2.2. Festes d'Agost
(representació exterior)

2.2.1. La Nit de l'Albà

Al voltant de les 23'00h del dia 13 d'agost, com a ofrena a la Marededéu Assumpta per part del poble d'Elx, comença un espectacle pirotècnic que es caracteritza per la participació massiva dels il·licitans, que des dels terrats dels edificis llancen gran quantitat de coets i de focs d'artifici diversos. A més a més, des dels edificis i espais públics institucions públiques i empreses privades boten «palmeres» (grups de coets de diversos colors que esclaten al mateix temps en forma de ventall mig obert) i, mitja hora abans de mitjanit, hom llança la «coetà» (dotzenes i dotzenes de coets esclatant ininterrompudament).  La Nit de l'Albà, com s'ha denominat tradicionalment, puix que la nit es torna dia, ompli de llum i soroll tota la ciutat. Finalment, a les dotze de la nit s'apaguen tots els llums de la ciutat i es bota, des del campanar de l'església de Santa Maria, la «palmera de la Marededéu», una gran palmera blanca que il·lumina tot Elx. Després de tot açò, la gent menja melons d'aigua per a refrescar la gola, seca de la pólvora.

En els darrers anys, l'Ajuntament, que s'encarrega de l'organització d'aquest acte, està concentrant el llançament de «palmeres» i coets al voltant de Santa Maria, amb la qual cosa es perd la sensació que tot el poble en forma part. També hem d'esmentar que, justament abans de la «palmera de la Marededéu», sona per uns grans altaveus el Glòria de la Festa, cosa que trenca aqueix moment en què el poble, espectant i en silenci, guarda amb il·lusió l'eixida d'aquesta palmera.

No coneixem amb certesa quan i com va començar aquesta celebració. Segons Muñoz Fillol, els il·licitans, com a conseqüència de l'observació de les festes amb pólvora dels musulmans, haurien arribat a fer una versió cristiana. De totes maneres, la primera notícia que en parla no la trobem fins el 1625 en el Llibre de la Festa de Nostra Señora de la Sumptió ditta vulgarment la Festa de la Vila d'Elig, de Gaspar Soler i Chacon. En aquesta consueta l'autor parla d'un esdeveniment semblant al que en l'actualitat se celebra però que es realitzava no només el dia 13, sinó també el 14 d'agost.

2.2.2. La Roà

Acabada la «Vespra» amb la mort de Maria i l'ascensió de la seua ànima al cel, durant tota la nit se celebra una vetla al cos dormit de la Marededéu denominada popularment la roà (rodada). Consisteix en una mena processó individual i espontània, amb ciri, pels carrers que al dia següent recorrerà la imatge de l'Assumpta. D'aquesta manera, el poble d'Elx, despert durant tota la matinada, venera i protegeix a la seua patrona, gitada damunt de la llitera que n'hi ha al cadafal,

dins de l'església de Santa Maria, que aquesta nit roman oberta de bat a bat. Els fidels, acabat el recorregut, accedeixen fins la imatge de la Marededéu i li besen els peus. A partir de les quatre de la matinada se celebra una missa cada hora.

No coneixem l'origen d'aquesta tradició, però, segurament, deu estar arrelada a la Festa des dels seus inicis. Aquest tipus de processons està documentat ja al segle VII-VIII de la nostra era, quan a Roma tenia lloc, la matinada del dia 15 d'agost, una gran processó que anava des de Sant Joan de Laterà fins a Santa Maria Major.

2.2.3. La Processó-Soterrament

A les deu del matí del 15 d'agost, finalitzada la roà, té lloc la processó-soterrament de la Mare de Déu. Per una banda, es tracta d'una processó perquè la imatge de l'Assumpta, patrona d'Elx, ix al carrer acompanyada dels seus fidels i, per altra, un soterrament perquè el cos mort de Maria és transportat pels apòstols i jueus de la representació, que trauen al carrer l'escena del trasllat de la Marededéu fins al seu sepulcre. Com bé indica Luis Quirante, Elx es transforma en Jerusalem i l'església de Santa Maria passa de ser la casa de Maria («Vespra») a ser la vall de Josafat («Festa»).

Es recorren els carrers més importants de l'antiga vila d'Elx. La processó comença amb el penó blanc de l'Assumpta, transportat pels cavallers electes i portaestendard, a continuació la creu alçada, els apòstols i jueus en dues fileres, i sant Joan enmig amb la palma daurada, la llitera on jau la imatge de la Marededéu al muscle de quatre jueus, el pali, sant Pere amb les Maries i els àngels i els membres del Patronat del Misteri d'Elx i els de la Corporació municipal. Al llarg de tot el recorregut els cantors que interpreten als diversos personatges entonen el salm «In exitu Israel d'Egipto».

De la mateixa manera que succeïa amb la roà, els orígens d'aquesta processó deuen ser els orígens de la pròpia representació. Fins i tot, en algunes poblacions

on s'escenificaven misteris assumpcionistes, l'origen d'aquests es trobava en  la processó  escenificada que es realitzava el dia 15 d'agost. Sense anar més lluny, el drama litúrgic assumpcionista de Santa Maria de l'Estany començava amb un processó pel claustre de l'església. Al Llibre de la Festa de Nostra Señora de la Sumptió... (1625) Gaspar Soler i Chacon ens informa que el 1620 el bisbe d'Oriola manà que els personatges de la representació eixiren amb les seues indumentàries en la processó, acompanyant la Marededéu.

2.2.4. Les Salves
(la Vuitena de la Mare de Déu)

Finalitzada la representació del 15 d'agost, quan la gent ja ha abandonat l'església, es desmunten els escenaris terrestres i es munta un cadafalet davant del baldaquí, a l'altar major. A sobre hom col·loca un llit on jau la imatge de la Marededéu de l'Assumpció, que porta la mascareta amb els ulls closos. Aquest llit, d'eben i guarniments de bronze i argent, el deixà d'herència el 1747 Gabriel Ponce de León, duc d'Aveyro i Baños i marqués d'Elx, a la imatge de l'Assumpta. El llit de la Marededéu, com es denomina a Elx, roman durant tota la Vuitena, que es celebra del 16 al 22 d'agost. D'aquesta manera, al llarg de tots aquest temps, els il·licitans veneren la Marededéu dormida. Tots els dies, després de la missa de les vuit de la vesprada, hom li canta la Salve i els Goigs. El text d'aquests, amb nou estrofes i seixanta-vuit versos, són una mena de resum argumental de la Festa, la música dels quals ja era interpretada al segle XVIII. Acabada la cerimònia, els fidels pugen fins al llit i besen els peus de la imatge de la Marededéu.

Verge Reina Imperial,
sobre els àngels exaltada,
puix de nós sou advocada
delliurau-nos de tot mal.

Aquesta representació de la dormició s'emmarca dins d'un costum desenvolupat a la Corona d'Aragó des del segle XVI que servia per solemnitzar la festivitat de l'Assumpció. D'aquesta manera, hom construïa túmuls funeraris en forma de llit on es col·locava la imatge de l'Assumpta. Així es feia, per posar algun exemple, a la catedral de Mallorca o a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona.