i d'altres persones estranyes a l'escenificació en el mateix cadafal; també demana a les autoritats major control dels xiquets i dels venedors de viandes i begudes que pregonaven els seus productes prop de l'església, així com la vigilància dins del temple per "...evitar escenas poco edificantes e impropias del sagrado lugar...", etc.

   No obstant això, tampoc en aquesta ocasió tingué efecte la iniciativa restauradora d'Ibarra i el nostre historiador tornà a intentar, temps després, els seus propòsits al respecte. Animat per altres personatges d'Elx, també conscienciats -com José Pascual Urban (Elx, 1871-1963)38- en els anys vint es tornà a intentar la restauració de la Festa. En diversos articles publicats entre 1920 i 1922, gairebé sempre amb ocasió de les festes d'agost, Ibarra continuava manifestant la urgència de recuperar la Festa39. Les seues paraules eren cada vegada més angoixoses, ja que el deteriorament de les representacions era progressiu:

   "Creo ha llegado su día para la Festa: o la restablecemos, rodeándola de todo cuanto ella se merece y exigen los tiempos actuales, en cuanto a propiedad artística se relaciona, atrayendo al clero, como es debido y está mandado, estableciendo en la iglesia una policía directa, especial, que evite los mil y mil actos impropios, no de un templo, ni aun del más bajo Kursaal, ya que somos indefensos espectadores, contra esa bandada de inconscientes chiquillos, salvándola del ridículo que de año en año viene imponiéndose por nuestro abandono... o archivamos la consueta, borramos de la Fiesta Mayor de Elche una representación que no hemos sabido conservar, que no sabemos presentar, en una palabra, que no queremos sostener y pegamos fuego a las cuatro carcomidas maderas que constituyen todo el menaje de la tramoya, destinamos su cielo a sombrajo de garaje o de tiro de pichón, y transformamos, creo que muy fácilmente, la mangrana en bonito paracaidas, que tal vez pudiera servir de modelo a los aviadores que hoy realizan lo que soñó nuestro Flores a mediados del siglo último."40

   En aquest sentit, Pere Ibarra intentà, d'una banda, conscienciar a personatges notables de la població i obrir una subscripció per a recollir diners, i, de l'altra, mitjançant la publicació de diversos documents històrics que, com hem dit, demostraven la generositat del Consell municipal en aquest tema en temps passats, intentava que les autoritats locals donaren el seu suport moral i econòmic al projecte.

   La instauració de la Dictadura de Primo de Rivera en 1923 i l'accés a l'ajuntament de les forces conservadores, propicià el que, per fi, s'iniciaren seriosament les tasques de la restauració de la Festa.

   El 23 de març de 1924, en una reunió celebrada en l'Ajuntament il·licita, sota la presidència de l'alcalde Diego Ferrández Ripoll, es constituí l'anomenada "Junta Protectora de la Festa de Elche" destinada a desenvolupar les tasques necessàries per a restaurar el Misteri. Aquesta Junta es dividí en cinc comissions. La primera era la Junta de Govem presidida per l'alcalde de la població i per l'arxiprest de l'església de Santa Maria. També tenia dos vice-presidents, tresorer, secretari, cronista –aquest càrrec fou ocupat pel propi Ibarra- i un vocal artístic, que ho fou Òscar Esplà, a qui s'encarregà la revisió musical de l'obra. Les altres quatre comissions s'anomenaren de Festes Cíviques, d'Hisenda, Artística i de Propaganda.

   Ja en el mateix agost de 1924, després de nombrosos treballs i reunions, la restauració de la Festa fou un fet. Òscar Esplà, a banda de revisar la partítura de l'obra, reincorpora l'escena dels jueus suprimida, com hem dit, des del segle XVIII. També foren reparats alguns elements escènics i es revisà el desenvolupament d'algunes escenes. A l'objecte de coordinar totes aquestes innovacions, es crea l'anomenatn Assaig General que tingué lloc, amb les portes de Santa Maria tancades, el dia 13 d'agost. Aquest acte donaria lloc a aqueixes representacions extraordinàries realitzades, especialment per a forasters i turistes, els dies anteriors al 14 i 15 d'agost. Com veiem, les bases de la restauració de la Festa -restauració que s'allargaria fins l'any 1954- havien estat posades. Ibarra, després de molts anys de lluita, havia aconseguit que els il·licitans i, especialment, les autoritats, giraren els ulls vers la seua Festa.

 

V. CONSERVACIÓ

   Iniciada la restauració de la Festa, no acabà, tanmateix, la tasca d'Ibarra al respecte ja que, al seu entendre, un altre perill podia ocasionar la pèrdua definitiva de la representació il·licitana. Es tractava dels nous corrents progressistes que consideraven el Misteri com a una qüestió merament religiosa i "passada de moda" i que, en altres casos, intentaven renovar-la sense cap respecte.

   Ibarra, de nou, intenta conscienciar els il·licitans de la importància cabdal de la representació assumpcionista i, per tant, de la necessitat de guardar-la per a les futures generacions. Cal manifestar que en aquests últims anys de la seua vida, el nostre personatge sembla que entra en un període d'ideologia més conservadora davant dels ràpids canvis socials que observava al seu voltant. En aquest sentit, són nombrosos els seus escrits on es mostra a favor de les tradicions comunitàries i ataca durament els nous costums que arrasen sense cap respecte el passat dels pobles. Per a Pere Ibarra queda patent el menyspreu de la joventut de la seua època respecte a les tradicions artístiques i als ensenyaments clàssics. En el cas concret de la Festa, es queixa de que els joves la consideren una antigalla sense cap valor i manifesta la necessitat de que "...los que formamos la tupida raigambre solariega...", defensen la continulat de l'escenificació:

   "Colocada la cuestión en este terreno, pregunta el Cronista: ¿Qué es lo que ha experimentado el cambio que a todos nos sobrecoge? ¿Ha sido la representaclon de la Festa, o ha sido el público que la contempla? ¿ Es el público el que se va, o es la Festa la que se ha ido? ¿Ha sido el verso, la música, la indumentaria de la obra que tanta admiración produce en los inteligentes, o ha sido el público que ahito de estupendas películas, perturbada su imaginaclon con torpes enseñanzas polichinescas, deslumbrada su vista con fuertes colorines de guardarropías versallescas, compara inconscientemente una mística representaclon medieval, grandilocuente, sublime, con deslumbradoras mascaradas; un lienzo de Museo, con un cromo de restaurant; el arte con el artificio; lo serio con lo voluptuoso."41

   En aquest sentit, no podem passar per alt una dura polèmica respecte a l'orientació a donar al futur de la Festa, sorgida en l'any 1929. En aquest any es proposa representar la Festa a Barcelona, concretament al Poble espanyol, amb ocasió de la celebració de l'Exposició Internacional. Immediatament sorgiren les discussions a Elx entre els qui es negaven a que el Misteri es representara fora de la població i els qui consideraven aquesta oportunitat com un bon mitja de difusió de l'obra. Pere Ibarra, absolutament contrari a l'eixida de la Festa del seu escenari tradicional, denuncià les reformes incongruents i el mal entés progrés que s'escapa de les mans de qui el proposa:

   "La 'Festa' fuera de Santa Maria, es decir, fuera de Elche, perderia su caracter típico, su poesía, sus anacronismos, su bíblica sencillez... Sería compuesta y perfilada, disfrazada. Alma de virgen pudorosa, en cuerpo de meretriz arrebolada, y el vulgo ignorante, el que admira el futbol y aplaude el boxeo y ama las fúertes emociones sensuales, al ver representado en Barcelona nuestro sencillo drama, vestido con sedas y brocados, entonado por sesudos maestros cantores, en un escenario... de efectÍva teatralidad con tramoyas y aparatos modernistas como sería presentado por los opulentos catalanes a quienes domina el vértigo de las alturas... se reiría de nuestra humilde representación."42

   La postura d'Ibarra fou durament atacada per alguns sectors culturals de la població -representats pel setmanari Elche, òrgan escrit d'una Federación en pro de la cultura, creada a la ciutat- que l'acusaren de tenir "... demasiado amor a ese polvo que implde admirar y hasta conocer con perfección las bellezas de la Festa"43. L'anonim autor de la crítica, s'estranyava de la curiosa manera d'entendre la tradició per part de Pere Ibarra, i de quants pensaven com ell que, segons la seua opinió, deixaven que les coses "... se hundan por un rancio y estúpido criterio de odio a lo actual... [...] Porque a nadie se le ocurre, teniendo una joya de tan inmenso valor, guardarla con tan enonne avaricia y con tan feroz egoismo. ¿Amor a la tradición? No. Miedo a lo nuevo; horror al mundo y a la luz. Y aún diríamos más: espíritu cominero y pequeño, no puesto a la altura de la obra de arte que tanto decimos querer honrar"44.

   De tota manera, en la comissió que havia de decidir sobre el tema, formada per l'alcalde d'Elx, l'arxiprest de Santa Maria, el músic elxà, Alfredo Javaloyes i el propi Ibarra, imperà la tesi de l'historiador local i la Festa no fou representada fora d'Elx.

   En aquests mateixos anys, atés que la Junta Protectora de la Festa no acabava de tenir un òptim funcionament i davant de les dificultats anuals per a organitzar la representació, començà a pensar-se en la necessitat d'una ajuda estatal per al Misteri. El mateix Pere Ibarra estava convençut que -donades les circumstàncies- era pràcticament imprescindible per a la pervivència de l'obra il·licitana que el govern la protegira i la subvencionara. Amb aixo s'obtendria un suport econòmic -i també moral- per damunt de les variacions del poder local. En aquest sentit redactà una instància dirigida al Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, Elias Tormo on, entre altres coses, indicava:

   "... bien necesita [el Misteri] que V.E. le tienda una mano protectora y que una vez cobijado bajo la egida del Gobiemo, bien sea declarándole monumento nacional, bien de otro modo que le libre de un inmediato derrumbamiento, subvencione su representación de modo que, rebasando los exiguos medios con que el presupuesto municipal [cuenta] fiscalizando de modo que el capítulo de la Festa resulta irrisorio, y ella alcance el renombre que merece y sea un admirado motivo más, para que el culto turista visite esta antiquísima ciudad"45.

   Aquesta necessitat apuntada per Ibarra es faria urgent amb la proclamació de la II República en abril de 1931. L'ocupació del govem municipal d'Elx de les forces d'esquerra va obrir una gran polèmica a la població, ja que els grups polítics més radicals no estaven disposats a sufragar amb diners públics una festa eminentment religiosa. Aquesta polèmica s'agreuja en les setmanes anteriors a l'agost de 1931 i semblava inevitable que la Festa fóra eliminada. Davant d'aquesta situació, el músic Òscar Esplà -nomenat Cap General de la Junta Nacional de Música y Teatros Líricos- es va decidir a intervindre personalment. Com ja va fer Pere Ibarra, es dirigí a les instàncies estatals a fi que salvaguardaren la representació. Les seues gestions donaren com a fruit la visita a Elx del Ministre d'Instrucció Pública, Marcel·lí Domingo, per a presenciar el Misteri en el mes d'agost i la declaració d'aquest com a Monument Nacional, el setembre següent. D'aquesta manera, la Festa passava a deprendre directament de l'Estat i, concretament, de l'esmentada Junta Nacional de Música y Teatros Líricos. I encara que la polèmica va seguir oberta en els anys següents, sí s'havia assegurat, si més no, la continuïtat immediata de les representacions.

   Naturalment, Ibarra no volgué mantenir-se al marge d'aquest espinós assumpte i publicà un treball periodístic on posava de manifest -una vegada més- els seus sentiments respecte a la Festa. En l'escrit es mostra totalment partidari de mantenir i conservar les tradicions del poble i es lamenta de la perdua dels valors socials i humans tradicionals:

   "Hoy, que Elche se ha dado cuenta del mérito artístico de la Festa y de los que para su natural orgullo patrio representa su celebración, como número de mundial atracción, debemos pues, respetarla, conservarla, procurando representarla de la mejor manera que nuestros medios econòmicos lo permitan, evitando en grado sumo, que un pueril abandono la deje en mitad de la calle de donde fácilmente sería recogida por los mismo asaltadores de históricas ranciedades, que se aprovechan de la ignorancia del poseedor para alcanzar sus propósitos. Acordémonos del busto.

   "Bien hayan las autoridades que haciéndose cargo de lo que Elche enaltece la representación de la Festa procuren porque no caiga en el olvido."46

   Dins de tota quest procés d'estudi, divulgació, restauració i conservació de la Festa portat a terme per Ibarra al llarg de la seua vida, pot resultar d'interés reproduir una mena de reflexió final que el nostre personatge va fer pública l'any 1933, és a dir, només uns mesos abans de la seua mort. Aquesta reflexió pot donar-nos una idea aproximada dels pensaments i sentiments d'Ibarra respecte a la situació del Misteri i de la seua evolució en els últims seixanta anys, dels esforços realitzats en la seua defensa i de la tasca que encara quedava per fer:

   "...deseosos de renacer el decadente espectáculo de la Festa, fuimos favorecidos con la visita del eminente compositor D. Oscar Esplá, quien hubo de visitarnos durante las fiestas de 1922. El diligente Maestro salió de la iglesia con una impresión dolorosísima. Resumió su opini6n en los mismos términos que hace 20 años dijo Pedrell: esto es, que no se cantaba la partitura de la Festa, tal y como estaba escrita, y que era un crimen que no se procurase su resurgimiento. Dificultades económicas y algunos rozamientos entre los cantores, impideron al Sr. Esplá el desarrollo de su pensamiento, hasta que, por fin, para la fiesta del año 1924, ya pudo celebrarse un ensayo general, que preparó y dirigió el propio maestro, dándonos a conocer la magnífica página de la Judiada, muchos años hacía que no se representaba por carencia de personal. El resultado fue impresionante y la Festa, declarada por el Ministro D. Marcelino Domingo, por los desvelos y cuidados del Sr. Esplá, MONUMENTO NACIONAL, irá renaciendo a su pristino estado, tomando cada año más caracter propio, fama y renombre, siendo un gran motivo para engrandecer el nombre artísdco de Elche, si sabemos aprovecharnos de la oportunidad de contar entre nosotros a un ilustre y laboriosísimo paisano nuestro, cuya modestia no me permite sentar aquí su nombre que está en boca de todos".47

 

VI. MANIFESTACIONS PLÀSTIQUES

   Hem deixat per a l'últim -com en un capítol a banda- les manifestacions plàstiques realitzades per Pere Ibarra relacionades amb la Festa. Cal recordar que el nostre personatge volgué ser pintor professional en la seua joventut i va realitzar estudis preparatoris a les Acadèmies de Belles Arts de Valencia i Barcelona48. Fins i tot, mantigué oberta a Elx, durant alguns períodes de la seua vida, una acadèmia de dibuix i també donà classes d'aquesta matèria a domicili. Tanmateix la prematura mort del seu germà Aurelià el va decidir a deixar una mica de banda aquestes tasques pictòriques i a dedicar-se de ple als estudis històrics.

   Concretament, en el cas de pintures inspirades en la Festa, només coneixem dos quadres, actualment en la col·lecció dels hereus de Juan Orts Román (Elx, 1898-1958). Ens mostren dues al·legories relatives als dos actes de l'obra assumpcionista il·licitana. En una d'elles es veu, damunt d'un bell paisatge crepuscular del poble d'Elx, dominat per la cúpula de Santa Maria, la Mangrana de la Festa, així com un bigarrat element decoratiu format per una palma, els instruments musicals de l' Araceli, partitures, etc. La pintura conté una inscripció on es llig: "Lo Misteri d'Elig. Acte 1. La Mangrana. La Granada". L'altre quadre, dedicat al segon acte del drama, ens mostra l' Araceli il·licità, en l'interior de Santa Maria, amb els quatre àngels tocant els seus instruments musicals i la imatge de la Mare de Déu en el centre. La llegenda d'aquesta obra manifesta, "El Misterio de Elche. Acto 2. El Aracoeli". Aquestes pintures a I'oli, firmades per Ibarra en l'any 1928, presenten unes mesures de 30 per 40 centímetres. Foren reproduïdes en la revista Festa d'Elig de l'any 1953 i han estat estudiades i catalogades per M. Vicenta Pastor49.  

 

 

   Un altre apartat, dins d'aquestes manifestacions plàstiques d'Ibarra, seria el de la fotografia. Aquest art també fou estudiat pel nostre personatge en la seua joventut50 i aquest l'utilitzà al llarg de la seua obra com un bon auxiliar d'estudi. En el cas de la Festa, Ibarra ens deixà una interessant col·lecció de fotografies de la representació, la processó de la Mare de Déu, de les tramoies aèries, etc. que resulta d'un gran valor per mostrar-nos l'escenificació alguns anys ans de la restauració de 192451.

   Per últim, farem referència a diversos elements utilitzats en la representació que foren dissenyats o decorats pel nostre personatge. Així, per exemple, hem de destacar la intervenció directa d'Ibarra en la renovació del vestuari del Misteri, segons ell mateix manifestà52, encara que podria referir-se exclusivament a la roba dels jueus, reconstruïda, com hem indicat, en l'any 1924. Aquesta dada, resulta de gran interés si tenim en compte que aquest vestuari dels jueus del Misteri seria totalment desconegut en el segle XX, després de més de cent cinquanta anys d'haver esta suprimida l'escena53. Hem d'indicar que aquesta faceta del dibuix de robes per part d'Ibarra, presenta un important precedent en el seu projecte per a la realització del mantell de "les petxines" o de la Vinguda de la Mare de Déu que, en 1917, havia dissenyat per a la imatge de la patrona d'Elx54.

   També semblen ser originals de Pere Ibarra els dibuixos que ornamenten els vels blancs del llit tramoístíc utilitzat en les representacions de la Festa. Aquests brodats són, concretament, un monograma maria amb corona i mitja lluna, dos símbols inspirats en la lletania lauretana, el pou de la saviesa i la font de l'alegria, i un ornament format amb una palma, els aparells musicals de l'Araceli -arpa i guitarra- i una partitura. Precisament, la similitud d'aquest element decoratiu amb el que apareix pintat en el primer dels quadres a l'oli d'Ibarra que hem descrit, ens fa arribar a la conclusió que els brodats del llit del primer acte del Misteri foren dissenyats pel nostre autor55.

 

VII. CONCLUSIONS

   Davant de tot el que hem exposat, sembla força clara la importància que per a Pere Ibarra tenia la Festa d'Elx. A ella, a divulgar-la i estudiar-la, dedicà una part important dels seus esforços. I, en vista dels resultats, creiem que la seua tasca fou molt fructífera, quan descobrim com en els seus temps, es donà un període d'auge bibliogràfic respecte al drama il·licita que, a més, fou contemplat per nombrosos investígadors interessats pel tema a través del nostre personatge.

   Un apartat especial cal fer amb les diverses campanyes promogudes per Ibarra per a iniciar la restauració de les representacions i traure-les d'aqueixa decadència progressiva on havien entrat més de cent anys arrere. En aqueix sentit, a banda dels seus esforços intel·lectuals per a conscienciar als il·licitans i a les seues autoritats, cal destacar la seua intervenció directa en la renovació i disseny d'alguns elements escènics. I, no content sols amb això, també lluità Ibarra fins els últims moments de la seua vida, per la conservació de la Festa, per la seua perpetuació i transmissió a les futures generacions tan impecable com poguera ser. Encara que els sectors més progressistes de la ciutat no acabaren de comprendre totalment els seus temors davant de la ràpida evolució social i cultural experimentada en el primer terç del segle XX.

   Per tot aixó, després d'haver intentat una petita aproximació a la part de l'obra de Pere Ibarra dedicada al Misteri, hem de concloure forçosament que aquesta és molt significativa i, a més a més, resulta d'una importància fonamental, ja que l'actuació d'Ibarra en determinats moments -com en altres qüestions locals- va ser decisiva per a la pròpia història de la Festa i, per tant, per a la propia història del poble d'Elx.

 

_________________________

 

*   Joan CASTAÑO I GARCIA: "La Festa d'Elx en l'obra de Pere Ibarra i Ruiz", a Festa d'Elx, núm. 45, Ajuntament d'Elx, Elx, 1993.

**  Joan Castaño és arxiver del Patronat Nacional del Misteri d'Elx i Dr. en Història Contemporània amb la seua tesi Cent anys en la vida cultural d'Elx: Aurelià Ibarra i Manzoni (1834-1890) i Pere Ibarra i Ruiz (1858-1934). La Redacció d'aquest web li agraeix la seua desinteressada col·laboració.

1   Sobre la personalitat d'aquest notable personatge i l'abast de la seua obra d'investigació històrica, pot servir d'introducció el nostre article "L'obra valenciana de Pere Ibarra i Ruiz (Elx, 1858-1934)", Miscel·lània Joan Bastardas. 2, Abadia de Montserrat, col. "Estudis de Llengua i Literatura catalanes", núm. XIX, 1989, p. 247-264. En aquest treball presentem una nota biogràfica d'Ibarra així com una relació comentada dels seus principals escrits.

2   Aurelià Ibarra va ser un destacat polític liberal, participà activament en la Revolució de Setembre i va ser nomenat Administrador dels Llocs Devots d'Espanya a Roma. Interessat per les arts i l'arqueologia, va realitzar excavacions a Elx i va publicar el llibre Illici. su situación y antigüedades (Alacant, 1879) on demostrava que l'antiga ciutat d'Illici era el precedent de l'actual Elx. Les seues relacions amb destacats personatges del món de la política i de la cultura, li van permetre donar a conéixer els valors de la Festa a nivell estatal. El cas més notable en aquest sentit seria el de Cayetano Vidal i Valenciano que, amb documentació facilitada per Aurelià Ibarra, va realitzar el primer estudi conegut sobre el Misteri elxà: "El Tránsito y la Asunción de la Virgen", Diario de Barcelona, 12 i 26 d'agost i 1 de setembre de 1870 (reproduït per Manuel MILA I FONTANALS: Obras Completas, vol. VI, Barcelona, 1888-1895, p. 324-347.).

3   Aquesta acusació queda clarament sense efecte en llegir algunes de les impressions d'Ibarra sobre l'esmentada venda: "30 de agosto de 1897.¡Adiós al busto! Hoy se ha llevado el busto M. Paris. ¿Y esto no tiene remedio? ¿Y no hay una ley en España que impida esto? [...] ¿Qué dirán los amigos de Madrid y del extranjero? Que yo no pueda evitar que salga el busto [...]." Apud Alejandro RAMOS FOLQUÉS: La Dama de Elche, Tall. Lepanto, Elx, 1974, p. 11.

4   Pierre PARIS: "Les fêtes de l'Assomption a Elche (Espagna)", L'Illustration, París, 18 de setembre de 1897.

5   VALENTINO [Teodor LLORENTE]: "Las fiestas de Elche", Las Provincias, València, 11, 14, 17, 18 i 20 d'agost del 1900.

6   Hem d'assenyalar que part dels articles de Teodor Llorente van ser reproduïts pel periòdic La Verdad de Tortosa (20 i 21 d'agost de 1900), ciutat natal de Felip Pedrell.

7   F. PEDRELL: "La festa d'Elche, ou le drame lyrique liturgique. La mort et l'Assomption de la Vierge", Sammelbände der Internationalen Musikgesellschaft, Leipzig, gener-març del 1901, p. 203-252. Posteriorment, amb algunes modificacions, tornà a publicar-se aquest article a La Tribune de Saint-Gervais, XI, núm. 10-11, París, octubre-novembre del 1905. I encara tornà a reeditar-se, ampliat, a París, Au bureau d'édition de la Schola, 1906. Una traducció d'A[ntonio] A[gulló] S[oler] al castellà d'aquest estudi, titulada La Festa de Elche o el drama lírico-litúrgico. La Muerte y la Asunción de la Virgen, va ser publicat a  col. "Illice (segunda época)", Elx, núm. 4-6, 1951.

8   P. IBARRA I RUIZ: "La Festa d'Elx o sea el drama lírico litúrgico, la Muerte y la Asunción de la Virgen por Don Felipe Pedrell", El Pueblo de Elche, Elx, 10 de març de 1901; "La Festa de Elche. Una carta de D. Felipe Pedrell", 17 de març del 1901; i "La Festa de Elche por D. F. Pedrell", 24 de març de 1901.

9   P. IBARRA I RUIZ: "La Festa de Elche...", El Pueblo de Elche, 10 de març de 1901. Indicarem que tot el procés de restauració de la Festa en els primers anys del segle XX ha estat estudiat per nosaltres en: La restauració de la Festa d'Elx en el primer terç del segle XX: de la seua decadència teatral al títol de Monument Nacional (1901-1931), Ajuntament d'Elx, col. "Temes d'Elx", núm. IX, Elx, 1993. Remetem a aquest treball als interessats en ampliar dades al respecte.

10  Podem indicar que dels, aproximadament, tres-cents articles de premsa escrits per Pere Ibarra al llarg de la seua vida, uns seixanta -és a dir, un vint per cent- estan directament o indirectament relacionats amb el drama elxà. Això, a banda de donar una idea de la seua contribució a la bibliografia sobre el Misteri, és una nova prova, de l'interés que per l'obra assumpcionista sentia el nostre personatge. Vid. J. CASTAÑO GARCIA: "Aproximació a la bibliografia de la Festa o Misteri d'Elx", Miscel·lània Jordi Carbonell, 1, Abadia de Montserrat, col. "Estudis de Llengua i Literatura catalanes", núm. XXII, 1991, p. 303-324. També, del mateix autor, Repertori bibliogràfic de la Festa o Misteri d'Elx, IVEI/ Ajuntament d'Elx, València, 1994.

11  P. IBARRA I RUIZ: Historia de Elche, Imp. V. Botella, Alacant, 1895, p. 250-268. (N'hi ha una edició facsímil feta a Ed. M. Pastor, col. "Papers d'Elx", núm. 1, Elx, 1982).

12  José POMARES PERLASIA: La "Festa" o Misterio de Elche, Barcelona, 1957, p. 15.

13  Vid. J. CASTAÑO GARCIA: "Breu història de la guia per a l'espectador de la Festa d'Elx (1741-1983)", Miscel·lània Joan Gili, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, col. "Biblioteca Abat Oliba", núm. 65, 1988, p. 159-178.

14  P. IBARRA I RUIZ: "La Fiesta de Agosto en Elche", La Correspondencia Alicantina, Alacant, desembre de 1896. "Fiestas y festejos de Elche en la Edad Media", El Día, Alacant, 14 d'agost de 1924. "Alrededor de la Festa", El Liberal, Múrcia, 18 d'agost de 1907.

15  P. IBARRA I RUIZ: "La 'Festa' de Elche", Las Provincias, València, 1,3, 4, 9, 15 i 29 d'agost de 1901. Aquests articles van ser reproduïts, anys després, en el periòdic il·licità Nueva Illice, entre els mesos d'agost i octubre de 1920, sota el títol genèric de "La 'Festa' de Elche. Páginas de una monografía inédita".

16  Adolfo HERRERA I CHIESSANOVA: "Excursión a Elche. Auto lírico rreligioso en dos actos, representado todos los años en la parroquia de Santa Maria los día 14 y 15 de agosto", Boletín de la Sociedad Española de Excursiones, Madrid, 1896.

17  A. HERRERA: Auto lírico religioso que se representa todos los años en la iglesia parroquial de Santa Maria de Elche los días 14 i 15 de agosto, Santa Pola, Biblioteca Marítima Nacional, s.d. [1905]. Aquest fullet es va repartir a Elx en les representacions de la Festa de 1906. Cal recordar que durant els anys 1903, 1904 i 1905 no tingueren lloc escenificacions del Misteri elxà per trobar-se l'església de Santa Maria en procés de restauració. Les festes de 1906 serviren, per tant, per a presentar els resultats d'aquesta important obra restauradora dirigida per l'arquitecte il·licità Marcel·lià Coquillat i Llofriu.

18  P. IBARRA I RUIZ: "La Fiesta de Agosto en Elche", op. cit. Aquests articles i les respostes d'Adolfo Herrera van ser reproduïdes per Ibarra al seu opuscle El Tránsito y la Asunción de la Virgen, Tip. Agulló, Elx, s.d. [1933], p. 29-51.

19  C. VIDAL I VALENCIANO: "El Tránsito...", op. cit. 

20  Pere Ibarra va recopilar tots els seus escrits referents a la defensa de les palmeres d'Elx en l'opuscle Para Historia de Elche. Pro palmeras, Elx, 1931.

21  Vid. P. IBARRA I RUIZ: La cuestión del término para Santa Pola, Elx, 1929.

22  P. IBARRA I RUIZ: "De la Festa", El Papagayo, Elx, 18 de maig de 1924. També publicà l'esmentat document en l'article titulat "De la Festa. Antigua coronación de la venerada imagen", La Defensa, Elx, 15 d'agost de 1930.

23  P. IBARRA I RUIZ: "Por la Festa", Nueva Illice, Elx, 10 d'agost de 1924.

24  P. IBARRA I RUIZ: "Por la Festa", El Papagayo, Elx, 10 d'agost de 1924.

25  P. IBARRA I RUIZ: "Por la Festa", Renovación, Elx, 15 d'agost de 1924. Aquest document ja havia estat reproduït per Ibarra a l'article publicat a Las Provincias el 29 d'agost de 1901 (vid. nota núm. 15). I també al treball "Fiestas de agosto por el Concejo. Cabildo de 11 de marzo 1609", Amanecer, Elx, 17 d'agost de 1930.

26  P. IBARRA I RUIZ: "Lo que era el Maestro de Capilla en la antigua villa de Elche", La Semana, Elx, 18 d'agost de 1907.

27  P. IBARRA I RUIZ: El Tránsito..., op. cit., p. 51-52. També va reproduir aquest document en els següents articles: "A María de la Asunción. Antigüedad de su culto en Elche y motivo de la celebración de la Festa", Renovación, Elx, 10 d'agost de 1924; "Fiestas y festejos de Elche en la Edad Media", El Día, Alacant, 14 d'agost de 1924; i "Antigüedad de la Fiesta de agosto", La Voz de Levante, Alacant, 15 d'agost de 1930.

28  Vid. Anna M. ÀLVAREZ i J. CASTAÑO GARCIA: "Una notícia de la Festa d'Elx de l'any 1523", Festa d'Elx, Elx, 1987, p. 41-50.

29  Òscar ESPLÀ TRIAY: "Apuntes sobre la 'Festa d'Elig'", Festa d'Elig, Elx, 1956, s.p. El jurament públic de què havia consultat la referida carta reial del segle XIII -perduda, segons Esplà, en 1936-, pot veure's al seu article "En torno al VII centenario del 'Misterio de Elche'", ABC, Madrid, 31 d'agost de 1965.

30  Sobre aquest personatges vid. Consueta de la Festa de la Verge i Mare de Déu, Maria Santíssima de l'Assumpció, ed. facsímil i estudi introductori de J. Castaño Garcia, Ed. M. Pastor, Elx, 1992, p. 26-28.

31  P. IBARRA I RUIZ: La Fiesta de Elche. Este traslado de la Fiesta de Nra. Señora de la Assumpción de esta villa de Elche, Reyno de Valencia, fue traducido de lengua lemosina a la castellana por Dn. Claudiano Phelipe Perpiñán, Elx, 1924. Indicarem que, segons sembla, el manuscrit original d'aquesta traducció el posseïa Ibarra en la seua biblioteca, encara que actualment no estiga localitat: vid. P. IBARRA RUIZ: Elche, materiales para su historia, Conca, 1926, p. 245, on manifesta que el manuscrit tenia la signatura lligall Z4, núm. III del seu arxiu personal.

32  P. IBARRA I RUIZ: Lo Misteri d'Elig. El Misterio de Elche. Manual del curioso espectador de la representación de la famosa fiesta, compuesto para que sirva de guía y claro conocimiento, Imp. Lucentum, Alacant, 1929.

33  P. IBARRA I RUIZ: El Tránsito..., op. cit.

34  Podem citar a José Mª VIVES RAMIRO: La "Festa" y el consueta de 1709, Elx, 1980, p. 51 i, també, Luis QUIRANTE SANTACRUZ: Teatro asuncionista valenciano de los siglos XV y XVI, Conselleria de Cultura, València, 1987, p. 278.

35  Vid. Consueta de la Festa..., op. cit. Una primera aproximació a aquesta consueta de l'any 1751 fou presentada en forma de comunicació per J. CASTAÑO GARCIA i Gabriel SANSANO I BELSO: "La Festa o Misteri d'Elx segons una consueta inèdita del segle XVIII", Actes del vuité Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura catalanes. Tolosa de Llenguadoc, 12-17 de setembre de 1988 (II), Abadia de Montserrat, col. "Biblioteca Abat Oliba", núm. 81, 1989, p. 291-301.

36  Cf. J. CASTAÑO GARCIA: La restauració..., op. cit.

37  P. IBARRA I RUIZ: "Alrededor de la 'Festa'", La Semana, Elx, 11 d'agost de 1907.

38  Sobre aquest polèmic personatge pot veure's la seua pròpia Autobiografia, Imp. Mozas, Elx, 1953.

39  P. IBARRA I RUIZ: "Por nuestra Festa", La Defensa, Elx, 3 d'abril de 1921. "Por la Festa", Tiempos nuevos, Elx, 13 d'agost de 1922.

40  P. IBARRA I RUIZ: "La Festa de Elche", La Libertad, Elx, 22 d'agost de 1920.

41  P. IBARRA I RUIZ: "Acerca de la Festa. Renovar, no. conservar", El Ilicitano, Elx, 14 d'agost de 1928.

42  P. IBARRA I RUIZ: "La Festa es de Elche y para Elche", La Defensa, Elx, 5 de maig d 1929.

43  "Acerca de la Festa", Elche, Elx, 19 de maig de 1929.

44  Ibidem. D'aquesta polèmica sobre els intents de representar la Festa fora d'elx ja n'havien donat notícia Carmen GUTIÉRREZ CARDONA. Maria MARÍN MARTÍNEZ, Encarnación SALA SIRVENT i Rafael NAVARRO MALLEBRERA: "La Festa en la prensa ilicitana de fines del siglo XIX y comuienzos del XX", Festa d'Elx, Elx, 1992, p. 75-89.

45  P. IBARRA I RUIZ: "Un saludo y un ruego al Excmo. Sr. Ministro de Instrucción Pública y Bellas Artes", Vida agraria, Elx, 16 d'agost de 1930.

46  P. IBARRA I RUIZ: "Nobleza obliga", El Ilicitano, Elx, 9 d'agost de 1931.

47  P. IBARRA I RUIZ: El Tránsito..., op. cit., p. 84-85.

48  Aquests estudis foren realitzats entre 1879 i 1889. També podem dir que en l'any 1883 va efectuar un viatge a París per a completar la seua visió artística. Com a resultat d'aquest viatge va publicar Impresiones de un viaje a París, primer en forma de capítols al setmanari El Vinalopó d'Elx (a partir del núm. 6 al 22 de març de 1884) i després com a volum en quart (Elx, 1885).

49  Maria Vicenta PASTOR IBÁÑEZ: Pintores ilicitanos nacidos en el siglo diecinueve, CAM, Elx, 1990, s.p., núm. 32. Hem de dir que una primera versió del quadre de l'Araceli -sense la llegenda escrita- va ser fotografiat pel propi P. Ibarra i la fotografia es conserva a l'Arxiu Municipal d'Elx, Album de fotografies de P. Ibarra [sense títol ni signatura], p. 18. Aquesta mateixa fotografia apareix reproduïda en A. RAMOS FOLQUÉS: D. Pedro Ibarra y Ruiz. Biografia., Ed. Casino d'Elx, Biografia, s.d. [1978], s.p.

50  Segons ens indica el propi Ibarra, va realitzar pràctiques de fotografia a València, al temps que cursava alguns estudis de pintura a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. D'altra banda, com a prova de la seua mestria en l'art de la fotografia, direm que el 20 de setembre del 1908 guanyà un premi en el concurs de fotografies artístiques celebrat a la ciutat de Lleida. Vid. P. IBARRA I RUIZ: The Hispanic Society of America. Membership Data [Qüestinari biogràfic], s. ll. [Alacant?], s.d. [1930?], p. 3 i 5.

51  Algunes d'aquestes fotografies -realitzades sobre plaques de vidre- foren adquirides per l'arqueòleg i arxiver A. Ramos Folqués (Elx, 1906-1984), i actualment pertanyen a la col·lecció del seu fill, Rafael Ramos Fernández. Dotze d'aquestes fotografies, amb diferents moments i escenes de la Festa, foren reproduïdes en la revista Festa d'Elig de l'any 1980 (p. 17, 18, 21, 22, 36, 104 i 107). També poden veure's en J. CASTAÑO GARCIA "Cent anys d'evolució escènica de la Festa d'Elx en imatges", Festa d'Elx, núm. 42, Elx, 1990, p. 87, 91, 97, 107, 111 i 115. Un altre conjunt de fotografies dedicades a la tramoia aèria de la Festa formen part actualment de la col·lecció de la família Penalva Alberola d'Elx i foren publicades -set d'elles- en l'any 1990: "Pedro Ibarra y el Misteri d'Elx. La tramoya alta de principios de siglo", Información, especial "Misteri d'Elx",  Alacant, 11 d'agost de 1990. Indicarem que, segons el qüestionari redactat pel nostre personatge per a The Hispanic Society of America, p. 18 (vid. nota 50), Pere Ibarra va publicar un fullet titulat El Misterio de Elche, que es descriu com Pequeño album de fotografies 8x11, tomadas personalmente de la representación, y explicación de lo que representa. 1924. Aquest àlbum va ser catalogat per Monserrat ALBET VILA i Rogier ALIER AIXALÀ (Bibliografia crítica de la "Festa" o "Misteri d'Elig", Instituto de Estudios Alicantinos, Alacant, 1975, p. 80) de la següent manera: "Album de fotografías y descripción de 'El Misterio de Elche' (La Festa). Algunas escenas y composiciones del célebre drama lírico litúrgico vulgarmente llamado 'la festa d'Elx', que actualmente se celebra en la Iglesia parroquial de Santa Maria de la Ciudad de Elche, durante los días 14 y 15 de Agosto, tomadas directamente, por medios de fotografías de la representación, por Pedro Ibarra [y] Ruíz. València, Centro de Cultura Valenciana, 1925". Segons aquests autors, es tracta d'un album apaisat de deu pàgines -nou de text i portada- i deu fotografies de la Festa sobre cartolina. En els text es descriu la Festa i alguns objectes artístics utilitzats en la representació. Malauradament, hem de dir que, malgrat les nostres recerques en biblioteques locals, regionals i estatals no ens ha estat possible localitzar cap exemplar d'aquest album. Cal suposar que, donades les característiques de l'edició -sembla que les imatges no foren impreses sinó reproduïdes fotogràficament i pegades sobre cartolina- es realitzà una tirada molt curta d'aquest opuscle.

52  Ibarra, en comentar un article del Diario de Alicante, del 14 d'agost de 1925, que es referia a la reforma de les vestidures de la Festa, indica: "Por mi parte, me congratulo, pues  de haber procurado, al diseñar el actual indumento, no haber perdido de vista la tradición. Soy enemigo de las reformas". P. IBARRA I RUIZ: El Tránsito..., op. cit., p. 82.

53  Una fotografia de les vestidures dels jueus dissenyades per Ibarra pot  veure's reproduïda per J. CASTAÑO GARCIA: "Cent anys...", op. cit., p. 105.

54  P. IBARRA I RUIZ: Descripción del manto que para la imagen de Nuestra Señora de la Asunción, venerada en la Insigne iglesia parroquial de Santa María de Elche, ha sido confeccionado en la misma ciudad y estrenado el día 29 de diciembre de 1917..., Saragossa, s.d. [1917].

55  Pel testimoni personal de Nieves Camos, cambrera de la Marededéu d'Elx, recollit per nosaltres en agost de 1992, sabem que, encara que la tela dels vels del llit s'ha renovat un nombre indeterminat de vegades, sempre s'han copiat els dibuixos brodats. D'altra banda, la participació directa de Pere Ibarra en la restuaració i renovació d'elements artístics de la població és un fet que ell mateix confirma, Com exemple, podem indicar que en les obres de restauració de l'església de Santa Maria, va ser Ibarra qui es va fer càrrec de netejar l'altar major i el tabernacle del temple: "Con el fin de no tener un remordimiento toda mi vida, no he permitido que la falange de albañiles a las órdenes de Pau que están embadurnando los muros venerables de Santa María con cal, pusieran sus manos pecadoras en el frontis del altar mayor. Lo he limpiado yo con Quito y juntos limpiaremos el tabernáculo". Còpia d'una carta de Pere Ibarra a Marceliano Coquillat i Llofriu, Elx, 15 de novembre de 1905 (Arxiu d'Antonio Serrano Bru d'Elx, Reparación del templo de Santa María de Elche. 1902/ 1903/ 1904/ 1905/ 1906/ 1907. Correspondencia coleccionada para su más fácil conocimiento. Por Pedro Ibarra y Ruiz, Ms. de 1907, vol. I, fol 269v.).

 

 

TORNAR